El Congrés sense criteri per frenar l'escalada d'insults

Ple al Congrés. La diputada de VOX, Patricia Rueda utilitza la paraula "filoetarra" per qualificar els antics terroristes i és retirada del seu torn de paraula davant la seva negativa de no retirar-la a demanda de la presidència, que provoca l'abandonament de la sala dels diputats de Vox.

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, es va despenjar ahir acusant el PP de «promoure la cultura de la violació», un exabrupte que va provocar un terratrèmol a l'hemicicle. Aquestes paraules de Montero no van fer més que alimentar l'hostilitat a l'hemicicle, que, per moments, sembla desbordar la presidenta Meritxell Batet, que segueix sense trobar un criteri per poder frenar l'actual deriva.

L'escalada de desqualificacions i tensió al Congrés continua sense fre i acaba enfangant el debat parlamentari i desprestigiant el poder de la paraula. Batet apel·la a l'exemplaritat dels diputats, però l'ambient hostil fa poc efectius les crides.

L?última mostra la va oferir la ministra d?Igualtat, Irene Montero, acusant el PP de «promoure la cultura de la violació». És impressionant. La desmesura de l?atac contra un partit que representa milions d?espanyols és un autèntic esperpent que posa de manifest que Montero no està al?alçada del càrrec que ocupa.

De moment, Batet sense cap criteri, apel·la al decòrum i l'exemplaritat dels diputats (ve a demanar l'ús de termes «adequats» que contribueixin a la convivència a l'hemicicle ia la societat) i dimarts, a la reunió setmanal de la mesa del Congrés, va convidar a una «reflexió col·lectiva», però tot això ha resultat poc eficaç d'acord amb el que va passar les últimes 48 hores.

Batet , no obstant, es va negar a modificar el codi ètic, com demanaven des d'Unidas Podemos: la veritat és que té armes al reglament per, almenys, reprendre amb accions els diputats que degraden el debat o els seus companys. Concretament, Batet podria aplicar l'article 106 del document esmentat, en què s'adverteix que qualsevol persona que «promogués desordre greu amb la seva conducta o de paraula, serà immediatament expulsat». Això sí, després de tres trucades a l'ordre, segons l'article 104. En el cas de no atendre el diputat a la reclamació, no podrà assistir a la sessió següent, segons l'article 104. A més, poden ser suspesos de la seva condició de diputats per un termini de fins a un mes.

Hi ha un altre article que els diputats haurien de respectar, el 16, en què se'ls obliga a «adequar la conducta al Reglament ia respectar l'ordre, la cortesia i la disciplina parlamentàries». A més, el reglament preveu la presidenta de motius concrets pels quals pot cridar a l'ordre els diputats, com quan profereixen paraules o aboquin conceptes ofensius al decòrum de la Cambra, o dels seus membres o de les institucions de l'Estat (art. 103 ).

En qualsevol cas, la falta de criteri ha quedat molt palpable la darrera setmana: la setmana passada, quan va esclatar tota la crispació arran de la desqualificació de Vox a Irene Montero, (a qui va acusar que el seu únic èxit era el de «estudiar en profunditat és Pablo Iglesias»), Batet va acabar retirant l'expressió del diari de sessions malgrat que la ministra va demanar que es mantingués. En canvi, la ministra va trucar a Vox «banda de feixistes», però això no es va ordenar retirar-lo. El mateix va passar dimarts, quan el vicepresident de la Mesa va ordenar retirar la paraula «filoetarra» proferida per la diputada de Vox Patricia Rueda, en al·lusió a Bildu; en canvi, ahir, es va tornar a pronunciar aquesta paraula amb Batet al capdavant del debat, i no es va ordenar eliminar.

Aquesta circumstància reflecteix les dificultats que implica posar límits a la llibertat d'expressió i com pot ser d'arbitrari. L'historial d'insults en aquesta legislatura és ampli: «dictador», «masclista», «corruptes» o «mató» són algunes de les desqualificacions que s'han sentit a l'hemicicle.

L'estil de la líder de Podem, així com d'altres seguidors d'Esglésies, no fa res més que provocar la crispació i l'enfrontament. No es pot ser equidistant davant d'un atac tan brutal contra el principal partit de l'oposició. És un estil guerra civilista que vol amagar la incompetència d'un equip ministerial i llançar una cortina de fum davant del fracàs de la «llei del sol sí que és sí». 

Nou intent del sanxisme per a la demolició de l'Estat de Dret i la presa del Constitucional

El gran problema a què s'enfronten els espanyols és que l'encarregat de l'obra a què van escollir fa tres anys no ha vingut a construir, sinó a destruir. El sanxisme és una potent empresa de demolició institucional i democràtica que ha anat col·locant el seu personal de confiança en llocs que exigeixen neutralitat i independència.

L'última barbaritat és col·locar com a magistrat del Tribunal Constitucional, que és el que resol sobre la legalitat de les mesures sanchistes, a qui fins al juliol de l'any passat va ser el seu ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i l'exdirectora general del Ministeri de la Presidència , Laura Díez. Com ha publicat aquest diari, és la primera vegada que un exministre entra a l'Alt Tribunal en la mateixa legislatura en què va abandonar el govern. Un fet inaudit que revela el menyspreu que sent Sánchez pels contrapesos del sistema constitucional per fiscalitzar la tasca al capdavant de l'Executiu.

És cert que els antecedents no permetien presagiar res de bo: el sanxisme va iniciar el seu tràfec a les institucionals col·locant com a Fiscal General de l'Estat la seva exministra de Justícia, Dolores Delgado. Va situar al CNI el seu vicepresident d'assumptes socials, Pablo Iglesias, aprofitant un decret de mesures urgents per frenar la pandèmia. El CIS va lliurar a un membre de l'executiva del PSOE perquè, en lloc d'investigacions sociològiques, propagui invencions socialistes. I així, un llarg etcètera.

És que Campo no és un ministre qualsevol: és el ninot de la impunitat per als colpistes catalans sobre els quals se sosté el govern sanchista. Efectivament, l'escollit per Pedro per ocupar plaça al Constitucional no només no compleix els requisits d'experiència per ser-ho, sinó que a més és el que va preparar els indults als colpistes catalans i va dissenyar en les etapes inicials la reforma del delicte de sedició. Dues mesures l'encaix legal de les quals acabarà dilucidant el mateix tribunal del qual aquest senyor passarà a formar part. Tot això sense esmentar que és la parella de l'actual presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Dóna autèntic por.

Pel que fa a Laura Díaz, és menys coneguda, però a més de la seva condició d'alt càrrec de Moncloa -era membre destacat de l'equip de Simancas fins que la van cessar aquest mes d'abril passat- convé no oblidar que per les seves mans n'han passat moltes de les controvertides lleis aprovades per l'Executiu durant aquesta legislatura i ha estat assessora de diversos governs de la Generalitat de Catalunya, com ara els de Pujol o Maragall. És especialment rellevant, al meu entendre, que coordinés els estudis jurídics de reforma de l'Estatut d'Autonomia entre els anys 2002 i 2004.

No és casualitat que al full de serveis dels escollits pel diví dit sanchista per ocupar una butaca al Constitucional destaqui la seva especial vinculació i experiència en els «assumptes catalans», ni que la decisió precedeixi la derogació del delicte de sedició.

«Les llibertats constitucionals consagrades al text del 78 són el bé més preat que posseïm els espanyols»

Les llibertats constitucionals consagrades al text del 78 són el bé més preat que posseïm els espanyols, ja que sobre elles s'assenten les bases de la convivència democràtica. Són aquestes i no altres les que haurien de ser propagades i exaltades des de les institucions. Però, lamentablement, són menyspreades i relegades pels nostres governants actuals, entestats a generar fractura social i divisió amb l'única finalitat d'aferrar-se al poder. El preu de la destrossa no ho pagaran ells, sinó vostès.

Pedro Sánchez assegura que passarà a la història per l'exhumació del dictador de la Vall dels Caiguts

El president del Govern ha assegurat que va actuar mogut pel «legat de llum» del republicanisme durant l?homenatge a Almudena Grandes

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat avui que ell passarà a la història per haver exhumat Franco de la Vall dels Caiguts guiat pel «legat de llum» del republicanisme. Així ho ha afirmat durant la seva intervenció a l'homenatge a l'escriptora Almudena Grandes a l'Ateneu de Madrid.

Sánchez ha parlat de les resistències a què segons ha dit va haver de fer front l'escriptora. Així, ha assenyalat que el retrat que avui s'incorpora a la galeria dels il·lustres de l'Ateneu de Madrid és «símbol de les moltes resistències amb què va conviure Almudena Grandes: resistència des de la història, ella amb els seus llibres va encendre una llum».

Un cop dit això, ha posat com a exemple l'exhumació de Franco. "Una de les coses per les quals passaré a la història és per haver exhumat el dictador d'un gran monument com el que va construir a la Vall dels Caiguts", ha apuntat.

I ha explicat el que el va portar a prendre aquesta decisió: «no va ser tant això, que també, no va ser evidentment pel deute pendent que tenim amb els familiars que encara busquen les restes dels seus éssers estimats, sinó també reivindicar un passat lluminós que va quedar enfosquit del republicanisme que per desgràcia va ser segat pel cop i la dictadura».

Pedro Sánchez ha recalcat que el que volia era «reivindicar aquest llegat de llum» que va deixar el republicanisme. Alguna cosa, ha afegit que ell va incorporar a aquesta decisió «tan important per a la nostra democràcia com va ser l?exhumació del dictador des de la Vall dels Caiguts».

Una decisió que ha emmarcat a la resistència. Una resistència que l'escriptora, segons ell, ha tingut des de la història, des de la literatura «perquè va donar veu als que no la van tenir i des de la vida posant sempre l'alegria al davant».

L'Estat paga més de 9.000 euros a l'any per mantenir la tomba de Franco a Mingorrubio

L'exhumació de Franco continua fent parlar. I segueix generant un cost econòmic a les arques públiques. Concretament 9.048 euros, que és la quantitat que costa cada any a l'Estat mantenir la seva tomba al cementiri de Mingorrubio, on va ser traslladat des de la Vall dels Caiguts a l'octubre del 2019. Una de les accions per les quals el president del Govern, Pedro Sánchez creu que passarà a la història. Les víctimes del franquisme i alguns partits polítics critiquen la decisió que les restes del dictador abandonessin un terreny públic i anessin a parar a una altra propietat de Patrimoni Nacional.

«Les coses es podrien haver fet millor. La tomba se segueix pagant amb diners públics», lamenta Emilio Silva, president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH). El cost del manteniment de la tomba de Francisco Franco al cementiri del Pardo-Mingorrubio suposa a les arques públiques 754 euros mensuals, segons ha informat el Govern en una resposta parlamentària per Carles Mulet, senador de Compromís.

Mulet afirma que al cementiri de Mingorrubio estan enterrats «altres alts càrrecs del franquisme, però en el cas de Franco i la seva dona ens costa 750 euros al mes». El senador valencià sosté que "és la tomba d'un genocida en un panteó de l'Estat", mentre recorda que "les víctimes continuen en fosses i cunetes". Un assumpte que «no es va voler abordar en la recent aprovada Llei de Memòria Democràtica pel tancament del PSOE». El seu partit va presentar una esmena per prohibir que les restes del dictador continuessin en un mausoleu públic, però els socialistes, el PP, el PNB i Bildu hi van votar en contra.

El col·legi La Salle de Pakma expulsa 30 alumnes que posessin la bandera d'Espanya en suport a la selecció per alterar la convivència

Entrada al col·legi La Salle a Palma de Mallorca ABC

La professora de català deia «drap» a la bandera i la direcció del col·legi va decidir unilateralment que l'ensenya nacional només es podia exhibir quan jugués la 'Roja', La Salle acusa els 30 alumnes que va expulsar per penjar la bandera d'Espanya d'alterar la convivència. Docents de les Balears: «La direcció de La Salle ha provocat amb l'expulsió un greu conflicte»

Tot va començar amb una idea «sense maldat» amb «l'únic objectiu de donar suport a la selecció durant el Mundial», afirmen famílies i estudiants de 1r B en conversa amb ABC. Dilluns 21, els alumnes de la classe al col·legi La Salle de Palma van demanar permís per posar la bandera espanyola a l'aula i el tutor i el cap d'estudis els ho van concedir. «Però alguns professors van considerar que aquest «drap» no havia d'estar a classe», apunta un estudiant, que assegura que una professora es va referir així despectiva a l'ensenya nacional. Els docents ofesos van protestar i van convèncer la direcció.

El col·legi La Salle Palma ha presumit en un comunicat remès a les famílies, amb l'objectiu d'aclarir el «lamentable» esdeveniment ocorregut el divendres 25 de novembre a una aula de Batxillerat, de defensar «els valors de la solidaritat i l'empatia» després de haver expulsat 30 alumnes per penjar una bandera espanyola en suport de la selecció de futbol. També han fet ostentació de «convivència» si és que aquest nom es pot referir a titllar de «drap» la bandera espanyola com va fer una professora independentista del centre que es va enfrontar als alumnes ia qui el col·legi recolza sense fissures.

Una de les primeres mesures del Govern de Francina Armengol quan va arribar al poder el 2015 va ser derogar la llei de símbols del PP. Aquesta norma prohibia la utilització de qualsevol símbol considerat no oficial als centres educatius i edificis públics de les Balears. La presidenta socialista i els seus socis nacionalistes ho van celebrar ballant una conga a les portes del Parlament balear. «Al PP, com al franquisme, els símbols de la catalanitat li donen urticària», va defensar llavors el diputat nacionalista Nel Martí, sobre aquesta polèmica llei que es va implantar per evitar la proliferació de llaços catalanistes i pancartes polítiques dins de les escoles.

"La fi d'aquest procés és també", ha precisat, "poder refermar els valors en què com a escola catòlica creu La Salle Palma i que són la base de l'educació que el col·legi vol que rebin els seus alumnes". «Valors com el respecte a l'altre; l'empatia amb què es té al costat; la solidaritat com a exemple de compromís; la convivència com a base del creixement; i el diàleg com a camí per a la solució de diferències de què aprendre i amb què créixer», ha posat èmfasi.

Per aquest motiu, i «convençuts que totes les experiències han d?ajudar a millorar», la direcció del centre ha conclòs el comunicat reiterant el seu agraïment a les famílies «pel suport que sempre rep de la seva part».

Segons va defensar la direcció tècnica del centre, la docent implicada «estava complint les normes de convivència del centre i seguia les ordres de l'equip directiu» quan va sol·licitar als alumnes que retiressin la bandera d'Espanya, indicacions que, va afegir, van ser «desitjades» pels alumnes, considerant-se això “un acte d'insubordinació deliberada”. Per aquest motiu, la direcció va cancel·lar les dues sessions lectives que restaven per finalitzar la jornada.

Després de la denúncia pública, la direcció addueix que posar la bandera espanyola incompleix la normativa de símbols del centre, una normativa que els pares desconeixen, que no està penjada a la web del col·legi i que, a més, han reclamat sense èxit per escrit. No obstant, als pares no els quadra que aquesta suposada regla només es faci complir una única classe de tot el col·legi. «En tot cas, ja s'estaria incomplint en acceptar la insígnia nacional els dies de partit», postil·len.

La Salle va argumentar a la seva circular que en un acte d'«insubordinació deliberada» els alumnes van desobeir la professora, que aplicava un acord entre docents. Segons els alumnes, aquest acord no era tal, ja que no se'ls va demanar opinió i va modificar unilateralment el tracte inicial amb el tutor i el cap d'estudis.

«Una vegada més, queda palès que la direcció (o els professors) fan o desfan al seu gust, amb les greus conseqüències que aquesta actitud té en els nostres fills», han denunciat els pares davant de la Inspecció Educativa, recordant un altre succés l'any passat quan el col·legi «va obviar» la normativa i va sancionar uns alumnes amb una expulsió de tres dies. «L?expulsió es va anul·lar per no haver complert el centre amb el protocol i per ser desproporcionada».

Sánchez i 7 ministres van fer servir un avió militar de 288 places per anar a Castelló, amb estació d'AVE

Van ser dos vols, d'anada i tornada, de només una hora i mitja de durada i el seu ús va haver de ser aprovat pel JEMA

El president del Govern, Pedro Sánchez, i set dels seus ministres, van volar dimecres passat a Castelló per reunir-se amb el primer ministre romanès a la primera cimera Hispano-Rumana. Ho van fer a bord d?un Airbus A330-200 MRTT, l?avió militar de transport de tropes més gran que té Espanya, amb capacitat per a 288 passatgers. El vol va durar poc més de mitja hora en una ruta que es pot cobrir amb AVE en poc més de dues hores i mitja.

 El seu ús per a aquesta ocasió va haver de ser aprovat prèviament pel cap de l'Estat Major de l'Aire. Sánchez i els seus set ministres, a més dels assessors amb què van viatjar, van fer un vol de poc més de mitja hora en una ruta que es pot cobrir en AVE en poc més de dues hores i mitja. A més, com és costum, Sánchez va volar de Moncloa a Torrejón en helicòpter.

Se'ls omple la boca de missatges ecològics i, a l'hora de la veritat, el Govern socialcomunista de Pedro Sánchez és una màquina de generar diòxid de carboni. El president del Govern, Pedro Sánchez, i set dels seus ministres van volar dimecres passat a Castelló per reunir-se amb el primer ministre romanès a la primera cimera Hispano-Rumana.

La hipocresia d'aquesta gent no té parió, perquè mentre diuen abanderar la lluita contra el canvi climàtic i s'erigeixen en defensors del medi ambient, contaminen com els que més: els dos motors Rolls-Royce de l'aeronau van consumir per arribar a Castelló al voltant de 4.000 litres de querosè, l'equivalent a unes emissions que superen les 11 tones de CO2, igual que produeix un turisme de combustió circulant 9.093 hores. Aquestes xifres es dupliquen, perquè el viatge, lògicament, era d'anada i tornada. Conclusió: menys d'hora i mig de volada, 10.000 euros de despesa en combustible i més de 20 tones de CO2.

Per a aquesta mateixa ruta hi ha un ferrocarril AVE que cobreix la ruta Madrid-Castelló en poc més de dues hores i mitja, i que hauria deixat la delegació de Sánchez poc més de quilòmetre i mig de distància de l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló on es va celebrar la cimera Hispano-Rumana. Quin motiu va portar el Govern a renunciar a un mitjà de transport més ecològic i més barat? Diran, ja ho veuran, quines raons de seguretat

Després ve Pedro Sánchez i diu allò que «l'únic camí per lluitar contra el canvi climàtic és la sostenibilitat, la transició ecològica i la protecció del planeta». Cal ser hipòcrita.

Crits i pancarta de «Irene Montero, dimissió!» a la manifestació del 25N amb ministres del PSOE

 

Nadia Calviño, Isabel Rodríguez i Reyes Maroto se sumen a la marxa que ha reunit milers de persones a Madrid

Irene Montero no hauria pensat mai que la seva Llei del només sí que és sí que seria el motiu pel qual les pròpies feministes exigirien el seu cap. La ministra ha aconseguit amb aquesta Llei, que permet rebaixar penes i excarcerar violadors i abusadors sexuals, satisfer la paciència d'un col·lectiu que fins ara pasturava al seu gust. Així, el rebuig que es mantingui com a ministra d'Igualtat després del nyap legal és ja un clam polític i social a jutjar pel que ha passat aquest divendres a la manifestació amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere que ha discorregut pels carrers del centre de Madrid sota el lema «Irene Montero dimissió».

Entre les participants, després de la pancarta del PSOE titulada 'Dones lliures i iguals', s'ha pogut veure la vicepresidenta del Govern, Nadia Calviño, i dues ministres més, la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, i la d'Indústria, Reyes Maroto , així com el vicepresident del Congrés, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis o la secretària d'Igualtat, Andrea Fernández. La ministra d'Igualtat, Irene Montero ha estat aliena a tot a la concentració convocada per la Comissió 8M al bari de Vallecas.

Milers de persones s'han sumat a aquesta marxa organitzada pel Moviment Feminista de Madrid i després d'una pancarta gegant que exigia la sortida del Govern de Montero han desfilat fins i tot ministres del PSOE, com ara Nadia Calviño, Isabel Rodríguez i Reyes Maroto.

Així, la ministra d'Igualtat ha estat la gran absent del principal acte celebrat a la capital per rebutjar la violència contra les dones. Així, ha decidit passar aquesta data d'especial rellevància per a la cartera que dirigeix ​​en un acte més confortable al barri de Vallecas juntament amb els seus incondicionals de Podem

Sens dubte, el més destacable ha estat veure ministres i companyes de Consell de Ministres de Montero sumar-se a aquesta manifestació crítica amb el Ministeri d'Igualtat. D'aquesta manera, malgrat l'aparent tancament de files dins del sector socialista del Govern amb Montero, la vicepresidenta primera del Govern, la ministra portaveu i la titular d'Indústria, totes socialistes, han sumat forces a una marxa en què les participants han corejat el cessament de la ministra. «Ja n'hi ha prou amb lleis misògines i nyap», deia la pancarta que reclamava també el cessament de la dirigent de Podem, en clara referència a la Llei del només sí que sí, entre altres conseqüències, està obrint les portes de les presons a abusadors sexuals .

D'aquesta manera, el mateix dia que, alhora que 32 els agressors sexuals beneficiats per la seva Llei de Llibertat Sexual, 10 ja al carrer, des de Podem obsequiaven a la qüestionada ministra un imponent ram de flors al Congrés dels Diputats i difonien el moment en un vídeo a través de les xarxes socials per seguir alimentant la campanya de victimització iniciada aquesta setmana per Montero, les feministes li han regalat els seus retrets i crits en contra la seva gestió de llarg a llarg de la Gran Via de Madrid. En aquest sentit, a més de les proclames que demanaven veure la ministra fora del Govern, les manifestants també han llançat un altre encàrrec a l'absent Montero amb crits de: «Aquí estem les feministes».

La manifestació del Dia contra la Violència de Gènere ha confirmat a més una altra de les fites de Montero al capdavant del Ministeri d'Igualtat. La divisió del moviment feminista ja és un fet clar a jutjar per la virulència amb què les assistents a la marxa principal de Madrid han atacat la tasca de Montero. Una ruptura que s'ha agreujat després de veure's les conseqüències de la Llei que rebaixa les penes a delinqüents sexuals, però que els últims temps venia forjant a causa d'altres polèmiques decisions de la ministra, com la Llei Trans.

Carla Toscano, la forma a la sabata al fals feminisme de Podem

La diputada de Vox al Congrés Carla Toscano intervé en una sessió plenària al Congrés dels Diputats

Irene Montero va plorar l'altre dia. al Congrés i Carla Toscano se'n va mofar quan va haver d'escoltar la frase que l'"únic mèrit" de la ministra és "haver estudiat a fons Pablo Iglesias", la seva parella.

Ahir va aprofundir en la ferida "Volgués disculpar-me per la meva intervenció d'ahir. Ningú hauria de posar en dubte que la senyora ministra té una preparació excel·lent", ha ironitzat

Amb això ha fet al·lusió als comentaris incendiaris amb què va donar peu a la discussió, quan va sostenir des de la tribuna del Congrés que l'"únic mèrit" de la ministra és "haver estudiat a fons Pablo Iglesias", la seva parella.

Aquest dijous, en un comentari de Twitter, la mateixa Toscano ha reaccionat mofant-se de l'assumpte. "Volgués disculpar-me per la meva intervenció d'ahir. Ningú hauria de posar en dubte que la senyora ministra té una preparació excel·lent", ha ironitzat. "la vàlua de Montero la demostren "la seva defensa de la pederàstia, l'excarceració de violadors, l'augment dels atacs a dones i tots els grans èxits".

El comentari va agitar ambdós costats de l'hemicicle, des dels cops a la bancada per part de gran majoria dels diputats als crits de “llibertat” dels representants de VOX. Un soroll que va sortir de la Cambra i va provocar també una allau de reaccions en xarxes socials, i polítics com María Jesús Montero, Gabriel Rufián, VOX, o el mateix Pablo Iglesias.

I va poder entendre que això era una intromissió a la seva vida privada. Però recordem les vegades que han trucat anada a la presidenta Ayuso, cara polla a l'alcalde Almeida o allò que deia Pablo Iglesias d'Ana Botella quan era alcaldessa de Madrid. Que si hi era per ser la dona d'Aznar, que no tenia preparació –és llicenciada en Dret i pertany al Cos Tècnic d'Administració Civil de l'Estat–, en fi, gairebé per ser el toro que va matar Manolete.

Carla Toscano, imatge de la lluita de VOX contra el fals feminisme de Podem

Carla Toscano ha estat en els últims mesos la imatge de la lluita contra el feminisme del Congrés, amb les seves constants crítiques contra el Ministeri d'Igualtat, que sol anomenar "macrociringuito", i que VOX considera "inútil" i "ideològic".

El debat de la llei del 'només sí que és sí' s'ha convertit en l'escenari perquè Toscano exhibeixi les seves crítiques contra el ministeri de Montero, aprofitant la rebaixa de condemnes que l'aplicació de la norma ha generat. Argumenta, escriu EFE, que Vox condemna sempre la violència, vingui d'on vingui, i que això els diferencia: donar la mateixa importància a la violència que s'exerceix sobre homes o nens. Cosa que al seu parer no implica invisibilitzar la violència contra les dones, a qui diu defensar de la violència sexual, "però de la de veritat, no dels invents" del Govern, entre els quals situa l'"inservible" Ministeri d'Igualtat.

És el que fan a Podem. Ploren per emmascarar la seva mossegada sanyosa i contumaça. Irene va sortir plorant l'altre dia de l'hemicicle després d'escoltar una puja que li va dedicar una diputada de Vox, cosa que la va posar a tots els seus estats. I hala, aquí va sortir la violència, el feixisme, la dictadura i tota la cavalcada retòrica i fal·laç que fan servir quan es tracta d'amagar els seus propis erros. Perquè Irene va poder sentir-se dolguda quan Carla Toscano li va deixar anar que l'únic que havia estudiat en profunditat la ministra era Pablo Iglesias.

En política es ve de casa plorat i és lleig fingir que s'està destrossat quan l'única destrossa real és la que aquest govern està causant. En un país on hem tingut violència política per atipar-nos deixi de fingir allò que no és, una víctima. Concediu-vos, almenys, aquesta petita parcel·la de dignitat.

Feijóo renuncia a la moció de censura a Sánchez: “La propera vegada que ens veiem serà a la meva investidura”

Nou cara a cara al Senat. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es va mostrar contundent en el seu envit amb el president del Govern, Pedro Sánchez, a qui va acusar de presidir “un Govern en flames”.

El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha donat Pedro Sánchez per sentenciat en un cara a cara d'alt voltatge aquest dimarts al Senat. El líder de l'oposició ha assenyalat al cap de l'Executiu que és «el malson més gran que ha tingut Espanya» i li ha garantit que «la propera vegada que ens veiem al Congrés serà al meu debat d'investidura».

Feijóo va acusar el cap de l'Executiu de desprotegir l'Estat i danyar el prestigi internacional del nostre país. “L'únic que el manté és l'ànsia de poder” i va criticar que hagi renunciat a comparèixer sense temps il·limitat perquè “no podria explicar què està fent”.

Feijóo ha criticat Sánchez que pacti "pressupostos per presos" amb els hereus del braç polític d'ETA i que reformi el Codi Penal per eliminar la sedició amb els que "amenacen la unitat territorial d'Espanya". A més, l'ha instant a «atendre el clam dels espanyols per canviar el Codi Penal» després que la llei Montero rebaixi les penes a agressors sexuals.

Ha denunciat que el de Pedro Sánchez «està sent un gran Govern, però no per als espanyols, sinó per a les minories independentistes i populistes que fa un Codi Penal a la seva mida eliminant la sedició i desarmant l'Estat, per als malversadors, els okupes i els agressors sexuals, que s?estan veient beneficiats per una mala tècnica legislativa que, de moment, s?entesten a no corregir», ha emfatitzat en al·lusió a la llei Montero.

Sánchez per part seva, que no ha contestat les preguntes de Feijóo, ha contraatacat dient al senador popular que «amb els seus insults no malmet aquest Govern, sinó la convivència» i li ha replicat que «no es pot dir que s'està amb els drets de les dones i pactar i governar amb aquells que frivolitzen sobre la violència de gènere», ha incidit el dirigent socialista volent al·ludir el Govern de PP i Vox a Castella i Lleó.

Amb això, l'inquilí de la Moncloa ha instat el president dels populars a no donar «lliçons de constitucionalisme quan fa 4 anys que incompleixen la Constitució», en referència a la renovació del CGPJ. «Ho dic amb tota l'estima, abans de donar lliçons, compleixi amb la Constitució. Abans de donar lliçons d'higiene, vinguin rentats», ha reblat, amb un llenguatge descortès.

Pablo Iglesias anuncia el llançament de 'Canal Red', el seu nou canal de televisió

Iglesias, en un acte recent de Podem.

Busca "competir amb la dreta mediàtica", com ha anunciat l'exvicepresident segon al vídeo de presentació.

Pablo Iglesias es torna a llançar a l'aventura televisiva, però aquesta vegada amb un projecte nou del tot. L'exvicepresident segon i antic líder de Podem ha anunciat que llançarà aviat un nou canal de tv per internet, anomenat Canal Red i que dirigirà per competir amb la “dreta mediàtica”.

Iglesias ha avançat que aquest nou canal es gestarà mitjançant aliances i recursos privats però també amb aportacions ciutadanes, i per això ha començat a demanar ajuda a les seves xarxes socials.

Així, amb el hashtag #RomperElBloque, ha presentat la seva nova aposta personal en un vídeo difós a les seves xarxes. Hi promet que aspira a construir una televisió del “segle XXI” amb la col·laboració d'altres companys que, com ell, condueixen podcast o formats informatius a Internet.

Ara com ara, s'ha marcat un primer termini econòmic: aconseguir 100.000 euros en un termini de 40 dies. I la cosa pinta bé. En tot just les primeres hores ja van “60.000 en tres hores justes”, com ha explicat el mateix polític i politòleg a la Cadena SER. “Una bogeria total. Complirem l'objectiu abans d'hora i haurem de demanar més perquè el canal creixi”, ha deixat caure en la seva intervenció aquest dilluns a l'Agora d'Hora 25.

Després de deixar la política a la nit electoral de les eleccions madrilenyes de maig de 2021, Iglesias va començar una nova etapa com a analista polític en mitjans com la Cadena SER, dins de la secció L'Agora d'Hora 25 o Públic, on emet el podcast La Base , juntament amb col·laboracions com a columnista en mitjans escrits com CTXT, Gara i ARA.

Abans, al vídeo de presentació explicava que “els moviments populars i d'esquerra, les dones, els joves i els de baix han aconseguit canviar moltes coses en les darreres dècades però sempre amb el mateix límit, no hem pogut transformar el poder mediàtic” .

Per això, continua, “un grup de companyes i companys hem decidit unir-nos per fer alguna cosa concreta. Estem cansats de llençar pedres, volem un tanc, no volem ser subalterns sinó competir amb la dreta mediàtica”, remarca amb ambició.

“Estem cansats de llençar pedres, volem un tanc, no volem ser subalterns sinó competir amb la dreta mediàtica”

La carrera mediàtica d'Esglésies

Després d'abandonar la política l'any passat, Pablo Iglesias va redirigir la carrera cap al quart poder. El líder de l'esquerra sosté que els mitjans de comunicació són eines per fer política. Per ràdio o per escrit, ha estat a través d'ells com ha continuat el camí d'activisme.

Els dilluns participa en tertúlies tant a Rac1 com a la Cadena Ser, a l''Àgora d'Hora 25' juntament amb Carmen Calvo i José Manuel García-Margallo. Dilluns són, des del punt de vista polític i mediàtic, els dies en què es construeix el marc general de debat. És a dir, són els dies que els partits i els mitjans intenten marcar l'agenda. Però el coqueteig de l'exvicepresident segon del Govern amb els mitjans no s'acaba aquí. També signa en mitjans com Ctxt i La Vanguardia.

De fet, va ser a través dels mitjans com l'exlíder morat es va obrir camí a la política. Es va estrenar al Canal 33, on va presentar "La Tuerka", va ser un tertulià recurrent en programes com "El gat a l'aigua", d'Intereconomia, i va fer finalment el salt davant de grans audiències al trampolí de la Sexta. El programa La Sexta Nit el va catapultar, i va aprofitar l'impuls dels focus per armar Podem i posar la seva cara a les paperetes electorals dels comicis europeus del 2014 en què el seu partit va ser la gran sorpresa, canalitzant el descontentament social dels anys posteriors a la crisi que es va reflectir en el moviment “indignat”.

Reneixen les esperances de salvar la cimera del clima- Una nova proposta encarrila la negociació

Arribat el moment de la seva clausura, les converses persegueixen un acord per crear un fons per afrontar les 'pèrdues i danys' causats pels pitjors efectes del clima extrem a les nacions més vulnerables, però encara no s'ha aconseguit

El vicepresident executiu responsable del Pacte Verd Europeu a la Comissió Europea, Frans Timmermans, va apuntar que “és millor no tenir cap resultat que un mal resultat”

La conferència del clima de Sharm-El-Sheikh s'encaminava aquesta nit cap a l'assoliment d'un acord in extremis després que durant bona part de dissabte –en una jornada de pròrroga i vertigen, fora del calendari previst- la cimera estigués a punt d'entrar-hi en col·lapse després de l'amagament de la Unió Europea d'abandonar-la per no ser “còmplice” d'un mal resultat.

Les converses persegueixen un acord per crear un fons per afrontar les 'pèrdues i danys' causats pels pitjors efectes del clima extrem a les nacions més vulnerables, però encara no s'ha aconseguit

Els nous textos de negociació presentats per la poresidència Egípcia, que encapçala el ministre d'Exteriors, Sameh Shoukry, van aconseguir calmar les aigües amb un principi d'acord per al finançament dels països més pobres i afectats pels efectes de l'escalfament global.

La proposta obre la porta a establir l'any que ve un nou fons per finançar el capítol de 'pèrdues i danys' ocasionats pels efectes més devastadors del clima extrem als països més vulnerables.

Els negociadors també persegueixen assolir un llenguatge que pugui satisfer les demandes de la Unió Europea que exigia, com a contrapartida, una acció més forta i decidida de les altres nacions per reduir les emissions de gasos hivernacle.

La UE va amenaçar de deixar la COP27 si no es fixa com a límit un escalfament d'1,5 ºC

L'Iran i Rússia estan pressionant perquè els combustibles fòssils no apareguin de cap manera, ni tan sols l'apartat que exhorta les parts a deixar de subvencionar-los. Des de Moscou apel·len a la situació de crisi energètica i consideren que això podria anar en contra de la seguretat del subministrament. Tot i això, un dels esborranys publicats per la presidència diu clarament que les conjuntures de crisis actuals no poden servir per endarrerir la lluita contra la crisi climàtica.

Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, ha reconegut que s'ha fet un "pas endavant" respecte a les propostes presentades per la presidència egípcia a la conferència de les parts de la Convenció Marc de Canvi Climàtic (COP27).

Però ha recalcat que encara queda "molta batalla" per aconseguir el necessari "equilibri final" abans que s'arribi a un acord en aquesta tensa jornada a la cimera a Xarm-El-Sheikh.

"Estem en millors condicions. Aquest matí hi ha hagut un moment molt perillós per la sensació de falta de respecte a les parts i als facilitadors. S'havia generat una situació molt tensa i jo crec que la presidència ha procurat millorar les seves propostes, però hem de trobar un equilibri final en el conjunt de les decisions que ens presenti”, ha analitzat la ministra en declaracions als mitjans de comunicació.

Ribera ha reconegut que els nous textos presentats fan un pas endavant en el capítol relatiu a la creació del fons per afrontar les 'pèrdues i danys' per tal que els països més vulnerables puguin afrontar els pitjors efectes de l'escalfament. Les UE sempre han estat més partidàries de "consolidar un mosaic de recursos" (aprofitant fonts de finançament existents) en lloc de crear un fons únic nou per donar aquestes respostes en entendre que hi hauria retards administratius en la seva constitució, entre altres arguments.

La delegada del Govern per a Violència de Gènere, Victoria Rosell és “l'autora intel·lectual” i “material” del text del "Només si és si"

Vicky 'la sandinista' Rosell, l'autora intel·lectual de la llei del 'sí és sí' que crida a la Guàrdia Civil

La vida de Victoria Rosell a les Canàries ha estat marcada per insídies judicials amb polítics, periodistes i empresaris.

Si hi ha un personatge principal enmig d'aquest malestar jurídic, aquest és la jutge Maria Victoria Rosell Aguilar. La delegada del Govern per a Violència de Gènere és, segons fonts de la judicatura i properes al seu entorn, l'“autora intel·lectual” i “material” del text que ha copat totes les portades aquesta setmana. El terratrèmol polític desfermat per l'allau de rebaixes de penes a agressors sexuals després de l'entrada en vigor de la llei del “si és sí” ha posat a la diana com a última responsable la ministra d'Igualtat, Irene Montero.

"No tenim una allau de revisió de condemnes. El que tenim és una allau de violència sexual". Així ha contestat aquest dimarts la delegada del Govern contra la violència de gènere, Victoria Rosell, davant les informacions aparegudes en diversos mitjans en relació que la llei del sol sí que és sí que suposa una baixada de condemnes als violadors i pederastes.

Segons Rosell, els casos en què les condemnes s'han reduït i que el Ministeri d'Irene Montero considera «errònies», arribaran al Tribunal Suprem (TS). Ja el mateix president del Govern, Pedro Sánchez va mostrar dimecres passat des de Bali la seva esperança que hi hagi una «unificació de doctrina» que impedeixi la reducció de condemna per als que han abusat sexualment de dones, moltes menors d'edat.

Tant la delegada com la secretària d'Estat d'Igualtat, Ángela Rodríguez Pam, juntament amb la que compareixia, han assegurat que la norma arriba per pal·liar un sistema «que no funcionava», cosa que han exemplificat que, segons una enquesta realitzada, « el 8% de les víctimes de violència sexual denúncia, és a dir: ja abans de la porta de la comissaria es queda el 92% de les denúncies. I d'aquest 92%, si tu denúncies que t'han tocat sexualment al metro, o en un lloc d'oci, i les penes mínimes són més altes, se'n queden moltes», ha precisat.

Demana ara als mitjans que no informin dels recursos d'advocats pel 'sí és sí'

La delegada del Govern contra la violència de gènere, Victoria Rosell, ha sol·licitat aquest divendres als mitjans de comunicació que evitin donar publicitat als recursos que presenten els advocats defensors de persones condemnades per abusos sexuals, molts dels quals estan aconseguint rebaixes de pena per als seus defensats en virtut de la nova forquilla de condemnes de la coneguda com a llei del 'només sí que és sí'.

Victoria Rosell, magistrada de carrera, ha tornat a negar que la norma tingui error o cap mena d'escletxa. "Tots els òrgans jurídics de l'Estat no van apreciar cap necessitat d'afegir una altra transitòria a les que ja existeixen, perquè en alguns casos s'haguessin rebaixat els mínims", ha assenyalat. «Ofen a la intel·ligència que es proposi una transitòria dient que no pugui ser retroactiu, això ningú ho ha esmentat, llevat de bulls, i no és possible constitucionalment» ha asseverat.

Les absurdes conseqüències jurñidiques del "si és si" d'Irene Montero

Al llarg d'aquest dimarts tribunals de tot Espanya han anat fent recompte de quantes sentències s'estan revisant després de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual més coneguda com a Llei del “només sí que és sí” i el balanç és clarament contrari al que la norma cercava. Al modificar la forquilla en què es mouen les penes i abaixar el llistó d'alguns supòsits els jutgen han hagut de posar en llibertat ja quatre condemnats per delictes sexuals i un total de vuit condemnes amb sentència ferma s'han revisat a la baixa.

La mal anomenada "Llei contra la Violència de Gènere", a més d'un clamorós fracàs, segueix constituint el major atemptat legislatiu contra els principis rectors de qualsevol Estat de Dret, com ara la presumpció d'innocència o la no discriminació per raó de sexe, el bodri jurídic que constitueix la no millor anomenada Llei del "només sí que és sí" de la ministra Irene Montero no es queda gaire a la defensa.

A més de l'alteració de la càrrega de la prova i la inseguretat jurídica que comporta el fet que el consentiment per a les relacions sexuals hagi de ser manifestat, no de manera tàcita sinó de forma sempre expressa; o de la inobservança de la proporcionalitat de les penes que comporta l'eliminació de la diferència entre l'abús i l'agressió sexual; així com les amplíssimes forquilles penològiques que comporta la unificació d'aquests dos delictes de tan diferent gravetat, la llei del "només sí que és sí" estava cridada a provocar multitud de sol·licituds de revisió a la baixa de condemnes en virtut del principi de retroactivitat de la llei penal més favorable assenyalada a l'article 2.2. del Codi Penal.

Així ho va advertir al seu dia el Consell General del Poder Judicial, entre altres crítiques, en el seu demolidor informe contra l'avantprojecte legislatiu de Montero, com també ho van fer nombrosos juristes de prestigi com Jose María de Pablo. És més: Fins i tot el Fiscal General de l'Estat, Álvaro Garcia Ortiz, va haver d'admetre que era "possible que l'entrada en vigor de la nova llei obligui a revisar a la baixa algunes penes". No cal dir que totes aquestes critiques i advertiments van ser rebutjades pel Ministeri d'Igual dóna com a pròpies de maledicents.

Doncs bé. Ara s'ha sabut que el mateix dia de l'entrada en vigor de la Llei Montero un professor condemnat a sis anys i nou mesos per abusos sexuals als seus alumnes va ser posat en llibertat, ja que la pena quedava reduïda a 15 mesos de presó. una altra categoria d'abusos i per tinença de pornografia infantil— que ja havia complert.

El mateix es pot dir d'un condemnat a sis anys de presó per violar una amiga que l'havia deixat dormir a casa seva. La pena corresponia al mínim vigent per a aquest delicte fins a l'entrada en vigor de la reforma d'Igualtat. L'Audiència de Madrid va acceptar el dia 4 passat, sense oposició de la Fiscalia, reduir la condemna a quatre anys, que corresponen al nou mínim previst a la llei.

Així mateix, aquest dimarts s'ha sabut que l'Audiència Provincial de Madrid ha reduït de 8 a 6 anys la condemna que havia imposat a un acusat d'abusar sexualment de la seva fillastra menor d'edat, com a conseqüència de l'entrada en vigor del bode jurídic de la ministra.

El pitjor és que, lluny d'admetre el disbarat, la podemeta Delegada del Govern contra la Violència de Genero, Victoria Rosell, segueix sense admetre cap error asseverant que "la justícia masclista crea impunitat. El problema no és la llei". La vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero, s'ha vist obligada, però, a reconèixer la necessitat de sotmetre a estudi la norma estrella del Ministeri d'Igualtat perquè els efectes que se n'han començat a derivar són perniciosos i juguen precisament en contra del suposat objectiu que es perseguia amb la nova legislació.

Ja veurem en què queda l'assumpte. Però el que és evident és que si, tal com deia Sòfocles, "ocasions hi ha que la Justícia mateixa produeix greuges", encomanar canvis legislatius als deliris ideològics d'iletrats funcionals com Irene Montero els crea centenars.

Amb Sänchez a Bali, El PSOE surt en defensa de la derogació de la malversació

Pedro Sánchez i la seva dona, Begoña Gómez, en arribar a Bali

Moncloa reconeix que la malversació té «mala defensa»: «Serà difícil»

El Govern ha desplegat el seu full de ruta per derogar el delicte de sedició, el següent pas en la seva estratègia de «pacificar» Catalunya després de l?aprovació dels indults el 2021. Un pas endavant, arriscat, però mesurat en temps i, sobre tot, a distància amb les urnes. Tot i això, aquest sembla no ser el destí final, que tindrà –almenys– una parada més pel que fa a la malversació, l'enèsim peatge que li exigeixen els seus companys de viatge d'ERC. El president del Govern ja va obrir la porta diumenge en una entrevista a «La Vanguardia» i la seva mà dreta, i encarregat de penjar-lo, Félix Bolaños, va donar carta de naturalesa al plantejament ahir en una entrevista a la cadena Ser. Ni el fons ni la forma són casuals.

Els assessors electorals de la Moncloa parteixen d'un error de fons a l'hora d'elaborar un argument polític que justifiqui l'anunciada reforma del Codi de Penal davant l'opinió pública, perquè no cal explicar què tothom sap, que el Govern, sorgit pels seus socis nacionalistes a l'hora d'aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat, que són la clau de la legislatura, deixarà expedit el camí perquè els autors de l'intent colpista a Catalunya puguin reincorporar-se com més aviat millor a la vida política.

Si per això cal ampliar la reforma al delicte de malversació, que inhabilita per a l'exercici dels càrrecs públics, doncs es fa, procurant, això sí, accelerar el calendari legislatiu, de manera que no coincideixi amb el procés electoral immediat. Més enllà de les consideracions jurídiques, fins i tot, morals, que es puguin fer sobre el fet que l'Executiu d'un país democràtic s'embarqui en una mena de «dret d'autor» per cobrir les limitacions de la minoria parlamentària, el cert és que el cost polític de tal actuació no serà fàcilment eixugable, més quan s'opera sobre un assumpte ideològicament transversal per al conjunt dels ciutadans com és la sobirania nacional i el concepte de la unitat de la Nació.

Per això encara que ens semblin molt lloables els esforços dels ideòlegs socialistes per capgirar el que és evident, hem de recordar que, fet i fet, els esforços inútils condueixen a la malenconia. Per descomptat, amb això no volem negar que hi ha una base de votants socialistes i comunistes a qui les condicions de l'acord amb els nacionalistes els semblen acceptables o, simplement, consideren que és un preu lògic a pagar si el Govern de coalició pretén esgotar la legislatura però, amb tot, seran pocs els que es deixin seduir per l'argumentari governamental. Entre altres raons perquè quan parlem del delicte de malversació, amb els matisos que es vulguin, tractem d'un dels comportaments delinqüencials més íntimament lligat a la corrupció política, que susciten el rebuig general de l'opinió pública.

No cal explicar el que tothom sap

El Govern delega la iniciativa a ERC per no assumir el cost i admet que serà complicat explicar davant dels votants el canvi legal

No hi ha «relat» que pugui justificar la impunitat, menys la sobrevinguda, dels que han emprat per a fins espuris els diners públics, obtinguts dels impostos que paguen els ciutadans, ja sigui per a benefici personal, per sostenir polítiques de clientelisme partidista o, com és el cas, per pagar les despeses d'un procés contra la Constitució i el mateix estat de dret. Amb un problema afegit, que les justificacions governamentals per legitimar allò que no és més que una cessió per mers motius conjunturals pot traslladar a la ciutadania que l'apropiació dels fons públics, la corrupció, en suma, pot ser tolerada en algunes circumstàncies i segons qui siguin els seus autors.

El ministre de la Presidència es va mostrar disposat a acceptar canvis també en aquest il·lícit en el recorregut parlamentari del nou tipus de desordres públics agreujats, que substituirà la sedició i que es tramitarà per mitjà d'urgència. PSOE i Podem volen que passi el seu primer examen al Congrés la setmana que ve. «En la tramitació es pot plantejar modificar el delicte de la malversació», va explicar Bolaños, que va apuntar que ERC no s?ho ha plantejat per ara. Tot i això, tant Pere Aragonès com Oriol Junqueras ja han posat aquesta condició sobre la taula. «Hem estat batallant durant molt de temps perquè s'eliminés la sedició. Ara toca obrir aquesta altra batalla en l?àmbit de la utilització perversa de la malversació», va dir ahir el president de la Generalitat.

Al Govern no volen assumir la iniciativa de la proposta, per això deixen que siguin els seus socis independentistes els qui l'abanderin i ho elevin en la tramitació parlamentària, però sí que comparteixen que es pugui incloure alguna matisació –rebaixa de les penes– pel que fa a l'absència de l'enriquiment o lucre personal dels càrrecs públics implicats en el desviament de fons.

Arrenca l'atur de transportistes que amenaça de col·lapsar el país malgrat l'escàs suport inicial

Les associacions agroalimentàries reclamen seguretat i garanties per al proveïment de productes i matèries primeres.

Aquest dilluns 14 de novembre, des de les 00.00 hores, la Plataforma per a la Defensa del Sector del Transport de Mercaderies per Carretera pretén col·lapsar el país igual que ja ho va fer durant 20 dies al març. I ho fa a més a les portes del Black Friday i la campanya de Nadal. Una aturada que costarà al?economia espanyola 600 milions d?euros al dia, segons un estudi d?OBS Business School.

Curiosament, aquesta aturada també guarda moltes similituds amb l'anterior. D'inici, compta amb molt poc suport i un gran rebuig per part de les onze organitzacions del sector representades al Comitè Nacional del Transport per Carretera (CNTC). Finalment hi ha aturada patronal de transportistes.

Té el rebuig de la indústria agroalimentària, de la logística, de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), de l'associació d'autònoms ATA… Totes creuen que és "injustificada" la convocatòria d'atur en un moment tan delicat com aquest i advoquen per dialogar amb l'Executiu liderat per Pedro Sánchez.

I, és clar, també compta amb el rebuig del Govern. El Ministeri de Transports es va reunir amb portaveus de Plataforma dijous. Ho van fer amb caràcter informatiu i no per negociar, segons fonts del Ministeri. De fet, no hi va haver càrrecs directius de Transports, sinó tècnics explicant les mesures que ja està duent a terme el Govern davant del que defensen els convocants de l'atur.

Cal recordar que Plataforma denuncia que el Decret llei aprovat el mes d'agost passat per evitar que el sector no treballi a pèrdues no està funcionant. Al·leguen l'"incompliment" per part dels carregadors i la inacció per part del Govern davant d'aquesta situació.

El Govern defensa el contrari. És a dir, que sí que es compleix. Afirmen que la inspecció ja està actuant per garantir-ne el compliment. A més, van afegir que "s'aprovarà en properes setmanes un pla d'inspecció 2023 per reforçar les actuacions, ja que inclourà, per primera vegada, una línia d'actuació específica per al control de preus, morositat i càrrega i descàrrega, d'acord amb la normativa aprovada”. També van explicar com funciona la inspecció i el sistema de denúncies anònimes.

Però sembla que aquests arguments no van ser suficients per a Plataforma que va decidir mantenir l'atur. És cert que al març, malgrat l'escàs suport inicial, algunes patronals com Fenadismer es van sumar a la protesta. I aquesta va guanyar prou força perquè el Govern hagués de cedir i reunir-se amb els portaveus de la plataforma convocant de l'atur.

Impacte

Aquesta vegada, la data no està escollida a l'atzar: la campanya nadalenca. La patronal logística UNO preveu un moviment total de 100,3 milions d'enviaments, sent la millor època per a aquest sector, per la qual cosa s'estima un important impacte a la cadena de subministrament.

Aquesta campanya representa al voltant del 25% del negoci anual del sector, una proporció de negoci que Ontruck, una agència de transports digital que connecta transportistes amb carregadors, creu que ara corre perill. important d'ingressos que podria posar en risc la viabilitat econòmica de molts transportistes autònoms, i també un impacte negatiu equivalent per a les empreses carregadores”, defensa la companyia.

Plataforma juga amb la carta de l'impacte que va tenir l'atur del març i amb què expliquen alguns experts a aquest mitjà: per col·lapsar un país només cal que tots els transportistes deixin de treballar durant tres dies.

I així va ser. Tres dies després d'iniciar-se l'atur el 14 de març, el sector lacti anunciava que parava la seva activitat davant de la dificultat de subministrament. A aquest s'hi unien les fàbriques de Azucarera i Danone, el sector de l'oliva de taula... I fins i tot les mateixes companyies cerveseres com Estrella Galicia llançaven avisos de la ruptura de la cadena d'abastament i problemes de subministrament.

En una setmana, els lineals dels supermercats buits es van fer virals. Les cadenes de supermercats van avisar que les pèrdues arribaven als 130 milions d'euros diaris.

Prestatgeries d'un supermercat sense productes durant l'atur de març dels transportistes.

A més, es van intensificar els problemes al camp per la manca de matèries primeres que no arribaven, hi va haver vaixells sense poder sortir a pescar, llotges destruint peix i ports gairebé bloquejats amb contenidors acumulant-se…

Per això, davant aquesta nova convocatòria, les organitzacions agràries COAG i UPA, així com les associacions empresarials Aecoc, ACES, Anged, Asedas, Cooperatives Agroalimentàries d'Espanya, FIAB, Hostaleria d'Espanya i Marques de Restauració, representants de la cadena alimentària i de l'hostaleria, reclamen seguretat i garanties per al proveïment de productes i matèries primeres.

La indigna sedició del PSOE

Pedro Sánchez, en el camí imparable cap a l'autocràcia, s'ha tornat a situar per sobre de la llei, de la raó i de l'interès general dels espanyols. Ha desactivat la sentència del Suprem que va condemnar per delicte de sedició als polítics separatistes que van intentar el 2017 fer un cop d'Estat contra la Constitució i la democràcia. Per motius personals, el president del Govern i els socis prioritzen el poder per sobre de la convivència, la llei i l'Estat de Dret. Sánchez rebaixa ara les penes per aquest delicte per «homologar-se amb Europa».

Els independentistes condemnats, així com els fugats de la Justícia i els que estan pendents de judici, van cometre un delicte que en altres països seria considerat com una traïció i una rebel·lió. No va ser res més, encara que la condemna del Suprem es va intentar ajustar al que estableix el Codi Penal que frívolament vol modificar el Govern per complaure els seus poc recomanables socis i aliats parlamentaris. Per tant, no és un delicte transnonat o el resultat d'una persecució ideològica, perquè a Espanya no es persegueix ningú per les idees polítiques. El canvi d?actitud del president del Govern produeix estupor, perquè era un ferm defensor que s?havia produït una rebel·lió i ara considera que va ser, simplement, uns «desordres públics agreujats».

El comportament dels dirigents socialistes ha estat menyspreable, perquè no existeix ni un indici de coherència i dignitat. No s'adonen que l'únic que entén l'independentisme és la fermesa de les institucions de l'Estat

És impossible encaixar els fets provats en uns desordres, llevat que es pretengui una amnistia encoberta i destruir la defensa jurídica d'Espanya a les institucions de la UE. Sánchez regala als independentistes una victòria de dimensions colossals, perquè confirma la tesi que va ser una condemna injusta. És el mateix Govern qui impulsa aquesta reforma legal basant-se que vol harmonitzar el delicte amb les democràcies europees més avançades, cosa que és una escandalosa mentida.

És inquietant que uns polítics que van prometre complir la Constitució i tenen entre les seves comeses la defensa de l'ordenament jurídic, menteixen sabent-ho. Joan Carles I va haver d'acudir en defensa de la Constitució durant el cop d'Estat del 23-F amb una declaració institucional clara i solemne i al seu fill, Felip VI, li va correspondre fer-ho després de la crisi institucional provocada pels independentistes. Aquesta reforma legal suposa qüestionar aquesta última intervenció, perquè Sánchez considera que només van ser uns desordres públics.

És evident que el cap de l'Estat ni pot ni ha d'intervenir quan es produeixen circumstàncies com aquestes si prenem de debò el despropòsit que representa aquesta indigna proposició de llei orgànica presentada pel PSOE i Unides Podem. És un despropòsit perquè debilita l'Estat en la seva capacitat per afrontar un altre delicte de característiques semblants en contra de la Constitució. Qualsevol text legal és susceptible de millorar-se si cal, perquè en cas contrari quedaria petrificat.

Sánchez menteix. A Europa, els delictes de sedició es castiguen, no es perdonen (vegeu Alemanya, Itàlia, França o Portugal, on ni tan sols es permet que concorrin a les eleccions generals partits de tall regional). En realitat, Sánchez no es vol homologar amb Europa, sinó amb Hispanoamèrica i, en concret, amb les dictadures d'esquerres que sotmeten les llibertats dels ciutadans i arruïnen les societats que governen. Aquest i no un altre, és el veritable somni de Sánchez, el feló que habita a la Moncloa. L'enèsima traïció als espanyols l'ha de pagar aviat a les urnes, i no només la història l'ha de jutjar. No li han de sortir de franc aquestes decisions que soscaven l'autoritat de les lleis, que els seus socis incompleixen i que ell mateix desobeeix en posar-se per sobre de sentències fermes. Goteta a goteta, l'autocràcia sanchista es va imposant a Espanya, davant el silenci còmplice dels uns i la dimissió política, econòmica i social dels altres.

Feijóo es compromet a derogar la reforma de la sedició quan sigui president del Govern

El president del PP recrimina a Sánchez no tenir límits en “les seves cessions” a l'independentisme per seguir al Govern i assegura que “ni Sánchez ni l'independentisme no poden abaratir penalment els atacs a la Constitució”

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha compromès aquest divendres a “revertir” la reforma del delicte de sedició que ha anunciat Pedro Sánchez per rebaixar les penes dels independentistes condemnats pel “procés”. Segons ha expressat en una declaració institucional “urgent” des de la seu de Gènova, acabat d'aterrar del seu viatge per la seva gira Llatinoamericana que quan arribi a la presidència del Govern derogarà els canvis al Codi Penal que pretén introduir el Govern “perquè ni Sánchez ni els independentistes” poden “abaratir penalment els atacs a la Constitució”.

En aquest sentit, també és cert que, un cop es rebaixen de les penes, si es tornen a endurir, ja no es podran aplicar als independentistes que s'han beneficiat de la reducció. Tot i això, una reversió permetrà a Espanya blindar-se davant de futurs desafiaments a la legalitat de l'independentisme, ja que, com ha dit el president del PP, els independentistes han aconseguit arrencar una rebaixa de les condemnes sense penedir-se del fet i prometent tornar-ho a fer. En concret, el PSOE i Podem han registrat una proposició de llei per suprimir el delicte de sedició i modificar el de desordres públics, tot i que tindrà penes màximes de cinc anys de presó (amb la sedició poden arribar a 15 anys).

Contrari als “valors democràtics”

Feijóo va acusar Sánchez d'haver acceptat "definitivament" el xantatge independentista per així superar la debilitat parlamentària "encara que sigui a costa de desarmar la nació d'un instrument essencial per protegir-ne la integritat".

“Indignació i tristesa” van ser les dues paraules amb què el líder del PP ha resumit l'afront a Espanya i el que sent, igual que la resta de ciutadans. Va advertir que "legislar delictes a la carta d'aquells que ho han comès" i que, a més, "anuncien la seva voluntat de reincidir" és "irresponsable i contrari als valors democràtics". També va recordar que un dels valors més importants d'aquests valors és el de la independència judicial que, “amb la decisió materialitzada per Sánchez s'està comprometent greument”.

Feijóo ha recordat que “complir i fer complir la llei és el primer compromís que ha de respectar qui accedeix i vol accedir a la presidència del Govern” i va tornar a recordar que, si escau, “jo no en tinc cap dubte”. Però no només va carregar contra la responsabilitat de Sánchez sinó que va recordar la que, de facto, també té el PSOE. “El Partit Socialista és més que Pedro Sánchez. És la suma de tots els seus dirigents i correspon a tots ells fixar també posició”.

Sé que res d'això permetrà recobrar la normalitat perquè la impunitat mai no porta la convivència. Ha apuntat que, quan es traspassen determinades fronteres a la convivència d'una nació "és imprescindible prendre la paraula i actuar en conseqüència" i en això "no hi ha subterfugis", ha dit.

El president del PP va recordar que només hi ha dues opcions: “O s'està amb els condemnats i amb els fugats o s'estan amb la legalitat democràtica. No hi ha gaire més debat. El deure moral dels socialistes que coincideixen amb nosaltres és que això és una aberració és fer pública la seva oposició a aquesta mesura i intentar que no segueixi endavant”. Així mateix, ha lamentat haver de preguntar-se, igual que molts espanyols, quin és el límit de Sánchez a les seves cessions per seguir al Govern. “He de reconèixer que no existeixen. Crec a hores d'ara que ja no té límits”.

També, ha destacat que s'està ocultant a tots els espanyols que “el delicte de sedició està i ha d'estar al Codi Penal. No només perquè hi ha organitzacions independentistes que preconitzen la secessió d'una part d'Espanya, o perquè han intentat fer-la recentment sinó també perquè mantenen amb total transparència el seu propòsit de tornar-ho a fer”. Per això, Feijóo ha acusat Sánchez de doblegar-se davant de les pretensions dels sediciosos. “Els qui li imposen aquesta derogació, ho fan perquè desitgen tenir més fàcil el camí per a la propera oportunitat i, a més, li diuen a ell i ens ho diuen a tots. L'independentisme, mai, mai, no es conforma fins a assolir els seus plens objectius”, va advertir.

Els qui li imposen aquesta derogació, ho fan perquè volen tenir més fàcil el camí per a la propera oportunitat

Feijóo es va dirigir també a tots els catalans que viuen amb decepció i angoixa la decisió de Sánchez que està, va dir “més a prop d'ERC que de la Constitució” per comprometre's amb la defensa i la protecció. "Sé que res d'això permetrà recobrar la normalitat perquè la impunitat mai no porta la convivència".

Sánchez derogarà el delicte de sedició per facilitar el retorn dels fugats Puigdemont i Rovira

Nova traïció de Pedro Sánchez per satisfer l'independentisme. El president del Govern ha confirmat aquest dijous que PSOE i Unides Podem presentaran demà una iniciativa legislativa al Congrés per derogar el delicte de sedició pel de «desordres públics agreujats». D'aquesta manera, Sánchez accedeix a les exigències dels seus socis ERC i Junts per facilitar el retorn dels fugats Puigdemont i Rovira.

Sánchez ha assenyalat que el nou tipus penal serà "més o menys homologable" amb altres democràcies europees com Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa i les penes per aquests delictes seran les que regeixen als codis penals d'aquests països.

Sánchez confirma així el que va dir el mes d'octubre passat per la ministra d'Hisenda i vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero, que en ple debat sobre els Pressupostos de l'any que ve va avançar des de la tribuna del Congrés que el Govern presentaria davant la Cambra Baixa una reforma de diversos delictes del Codi Penal, incloent-hi el de sedició, com exigeixen els socis separatistes d'ERC perquè els fugats de l'1-O puguin tornar a Espanya sense rendir comptes davant la Justícia i Oriol Junqueras recuperar la seva habilitació per ser candidat en properes eleccions .

Sánchez ja tenia preparada una proposta per remetre a les Corts en un breu termini de temps i només esperava que ERC i JxCat confirmin al PSOE que recolzaran la tramitació parlamentària de la modificació del Codi Penal. Sense aquest compromís dels grups catalans, que podria anar en paral·lel al suport als Pressupostos, l'Executiu no es llençaria a la piscina.

A més, Sánchez ha negat que això sigui una exigència d'ERC per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) i que per contra ho ha reivindicat "des de sempre", alhora que ha assenyalat que les últimes setmanes hi ha grups parlamentaris que han dit que estan disposats a emprendre aquesta reforma. «Preferim la Catalunya del 2022 o la del 2017? Hem garantit el respecte escrupolós de la Constitució a Catalunya. Hem de continuar fent passos. Hem d'homologar al Codi Penal el delicte de sedició».

En aquest sentit, ha volgut separar la decisió de les demandes d'ERC en remarcar que l'independentisme no demana una reforma del codi penal sinó una «amnistia», cosa que el Govern «no acceptarà» i que no forma part de la legislació ni de la Constitució espanyola, segons ha assegurat.

Així, Sánchez ha defensat aquesta decisió en qualificar-la com «un pas endavant» a l'«homologació» amb els països de l'entorn europeu. A més, ha justificat que es revisi aquest delicte que «va ser redactat el 1822», segons ha subratllat.

En la mateixa línia, ha apuntat que Alemanya va suprimir el delicte de sedició l'any 1970 i el va anomenar amb un altre tipus de terminologia semblant a la que proposarà el Govern. D'aquesta manera, Sánchez ha reiterat que el que fa l'Executiu és homologar el codi penal als “estàndards europeus”. Sánchez també ha negat que aquesta reforma afeblirà l'Estat perquè, segons ha traslladat, es reconeixeran penes per aquests delictes, però que siguin «homologables a les principals democràcies europees».

També ha rebutjat que aquesta modificació pugui evitar que l'expresident català Carles Puigdemont -fugit de la justícia espanyola des de fa cinc anys- rendeixi comptes davant dels tribunals. «Hauria de retre comptes davant la justícia espanyola, absolutament» ja que «els delictes que es van cometre el 2017 segueixen estant presents al nostre codi penal», segons ha assegurat, encara que amb una nova denominació.

Sánchez ha subratllat que aquesta iniciativa ajudarà a "distendre la situació a Catalunya" ia "superar aquest contenciós" que va heretar de l'administració anterior del president Mariano Rajoy (PP) segons ha apuntat en diversos moments. Un assumpte que «mai» no ha «defugit», segons les seves paraules.

Pedro Sánchez entrevistat per García Ferreras a la Moncloa. | Imatge TV

Partit Popular i Vox han carregat durament contra Pedro Sánchez aquest dijous a la nit després de conèixer la notícia que el Govern iniciarà aquest mateix divendres la reforma del delicte de sedició.

"La moneda de canvi"

"Les lleis d'Espanya no es poden redactar a la seu d'ERC per la conveniència política de Pedro Sánchez. Ni la Constitució ni l'Estat de dret no es poden rendir a les necessitats de cap dirigent polític, i menys a les d'aquells que es van aixecar contra la nostra nació", afegeixen els populars que recorden que la negociació per renovar el Consell General del Poder Judicial entre el PP i el PSOE es va trencar precisament quan Sánchez va confirmar via telefònica a Feijóo aquestes intencions de reformar el Codi Penal per afavorir els separatistes.

A cap país europeu, diuen des del PP, “es tocaria el delicte de sedició de la mà dels sediciosos. Pedro Sánchez ha re nunciat a ser el president de tots els espanyols perquè Espanya no comparteix les prioritats polítiques d?un Govern rendit a polítics fugats oa dirigents amb sentència ferma per utilitzar institucions autonòmiques contra Espanya i contra la seva unitat territorial".

El PP també envia un missatge als alts càrrecs socialistes: "Ni Pedro Sánchez és digne de la tradició democràtica del PSOE ni el PSOE no pot callar davant aquest episodi sense ser còmplice exprés d'aquesta barbaritat política. El silenci dels seus comandaments intermedis és una traïció als valors que un dia van decidir representar”.

"Com a partit polític ens reafirmem: hi haurà entesa entre les dues grans forces d'Espanya. Però serà amb aquest PP i un altre PSOE. Un en què no hi hagi un Pedro Sánchez que avui ha humiliat una nació que mereix un Govern més digne del que avui pateix, i un nou projecte que garanteixi més qualitat democràtica. El centre polític i la moderació ja no tenen espai al Govern d'Espanya, i la nostra nació mereix un Govern centrat ia l'alçada d'un gran país. I avui no en té”. , acaben els populars.

"No hi ha traïdor més gran que Sánchez"

Per part seva, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha utilitzat tan sols una paraula i un punt per descriure el president del Govern. "Traïdor.", ha escrit a les seves xarxes socials minuts després que es conegués la notícia.

En aquesta mateixa línia, el secretari general del partit i líder a Catalunya, Ignacio Garriga, també ha cridat Sánchez "traïdor". "No hi ha traïdor més gran que Sánchez. La història el jutjarà per això i nosaltres mentre defensarem Espanya", ha assegurat el dirigent de Vox a les xarxes socials en un escrit que acompanya amb la declaració del president del Govern confessant les seves intencions.