Estat de malestar i impaciència

La informació que publicava de Lliure Mercat és de les que provoquen sorpresa: "Espanya descansa sobre les espatlles del 30% de la població". En efecte, són 13,8 milions els que, amb el seu treball i els seus impostos, sostenen el país, que compta amb 47 milions d'habitants, dels quals 17,6 milions són aturats, pensionistes o empleats públics i ... assessors o endollats diversos .

El Mundo publicava també en la seva edició dominical que actualment hi ha entre 18.000 i 20.000 "assessors" només afectes als càrrecs públics electes, cobrant sous entre 50.000 i 80.000 euros anuals que no han demostrat mèrit ni realitzat cap oposició. En totes les administracions i en totes les regions. El Defensor de Poble del País Basc, ell solet compta amb 60 d'aquests espècimens. O l'alcaldessa de Madrid que el supera amb 254 assessors de totes les condicions.

La crisi econòmica ha posat al descobert el demencial i injust esquema del nostre Estat del Benestar, ineficient, mediocre, generador d'incentius perversos i lesiu per als interessos nacionals, tenint en compte el dur càstig a què sotmet els sectors més productius i dinàmics de la societat.

Mentre el comptador dels aturats ha superat els 6.200.000 milions d'espanyols camí als set milions, amb dos milions sense prestació amb milers de famílies que tenen tots els seus membres en atur, aquest diumenge Mariano Rajoy ha demanat paciència als espanyols, assegurant que al final de la seva legislatura es veuria el resultat del seu treball.

Estem en un estat de coses insostenible però sobretot un país injust i ineficaç, que aprofundeix la duríssima crisi que patim des de fa un lustre i que amenaça seriosament el nostre futur, a curt, mitjà i llarg termini.

Urgeix prendre mesures contundents per podar les administracions públiques, a fi de fer-les més funcionals i impedir que segueixin sent cova d'endollats de tota mena i condició, ja que tot aquest personal passi directament a l'atur i engrosseixin seva voluminosa nòmina, l'Estat estalviaria més un munt de diners en concepte de lloguers, telèfons, electricitat o paper higiènic.

¿O és que potser pensen contractar tots els aturats d'aquest país com a assessors? Així es resoldria de cop el problema de l'atur.

Així mateix, s'imposa una revisió en profunditat de les anomenades prestacions socials, especialment de les destinades als aturats, que no han de veure en elles un recurs d'accés universal i durador. També resulta d'extrema importància encarar d'una vegada, en tota la seva amplitud i complexitat, la qüestió demogràfica i de moment deixar de finançar l'avortament via impostos, ja que cada vegada menys treballadors productius han de mantenir més personal de la casta extractiva. Si no ho, la situació pot ser tremenda en quinze o vint anys.

Finalment, els poders públics han d'atendre com es mereix a aquests 13,8 milions d'espanyols que estan aixecant el país malgrat tots els pesars. Per començar, en lloc d'asfixiar i apabullarlos, han de tractar d'ajudar. Llevant de sobre impostos, regulacions i prohibicions que no fan sinó perjudicar-los. Perjudicar-nos a tots.

Es pot comptar amb el Govern per aquesta empresa, sense cap dubte la més important de les que se'ns presenten? Lamentablement, no. El Govern, el va venir a demostrar el divendres en l'últim Consell de Ministres, està instal · lat a la covardia, l'abúlia o l'il · lusionisme del nefast José Luis Rodríguez Zapatero. Les tres opcions són pèssimes. I el temps passa i Mariano Rajoy parla d'una possible solució per d'aquí a dos anys quan molts desesperats ja hauran pres la decisió de sortir del mig. Tenim recursos perquè això no pugui arribar a ocórrer. Però caldrà donar-se pressa.