Encadenar-se a la llibertat

 

Una bona part de la societat catalana creu que la cadena humana organitzada des del poder constituït amb registre previ individual de les seves baules humans, per poder conèixer als que no vagin a l'aquelarre, que recorrerà la geografia catalana des de la frontera francesa fins a la de Castelló (ja veurem si arriben a Vinaròs) servirà per demostrar al món sencer la fal · laç situació d'esclavitud del poble català per part de les lleis de l'Estat Espanyol. Perquè això sigui possible el Govern d'Artur Mas ha dotat del poder i de tota mena de mitjans als seus terminals propagandístiques i de pressió nacionalista mentre l'Estat Espanyol segueixi cobrint econòmicament els seus deliris.

Aquí els únics que poden sentir esclavitzats són els dirigents nazionalistes atiats per una insaciable burgesia, que veuen a la justícia de la nació que encara pertanyen, com un perill als seus interessos, ja que pengen d'un Tribunal Suprem que pugui valorar les seves arbitrarietats o els constants saquejos en benefici propi a la butxaca dels seus conciutadans.

Els il · lusos d'aleshores, els que mai s'assabenten de res, no pensaven exactament en la llibertat quan estaven fa trenta anys clamant per una revisió de la història, negant la veritat de fets incontestables i una immersió lingüística els resultats que ara estem comprovant.

Aquesta cadena serà una explosió de jocs al voltant del foc, una orgia de veneració de la terra, una exaltació del pancatalanisme en línia amb les més nefastes ideologies del segle passat, i la constatació que Catalunya és una aula de pàrvuls en mans de mestres desaprensius. Mai una cadena pot ser el mitjà per aconseguir la llibertat. Al contrari, el seu objecte és canviar l'amo i senyor de les seves vides de manera irreversible i amb totes les conseqüències.