Llambordes , pals , llançacoets per la " dignitat "

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=LWTnN0EEUhI

Suggereixo que visualitzin aquest vídeo que ens dóna una idea exacta del que va passar dissabte a la nit al centre de Madrid . Ni els mitjans de comunicació ni el govern ni cap partit parlamentari i cap dels grups convocants han mostrat fins al moment la seva repulsa pública pel que ha passat tot això difuminat per la mort d'Adolfo Suarez . Al final de l'anomenada " Marxa per la llibertat" es va llegir un manifest que es pot considerar clarament com " incitació a la insurrecció i la violència" per Willy Toledo vingut expressament des de Cuba a la concentració .

 

Estan arribant les imatges del que va passar realment al final de l'anomenada " Marxa per la dignitat" . Vegeu l'actitud violenti d'aquesta rajada de violents professionals que estaven incrustats dins la pròpia manifestació que en un moment donat de forma sincronitzada per una horda d'uns 1.000 o més violents proveïts de pals , enderrocs i altres instruments aconseguir acorralar i fer retrocedir a la policia que estava lligada de peus i mà pels seus comandaments no va poder emprar els mitjans adequats per a la guerrilla urbana. No se'ls va permetre utilitzar pilotes de goma i van arribar al cos a cos . Es van demanar reforços i van ser denegats pels seus caps. . Resultat 67 policies ferits , 4 de d'ells de gravetat .

 

Els integrants dels grups antisistema que van participar en aquesta revolta , pretenen romandre davant dels jutjats fins que surtin els 21 detinguts majors d'edat . Els primers han començat a sortir cap a les 15 hores després de declarar davant del jutge entre aplaudiments del públic assistent i crits de "Llibertat , llibertat , detinguts per lluitar" i "La lluita és l'únic camí" . Al voltant de 200 persones estan concentrades en aquest punt de Madrid , entre ells , l'actor Willy Toledo i el líder del Sindicat Andalús de Treballadors , Diego Cañamero .

 

 El Govern de Mariano Rajoy té entre les seves mans una patata calenta . Hi ha un temor proporcions considerables a fer front als manifestants que traspassen els límits establerts en un estat de dret i ja comença a ser vox populi que l'Executiu no vol ficar-se en embolics per no caure en les crítiques de l'anomenada premsa progressista .

 

Els sindicats policials ja han posat el crit al cel i denuncien la passivitat del Ministeri de l' Interior que , possiblement condicionat pels successos de Ceuta , va apostar en les marxes de la ( in ) dignitat del passat 22 març 2014 per una política de contenció més que de repel · lir els atacs d'aquests grups que van decidir continuar pel seu compte i risc les protestes .