El Govern d'Alexis Tsipras es resisteix a complir les condicions de reformes i ajustos acordades en el programa de rescat. Les propostes presentades per Grècia estan lluny de satisfer les condicions mínimes que exigeixen els seus creditors. Així Grècia s'està quedant sense liquiditat a mesura que passen els dies, per augmentar el risc d'impagament sobirà (default).
El Govern d'Alexis Tsipras ha presentat a la Unió Europea una nova llista de reformes amb què preveu recaptar uns 6.000 milions d'euros aquest mateix any. L'Executiu hel·lè va fer arribar el document ahir a les autoritats europees, les quals van reaccionar indicant que les propostes són insuficients per assegurar 7.200 milions d'euros en fons del següent tram del rescat. Un nou compedi de propostes amb un augment considerable dels ingressos de l'Estat.
"Hi ha cert progrés en l'última llista (de reformes)", va comentar el ministre de Finances francès, Michel Sapin, puntualitzant que Brussel·les espera més, per exemple pel que fa a la "quantificació de les mesures" proposades.
La majoria de les propostes, contingudes en un text de 26 pàgines filtrat a la premsa a Brussel·les, són de caràcter fiscal, a través i la recuperació de fons evadits i de deutes a Hisenda, així com de la lluita contra el contraban de tabac, alcohol i gasolina.
Concretament, en el cas més optimista, el Govern de Syriza espera recuperar fins a 4.795.000 d'euros de mesures fiscals. Entre aquestes figuren la lluita contra el frau en l'IVA, canvis en els tipus impositius de l'IRPF, recuperació de diner negre a l'estranger, pagament de deutes a Hisenda a terminis, pujada de l'impost de luxe o la introducció d'un impost a la publicitat a la televisió. La resta 1.316 milions d'euros provindrien d'iniciatives per a la fer més eficient l'Administració.
El grup de treball de l'Eurogrup, que reuneix els responsables del Tresor dels 19 Estats membres, va analitzar dimecres per teleconferència la situació grega i va concloure que "encara queda molta feina per fer" en el nou pla de reformes que acaba de presentar Atenes . Tsipras confiava en aquest llistat per desbloquejar els 7.200 milions d'euros de l'últim tram del rescat o, almenys, una part.
No és d'estranyar si es té en compte que el citat llistat es centra, bàsicament, en augmentar la recaptació fiscal en uns 6.000 milions d'euros el 2015 mitjançant la lluita contra el frau i l'evasió fiscal. Atenes preveu ingressar uns 875 milions d'euros auditant les transferències bancàries a l'estranger i altres 600 milions a través d'un nou sistema de loteria de l'IVA ideat per incentivar l'exigència de factures i, d'aquesta manera, reduir l'elevat frau tributari que registra el país .
Però amb independència que aquestes mesures siguin o no realistes, el problema de fons és que no recull les principals reformes estructurals ni les mesures d'austeritat que demana la troica, sobretot en matèria de pensions públiques i mercat laboral. De fet, el document remès per Tsipras va just en la direcció oposada, ja que contempla elevar la despesa en 1.100 milions el 2015 per, entre altres partides, augmentar les pensions més baixes, així com pujar el salari mínim i reforçar la negociació col·lectiva en l'àmbit laboral. I tot això va en la direcció contrària per obtenir l'equilibri.
Encara Grècia acabi abonant la propera factura de l'FMI, si l'acord amb l'Eurogrup no arriba, tornaran a sorgir dubtes molt similars pocs dies després, ja que el Tresor de Grècia ha de refinançar prop de 2.500 milions d'euros en lletres a curt termini entre el 14 i el 17 d'abril. A més, haurà de trobar altres 1.700 milions addicionals per pagar pensions i sous públics a finals d'abril. Després, el Tresor ha refinançar 1.400 milions el 8 de maig i desemborsar 779 milions a l'FMI el dia 12 d'aquest mateix mes.
Però la data clau es produirà el 20 de juliol, quan vencen uns 3.500 milions d'euros en bons que estan en mans del BCE. Atenes no té recursos propis per tornar aquests diners, i si no paga els analistes donen per fet que serà la fi de Grècia en l'euro. En total, el Govern de Tsipras afronta uns compromisos de pagament propers a 16.000 milions d'euros el 2015.
Malgrat que l'impacte a curt termini de no pagar l'FMI no ha de resultar mortal a curt termini en termes econòmics i financers, "implicaria greus danys a la reputació" de Grècia i engrandiria encara més l'extensa bretxa que divideix Atenes i seus creditors, segons alerta l'entitat. L'última paraula estaria, un cop més, en mans del BCE, de la decisió depèn la supervivència o no de la banca grega, però l'impagament a l'FMI bé podria marcar un nou punt d'inflexió en la tragèdia grega en el camí que pot portar a la seva sortida definitiva de la zona euro.
No hay comentarios:
Publicar un comentario