L'avi republicà de Pablo Iglesias

Quan un comença a investigar en els motius ocults que puguin tenir alguns dirigents populistes, per comportar-se amb tant radicalisme i odi cap a aquells que no pensen com ells, resulta que en el seu passat, hi ha mentides embolicada en victimisme que pretén justificar el seu comportament.

Tant Pablo Iglesias com Zapatero tenen avis als quals els han tret molt partit polític davant dels que creure i utilitza els seus discursos una memòria històrica només d'una part dels contendents que van patir la guerra civil que estaria oblidada si no fos per la seva obstinació a seguir tergiversant- constantment, per obtenir rèdits polítics. Es tracta de treure a col·lació només els crims del franquisme, ignorant les brutalitats i crims de certs grups d'esquerra, anteriors a l'entrada del franquisme.

Presumeix que el seu avi havia estat condemnat a mort per la dictadura de Franco encara que fos amnistiat posteriorment. Pablo Iglesias compte només la part que li interessa d'aquesta història que no sortiria a la llum si no fos ell mateix està entestat a treure-com a exemple en els seus mítings. És el costum habitual de .cierta esquerra de convertir botxins en víctimes. Amb aquests arguments pretenen aprofundir en la divisió entre els espanyols.

En el seu últim llibre Disputar la Democràcia, publicat l'octubre passat, Pablo Iglesias parla del seu avi, Manuel esglésies Ramírez, a qui defineix com un "demòcrata espanyol, socialista i creient" i del qual diu que va ser condemnat a mort, pena que va ser commutada a 30 anys dels quals només va complir cinc. La causa d'aquesta condemna, segons el líder d'Podem, va ser haver presidit un tribunal militar de la República. La veritat és que l'avi de Pablo Iglesias va ser jutjat per fer treus al Madrid republicà. La seva condemna a mort, commutada per 30 anys de presó dels quals només va complir 5, inclou declaracions de testimonis que el situen al passeig al Marquès de Sant Ferran i el seu cunyat.

Gaceta.es ha tingut accés a la documentació del procés penal de l'avi de Pablo Iglesias, que desmenteix aquestes afirmacions i altres similars abocades en el llibre La repressió franquista a Villafranca dels Fangs (1936-1945), escrita a l'empara de la Llei de Memòria Històrica per Francisco Espinosa. S'hi assegura que va ser un represaliat més i conté un currículum vitae de Manuel Iglesias realitzat per ell mateix, en el qual també s'aprofundeix en les mateixes falsedats, usades per justificar l'actuació dels republicans durant la Guerra Civil espanyola.

Saques, repressió i afusellaments

Per molt que digui Pablo Iglesias que el seu avi va ser un demòcrata i que el mateix Manuel Iglesias escrivís que "jo mai, conscientment, he causat mal a cap persona, pensare com pensare", les proves que conté el procés judicial són clares. La seva condemna per participar en una "rebel·lió militar", no es basa exclusivament en la seva pertinença al tribunal anteriorment citat, en el qual va ingressar a l'agost de 1937, sinó precisament per les seves aventures abans d'aquesta data.

Com recull la declaració de Maria Ceballos Zuñiga i Solís, Marquesa vídua de San Fernando, natural de la localitat de Villafranca dels Fangs (Badajoz) igual que Manuel Iglesias, l'avi de Pablo Iglesias era a la partida de milicians que el 7 de novembre de 1936 va detenir el seu marit, Joaquín Daurat i Rodríguez de Campomanes, Marquès de San Fernando, i al seu germà, Pedro Ceballos. Tots dos van ser lliurats a la txeca de milícies situada al carrer Serrano 43 i afusellats en la Prada de San Isidro.

Al costat del avi de Pablo Iglesias estaven, segons refereixen diverses de les declaracions d'implicats i testimonis, Àngel Medel Larrea, Manuel Carreiro "el Chaparro", Jesús Yuste "el Coix dels Molletes", Antonio Delgado "el Hornachego" i altres dos milicians dels quals només es coneix el sobrenom "el Vinagre" i "l'Ull de Perdiu".

L'endemà de la detenció van ser diversos els empleats i veïns de la casa del carrer del Prat nombre 20 els que van anar a demanar explicacions a Manuel Iglesias, al qual coneixien els marquesos per ser de la mateixa localitat. Els testimonis són clars en la seva declaració i expliquen que l'avi del líder d'Podem els va dir que no li molestessin més, que l '"havien afusellat en la Prada del Sant".

Armes, repressió i incendis

Entre les declaracions de la seva activitat a Villafranca dels Fangs, on va estar des de mitjans de juliol de 1936 fins a la presa del poble per la columna de l'exèrcit de Franco el 9 d'agost del mateix any, va ser delegat governatiu, va lliurar 80 fusells, com el mateix reconeix en el seu escrit, a les milícies locals, i participa en la detenció dels agents de la Guàrdia Civil que s'havien fet forts a la caserna. Diversos d'ells serien afusellats després.

L'avi de Pablo Iglesias també assegura que no es va matar a ningú durant el domini republicà del poble, en el qual el va actuar de delegat governatiu. No obstant això, sota el seu mandat es va calar foc a una de les esglésies locals usada com a presó de dretans i catòlics, dels quals van morir diversos i molts van resultar greument ferits.

Una carrera al franquisme

També és falsa l'afirmació que realitza Pablo Iglesias en el seu llibre en què assenyala que el seu avi, després de sortir de la presó, va patir "l'atenta mirada de la dictadura" durant molts anys. El mateix avi ho desmenteix en explicar que, només sortir de presó, va ser col·locat en el Ministeri de Treball, en la divisió d'Assegurança Obligatòria de Malaltia, on va desenvolupar una carrera professional que li va permetre donar estudis universitaris als sis fills que va tenir.

Tot apunta que no va ser una víctima de la repressió continuada del franquisme. Ni per la commutació de la seva pena de mort per la condemna a 30 anys, signada pel mateix Franco, ni la seva excarceració, cinc anys després de la seva condemna, que es va deure a un sobreseïment provisional de la seva causa davant la impossibilitat de continuar amb la instrucció i per xocar amb l '"esperit de les últimes disposicions donades" en el marc de la Justícia Militar.