L'ombra d'un nou 11-M

L'atac terrorista contra l'ambaixada espanyola a Kabul i la confusió posterior del govern espanyol ha encès tots els llums d'alarma davant la reedició del que va passar el 4 de març de 2.004 a Madrid i ha posat de manifest, una vegada més, el grauintolerable d'improvisació que caracteritza les decisions importants del Govern de Mariano Rajoy. Des que es va produir l'atemptat a la capital afganesa fins que el Govern va proporcionar informació solvent sobre les conseqüències de l'atemptat van transcórrer ni més ni menys que sis hores, durant les quals la nota dominant va ser la confusió.

El terrorisme internacional busca sobretot crear el caos posterior al succés i sap de la debilitat política del nostre país en moments electorals i busca la divisió dels diferents contendents en la campanya una cosa que ja va poder comprovar en aquell moment, mes encara quan les dades imprecises i les informacions contradictòries es van succeir en el marc de l'actual campanya electoral, en els actes participava ahir la plana major del Govern, amb el seu president i el ministre d'Exteriors compartint tribuna i alimentant, conjuntament, la imatge vergonyosa d'improvisació que ha caracteritzat a tot aquest episodi.

Rajoy va començar insistint que no hi havia ferits i que l'atac no anava dirigit contra la nostra ambaixada, posant en relleu la paüra del PP a involucrar--fins i tot de manera passiva- en la batalla contra el terrorisme islamista. Més tard es va saber que hi havia dos policies espanyols morts i que, a més, havien caigut víctimes d'un atac organitzat pels talibans contra la legació diplomàtica espanyola amb un cotxe bomba i un comando d'assalt integrat per terroristes fortament armats. Entre tant havien transcorregut 24 hores, en què el Govern ha estat incapaç de donar l'elemental sensació de solvència i de control dels esdeveniments que s'exigeix ​​quan un país s'enfronta a una crisi d'aquestes característiques.

La reunió urgent dels signants del Pacte Antiterrorista convocada per Fernández Díaz ha servit per calmar momentàniament les aigües polítiques al nostre país, però urgeix una explicació exhaustiva del nostre govern sobre les condicions de les condicions de seguretat en què operen els nostres policies en terres afganeses ja que els policies hi destacats desmenteixen les informacions dels ministeris d'Interior i Exteriors sobre la precaucions preses davant l'actual increment de l'amenaça talibana. Els titulars d'ambdós departaments i el president del Govern estaven de campanya electoral, difonent informacions no certes del que realment ha passat alli, mentre unitats especials dels exèrcits nord-americà i noruec salvaven la vida al personal que encara romania acorralat al recinte de la nostra ambaixada a Kabul.

Aquest és un acte de guerra contra l'ambaixada del nostre país i cal dir clarament quina serà la nostra reacció. La responsabilitat d'un Govern és actuar amb fermesa davant les amenaces al nostre país, dins o fora de les fronteres espanyoles, encara que això li suposi un cert cost electoral en una societat que ha decidit tancar els ulls al terrorisme islamista, la principal amenaça contra el nostre règim de llibertats.