Quico Homs i la banda del 9N, compareixen davant el Suprem

 Foto d'Homs adverteix que el Procés continuarà: No anem a acatar les decisions jurídiques

Quico Homs ha comparegut avui dilluns al Tribunal Suprem flanquejat pels membres de la "banda del 9N" i la plana major de l'autodenominat Partit Demòcrata Català amb la intenció d'intimidar al tribunal que el jutja, per respondre dels presumptes delictes de prevaricació, malversació i desobediència per ser el sotasignat d'una carta amb capçalera de la Generalitat en la qual s'instava a l'empresa Focus a continuar amb els treballs d'instal·lació de la carpa de premsa i centre de dades de la "consulta" tot i la suspensió del Tribunal Constitucional.

Com en anteriors compareixences judicials, Homs no ha anat sol a declarar. L'han acompanyat alguns distingits components de la qual es denomina en cercles polítics barcelonins "banda del 9-N", amb Artur Mas al capdavant i la nova cap del nou partit, Marta Pascal, a primera fila. En el tropell figuren també l'esmentada Irene Rigau, el portaveu nacionalista al Senat, Lluís Cleries, el conseller de Cultura, Santi Vila, la de Governació, Meritxell Borràs, la vicepresidenta autonòmica Neus Munté, el portaveu de la part convergent de Junts pel sí, Jordi Turull, el vicepresident primer de la cambra catalana, Lluís Corominas, l'exalcalde Xavier Trias, el nou número dos del PDC, David Bonvehí, i altres notables del partit "sobiranista".

Absències ressenyables de dirigents d'ERC, que en públic es solidaritzen amb els imputats, tots convergents, però que majoritàriament s'han abstingut de participar en la performance a les portes del Suprem. Només Tardà treure el cap a la foto. Les relacions entre convergents i republicans no passen pel millor moment. Tampoc hi havia el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que manté una "cimera" a València amb el seu homòleg Ximo Puig sobre el corredor mediterrani o la presidenta de la cambra regional, Carme Forcadell, que han justificat les seves baixes per les mateixes raons institucionals que no els van impedir participar en la manifestació de la passada Diada.

A Quico Homs se li atribueixen els presumptes delictes deprevaricación, malversació i desobediència per ser el abajofirmante d'una carta amb capçalera de la Generalitat en la qual s'instava a l'empresa Focus a continuar amb els treballs d'instal·lació de la carpa de premsa i centre de dades de la "consulta" malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional.

Homs s'ha negat a contestar a les preguntes del fiscal perquè "actua de forma mediatitzada i al servei dels interessos del PP". Igual que "les principals institucions de l'Estat", que en aquest cas han obrat "de manera arbitrària i seguidista". Intuint que la destinació de les causes obertes pel 9N a Barcelona i Madrid serà el mateix, Homs ha utilitzat el plural a l'assegurar que «políticament no anem a acatar decisions d'un procés que és polític i no jurídic»

Com es recordarà el 9 novembre 2014 organitzat per la Generalitat de Catalunya presidida per Artur Mas, van desobeir les advertències del Tribunal Constitucional sobre la il·legalitat del referèndum de les caixes de cartró sobre la independència de Catalunya. Posteriorment i davant la justícia els capitostos han negat la seva participació en un esdeveniment prohibit per la Constitució finançat per la Generalitat amb fons destinats prèviament per al funcionament de sanitat o educació.

Homs es va lliurar llavors de la imputació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), així com Francesc Gordó, llavors titular de Justícia, de la conselleria depenen les presons catalanes en què es van confeccionar les urnes de cartró i les paperetes del referèndum . La instrucció del TSJC només va aconseguir a Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, ja retirada de la política, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, que va ordenar als directors dels centres educatius obrir les seves instal·lacions per donar aixopluc a la votació.