Sanitat Catalana - Llistes d'espera, per finançar el Procés

Imatge d'un quiròfan d'un hospital

Catalunya era la regió amb la millor sanitat d'Espanya. Metges de tot el país venien a formar-costat dels Barraquer, Clarós, Dexeus i Corachan, per després fundar en els seus llocs d'origen prestigioses clíniques. Pacients de tot Espanya peregrinaven a Barcelona a la recerca de curació per als seus problemes de salut. Fins al Rei Joan Carles es operava a Barcelona perquè a Madrid no trobava el que necessitava.

Després de quaranta anys d'autonomia la sanitat a Catalunya s'ha convertit en una de les regions on el patir alguna malaltia esdevé al molt perillós, per les retallades efectuades des de la Generalitat que des de diversos flancs estan rebentant les costures del sistema sanitari. Primer va ser la crisi que va obligar a tancar plantes senceres d'hospitals, al costat del subministrament de productes de farmàcia que va arribar a acumular un deute molt important de tal manera que l'Estat Espanyol ha d'acudir periòdicament per atendre el deute farmacèutica.

Les llistes d'espera per operar-se en un hospital català van sumar 11.000 persones més l'any passat, un augment del 5,1% respecte a l'any anterior. Les dades del Servei Català de Salut (CatSalut) per a l'exercici anterior revelen que 164.828 pacients esperaven a una intervenció quirúrgica en el territori.

Les majors demores es van produir a les operacions per obesitat mòrbida, amb una espera mitjana de 539 dies; la cirurgia de raquis, amb 403 dies; les de mama, amb 359 dies; la cirurgia reparadora i de pell, amb 257 dies i les reparacions articulars, amb 252 dies.

L'augment de la llista d'espera quirúrgica global a Catalunya incompleix el pla de xoc de la Conselleria de Salut, que a principis de 2016 es va comprometre a reduir la xifra un 10%.

El temps d'espera per ser operat en el Sistema Nacional de Salut (SNS) s'ha disparat fins als 115 dies des de juny a desembre de 2016, xifra que l'any anterior se situava en 89 dies, i el nombre de pacients ha ascendit fins als 614.101 (549.424 el 2015). Són les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat, que recull la situació de l'assistència sanitària en les diferents comunitats autònomes i per especialitats mèdiques a 31 de desembre del 2016.

Canàries és la comunitat, amb 182 dies, que lidera la llista de més temps d'espera per a una intervenció quirúrgica, seguida de Catalunya (173 dies), Castella-la Manxa (162) i Extremadura (134). Per contra, el menor temps d'espera per operar-se el tenen els ciutadans de Melilla (33), Ceuta (37), la Rioja (49) i País Basc (50).

Catalunya té la major taxa de pacients en espera quirúrgica (esperant una operació) per cada 1.000 habitants: 22,09. La següent és Extremadura amb 21,75. A Madrid és 9,4 ia Andalusia 7,94. Així trobem que 157.701 catalans estan pendents d'una operació a Catalunya, la xifra més alta de tot Espanya. La següent regió és Andalusia amb 64.125 persones, -60% que a Catalunya.