El vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès - EFE
Hisenda tindría menor control de la Generalitat després de la seva sortida del FLA
El vicepresident i conseller d'Hisenda, Pere Aragonès, va proclamar aquest dissabte l'abandonament del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i l'entrada en el Fons de Facilitat Financera (FFF), el que va definir com un pas endavant en termes de sobirania i independència econòmica . "Tindrem més llibertat financera enfront d'un Estat que sempre ha fet servir això per recentralitzar", va dir a l'Agència catalana de Notícies.
«Al gener de 2019 abandonarem el FLA per finançar-nos a través del FFF com a pas previ a tornar als mercats. Un pas important que ens ensenya el camí que encara ens queda per recórrer ». Amb aquestes paraules, Pere Aragonès (ERC), vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda, va anunciar ahir que el govern català compleix amb els requisits perquè, a partir de gener, la Generalitat s'incorpori a les comunitats autònomes que s'acullen al Fons de Facilitat Financera (FFF) i deixi enrere el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).
Molt hi ha d'utòpic i poc de cristal·lí en aquest anunci de la Generalitat de Catalunya. En 2019, Catalunya necessitarà 8.071.000 d'euros per cobrir les seves necessitats financeres. Aragonès i el seu equip han calculat que el FFF els brindarà 6.173; de manera que la sobirania econòmica és desig, i no realitat.
Des de la Generalitat van assegurar aquest dissabte que el pas al FFF es dóna de forma automàtica, sota supervisió del Ministeri d'Hisenda, un cop les dades del dèficit, la ràtio del deute i el període mitjà de pagament a proveïdors es troben dins dels paràmetres establerts per a totes les comunitats que prèviament han demanat ajuda financera al Govern. En 2018, segons les dades oficials del Ministeri, Andalusia, Castella i Lleó, Canàries, Galícia, Astúries, Balears i La Rioja es van classificar dins dels requisits de l'FFF, i Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura, Comunitat Valenciana, Cantàbria, Múrcia, a més de Catalunya, es van beneficiar de les condicions del FLA.
El Fons de Facilitat Financera és un mecanisme més flexible que el FLA i a ell es poden acollir les comunitats que compleixen amb una sèrie de requisits. Ha estat el Ministeri d'Hisenda el qual ha decidit canviar la forma de finançar la Generalitat i de controlar els seus comptes després de comprovar que el 2017 va complir amb l'objectiu de dèficit, la regla de despesa i amb el període màxim de pagament a proveïdors limitat a 30 dies. Aquest últim compliment, però, es va truncar a partir d'abril en modificar els criteris de comptabilització. Passar del FLA a FFF comporta avantatges substantives per al Govern, segons fonts del Departament d'Economia que es lliurarà del control ferri que en els últims anys ha realitzat Hisenda sobre els seus comptes i de redactar cada exercici un pla d'ajust.
Des de la seva creació del FLA en plena crisi, el 2012, la Generalitat ha obtingut d'aquest mecanisme estatal 80.300 milions dels quals encara ha 57.923.000. L'objectiu del Govern ha estat evitar aquestes ajudes i la seva intenció és tornar als mercats financers per obtenir recursos, però la realitat és que a finals d'aquest any el 80% del seu deute procedia de fons estatals. Fonts d'Economia asseguren que aquest retorn als mercats queda ara en mans de les agències de qualificació, que el permetran si milloren els ràtings del deute autonòmic, considerada encara avui com bons escombraries.
Maria Jesús Montero - Ministra d'Hisenda
La clau - La indemnització a Acciona
Per quadrar els comptes a Catalunya, Sánchez ha d'autoritzar la Generalitat a ajornar el pagament de 1.037 milions d'indemnització a Acciona
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya compleix per primera vegada des de 2006 tots els paràmetres per desvincular-se del FLA i passar al FFF. Ara bé, que tanqui 2018 complint l'objectiu de dèficit del 0,4 per cent per a aquest any, indispensable per poder sortir del FLA, depèn bàsicament que pugui ajornar a 2019, com reclamava el govern català al Ministeri d'Hisenda, el pagament de la indemnització de més de 1.037 milions d'euros a Acciona per revocar el contracte pel qual el 2012 li va adjudicar la gestió d'Aigües del Ter-Llobregat (ATLL).
L'abonament d'aquesta indemnització elevarà el dèficit en uns 800 milions, segons estimacions de la Airef. En cas de fer front ja en 2018 a aquest pagament, com volia Hisenda, el desfasament pressupostari de la Generalitat es duplicaria, passant al 0,8 per cent del PIB previst, impedint-per tant sortir de l'FLA i desfer-se del control més estricte d'Hisenda .
No hay comentarios:
Publicar un comentario