Qui és Pilar Baeza? És obvi que la candidatura de Pilar Baeza a l'alcaldia d'Àvila no va passar inadvertida. El debat que obre el que algú condemnat per assassinat encapçali una llista de Podem té múltiples facetes i alguna d'elles molt polémica.La candidata d'Podem per a l'Ajuntament d'Avila ha obert en els mitjans de comunicació per la seva condició d'ex reclusa per assassinat del amic del seu nòvio.
Amb la llei a la mà, no és qüestionable el que a la senyora Baeza li assisteix el ple dret de concórrer a qualsevol procés electoral, ella va complir condemna i en fer-ho va passar a ser, en termes legals, una ciutadà més el passat desconeixien fins a la data, a l'haver canviat de residència.
La seva intenció de presentar-se a les eleccions reobre uns fets esdevinguts fa 35 anys que segueixen foscos per la pertinàcia de la candidata a mentir sobre el que va passar i voler mantenir la seva privacitat, alguna cosa fins i tot desitjable si no fos perquè els votants tenen tot el dret a conèixer al càrrec públic que els va a representar.
Podem es va assabentar del punt terrible del seu currículum quan ja havia estat triada en primàries i tot indica que van decidir empassar-se'l per entendre que el fet d'haver participat de manera activa en aquell crim, lluny de ser una rèmora, podria resultar un esperó electoral Així es dedueix de les explicacions ofertes pel secretari general de la formació estatge a Castella i Lleó, Pablo Fernández, quan afirmava que Baeza "havia pagat amb escreix el seu deute amb la societat". Una asseveració alguna cosa atrevida si tenim en compte que la condemna a Baeza va ser de 30 anys i només va complir set a presó. Set anys entre reixes per una vida humana no sembla molt pagar.
Però és que a sobre Pilar Baeza està venent aquesta suposada violació per reclamar la solidaritat del moviment feminista i que això la impulsi en la seva carrera electoral. Es mostrarà Pau Echenique recolzant el que pot ser objecte de querella per difamació es permet el luxe de donar per fet que hi va haver una violació que ni tan sols va ser denunciada i que probablement tampoc va passar, d'acord amb el que compta en Interviu.
«Volia que sentís el mateix que Pilar el dia que li va posar la pistola al cap». Així comença Manuel García, el nuvi de Pilar Baeza, el relat sobre l'assassinat del presumpte violador de l'ara candidata d'Podem a l'Alcaldia d'Àvila. Dos mesos després de matar Manuel López, forner de 24 anys i resident a Leganés, i abandonar el seu cadàver en un pou del municipi de Villanueva de Perales, Pilar Baeza i el seu nuvi de llavors van concedir una entrevista a la revista Interviú en la qual van relatar el cruel crim, encara que moltes de les seves afirmacions en la sentència en la qual els van condemnar a 30 anys de presó es consideren falses.
Pilar i Manuel, a l'esquerra del pou
El desvergonyiment de l'alcaldable i la seva parella va superar tots els límits el 9 de desembre de 1985. Van ser capaços, només per deixar plasmada en premsa la seva versió dels fets, de portar als periodistes fins al pou al qual havien llançat el cadàver i fotografiar- al costat del mateix. Les imatges, captades per Fernando Abizanda, mostren a una jove Baeza -tenia en aquest moment 23 anys- completament seriosa agafant del braç a Manuel García, conegut entre els seus amics com «Lolo», a menys d'un metre d'on el cadàver de Manuel López va estar enterrat durant tres mesos.
El relat del «crim passional narrat en primera persona pel mateix assassí», tal com recull la revista Interviú, es titula «Va matar el violador de la seva nòvia». La veritat és que en la sentència no es consiera provat que l'alcaldable fos violada. Ella i la seva parella sempre van mantenir aquesta versió. A més, van afegir que després de la violació «a punta de pistola» Baeza es va quedar embarassada i van anar a avortar a Portugal. Aquest extrem tampoc està provat. No consta cap denúncia de l'època d'agressió sexual per part seva. Ni la pròpia Pilar Baeza va saber concretar per què no va denunciar en el seu moment la violació i es va limitar -en la roda de premsa d'aquest dimarts passat en la qual es va aferrar al càrrec- a escudar-se en que tenia només 23 anys.
El que res d'això sigui discutible no evita, però, la controvèrsia sobre la conveniència que una persona amb semblant passat, per llunyà que sigui, resulti idònia per ostentar un càrrec públic. Podem es va assabentar del punt terrible del seu currículum quan ja havia estat triada en primàries i tot indica que van decidir empassar-se'l per entendre que el fet d'haver participat de manera activa en aquell crim, lluny de ser una rèmora, podria resultar un esperó electoral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario