Marlaska col·loca de número 3 a la Guàrdia Civil a un investigat per assetjament i prevaricació

Félix Blázquez i Fernando Grande-Marlaska.

L'agent que va denunciar a el nou càrrec designat per Interior va patir una baixa psiquiàtrica després de cinc faltes disciplinàries que li van implicar 15.000 euros en sancions econòmiques.

Sens dubte seria el títol ideal per donar nom a un biopic que parli de Govern socialcomunista de Pere Sánchez i Pablo Iglesias i tregui a la llum tots els despropòsits que perpetra dia a dia.

Una d'aquestes estrelles, sens dubte, seria el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, principal actor de l'gabinet sanchista que porta una 'setmana fantàstica' a compte de les destrosses que està fent dins de la Guàrdia Civil.

Després carregar-se a coronel Diego Pérez dels Cobos, provocar la marxa de l'DAO Laurentino Ceña i que també hi hagi escapçat a l'nombre tres de la Benemèrita, el tinent general Fernando Santafé, el titular d'Interior ha tingut una d'aquelles decisions que quedaran per al marbre dels despropòsits.

Marlaska ha considerat oportú col·locar com a nou número 3, en el Comandament d'Operacions de la Guàrdia Civil, a general de brigada Félix Blázquez, qui té una macula indeleble en el seu expedient.

D'antuvi, Blázquez està sent investigat en un jutjat militar pels presumptes delictes de prevaricació administrativa i contra la integritat moral en un presumpte episodi d'assetjament laboral contra un agent.

Els fets investigats van esdevenir a la fi de 2015 quan l'efectiu benemèrit que més tard li denunciaria va ser destinat a la localitat alabesa de Llodio en l'etapa en la qual el general Blázquez era màxim responsable de la Guàrdia Civil al País Basc.

L'agent, sense motiu ni raó aparent va començar a ser sancionat amb diversos expedients disciplinaris que li van suposar no només la pèrdua de destinació laboral, sinó també fer front a cinc expedients disciplinaris, quatre greus i un de molt greu, que li van implicar unes sancions econòmiques que van rondar els 15.000 euros.

Segons detalla el diari La Razón aquest 30 de maig de 2020, l'especialista en Psiquiatria de l'Hospital Militar de Saragossa, el Tinent Coronel José Carlos Fuertes Rocañín, va emetre un informe el 12 de desembre de 2017 al marc de la investigació judicial, en el qual exposava el següent sobre l'agent assetjat:

Des de la seva arribada a la destinació de Llodio s'han produït una sèrie de problemes que a aquest perit li resulten si més peculiars. El citat Guàrdia ha estat expedientat en tres ocasions per uns motius que ens semblen, pel relat que ens fa el informat, que hauria de ser investigats de forma més detallada, ja que pel que se'ns relata pogués ser constitutiu d'un presumpte assetjament laboral . Sent iniciada la seva baixa pel psicòleg per diagnòstic de personalitat anòmala, aspecte que no constatem per l'exploració feta ja que l'únic que s'aprecia és un estat d'estrès agut per la pressió laboral i els expedients disciplinaris oberts.

Blázquez està sent investigat per aquests fets i en el 'pack' també l'acompanyen altres dos comandants un capità, un tinent i un cap 1º. Els delictes comesos serien prevaricació administrativa (un funcionari o autoritat pública, sabent-ne la injustícia, dicta una resolució arbitrària en un assumpte administratiu), i el delicte contra la integritat moral, (infligir a una altra persona un tracte degradant, causant-li un dol o patiment físic o psíquic, humiliant, vexatori).

El periple judicial de l'agent que va posar aquests fets en coneixement a la fi de 2018 ha vist com els magistrats han anat passant-se la pilota.

Tot va començar a l'octubre de 2018 al Jutjat d'Instrucció de Guàrdia de Vitòria-Gasteiz, que va incoar diligències prèvies 1399/2018 en el Jutjat d'Instrucció 3, el qual es va inhibir a favor de la jurisdicció militar remetent l'assumpte a l'jutjat togat militar Territorial núm. 43 (Burgos).

En una interlocutòria de l'30 de setembre de 2019, aquest òrgan també es va inhibir a favor de l'jutjat togat militar Central (Madrid), que inicialment no va acceptar la seva competència, a l'considerar que no hi havia personal aforat.

No obstant això, després d'un recurs d'apel·lació va acceptar la seva competència per tractar-se d'actuacions de personal aforat, en referència a Blázquez. El Jutjat togat militar Central número 1, òrgan encarregat de la instrucció d'aquestes diligències, (1/21/19), ha acordat en Providència de 16 de març de 2020 notificar als comandaments la denúncia.

Les 10 raons que han portat a Nissan a marxar-se de Barcelona

Nissan tanca la seva planta de Barcelona. Un cop a 3.000 llocs de treball i 20.000 indirectes.

El fabricant nipó ha decidit tancar la seva planta a la Zona Franca de Barcelona després de comprovar que no surt rendible mantenir-la oberta.

Tot i la pressió de Govern i dels sindicats, el fabricant de cotxes Nissan ha decidit tancar la seva planta a Barcelona. Posa punt final a una de les fàbriques històriques al nostre país, amb 100 anys a l'esquena i en els fonaments s'assentaven les màquines de Motor Ibèrica, en el seu moment un dels grans de l'motor espanyol.

Entre els factors perquè Nissan tanqui la persiana a Espanya hi ha motius polítics, econòmics, mediambientals ... Però, sobretot, empresarials. El fabricant nipó té una aliança amb Renault i Mitsubishi, en què han acordat repartir-se els mercats on són més potents. Així que a Nissan li correspon centrar-se, sobretot, als Estats Units i Àsia. Això fa que el mercat europeu tingui poc interès per a ella.

Per tant, què ha passat?

El fruit d'una aliança

Renault - Nissan - Mitsubishi conformen tota una aliança de fabricants de l'automòbil amb l'objectiu de disminuir els costos d'un negoci en franc retrocés i cada vegada més perseguit per qüestions mediambientals que estan provocant la seva transformació.

L'aliança ha decidit reenfocar la seva estratègia comercial i de fabricació d'automòbils, deixant a Renault com la cara visible al Vell Continent. Aquest repartiment de zones geogràfiques és el que ha fet que Nissan (la quota de mercat no supera el 6%) s'hagi vist obligada a replegar cap als seus mercats naturals: Àsia i els Estats Units.

Dins d'aquesta estratègia, el mantenir fabricació en un mercat com l'europeu no tenia sentit.

La caiguda de les vendes

La decisió d'abandonar Barcelona no és nova. En ella (a més de l'aliança) també han intervingut motius econòmics. Només en els dos últims anys els beneficis de Nissan a Espanya han caigut un 7%, i s'espera que a nivell global aquest any el grup tancament en negatiu per primera vegada en l'última dècada.

Durant el 2019 el grup Nissan va vendre 4,9 milions d'unitats a tot el món, una caiguda de l'10%. Per a aquest any l'automobilística ja preveu que la retallada arribi al 20% respecte a la xifra de l'any passat.

Caiguda progressiva de la producció

La fàbrica de la Zona Franca ha vist com en els últims anys la seva producció s'anava reduint de forma gradual. Actualment es trobava a el 30% de la seva capacitat, que podria arribar als 500.000 cotxes anuals.

En els últims quatre mesos el grup va fabricar en aquesta planta 55.022 vehicles, cosa que suposa una caiguda de l'38% respecte a l'any passat. El major descens de totes les plantes que té la companyia a tot el món.

Es tracta d'una situació motivada, sobretot, per l'impacte de l'Covid-19, però cal tenir en compte que al Regne Unit el descens va ser de l'21% i en la resta de el món va estar entre el 10% i el 15%.

Retirada de models

Actualment a Barcelona només produeix el Nissan e-NV200 (que deixarà de produir-se a final d'any), el Renault Alaska i el Nissan Navarra. Abans, el 2014 va arribar el Prémer que va acabar desapareixent mesos després per l'escàs interès que hi havia entre els consumidors en el vehicle. També van perdre la furgoneta NV200 (que va anar a França), i la pick up de Mercedes, el classe X, la producció acaba a finals d'aquest mes.

Pressió mediambiental

Europa està decidida a acabar amb els cotxes de combustió. El Govern d'Espanya ja ha dit que en 2040 tots els cotxes que es venguin hauran de ser zero emissions. Això està provocant que, a poc a poc, els fabricants es vegin cada vegada més pressionats per invertir en R + D + I.

A més, les normatives sobre emissions a Europa són cada vegada més estrictes. No oblidem que des d'aquest any les marques hauran de pagar per l'excés d'emissions que produeixin els seus vehicles. Una situació que havia portat a el grup nipó a retirar la seva marca 'premium' Infiniti de l'mercat europeu a el considerar que no li sortiria rendible.

Brexit

Aquestes exigències mediambientals no les va a tenir Nissan al Regne Unit. Allà, per ara, sembla que seran més laxos una vegada que es produeixi el Brexit. Aquest, al costat de la gran aposta que el govern britànic porta fent pel fabricant des de fa anys, és el motiu pel qual la fabricació es va a mantenir.

A més, al Regne Unit es fabriquen el Qashqai i el Juke, que són dos dels grans models de Nissan. Són els que més es venen i les apostes de futur que té el grup en aquest moment.

A més, es pressuposa que una vegada que es produeixi el Brexit, els fabricants que hi tinguin la seves plantes es veuran beneficiats pel Govern i -presumptament- també premiats pels ciutadans. Això redundaria en una major quota de mercat.

Canvi social

La pressió mediambiental que marquen les institucions públiques vénen motivades pel canvi de mentalitat de la societat. Es busca un món més verd, més sostenible, però també assistim a una nova època en la qual els joves ja no volen comprar cotxes. Ens endinsem en una societat de serveis, que farà que -com diu el futur president de Renault, Luca di Meo- els fabricants venguin menys xapa i més quilòmetres.

El cotxe ja no és una necessitat ni un símbol d'estatus, el que està provocant que les vendes vagin caient de forma progressiva. El motiu? Noves fórmules de transport com el carsharing o les VTC. També altres actors de la nova mobilitat com les motos elèctriques o les bicicletes estan fent molt de mal a l'cotxe.

Adéu a la globalització

La guerra entre la Xina i els Estats Units és la demostració que alguna cosa està canviant en el comerç mundial. La globalització està perdent força i cada vegada guanya més pes la relocalització. Un procés que el coronavirus va impulsar, ja que molts països s'han adonat que tenir el teixit industrial deslocalitzat no té sentit.

Dins d'aquest procés hi ha també la pressió que el Govern francès està fent sobre Renault perquè les seves fàbriques tornin a país gal. Són diversos els ministres que han demanat ja que les ajudes a al sector de l'automòbil (8.000 milions en els propers anys) vagin condicionades a tornar la producció a França. Per tant, en aquest esquema, no té sentit que Nissan mantingui una fàbrica a Europa.

Manca d'un model industrial

El pes de la indústria a Espanya és de l'16% de l'PIB, i caient. L'aposta d'Espanya pel sector industrial no acaba de definir-se en una aposta clara per part de Govern, la qual cosa provoca dubtes entre els empresaris a l'hora de triar si localitzar al nostre país una fàbrica.

A això cal sumar-li la falta d'interlocució de la qual es queixa Nissan amb els representants de Govern. Dubtes sobre qui porta la veu cantant, el Govern d'Espanya, la Generalitat ... Situacions que despisten a una empresa nipona la cultura és la de tenir clares quines són les regles de joc amb què es mouen.

Inestabilitat política

No ajuda a la decisió de Nissan la inestabilitat política que hi ha a Espanya. No es tracta només de les intencions independentistes de Torra i Puigdemont. Tampoc ajuda la incertesa que genera el Govern en associació entre PSOE i Podem, amb missatges antiempresa que apunten a un augment dels costos de producció.

Encara que és una decisió d'empresa, l'Ajuntament i la Generalitat a penes s'havien mobilitzat. La loquacitat de Torra i Colau s'han tornat a clamoroses passivitats més enllà d'algun gest puntual i una inacció absoluta el govern d'Espanya. Això si ara tota lamentacions però abans de la decisió cap prevenció per evitar la decisió de tancament.

Sánchez deixa anar "llast" i assumeix personalment la sisena pròrroga de l'· Estat d'Alarma "

Sánchez i Lastra a imatge d'arxiu | EFE

Sánchez entestat a estirar tot el possible la pròrroga del "Estat d'Alarma" fins pren les regnes de la negociació i riba a Lastra després de la seva "doble error" a l'pactar amb Bildu. Moncloa avança que el president va cridar dimecres a Edmundo Bal. En paral·lel, Calvo i Ábalos tanquen acords amb PNB, CC i NC.

El president de Govern, Pedro Sánchez, anunciarà aquest dissabte la sisena i última pròrroga de l'estat d'alarma per a la que ja té els vots pràcticament tancats. El Govern tornarà a comptar amb PNB, Ciutadans i CC per obtenir la llum verda com fa deu dies en una votació que va resultar crítica i en la qual va consumar el viratge a centre amb la interlocució amb Ciutadans.

Una aliança amb la formació taronja que es consolidarà novament en aquesta nova ocasió per a la qual s'ha produeixen contactes a el màxim nivell. El president de Govern, Pedro Sánchez, ha pres personalment les regnes de la negociació amb Ciutadans i dimecres passat va telefonar a el diputat i líder interí de Cs, Edmundo Bal, per amarrar els seus deu vots a favor.

La formació taronja ha censurat durament l'acord amb Bildu sobre la reforma laboral i ha exigit la dimissió de el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per les ingerències en la tasca de la Guàrdia Civil i la destitució de Pérez dels Cobos. Però manté la seva plena disposició a l'dialogar amb el Govern en les qüestions que consideri rellevants per als ciutadans. "Nosaltres no som socis de Govern, som l'oposició però davant l'actual situació d'emergència hem decidit obrir un parèntesi per negociar la pròrroga de l'estat de alarma perquè fins ara ha estat necessària per mantenir el confinament ".

En paral·lel, la vicepresidenta, Carmen Calvo, pilota els contactes amb el PNB i el secretari d'Organització i ministre, José Luis Ábalos, s'encarrega de la 'guinda' de la llum verda: les formacions canàries, Coalició Canària i Nova Canàries els portaveus , Ana Oramas i Pedro Quevedo, també van facilitar la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma.

És el 'nucli dur' de Moncloa qui dirigeix ​​les negociacions, la qual cosa qüestiona i riba de la principal responsable de l ' "error" de l'pacte amb Bildu, la portaveu parlamentària, Adriana Lastra. Segons les fonts consultades per aquest diari, Lastra no ha estat en cap moment en la corda fluixa però sí qüestionada per un pacte que va provocar la plantada de la CEOE a la taula de diàleg social i que va motivar la crida de president, Pedro Sánchez, a l' president dels empresaris, Antonio Garamendi.

Expliquen aquestes fonts que l'argument que va utilitzar Sánchez amb Garamendi per convèncer-lo que el pacte amb Bildu va ser un error. Primer, perquè la paraula "íntegra" que es va adjuntar a la promesa de la derogació de la reforma laboral es la "van colar" a Adriana Lastra en una negociació que no va prioritzar Moncloa i els detalls conèixer el Govern diverses hores després que es votés en Congrés, forçant que el PSOE emetés un comunicat a les dotze de la nit de dimecres rectificant i acotant el pacte.

Va ser un "doble error" perquè el pacte va ser a canvi de res: "no es negocia res a canvi d'una abstenció" que, d'altra banda, no necessitava el Govern. Dues qüestions que "o no va veure Lastra o no va saber valorar" provocant l'enorme enuig de Pedro Sánchez a la nit dels fets. La portaveu socialista, mà esquerra 'de president, persona de la seva màxima confiança de el president i de la qual "mai prescindiria", és per tant la principal sacrificada en aquesta negociació; com al seu dia ho va ser la seva mà 'dreta', José Luis Ábalos, apartat de les rodes de premsa de Ferraz a l'espera que escampés la tempesta pel 'cas Delcy'. La diferència aquesta vegada és que ha intervingut el cabreig de el cap, que per fortuna per Lastra, solen durar poc.

El aterridor dada dels sanitaris contagiats

.

Per fi el Ministeri de Sanitat ha fet públic la dada que es negava a facilitar: a Espanya hi ha 51.482 sanitaris contagiats per Covid 19, una dada terrorífic que ha posat al nostre país al capdavant de les estadístiques internacionals. I que ha provocat diverses querelles al Tribunal Suprem contra el ministre Salvador Illa i el doctor Fernando Simón, presentades per sindicats d'infermeres i de metges.

La xifra és esfereïdora. Més de 51.000 professionals de la Sanitat s'han infectat per Covid des de l'esclat de la pandèmia. 63 han mort. Segons el Govern, el 85% s'han recuperat.

Simón ha detallat que, de l'total de sanitaris contagiats, 4.730 han estat ingressats a hospitalització convencional i 631 a UCI. "Dels 51.482, tenim informació sobre l'evolució final de l'84%, que ens revela que han mort 63, el que suposa el 0,15 per cent de tots els sanitaris infectats".

El balanç ha estat facilitat aquest divendres per Simón en la seva compareixença diària per presentar les dades de l'coronavirus. Aquests 51.482 sanitaris pertanyen a totes les branques de la Sanitat i d'ells 63 han mort. Un 85% (43.760) han estat donats d'alta i 7.772 segueixen de baixa.

El portaveu de Govern en la crisi no ha sabut explicar les raons de tan alt índex de contagi, que els professionals atributen de la falta de mitjans i l'abandó de Govern. Ha precisat que és difícil determinar on s'han produït aquests contagis, ja que els sanitaris estan exposat en el seu terreny laboral i en el social, com la resta dels ciutadans.

De víctima a imputat: així pot acabar Iglesias per un mòbil 'robat'

Pablo Iglesias, vicepresident segon de Govern. Imatge: EFE

El jutge adverteix delictes i li treu la condició de víctima a Pablo Iglesias pel cas Villarejo. Ha quedat a l'descobert que el vicepresident va retenir el telèfon de Bousselham. Podria acabar sent acusat de ser un vulgar xoriço.

Aquesta setmana, el magistrat de l'Jutjat d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional li treia la condició de víctima o perjudicat a Pablo Iglesias, que s'havia personat en la causa d'una peça separada de la 'Operació Tàndem' -que afecta directament el comissari José Villarejo-.

En un gir de 180 graus, el jutge Manuel García Castelló entén que hi ha "dubtes raonables" de delicte sobre el vicepresident segon de Govern, a qui assenyala per presumpta obstrucció a la justícia, i maneig de dades personals d'una de les seves col·laboradores -en aquest cas, del seu exassessora a Brussel·les, Dina Bousselham, ex-alumna seva i amiga, i avui directora de l'digital Darrera Horaci.

El magistrat sospita que Iglesias va poder retenir una targeta mòbil que no era seva, manipular-la i fer desaparèixer dades amb la causa el dirigent podemita podria haver estat jugant i fent servir en l'última campanya electoral de 2019.

El serial de la targeta

Cal remuntar-se en origen a el primer dia de novembre de 2015. La llavors assessora de Pablo Iglesias es troba en un centre comercial d'Alcorcón fent compres, i en un moment donat, el seu telèfon i la seva cartera -que a el parer portava el seu nòvio al recer- són robats.

La llicenciada en Ciències Polítiques i Administració per la Universitat Complutense es persona a la comissaria d'aquesta localitat madrilenya i presenta una denúncia. En la memòria d'aquesta targeta mòbil es guarden informes polítics de Unides Podem i fotos íntimes de l'assessora. La col·laboradora d'Esglésies no sospita de ningú, tot i que hi ha qui pensa que el 'lladre' va poder ser algú del seu cercle més estret, i també es va parlar d'un problema de gelosia.

Hi ha qui pensa que el 'lladre' va poder ser algú del seu cercle més estret

Tres anys més tard, la Policia inspecciona els ordinadors de Villarejo i aquí dedueix que podria haver arxius que podrien procedir del mòbil de Dina Bousselham. És llavors quan comença la batalla d'Esglésies contra les clavegueres de l'Estat, contra Villarejo, i contra mitjans de comunicació com OK Diari, a què directament acusa de publicar documents que es guardaven a la targeta del mòbil del seu exassessora. Per exemple, quan apareix en els mitjans el Telegram en què Iglesias assegura que azotaría la periodista Mariló Montero.

Però va ser la Policia que va desmentir la relació entre aquests documents i la informació que manejava Eduardo Inda, observant que podria haver estat la pròpia Dina qui hagués enviat a tercers aquests missatges des del telèfon.

En el temps en què Iglesias té a Dina com a assessora a Europa, el líder morat mantenia una relació amb una altra dirigent política, Tania Sánchez, amb qui emet un comunicat al març de 2015, mesos després de l'robatori per donar a conèixer la finalitat de la seva relació sentimental. En aquesta etapa es va deixar entreveure que hi havia una relació entre l'europarlamentari i el seu assistent.

Interviú després Dina

En 2016, Antonio Asensio, president de Grup Zeta, crida a Pablo Iglesias i li fa saber que té en el seu poder la targeta del mòbil de Dina Bousselham. Segons fonts consultades, Asensio i els seus assessors jurídics no van veure convenient la publicació del seu contingut.

No se sap si a través de l'adquisició de compres, o de la direcció de l'setmanari Interviú, donat el morbo d'una possible relació entre Esglésies i Bousselham, la veritat és que la targeta havia ofert en aquesta publicació.

No queda clar que Iglesias "resulti ofès, però sí que s'han trobat contradiccions incompatibles amb la seva suposada condició de damnificat"

Però abans que Asensio l'hi lliurés a Iglesias, el director d'Interviú, Alberto Pozas, va fer còpia en un pendrive. El mateix Gorgs ho va confessar el 9 d'abril de 2019, afegint que aquest contingut l'hi va fer arribar a José Villarejo.

El comissari, per la seva banda, segons Iglesias, va declarar que la informació obtinguda la hi va lliurar a Eugenio Pino, número dos de la Policia, el que va fer pensar que aquest robatori va ser un encàrrec de l'Ministeri d'Interior.

Un mar de contradiccions

Tant els testimonis de Iglesias, com de Bousselham -en qualitat de testimonis- han resultat contradictoris d'acord amb les diligències del jutge i de la Fiscalia Anticorrupció. Així, el 27 de març de 2019, la col·laboradora de La Tuerka i activista de l'15-M prestava declaració com perjudicada i lliurava a el jutge la targeta de mòbil que Asensio li va fer arribar a través d'Esglésies. El 13 de gener de 2020, la Policia Científica testifica que aquesta targeta "presenta danys i no es pot llegir".

Va ser Dina Bousselham qui en la seva última declaració va afirmar que la targeta que va rebre de mans Iglesias, la va rebre tarda, i es trobava en mal estat. No es podia llegir. A més va afegir que el vicepresident segon havia tingut accés al seu contingut, tal com aquest va admetre.

En aquest moment processal, que podria acabar amb el vicepresident al Tribunal Suprem, el jutge apunta que no queda clar que Iglesias "resulti ofès, però sí que s'han trobat contradiccions incompatibles amb la seva suposada condició de damnificat".

Marlaska - Qui t'ha vist i qui et veu

Sense estar previst el ministre d'Interior Fernando Grande-Marlaska ha comparegut a la roda de premsa habitual després de Consell de Ministres costat de la portaveu Maria Jesus Montero només per anunciar el desbloqueig el pagament de l'tercer i últim tram de l'equiparació salarial que havia bloquejat des de gener als membres de la Guàrdia Civil i Policia Nacional

El Govern va impedir el passat 3 de març la tramitació parlamentària de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per l'associació Jusapol i recolzada amb més de mig milió de signatures amb l'argument que és «insostenible» igualar les nòmines amb el conjunt d'autonomies i municipis ja que cada administració té les seves competències en aquesta matèria. També havia adduït que l'aprovació de la iniciativa en els termes plantejats comportaria un desemborsament «mínim» de més de 1.878 milions d'euros.

Pluja de bitllets per fer callar les crítiques

I avui al bell mig de l'malestar al cos de la Guàrdia Civil Surt a d'imprevist a anunciar que s'ha desbloquejat el pagament de l'tercer i últim tram de l'equiparació salarial i que s'abonarà els 247 milions «en els propers mesos».

El Govern amb aquest anunci intenta sufocar l'incendi que ha provocat a la Guàrdia Civil la seva decisió de destituir el coronel Diego Pérez dels Cobos com a cap de la Comandància de Madrid i la posterior renúncia de l'tinent general Laurentino Ceña com director adjunt operatiu (DAO)

El titular d'Interior ha intentat desvincular el desbloqueig de l'pagament de l'equiparació salarial amb la crisi oberta a la Guàrdia Civil, assegurant que aquest punt ja es va elevar a la Comissió General de Secretaris d'Estat i Sotssecretaris de dijous passat per a la seva anàlisi abans de seva aprovació. «Això no es porta a Consell de Ministres en un dia, necessita preparar-se amb Política Territorial, Hisenda ... per materialitzar-lo», ha justificat.

El desgast de Govern per la mala gestió davant la crisi de l'coronavirus és evidente.Mañana Marlaska haurà d'explicar tot això davant a Congrés, especialment als partits de l'l'oposició PP, Vox i Cs, que ja s'han avançat a demanar la seva dimissió. Mentre aquesta tarda els troleros de la Moncloa i els palmeros de LaSecta, s'estan debanant el cap per donar-li arguments a el ministre per a aquesta compareixença.

La destitució de Diego Pérez dels Cobos - ¿Pèrdua de confiança o una venjança?

El ministre de l'Interior Fernando Grande Marlaska ha destituït a el coronel cap de la Comandància de la Guàrdia Civil, Diego Pérez dels Cobos, per pèrdua de confiança.

El ministre considera que ha existit una falta de lleialtat de el cap de la Comandància de Madrid al no informar de la investigació sobre l'expansió de l'coronavirus a Madrid, que tracta de dirimir el paper de Simó i la Delegació de Govern

El ministre considera que ha existit una falta de lleialtat per part de Pérez dels Cobos al no haver informat aquest ni als seus comandaments ni la directora general ni a ell mateix de la investigació que estava oberta en relació amb l'expansió de l'Covid-19 a Madrid, en la qual es tracta de dilucidar, entre altres coses, l'actuació de el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, el doctor Fernando Simón i la possible responsabilitat de la Delegació de Govern a Madrid a l'autoritzar reunions i manifestacions entre el 5 i el 14 de març.

La investigació a Fernando Simón

Interior es limita a confirmar que la destitució és per pèrdua de confiança, però la veritat és que va causar gran malestar quan va transcendir la setmana passada part de l'contingut de l'informe que està elaborant la Unitat Orgànica de Policia Judicial de Madrid, a el front de la Comandància estava fins avui el coronel Pérez dels Cobos. Aquest informe, que no ha conclòs, va ser ordenat per la instructora, la titular d'Jutjat d'Instrucció número 51 de Madrid.

Les fonts consultades asseguren que Pérez dels Cobos no tenia per què haver informat als seus superiors de l'contingut de la investigació, però sí que consideren que el més lògic és que s'hagués posat en el seu coneixement que s'estava treballant en aquest assumpte.

Altres fonts consultades precisen que va ser la jutge instructora, Carmen Rodríguez-Medel, la qual va demanar a l'coronel que no informés absolutament a ningú d'aquestes indagacions a l'afectar un assumpte extremadament delicat i en el qual podrien sorgir pressions. Fonts pròximes a coronel, per contra, assenyalen que sí que va informar a la Direcció General.

La jutge va ordenar a la Guàrdia Civil un atestat que respongués a diversos qüestions després de rebre una denúncia per la gestió de la crisi de l'Covid-19. Rodríguez Medel demana que es indagui què va passar amb l'informe de el Centre europeu per al control i prevenció de malalties pel que fa a Espanya es refereix i quin òrgan oficial el va rebre a casa nostra, si és que ho va fer, a més de què difusió es va fer entre les autoritats. En concret vol saber si es va remetre a la Delegació de Govern a Madrid i els detalls de la mateixa.

En segon lloc la jutgessa pregunta «si per part de les autoritats competents espanyoles es van remetre recomanacions sanitàries a la Delegació de Govern a Madrid en relació amb les manifestacions programades des del 5 de març a endavant o si, per contra, es va donar algun tipus d'instrucció o indicació escrita relativa al fet que les manifestacions haurien de tenir lloc en tot cas sense cap restricció ».

Foto: Coronel Diego Pérez dels Cobos. (EFE)

¿El desplegament el xalet de Pablo Iglesias?

https://youtu.be/0R3Z6Ro62gI

Altres mitjans consideren que es tractaria d'una acumulació de fets que ha acabat amb la destitució de Pérez dels Cobos, entre elles la difusió d'una ordre de servei de l'comandament d'operacions en la qual es demanava treure les pancartes dels voltants de la casa de Pablo Iglesias en el seu habitatge de Galapagar.

D'altra banda, a més, durant l'última setmana, el desplegament d'efectius a la localitat madrilenya de Galapagar ha estat molt important. Fins i tot, s'han destinat efectius dels GRS. La presència de mitja dotzena de vehicles de l'Institut Armat al voltant de l'habitatge d'Esglésies i Montero ha generat, a més, un important malestar en el si de l'Institut Armat. Perquè, com recorden, els membres de Consell de Ministres ja disposaven de seguretat estàtica al voltant de l'habitatge i, a més, la seguretat habitual del seu escorta.

Una concessió de Sánchez als independentistes catalans?

Pérez dels Cobos va coordinar el dispositiu policial amb motiu de l'referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya, ja que en aquest moment era el director de Gabinet de Coordinació i Estudis dependent de la Secretaria d'Estat de Seguretat. D'aquí que s'hagin disparat els rumors respecte a un possible picada d'ullet a ERC. El coronel era un dels homes de confiança dels exministres de l'PP Jorge Fernández i Juan Ignacio Zoido.

Diuen que la venjança és un plat que se serveix fred i això és el que podria haver aconseguit el separatisme català que hauria demanat reiteradament la seva destitució per la seva declaració davant el Suprem pel que ha passat l'1-O, ara aprofitant les discrepàncies entre el Ministre de interior i el Diego Pérez dels Cobos i la seva destitució.

Pérez dels Cobos va ser l'encarregat de coordinar el dispositiu policial amb motiu de l'referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya, ja que en aquest moment era el director de Gabinet de Coordinació i Estudis dependent de la Secretaria d'Estat de Seguretat. Va ser el 2006 quan, per petició expressa dels seus caps, va acceptar treballar en el Ministeri de l'Interior com a assessor d'Alfredo Pérez Rubalcaba. Des d'aquest moment ha estat una de les persones més influents de el Departament, fos qui fos l'equip que el dirigís.

Abans d'arribar a Interior, Pérez dels Cobos va estar destinat en la lluita contra ETA, on va participar en importants operacions. Ja com a capità, va manar la Prefectura de la Policia Judicial de la llavors 112 Comandància de la Guàrdia Civil, amb base a Tres Cantos, a el comandament de José Manuel García Varela, qui va ser després DAO i primer tinent general de la Benemèrita, figura clau en la seva carrera. A continuació va fer el curs d'Estat Major. De fina intel·ligència, i amable en les formes, Pérez dels Cobos és definit com «un dels caps més ben moblats d'Interior».

Cinc dotacions de la Guàrdia Civil davant el xalet de Pablo Iglesias durant les cassolades d'aquests últims dies.

Cop a laSexta: accionistes de Atresmedia exigeixen l'acomiadament fulminant de Ferreras, Pastor i Júlia Otero

Els Ferreras, Pastor, Otero.

Pot acabar-se la 'festa' de PSOE i Podem a la televisió 'verd'

"Informació esbiaixada, deslleial amb els principis de Atresmedia i manipulació informativa constant", les denúncies d'un informe que estaria sobre la taula, tal com han assegurat a Periodista Digital fonts oficioses de el grup, el conseller delegat de Atresmedia Silvio González.

Una 'denuncia' contra la línia informativa de la seva segona cadena, La Sexta, que neix d'una part important de l'accionariat de Atresmedia que no suporta la línia editorial de la cadena verda, que xoca amb la moderació i objectivitat de la televisió franquícia de el grup, antena 3. Exigeixen caps i un immediat gir editorial que els torni a la sensatesa i objectivitat.

L'informe d'aquest grup d'accionistes (que podria rondar el 20% de l'total de la corporació), expliquen a PD les fonts consultades, exposen que la línia editorial de La Sexta perjudica severament els negocis de tot el grup i potents empreses (malgrat una positiva i sostinguda escalada d'audiència) haurien rebutjat anunciar-se a la cadena donada les seves posicions subjectives cap a l'esquerra radical i la seva poca credibilitat informativa.

Si hi ha un damnificat de tot això és Antonio García Ferreras, el director de la cadena, de qui els accionistes demanen el seu cap per partida doble: cessar-lo per la seva influència en els espais informatius de la cadena i per la seva propagandístic programa prosocialista i altaveu de Podem a 'a l'Rojo Vivo'.

Ana Pastor ( 'L'Objectiu') o, ja fora dels espais informatius i en la línia de l'entreteniment, Wyoming amb el seu 'Intermedio' són altres dels assenyalats per a ser acomiadats de la segona cadena de Atresmedia Televisió, tal com ressenyen les fonts a aquest diari.

En la mateixa línia del que s'ha explicat, el grup d'accionistes també fa una mirada cap a la seva ràdio: Onda Cero. En aquest cas és Júlia Otero qui, si la decisió final estigués a la mà dels 'rebels', seria fulminantment acomiadada. A Otero li retreuen que el seu biaix ideològic i evident parcialitat estan no només espantat anunciants, també minant el creixement en l'EGM d'una emissora molt colpejada després de la marxa de la seva estrella, Carlos Herrera, a la Cadena COPE.

Aquesta és la realitat ara en els mitjans de Atresmedia: divisió accionarial per la línia editorial i greument amenaçats García Ferreras, Pastor, Otero o Don Piso Wyoming.

Però la decisió final queda en mans dels qui tenen en el procel·lós món de la manipulació, la censura i el martingales, una llarga tradició: els ansiosos i milionaris directius de el grup. Són els encorbatats i perfumats executius que dirigeixen Atresmedia, els folrats Silvio González, Mauricio Casals, Javier Bardají, José Creuheras ... a ells no els preocupa que la manipulació informativa en pro d'afavorir a l'esquerra o a l'independentisme català.

Davant el malestar al poble .... Pa i circ

Sánchez anuncia ara la volta de la lliga, el turisme i l'ingrés mínim vital al mes de juny. El president es parapeta fins en 4 anuncis a manera de cortines de fum per evadir totes les qüestions sobre el pacte amb Bildu.

Amb la caradura que el caracteritza i a el més pur estil cesarista, el president de Govern, Pedro Sánchez, va comparèixer novament a Moncloa embolicat en diverses cortines de fum amb l'objectiu d'eclipsar l'escàndol polític d'aquesta setmana sobre el seu pacte amb Bildu. Un acord que ha provocat un enorme malestar intern al Govern, al PSOE ia la CEOE que va voler esquivar anunciant a la ciutadania 'pa', en forma d'Ingrés Mínim Vital, i 'circ', amb la reactivació de la lliga de futbol professional i l'activitat turística, sobretot en el mes de juny.

Un carregament de focs artificials que va començar amb l'anunci que "el Govern ha donat llum verda a que torni la Lliga la setmana de el 8 de juny. La pilota tornarà a rodar", va dir el president que va fer extensiva la reactivació d'aquesta activitat a altres culturals com "museus, cinemes, concerts i teatres i totes les activitats esportives".

Torna la platja

El segon 'circ', la reactivació de l'turisme nacional al juny i internacional al juliol. "Anunci que hi haurà campanya turística aquest estiu. A partir del juliol es reprendrà el turisme estranger a Espanya en condicions de seguretat", va assenyalar sense esmentar la quarantena imposada per Espanya als turistes estrangers que va ser criticada durament per Europa. "Espanya necessita de l'turisme i el turisme necessita seguretat. Garantirem la seguretat".

Sense salut no hi ha negoci "i enviament" un missatge als turistes estrangers: Espanya us espera des del mes de juliol ". Un missatge a l'exterior però també a l'interior, de cara a la reactivació de l'turisme domèstic:" "Convido a tots els establiments turístics per reactivar l'activitat en pocs dies "i" animo a tots els espanyols a planificar les seves vacances ja ".

IMV dimarts

Amb el tercer dels anuncis va arribar el 'pa': "el Consell de Ministres aprovarà dimarts que ve l'ingrés mínim vital". Una prestació permanent "perquè ningú quedi enrere" que costarà 3.000 milions d'euros i beneficiarà a 850.000 llars. La quantia "dependria de el nombre de persones en cada llar i començarà a cobrar al juny". La filosofia és atendre al que Sánchez diu "l'Espanya exposada", aquestes "famílies en risc de pobresa que quan començaven a aixecar el cap d'una crisi econòmica es troben amb una altra" i pari reduir la bretxa en la qual es troben "més de dos milions de nens en risc de pobresa ".

Dol Nacional

El quart anunci va ser, d'acord amb el promès prèviament, la fixació de l'dol nacional a partir de dimarts que ve. "Volem reconèixer a ls morts declarant el dol nacional durant els 10 dies des d'aquest dimarts, ara que tot Espanya estarà a el menys a la Fase 1". El president Sánchez va recordar que planeja la celebració d'un gran funeral d'Estat quan es donin les circumstàncies òptimes perquè "Les víctimes mereixen la nostra memòria perdurable" però també "mereixen les nostres convivència i la nostra concòrdia. Hem de conviure en el mateix país que ells van construir. Espanya l'hi ha ".

"La culpa és de l'PP"

Quatre cortines de fum per desviar l'atenció del que és políticament rellevant aquesta setmana després del seu pacte amb Bildu i les contradiccions en el si del seu Executiu a l'respecte d'una derogació de la reforma laboral que per a Pablo Iglesias ha de ser "íntegra", la qual cosa és "absurd i contraproduent" per Nadia Calviño. Dues postures que, segons el parer de el president, "no em semblen contradictòries", ha assenyalat evitant entrar en el fons de la qüestió i limitant-se a prometre que el Govern ha de promoure una reforma en el si de la taula de diàleg social. Ha arribat a dir que "La culpa que hàgim hagut de pactar amb Bildu és de el PP".

Ni va respondre a l'pacte ni a les discrepàncies en el Govern ni a si creu que la legislatura ni a si ell mateix ha faltat a la seva paraula sobre pactar amb Bildu. "Ja ha respost a quatre qüestions sobre això", va dir sense haver respost a cap. Al única cosa al que sí que va entrar va anar a la possibilitat que s'acabi la legislatura donada la precarietat dels seus suports. Un cicle que per Sánchez serà de 4 anys perquè "els espanyols quan van a les urnes sempre encerten i l'any passat hi ha hagut cinc eleccions. El que necessita Espanya és treballar després de la pandèmia perquè Europa es mogui i d'una resposta solidària i comú . En això està el Govern d'Espanya. Si hi ha altres que aprofiten el Covid com una oportunitat per enderrocar el Govern, s'equivoquen ".

Va tornar a criticar durament el PP per "la irresponsabilitat d'haver votat en contra i obstruït" la negociació i ha criticat veladament Vox i les iniciativa de les seves manifestacions d'aquest dissabte que ha qualificat com "minoritàries". Només va explicar que "el Govern no tenia garantida aquesta votació", malgrat el pacte tancat amb PNB i Ciutadans i que, de no haver-se tancat aquest pacte, "demà mateix qualsevol persona de qualsevol territori podria haver agafat el cotxe i anar a la seva segona residència o moure amb llibertat "disparant la possibilitat d'un brot.

Sisena pròrroga

"Necessitem restringir la mobilitat i això ho aconseguirem el 7-8 de juny a bona part del nostre territori". A partir d'aquest moment, va admetre que "estem estudiant una nova pròrroga perquè és el nostre deure" però "amb això no vull dir que ho anem a aprovar perquè hem de veure l'evolució epidemiològica". Pitjor va afegir que "estem tocant amb les puntes dels dits al final de túnel" i l ' "únic instrument" que l'ha permès és l'estat d'alarma.

Una hora i mitja per no contestar a les preguntes dels periodistes.

Les "incongruències" de la sanitat catalana destrueixen la credibilitat de les dades sobre el Covid 19

Catalunya informa per sorpresa de 635 morts més el dia que Sanitat li permet passar de fase. La Generalitat nega les dades de morts a l'Estat

Fernando Simón avança que les dades aportades per aquesta comunitat contenien "incongruències": "No és intranscendent que no es pugui saber què està passant realment ara mateix"

El director de el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, ha elevat considerablement la xifra oficial de morts per coronavirus poc després de mostrar-se sorprès pels problemes i incongruències en les dades ofertes per Catalunya en relació a l'evolució de l'epidèmia tant en el dia d'ahir com aquest divendres, i ha advertit que estaran molt pendents perquè «no és intranscendent que no es pugui saber que està passant realment ara mateix» allà.

Toc d'atenció de l'Ministeri de Sanitat a la conselleria de Salut després que, per segon dia consecutiu, no es poguessin comptabilitzar les dades de coronavirus a Catalunya per "problemes de validació". El director de el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAE), Fernando Simón, ha mostrat aquest divendres la seva "preocupació" pel fet que les dades de la conselleria de Salut no hagin pogut quedar recollides en el balanç diari de l'Estat.

Simón ha apuntat que les xifres que estan arribant de la conselleria en els dos últims dies "requereixen una explicació més detallada perquè les dades tenen algunes incongruències". La cara visible d'Govern en la lluita contra el coronavirus ha reconegut "anem a haver d'estar molt pendents".

"És cert que les dades de ahir a la nit, que podíem assumir que era un problema puntual, avui ens han preocupat" ha apuntat Simó. "Tant l'autoritat de Salut Pública de Catalunya com el Ministeri de Sanitat haurem d'estar molt pendents del que passa perquè no és trivial que no es pugui saber què passa a Catalunya" ha alertat. Simón ha apuntat que els consta que el problema de validació de les xifres estan "associades a una zona concreta".

Simó ha avançat que les dades aportades per aquesta comunitat contenien «incongruències» i que per aquest motiu estaven fent un esforç per validar la informació que arribava. De fet, Catalunya aquest dijous no va poder notificar les xifres de morts i aquest divendres ha notificat més morts de dies previs pendents d'assignació de data de defunció.

En aquest sentit, Fernando Simón ha associat el recompte total de morts per Covid-19, que ha augmentat en 688 morts d'ahir a avui tot i que la dada de noves víctimes oficial de les últimes 24 hores és de 53, als nous casos notificats per Catalunya i que corresponen a defuncions «antigues».

La clau d'aquest augment de 56 a 688 de cop durant la tarda d'aquest divendres és Catalunya. De fet, després d'haver validat les dades d'ahir, Catalunya comptabilitza un total de 6.656 morts, el que suposa 635 més que les que registrava el balanç d'aquest dijous.

«Havien notificat un nombre molt important de diverses centenes de morts, però eren morts antics, que per la raó que fos, en un moment determinat al llarg d'un període relativament important de dies no havien estat ubicats al dia que li correspondria i han estat notificats aquest matí », ha afegit.

A l'qüestió, ha apuntat que un cop realitzada la verificació, s'ha concretat el nombre de morts a Catalunya en 3 en les últimes 24 hores, i ha afegit que si bé la correcció de les dades a vegades porta una mica més de temps de l'desitjat , «Catalunya ha tingut temps de corregir la part de les víctimes, que és una part molt sensible».

«Estan encara corregint la dels nous casos (...) i en prevenció de possibles errors no hem donat avui les dades de Catalunya per esperar que tinguem una mica més de solidesa en la informació», ha explicat.

Malgrat totes aquestes incongruències i sense conèixer la veritat sobre l'evolució de l'Covid 19 a Catalunya, i contemplant les aglomeracions a les platges de la Barceloneta veient el nul cas que es fan que els barcelonins fan a l'Ministeri de Sanitat ha concedit a Catalunya el avanç a la fase 1 de la fase d'desescalamiento.

Un Govern partit en tres .... almenys

A Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, no els va el gestionar aquesta pandèmia, els menja la seva ànsia de poder. La seva impaciència va produir un pas en fals que pot resultar fatídic per a la sort de l'experiment polític que dirigeix. L'ordre, tan desgavellada com prescindible, que se signés un compromís amb Podem i Bildu per desmuntar en el termini d'un mes la legislació laboral de país sense disposar tan sols de l'apunt d'una alternativa ha catalitzat de cop totes les aprensions latents en el cos social sobre la naturalesa d'aquest Govern. tot això sense el coneixement de més de la meitat del seu govern. La conseqüència és un govern partit per tres ... almenys.

Signar un compromís d'aquesta envergadura a esquena de les ministres d'Economia, Hisenda i Treball revela el nul respecte d'aquest president-mandarí pel treball col·lectiu. A aquest permuta s'ha oposat frontalment la ministra d'Economia, Nadia Calviño, l'únic enllaç fiable amb la Comunitat Europea que va haver de posar la seva dimissió sobre la taula per parar el cop, seria la segona vegada en tres mesos.

El paper signat per Lastra, Echenique i Aizpurua és un torpede al casc de l'diàleg social, un dels escassos espais de consens que romanien oberts en aquesta Espanya de l'caïnisme revitalitzat. Sánchez ha aconseguit encabronar a la vegada als dirigents empresarials i als sindicals, menyspreats en la matèria més essencial per als seus interessos. El més fàcil seria carregar d'aquest error a la Lastra per la seva signatura, però ella és tan grollera que ningú dubta que ella va seguir a peu de la lletra les ordres de la Moncloa.

Amb gairebé un milió de treballadors el lloc de treball està en la subhasta dels ERTE i molts milions més espantats davant la molt versemblant perspectiva de l'atur com a futur immediat, amb centenars de milers d'empresaris dubtant si tornaran a obrir quan passi el confinament i amb la certesa d'una depressió econòmica brutal, el que menys es necessita és produir des del Govern un element addicional d'incertesa. Serà difícil precisar quantes decisions de tancament patronal s'han precipitat o quants llocs de treball destruïts s'afegiran a la propera EPA a causa d'aquest moviment insensat, però és de témer que no seran pocs.

La pregunta és fins quan podrà Europa permetre una Espanya ingovernable i desgovernada, en plena galopada cap a la ruïna.

Ahir des del govern ningú diu res ... La 1 i la Sextrola van estar tot el dia ensenyant gent banyant a les platges incomplint la desescalada 

A hores d'ara .... Algú es refia de Sánchez?

Es pot enganyar a uns pocs durant molt de temps, també es pot enganyar a tots per poc temps, però és impossible enganyar a tothom durente tot el temps ...

El pacte PSOE-Bildu-Podem ser ocultat des de dimarts. L'espectacle d'ahir ha estat vegada més una mostra del que tenim com a president de Govern. Avui ha pactat i traint els filoetarres de Bildu, la derogació urgent i integra de la Reforma Laboral. Això en el moment més crític de la nostra economia és aprofundir encara més en la fossa d'atur i misèria que tenim per davant.

Hores després l'acord és rectificat, segons una nota aclaridora difosa pel PSOE aquest dimecres a la nit, en què es va indicar que el compromís de derogació "urgent" es limita a tres punts i no a tota la llei.

Acord de Bildu, Poldemos i PSOE

Però a l'sembla el seu soci en el govern i vicepresident Pablo Iglesias assegura que el signat dimarts va a missa i que el que cal fer és complir-lo en la seva totalitat.

Els tall etarres han fet valer aquest acord a força d'amenaces mafioses i uns desconeguts han atacat aquest dimarts a la nit el domicili particular de la secretària general de l'PSE, Idoia Mendia, i del seu marit, Alfonso Gil, tinent d'alcalde de l'ajuntament de Bilbao i portaveu dels socialistes al consistori de la capital biscaïna.

Arribats a aquest punt ... Qui es fia de Sánchez?

L'acord inicial ja estava signat el dia anterior a la pròrroga de l'Estat d'Alarma. Així han aconseguit enganyar el CS perquè voti a favor ¿En què quedem? ¿Qui està enganyant a qui ?.

El president de Govern, Pedro Sánchez, coneixia l'acord signat entre PSOE, Unides Podem i EH Bildu per derogar la reforma laboral de 2012. Un text en el qual els grups parlamentaris havien estat treballant des de principis de setmana. La proposta de tancar-lo i presentar-lo ahir va venir des de Bildu, conscient que les eleccions autonòmiques s'acosten. No obstant això, tot i que el president de el Govern havia donat el seu vistiplau a el document, els membres socialistes de l'Executiu no coneixien el seu contingut.

Per això, quan ahir l'acord es fa públic després de la votació de la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma, esclaten les friccions en el bloc socialista de la Moncloa. L'espectacle de Govern en les ultimes hores és aclaridor sobre el «desideratum" que governa a La Moncloa, i obliga a fer-se una pregunta, que són moltes:

Qui es refia de Sánchez? ¿Es fia Pablo Iglesias? ¿Es fia Aitor Esteban? ¿Es fia Inés Acostades? I arribats a aquest punt; ¿Es fia la seva ministra d'Economia? Es fien la seva votants? Han comentat eltema amb la patronal ?. I amb els sindicats? El PP i Vox ja han dit que no es fian. Però el més important: ¿Es fia Europa de tots els mangoneos del nostre Govern?