El Govern de coalició d'esquerres fa aigua. Ens referim a el de la Comunitat Valenciana, que no a el de Pedro Sánchez, encara que tampoc cal descartar-ho. S'ha acabat l'amor al Govern valencià. Més que amor, el 'rotllet' d'estiu, una relació efímera truncada per aquesta tendència atàvica de les forces d'esquerra cap a la autodestrucción.
La ciclogènesi valenciana s'ha accelerat aquest cap de setmana després del cop de mà intern en Unides Podem i el cessament forçat de la seva portaveu parlamentària, Naiara Davó El que passa al Consell suposa un avís a navegants de l'PSOE per la seva política d'aliances per governar en els diferents territoris, a el temps que li està servint a Pablo Iglesias de laboratori d'experimentació per comprovar fins on pot tensar les relacions amb els barons socialistes i fer-los veure la dependència que tenen dels diputats morats.
A l'Pacte de l'Botànic -aquest acord segellat pel Partit Socialista del País Valencià, Compromís i Podem per formar Govern conjunt i acabar així amb l'hegemonia 'diabòlica' de l'PP- se li han començat a marcir les flors. El posava negre sobre blanc Víctor Romero aquest cap de setmana: s'acaben el pacte i la mitomania al voltant de la mateixa. Esglésies i Oltra estan escrivint l'epitafi. Falta per saber quan i com escenificaran la ruptura, i qui carregarà amb la culpa que l'esquerra no governi, qui serà el responsable de trencar el Govern que va posar punt i final a l'PP de Camps i Zaplana.
La maniobra d'Iglesias en Unides Podem és un calc de l'quilombo muntat a Andalusia per desbancar Teresa Rodríguez La ciclogènesi valenciana s'ha accelerat aquest cap de setmana després del cop de mà intern en Unides Podem i el cessament forçat del seu portaveu parlamentària, Naiara Davó, al Consell Ciutadà autonòmic, òrgan de direcció de el partit, en un moviment que recorda el quilombo muntat a Andalusia per desbancar Teresa Rodríguez.
El cessament està promogut per la coordinadora de Podem, Pilar Lima, màxima representant del corrent pablista de la formació, un corrent que no ha controlat l'estructura orgànica fins a dates recents i que segueix sense controlar el grup parlamentari. Amb la mateixa finesa que Àtila, rei dels huns, Iglesias ha conquerit una filial, la valenciana, que escapava al seu control i que funcionava de forma autònoma respecte a Madrid. Una maniobra que, de tant repetir-se en tants territoris, sona a 'déjà vu'.
La laminació de Davó és només el primer pas. Després vindrà la caça major, és a dir, el vicepresident segon de la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau, un dels principals suports de la portaveu defenestrada. Martínez Dalmau se sent més proper als socialistes valencians que a Pablo Iglesias i s'ha convertit amb el pas el temps en un dels puntals de l'acció de govern de Ximo Puig.
Per això, es perfila com el pròxim objectiu a batre per part de l'aparell estatal de Unides Podem. Fer-li caure, ficar un cavall de Troia, anar a pel president. Divendres passat, Martínez Dalmau estava convençut que seria el seu últim consell de govern i que les pressions del corrent pablista li obligarien a presentar la seva carta de dimissió. Ximo Puig ja li ha deixat caure que no l'acceptarà, cosa que no resulta intranscendent, ja que suposaria un problema seriós de governabilitat i, probablement, el principi de la fi de l'Executiu de coalició.
En els Acords de l'Botànic, quedava implícit que cada partit nomenaria als seus membres dins de el Govern tot i que la designació oficial correspongués a l'president. Què passaria si Ximo Puig es negués a el recanvi en la vicepresidència segona? ¿Fins a quin punt suposaria una ingerència orgànica en la crisi interna d'un partit que li és aliè? Sap el president al que s'exposa? Millor que li pregunti a Pedro Sánchez.
La pinça de Pablo Iglesias i Mónica Oltra contra Ximo Puig resulta evident. El de Podem pretén canviar-li les cartes a la meitat de la partida mentre la vicepresidenta i líder de Compromís no para de posar-li pals a les rodes a una estratègia pensada més en l'interès particular que en l'estabilitat de l'Executiu autonòmic. Oltra ha intensificat les crítiques contra Puig per la seva gestió de la pandèmia i enmig de l'escàndol per les activitats del seu germà
Primer va tractar de boicotejar els Pressupostos argüint una partida insignificant i ara ho fa amb un torrent de crítiques a la gestió de Consell en la lluita contra el covid, exigint el confinament de l'autonomia -enfront de l'actitud més laxa de Ximo Puig pel desbocament de la corba de contagis, ingressos a UCI i morts per coronavirus.
Més a més, Oltra ha intensificat els seus atacs aprofitant-se de el moment de debilitat de el número u de la Generalitat per les sospites sobre l'activitat empresarial del seu germà Francis, sancionat per Competència per l'intent d'obtenir un contracte amb la televisió autonòmica amañando preus en la oferta. El sandvitx que Compromís i Unides Podem li estan fent a Ximo Puig provocarà que l'executiu autonòmic, aquell forjat entre orquídies i bromelias en els bucòlics jardins de la Universitat de València, salti pels aires més aviat que tard. Segur que a la Moncloa estan prenent bona nota dels avatars valencians. Quan les barbes del teu veí vegis pelar ..
No hay comentarios:
Publicar un comentario