Els partits catalans deixen tirats als Mossos i fins els acusen dels saquejos

Un mosso deté un dels participants en els disturbis produïts amb l'excusa de Pablo Hasel. | EFE

Desgovern radical i absolut. Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han donat l'esquena als Mossos d'Esquadra.

El que s'ha vist i patit aquests últims dies a Catalunya -especialment a Barcelona- i en altres punts d'Espanya amb l'actuació de grups violents no té cap precedent en la nostra encara jove democràcia. Ni la mal anomenada kale borroka (violència al carrer), que va tenir el seu auge en la dècada dels anys 90 al País Basc, es pot comparar, qualitativament parlant, amb el d'aquesta passada setmana.

ERC no vol involucrar-se en la contenció de la violència dels amics de Pablo Hasél, els mateixos separatistes i antisistema que van rebentar Catalunya esperonats pel "Tsunami Democràtic" quan es va donar a conèixer la sentència pel cop d'Estat separatista.

Ja no és només que el Govern d'ERC i Junts guardi un silenci còmplice davant els aldarulls per complaure la CUP i facilitar les negociacions postelectorals amb els antisistema; és que quan parla, ho fa per deixar als Mossos d'Esquadra, la seva policia, a peu dels cavalls. La crispació generada en el Cos era tal que, per primera vegada, els sindicats policials amb mes de dos centenars de ferits a les seves files es van posar d'acord per reclamar una reunió d'urgència amb el conseller d'Interior, Miquel Sàmper. Es va celebrar ahir, i els representants dels agents li van mostrar la seva «malestar» amb la Generalitat per usar-los de «moneda de canvi» en les negociacions.

Els representants dels agents, que abans de la reunió havien arribat a dir que no podrien garantir la «pau social» en el cos, estan a l'expectativa de veure com respon la Generalitat davant les actuacions policials dels propers dies. De moment ahir, després de la reunió, el conseller va ser més contundent que els dies anteriors amb la «extrema violència» dels radicals diumenge.

ERC (33 diputats) i JxCat (32) estan a tres escons de la majoria absoluta, de manera que han d'assegurar que els nou diputats de la CUP estiguin per la tasca de facilitar la investidura d'Aragonès i la formació d'un executiu amb una significativa quota de el partit de Puigdemont. Conscients del seu pes, en la formació antisistema no tenen objeccions a atribuir la violència dels últims dies després de l'empresonament de l'raper Hasél als Mossos, als qui acusen d'infiltrar agents entre els manifestants per provocar una espiral de violència.

En teoria, el titular de la Generalitat és Pere Aragonès, vicepresident en funcions de president després de la inhalitación de Quim Torra, però Aragonès refusa donar la cara. Una setmana ha trigat a condemnar la violència dels que exerceixen a pedrades la "llibertat d'opressió". Exerceix de candidat d'ERC a la presidència i tem que donar suport als Mossos provoqui les ires de la CUP, formació indispensable perquè els republicans puguin formar govern, sigui amb Podem i recolzat des de fora pel PSC, o amb JxCat.

Tampoc JxCat està per la labor de donar suport a la policia autonòmica i això malgrat fins i tot que són ells, a través de l'conseller Miquel Sàmper, els que dirigeixen la conselleria d'Interior. La raó és la mateixa, no volen enemistar amb la CUP, clau per a la reedició de l'actual Govern.

La concentració d'ahir a Barcelona va ser molt menys nombrosa que la de dissabte, de 7.000 a 700 manifestants, apróximadamente. Però no va estar exempta d'incidents, com augurava la pancarta que l'encapçalava: «Ens heu ensenyat que ser pacífics és inútil». Es van concentrar, aquest cop, davant l'estació de Sants, però a el crit de «carrers seran sempre les nostres» van recórrer la ciutat fins a la Via Laietana, on dissabte els Mossos no el van deixar arribar. Allà, un grup va apedregar les instal·lacions de la Prefectura Superior de Policia.

Per part de l'oposició, Ciutadans ha decidit denunciar Miquel Sàmper per prevaricació. Segons la formació, la denúncia es basa en el fet que la conselleria ha decidit "no acusar els responsables d'atacar als Mossos d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat".