Pedro Sánchez va ficar a Esglésies i Redondo al CNI dins d'una llei de mesures sanitàries

Pedro Sánchez, esquerra, i Pablo Iglesias, dreta. 

El que conclou la sentència de TC és gravíssim: evidència que ens governa gent sense línies vermelles ni escrúpols

El Tribunal Constitucional acaba de confirmar que el Govern es va valer de la urgència generada per la pitjor pandèmia de la nostra història recent per impulsar el procés de colonització institucional, concretament col·locar a un vicepresident segon en una Comissió en la qual es tracten els secrets més sensibles i crítics de l'Estat.

Les UCI es saturaven de malalts per la covid-19, les morgues s'omplien de morts que no anaven a poder ser acomiadats pels seus familiars i els espanyols assimilaven que havien de romandre tancats als seus domicilis. Mentre això succeïa, Sánchez i el seu Consell de Ministres aprofitaven el reial decret en què s'adoptaven mesures sanitàries que tallaven les llibertats de milions de ciutadans per colar sense avisar al CNI a un dels seus. I no a un qualsevol, no, sinó a aquell que en el passat presumia obertament dels seus vincles amb el chavisme i amb el règim iranià: Pablo Iglesias. Sortejaven així a Congrés emparant-se en una eina legal pensada per fer front a situacions d'extraordinària i urgent necessitat. Com de allunyades estaven les nostres urgències com a ciutadans de les que realment inquietaven un Govern que va aconseguir el poder prometent dignitat i progrés ...

Els eslògans de la Moncloa

Els que denunciem la cacicada jurídica i la manca de sensibilitat que demostrava aquesta mesura en un moment de tant dolor per als espanyols, vam ser insultats i titllats de miserables i roïns. La consigna de l'ramat era "aparta o aporta". Calia remar tots a una i renunciar a la crítica en un procés col·lectiu de ceguesa autoimposada en què la raó va ser substituïda per eslògans extrets de la bíblia de Mr. Wonderful telegrafiats des de Moncloa: a aquest virus ho vam parar units, queda't a casa ... nosaltres consumíem el seu màrqueting mentre ells es valien de la distracció per posar la seva mercaderia més radicalitzada allà on mai va haver d'estar.

Una mica més d'un any després, el Constitucional ha avançat el contingut de la decisió de la sentència que resol el recurs d'inconstitucionalitat plantejat per Vox (també va plantejar un altre el Partit Popular) entre acusacions de deslleialtat i de posar pals a les rodes a el Govern en el pitjor moment possible. El que afirma el Tribunal és que el precepte de la norma pandèmica que declara la integració de Pablo Iglesias a la Comissió encarregada de l'control de el Centre Nacional d'Intel·ligència és nul·la, no va haver d'haver-se produït. Que no arriben a albirar la connexió entre les circumstàncies desencadenades arran de la pandèmia i el canvi en la composició de l'esmentada comissió per donar entrada a Iglesias. Que als reials decrets lleis només pot recórrer el Govern en casos d'extraordinària i urgent necessitat (art. 86 de la Constitució) i que aquesta no concorria en el nomenament de vicepresident segon.

Un no pot evitar preguntar-se si el fet que la decisió d'aquesta sentència s'hagi fet públic dies després que Iglesias anunciés que abandonava la política és fruit de la casualitat. És una qüestió que, em temo, quedarà sense resposta. Tampoc sabrem quina rendibilitat i informació s'ha portat el vicepresident del seu pas pel CNI.

Però que Iglesias ja no ocupi càrrecs institucionals no ens pot conduir a acceptar que no es dirimeixin responsabilitats. El que conclou la sentència és gravíssim: evidència que ens governa gent sense línies vermelles ni escrúpols. El mal que ha fet -i segueix fent- l'Executiu sanchista a la democràcia espanyola, a la qualitat ia la neutralitat de les seves institucions, així com a l'Estat de Dret és enorme, no sé jo si fins irreparable. Ara ja no és una mera opinió, sinó una realitat judicial. El Govern ha de dimitir en bloc.