El delicte d'odi Contra qui?

 

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha anunciat que posarà en coneixement de la Fiscalia "l'odi 'lgtbifóbico' i racista" de la manifestació nazi a Chueca, on persones d'ideologia d'ultradreta van desfilar aquest dissabte a el crit de "fora maricas dels nostres barris ".

"Posarem en coneixement de Fiscalia l'odi lgtbifóbico i racista de la manifestació nazi d'avui a Chueca. A més, estem tramitant amb urgència la Llei Trans i de drets LGTBI, que és el que permet blindar drets. Col·lectius i persones LGTBI, no esteu soles ", va escriure Montero al seu compte de Twitter.

En el Codi Penal espanyol es troba tipificat el delicte d'odi (art. 510). Conté una redacció feixuga, sesquipedálica, amb 76 paraules entre punt i punt. Es castiga "qui, públicament, fomenti, promogui o inciti a l'odi". Se cita, expressament, "el menyspreu als membres d'una ètnia, raça o nació, les persones d'un sexe o d'una forma d'orientació sexual".

L'odi és un sentiment profund i persistent de repulsió per alguna cosa desagradable, molest o amenaçant. El que es castiga, és la incitació de la mateixa. Però l'odi és personal i intransferible i la seva manifestació es pot veure emparada per la llibertat d'expressió, cosa que ella coneix perfectament, i que és defensat ardorosament als carrers pels col·lectius subvencionats des del ministeri d'Igualtat.

A l'Espanya actual, es manifesten contínues expressions d'odi col·lectiu; per exemple, dels "indepes" catalanistes o els arbetzales bascos contra la resta dels espanyols. O també, el que senten molts polítics, ben instal·lats, d'esquerres o de dretes, cap als homes en general o bé cap als integrants de Vox. Aquest si podria ser incitació a l'odi. Sol, que a ningú se li ha ocorregut que tals sentiments d'odi col·lectiu s'incloguessin en el supòsit de delicte d'odi.

En contra de la interpretació usual, no es castiga les persones que odien a certs tipus de persones, sinó a les que promouen l'odi contra elles. Sembla una conducta difícil de demostrar. No queda clar, sobretot, per què l'odi sembla circumscriure a grups ètnics, a les dones i als homosexuals o similars. No s'entén per què no s'inclouen altres formes d'odi, per exemple, cap als sogres o els cunyats de l'subjecte.

No s'entén molt bé l'obsessió dels que manen a Espanya per castigar, de forma destacada, gairebé exclusiva, l'odi cap a les dones o els homosexuals. Mai, com ara, en tota la història, han pujat tant les dones a llocs de responsabilitat professional o pública. Sense anar més lluny, la majoria dels nous jutges són dones; en el passat proper només podien ser-ho els homes. És evident, també, que no hi ha una notòria discriminació contra els homosexuals. Per exemple, el jutge Fernando Grande Marlaska és un notori homosexual i exerceix de ministre de l'Interior.