Pánic climátic

Com és sabut, el comú dels mortals és idiota. Almenys això és el que creuen els que ens governen. Com que som idiotes, cal tractar-nos com a nens i ficar-nos la por al cos amb monstres horripilants que ens devoraran com no ens portem bé. De sobte, aquest darrer estiu els mapes del temps als telenotícies de tota Europea s'han tenyit d'un vermell fosc, com de sang espessa. Els mateixos mapes que, amb temperatures similars, altres anys giraven del verd prat al vermell rosella, passant pel taronja Ciutadans, ara transitaven del vermell socialista a l'encara més vermell soviètic.

Mentrestant, se'ns informava amb tot luxe de detalls de la tràgica mort d'un operari del servei de neteja de Madrid per un cop de calor, cosa que servia perquè periodistes d'esquerres aprofitessin la seva mort per carregar contra Isabel Díaz Ayuso. D'altra banda, els diaris titulaven tot drap que s'havien produït centenars de morts a causa de l'onada de calor (un titular deia que 679 morts; un altre que 1000; el de més enllà, 1.700… qui en dóna més?), encara que silenciaven que els efectes de la calor aquest any estaven sent inferiors als d'altres anys, per exemple, del 2015 al 2017. A més, aquestes qüestions són sempre multifactorials, per la qual cosa és una fal·lera atribuir l'excés de morts a la calor simplement perquè les elevades temperatures estiguin "a la vista", mentre que altres possibles causes, com ara la contaminant entrada de pols del Sàhara o l'ozó, resulten invisibles. Però això seria complicar molt l'equació i, recordeu, som idiotes.

Tot això, el colorit dels mapes i les fake news sobre morts per calor, fa pudor a inducció al pànic moral: una preocupació fabricada per espantar els nens, les velles, els que només llegeixen els titulars i els que som idiotes. Aquesta manipulació de la informació per crear alarma i por s'exemplifica en un nom paradigmàtic: Al Gore, el vicepresident de Bill Clinton que va perdre a la carrera electoral contra George Bush jr.

Al Gore li va demanar a Hans Rosling (professor de Salut Internacional al Karolinska Institutet) que maquillés uns gràfics per provocar por i alarma sobre el canvi climàtic. Rosling es va negar. Era amic de Gore, però més de la veritat. Com va denunciar Rosling al seu llibre Factfulness. "’Hem de provocar por!’ Això és el que em va dir Al Gore a l'inici de la nostra primera conversa sobre com conscienciar la gent sobre el canvi climàtic".

En aquest paràgraf se sintetitzen diversos vectors que conflueixen en el fenomen de la post-veritat i les fake news: l'apel·lació a les emocions, la manipulació conscient i traïdora de la presentació de les dades, la confusió deliberada entre conscienciació i adoctrinament, així com la utilització de recursos tecnològics i científics per terroritzar psicològicament i socialment la població. És a dir, a nosaltres, els idiotes.

Em pregunto si el maquillatge actual i ubic de mapes infernals de temperatures als telenotícies és cosa d'Al Gore o algun dels seus sequaços, com l'anomenat rimbombant Zar del Clima dels EUA, John Kerry. L'alarmisme climàtic forma part de la biopolítica per part d'Estats i grans empreses per controlar les nostres vides, fent servir els vells trucs de "el bé comú" i "la salut pública". Recordeu Plató, Rousseau i Robespierre.

Només hi ha una cosa pitjor que el canvi climàtic: el pànic climàtic, aquesta barreja de por i urgència que ens porta a prendre decisions equivocades, estúpides i dràstiques amb efectes impredictibles. Així que és difícil per a nosaltres, pobres idiotes, saber en qui confiar. Tota la classe dirigent, d'Al Gore a Leonardo Di Caprio, passant per l'habitual "expert" a la caça de subvencions per al seu projecte de recerca, el director general de l'OMS, Greta Thunberg o Pedro Sánchez des del Falcon, sembla que en té una agenda política o un producte per vendre. O tots dos. Aquest tipus d'alarmisme, que vincula qualsevol fet natural amb el canvi climàtic, encara és pitjor que el negacionisme perquè soscava el fonament científic: evidències sòlides, causalitat multifactorial, hipòtesis contrastades. Estem governats per magofus pseudocientífics. Així que potser no és que nosaltres siguem tan idiotes, sinó que ells es passen de llestos.