Zapatero és a Caracas per blanquejar novament el chavisme

L?expresident d?Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero. Europa Press

Sentit de loportunitat. És el que sembla tenir l'excap del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, cada cop que visita Caracas per encapçalar campanyes de blanqueig a favor del chavisme. Aquest dilluns el líder socialista va aparèixer novament a la capital de Veneçuela, assenyalant, entre altres coses, les bondats d'un llargament improductiu procés de “diàleg” que s'ha entaulat entre el règim de Nicolás Maduro i sectors de l'oposició veneçolana, així com de actors internacionals.

“L'única via que aportarà solucions a la immensa majoria dels problemes de Veneçuela és el diàleg, per tant valoro extremadament positiu que els Estats Units estigui per la via del diàleg, tant de bo aquesta via del diàleg sigui més intensa”, va dir Zapatero en al·lusió a una eventual entesa entre Maduro i Joe Biden, molt sonat durant els últims dies.

I és que precisament el cap de setmana es va desencadenar una polèmica al país sud-americà a causa de les reaccions causades per un controversial acord al qual va arribar Maduro amb Biden, on l'Administració nord-americana va fer un gest d'extrema debilitat en intercanviar set presoners polítics retinguts a Veneçuela, per dos nebots de Cilia Flores (l'esposa de Maduro) que estaven complint condemna a l'estat de Florida.

Dels set ostatges que tenia al seu poder la tirania, cinc són veneçolans nord-americans que treballaven a l'empresa petroliera Citgo (una filial de l'estatal veneçolana PDVSA que està radicada als Estats Units), mentre que dos són ciutadans nascuts als EUA.

Per la seva banda, els “narco-nebots” de la parella Flores-Maduro, Franqui Flores i Efraín Campo Flores, havien estat detinguts a Haití el 2015 per ser part d'una trama de tràfic de drogues en què es van intentar introduir 800 quilograms de cocaïna als EUA. Tots dos havien estat sentenciats per la Justícia nord-americana el 2017 a complir una pena de 18 anys de presó.

Ara bé, el pronunciament públic de Zapatero a Caracas també s'ha centrat a destacar el paper que pot tenir el règim de Maduro en la intermediació amb els terroristes de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) de Colòmbia, que actualment negocien un procés de pau total” amb el recent electe Govern del president esquerrà colombià Gustavo Petro.

"Crec que encertadament se sap que Veneçuela pot ser i ha de ser un país important perquè l'ELN renunciï definitivament a la violència i proclamem aquest continent lliure de violència política", va dir l'excap del Govern espanyol.

D'allà que es pugui intuir que potser el mateix Zapatero serà un dels agents internacionals que es faran servir a fons a portar a port la iniciativa de Petro de claudicar de manera definitiva davant grups narcoterroristes colombians com el mateix ELN o les anomenades dissidències de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Actualment delegats de Petro i de l'ELN sostenen trobades a la Cuba castrista per tirar endavant aquesta agenda.

El “timing” de Zapatero en aquesta nova operació de blanqueig de les tiranies afins al Fòrum de Sao Paulo és gairebé perfecte. Això si es té en compte que Maduro -a més de la negociació amb Biden- ha estat qualificat fa 10 dies per una Missió de l'Organització de Nacions Unides (ONU) com un dels responsables directes a la cadena de comandament de l'escalada repressiva a Veneçuela.

Així, aquesta instància ha apuntat directament contra la cúpula del poder chavista per descriure una estructura en què la desaparició d'oponents polítics, l'establiment de centres sistematitzats de tortura i l'existència d'un aparell per fabricar judicis arreglats són el pa de cada dia a la Veneçuela actual.

L'última oportunitat en què el polític socialista va estar tan actiu a Veneçuela va ser la vigília del tinglado electoral organitzat pel chavisme el novembre de l'any passat, on es van designar nous governadors i alcaldes a la nació caribenya. En aquesta ocasió va prestar els seus bons oficis per convidar els veneçolans a participar en un procés que novament va mancar de transparència, i en què el règim de Maduro va acabar alçant-se amb 19 de les 23 governacions del país.