Sis supermilionaris es duen 5.400 milions fora de Catalunya

Els empresaris supermilionaris que s'han dut milions de Catalunya J. Gallardo Ballart, A. Gallardo Ballart, A. Palatchi Ribera, J. Vall Palou, R. Portabella Peralta i L. Godia Guardiola / CG

Els diners són pusil·lànime per naturalesa. Avorreix la incertesa i la inseguretat. Abomina del risc. Quant fa olor problemes o s'albira nuvolades, pren la prudent decisió d'abstenir, és a dir, de posar-se a bon resguard.

Més de 5.600 empreses s'han 'fugat' ja del territori català des que Artur Mas va iniciar el 'Procés' fa cinc anys. Això és el que ha passat a Catalunya amb els grans senyors de la pasta, des que Artur Mas va iniciar el Procés fa cinc anys. El cop d'Estat perpetrat per Carles Puigdemont i els seus sequaços propina el cop de gràcia.

Pèrdua devastadora

Des del 2 d'octubre, dia següent del frau electoral del referèndum, s'han mogut fora de la comunitat autònoma 3.500 empreses. Si s'eleva la mira del telescopi, en l'últim quinquenni fins avui s'han deixat anar ja unes 5.600 empreses. Aquest és el saldo net de sortides i entrades. La pèrdua per a aquesta comunitat és senzillament devastadora.

S'han esfumat empreses de tot tipus i de tots els sectors d'activitat. Companyies industrials, comercials i de serveis. També s'ha escapolit la crème de la crème dels supermilionaris que hi havia per aquestes latituds.

En aquest cas, a la inseguretat jurídica que campa al seu aire per Catalunya se suma un altre factor addicional que convida a llevar l'àncora i hissar la vela en direcció a altres meridians. Es tracta del inic i sagnant impost sobre el patrimoni. Al territori català, es veuen obligats a pagar-ho tots els ciutadans a partir de mig milió d'euros. L'any passat es van registrar uns 70.000 contribuents per aquest concepte.

Per a una fortuna mitjana, de tres, quatre o cinc milions d'euros, que abunden a Catalunya, el fet d'estar empadronat a Barcelona suposa un desemborsament de diverses desenes de milers d'euros. A Madrid la gabella és inexistent.

Crònica Global ha seleccionat uns quants ciutadans acabalats d'aquesta regió que han buidat l'ala. En conjunt, cinc grups familiars s'han evaporat portant amb si la barbaritat de 5.400 milions d'euros. Quatre dels cinc fugits han decidit fixar el domicili a Madrid. El cinquè ha peregrinat a Luxemburg.

Antonio i Jorge Gallardo Ballart: 1.620 milions

Són accionistes de referència dels potents laboratoris barcelonins Almirall, fundats pel seu pare després de la Guerra Civil. Conserven un paquetón el 58%. El lot està taxat als actuals preus de borsa en prop de 900 milions.

Els germans Gallardo figuren entre els més matiners a l'hora de fugir de l'infern fiscal català. Ja a la fi de 2012 van traslladar a Madrid les societats de cartera que controlen els paquets accionarials de la seva indústria farmacèutica.

Setmanes enrere, van repetir la jugada amb la companyia patrimonial que engloba la resta dels seus béns, al marge d'Almirall. Es titula Goodgrower i embassa 720 milions.

En conjunt, doncs, els cabals que els germans Gallardo han mogut a la Vila i Cort ascendeixen a 1.620 milions.

Josep, Óscar i Meritxell Vall Esquerda: 1.340 milions

Els tres fills de Josep Vall Palou, mort sobtadament el 20 d'octubre de 2015, han heretat l'imperi agroramader Vall Companys, un dels més excepcionals de la seva especialitat a Europa.

Inversions fenec, la societat matriu de la qual depèn aquest gegant, va trasplantar recentment el seu domicili social de la Via Augusta de la Ciutat Comtal a Madrid.

També estan residenciades a Madrid les tres societats de cartera, una de cada germà, que al seu torn tenen el domini de Inversions fenec. Els actius consolidats del grup se situen en 1.340 milions.

Alberto Palatchi Ribera: 1.100 milions

Alberto Palatchi Ribera va rebre del seu pare Pronovias, quan aquesta era una signatura de dimensions modestes. Gràcies a la seva visió i lideratge, l'entitat esdevenir un dels principals grups tèxtils del món en el seu ram. El passat estiu va vendre la marca per 550 milions. Va retenir la propietat de les fàbriques, les naus industrials, les botigues i tots els béns arrels que hi havia a Pronovias. Aquests actius, més altres 600 milions que posseeix en diverses sicavs, estan aixoplugats en la societat Galma.

En dates recents aquesta entitat s'ha instal·lat al carrer Zurbarán de Madrid. Palatchi també s'ha portat per allà els fons que va ingressar per la venda de Pronovias. En resum, l'empresari s'ha escamotejat de Catalunya de cop amb ques 1.100 milions en la faltriquera.

Ricardo Portabella Peralta: 907 milions

Multimilionari per herència del seu oncle, que era accionista de Danone, Ricardo Portabella és titular de la societat Anpora, que canalitza inversions en empreses immobiliàries, financeres i industrials desperdigas per Espanya, Alemanya, Regne Unit, Suïssa i Luxemburg.

Malgrat que resideix habitualment a la vora del llac Leman ginebrí, mantenia d'antic el seu quarter general al passeig de Gràcia barceloní, cantonada Consell de Cent, potser per motius sentimentals.

Però això es va acabar per sempre. Al començament d'aquest mes de gener, va decidir moure la seu de la seva conglomerat a Luxemburg. Els seus actius ascendeixen a 907 milions.

Liliana Godia Guardiola: 400 milions

Liliana Godia Guardiola és la segona filla del recordat empresari Francisco Godia Sales. La opulenta fortuna d'aquest, mort el 1990, es la van repartir Liliana i la seva germana Carmen.

Liliana concentra els seus béns a la societat BCN Godia. Al desembre, el Butlletí Oficial del Registre Mercantil publicar el canvi de seu de l'empresa: de la Diagonal ha viatjat a Getafe. A BCN Godia té uns béns de 400 milions.

Crónica Global

¿Que ha de passar a Catalunya perquè el govern de Rajoy no actuï?

El jutge Santiago Vidal, intervé al costat de Francesc Homs, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Artur Mas, al novembre passat, al Congrés.

Les inquietants declaracions de l'exjutge i exsenador Santiago Vidal no han fet mes que confirmar l'avançat estat de la desconnexió de les institucions catalanes de l'Estat Espanyol. Vidal ha realitzat pública i repetidament diverses afirmacions d'extraordinària gravetat, entre les que destaca la seva referència a la possessió per part de la Generalitat de les dades fiscals de tots els residents a la comunitat autònoma catalana. L'existència d'aquest cens en mans dels nacionalistes és un atemptat directe contra el dret a la privacitat de la informació tributària a què té dret tot ciutadà, però també un nou avís a totes les institucions de l'Estat que l'operació separatista va absolutament en seriós.

Santiago Vidal no és un figurant estrambòtic sense més al que la seva passió nacionalista li ha jugat una mala passada. Ell és, com hem assenyalat i resulta conegut, el redactor del projecte de la constitució independentista catalana i és evident que tal encàrrec no se li fa a algú que no gaudeixi de la plena confiança de les forces nacionalistes. Però és que les paraules de Vidal simplement corroboren tota una successió de fets preocupants, que tenen a veure amb el projecte separatista de comptar amb una futura Hisenda pròpia com a pas imprescindible per vertebrar les seves finances ¿i que em diuen sobre el l'anunci de l'entrenament en matèria de contraespionatge dels mossos independentista per part d'un país estranger? És que el CNI no coneixia aquests fets?

Però la veritat és que als separatistes no se'ls pot acusar d'actuar de manera secreta i múrria, ans al contrari, anuncien a bombo i platerets a través dels seus mitjans de comunicació, tots i cadascun dels delictes que pensen cometre. Es tractaria d'una espècie de revolució, o de cop d'Estat contra la legalitat espanyola que obliga a una investigació a tot el Govern, tot i que hagi deixat només a Vidal.

El dolent és que ho compleixen i que la resposta del Govern Central és nul·la, tot i que hi ha hagut temps suficient per reaccionar i ha més que suficients motius per intervenir la comunitat catalana, tal com estableix la Constitució en casos flagrants de rebel·lia institucional com els protagonitzats per la casta separatista catalana.

El que més preocupa és que passats més de dos dies no hi ha cap reacció a la Generalitat contra les greus acusacions de l'ex jutge, que a hores d'ara ja hauria de ser desmentit i denunciat el que confirma simplemete és cert el que diu. Els indicis poden ser suficients ... 

¿O és que potser no existeix ja una Agència Tributària Catalana, amb 19 edificis públics, tot tipus de mitjans materials i un nombre creixent de funcionaris? ¿A què es deu si no el transvasament constant de personal dels registres de la propietat a aquest organisme de recentíssima creació? Per a què anava a intentar el Govern català fer-se amb els funcionaris de major nivell del ministeri d'Hisenda a Catalunya?

La decisió de la CUP de donar suport als pressupostos de la Generalitat dins dels quals hi ha partides ocultes de més de 400 milions d'euros que s'hagin tret de la sanitat i educació que pensen dedicar-les al referèndum i la posterior desconnexió,

El Govern d'Espanya tenia ja més que suficients motius per intervenir la comunitat catalana, tal com estableix la Constitució en casos flagrants de rebel·lia institucional com els protagonitzats per la casta separatista catalana. L'escàndol desfermat per les revelacions de Santiago Vidal és de tal magnitud que ja no admet cap altra opció. Els fets porten temps avisant sobre les conseqüències de la 1 republiqueta que deixarà petita a l'Alemanya Oriental del passat segle, que va estar aïllada d'Europa que no fa mes que confirmar sua veracitat. El silenci del Govern de Rajoy sobre aquesta qüestió, no fa mes que presagiar els més negres auguris.

El 'cervell' de la Hisenda catalana reingressa a l'Agència Tributària espanyola

L'inspector d'Hisenda i que va ser encarregat per Artur Mas el 30 d'abril de 2013 per dissenyar la nova administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias Capellas fins ara al capdavant de l'Agència Tributària de Catalunya i director del proces d'estructures d'Estat ... pel "mòdic" preu de 120.000 euros de nòmina. ha demanat el seu reingrés a l'Agència Tributària espanyola, segons ha avançat el periodista, Josep Cuní al programa '8 al dia'.

Joan Iglesias Capellas va publicar el llibre 'Una hisenda a la catalana. Preguntes i Respostes sobre la hisenda pròpia '(Angle Editorial), en què explica les bases per construir una Agència Tributària catalana. De fet, aquest va ser l'encàrrec que va rebre per part de l'ex Artur Mas, que el va nomenar director del Programa per a la definició d'un nou model d'Administració Tributària de Catalunya.

"Es reincorporarà dimarts de la setmana que ve", ha explicat el director de l'informatiu de 8tv. Cuní ha assegurat que Iglesias abandona l'Agència Tributària catalana perquè "la Generalitat no li ha volgut renovar el contracte que li havia fet".

La periodista i col·laboradora del programa, Pilar Rahola, ha assegurat desconèixer les raons per les quals el Govern no li ha renovat el contracte, però ha considerat que "potser li paguen millor als altres". Cuní, però, ha afirmat que "no era un problema de sou", ja que "van anar a buscar pagant-li més".

"Per tant és un tema polític?", Ha preguntat Rahola al conductor d' '8 al dia'. "No ho sé. Haurà d'explicar el per què després d'haver fet tot el xou de la presentació del llibre sobre com havia de ser l'Agència catalana, ara torna a l'espanyola", ha respost Cuní. El periodista, en tot cas, ha insistit que "no ho volen o no es queda per tirar endavant el seu propi projecte". "Aquesta és la paradoxa", ha conclòs.

Resulta que Oriol Junqueras que després de les últimes eleccions és ara el vicepresident econòmic i nou responsable de l'economia catalana, amb una visió més pramática i rural de la qüestió, sembla que ja no li interessa aquesta col·laboració, ja que ha estat un rotund fracàs l'intent de captar tècnics procedents de la Hisenda Espanyola i la cosa no està per tirar els diners. Artur Mas per omplir la Hisenda catalana havia fet una oferta amb nivells i sous més alts als funcionaris d'Hisenda, però només 2 inspectors i 9 tècnics es van passar de bàndol.

Veurem com va a ser acceptat el reingrés de l'inspector Capellas de nou en l'Administració espanyola. Jo si fos Montoro, el posaria repartint cafès i en la fotocopiadora.