Estem en la setmana decisiva on es van a conforma els ajuntaments i comunitats autònomes amb un clar canvi de color que va a desbaratar l'àmplia majoria que atorguem al Partit Popular en les anteriors eleccions. Mariano Rajoy tot i estar convençut de la seva gestió ens ha tret de la crisi, fa olor ja el perill que caminem advertint des de fa temps sobre el que està passant allà fora. Casualment en un moment de distracció ha descobert espantat el sectarisme de la Sisena o la Cuatro que porten predicant diàriament des de la seva investidura les doctrines de Pablo Iglesias.
Molt espantat ha d'estar el president del Govern per haver-se llançat ahir, a tomba oberta, a assenyalar el líder socialista i acusar-lo de ser un perill per a la recuperació econòmica d'Espanya i per a l'estabilitat del país. I molt serioses li han d'estar semblant les amenaces que veu en els acords múltiples entre els partits d'esquerra per fer-se amb el poder i, sobretot, per impedir que aquest poder caigui en mans del Partit Popular que, però, ha estat el més votat en gairebé totes les places.
Finalment s'ha convençut que la conjunció de totes les forces d'esquerra pot ser letal per al PP i és ara possible a la vista del missatge llançat per Pedro Sánchez donant llibertat als seus líders regionals per pactar amb tota mena de partits siguin radicals d'esquerra, antisistemes o independentistes, excepte el Partit Popular per conformar governs tripartits, cuatripartidos o pentapartidos entre formacions amb idearis oposats, que amb total seguretat van a sembrar el país d'unes autonomies i ajuntaments ingovernables.
Per això intenta soscavar davant els seus propis coreligionaris la figura política de Pedro Sánchez. És una crida a sometent als que dins del PSOE consideren que l'ànsia del seu secretari general per mitigar el seu fracàs electoral cobrint amb conquestes de poder esperonades per Pablo Iglesias portarà al partit al desastre a mig termini. Ho demostren els suports que a tots aquells que puguin restar-li una autonomia o un ajuntament, encara que produeixin casos com Navarra, Badalona, Comunitat Valenciana o Madrid.
El que està intentant Sánchez pot acabar sent un engreixar per morir, perquè el seu partit corre el risc cert de ser ocupat en la seva identitat fins a arribar a quedar-se només amb la closca, com un ou buit. I, pel que fa al país, res més inquietant que aquesta imprecisa promesa del líder del PSOE de derogar la reforma laboral si guanya les eleccions, promesa que seria incrementada i reforçada si hagués de comptar amb l'ajuda d'Podem per arribar al Govern .Ha hagut prou que sorgeixi la possibilitat de tornar al poder en algunes de les taifes més temps ocupades pel seu rival polític, perquè els barons regionals socialistes s'hagin trobat a braços de les formacions més radicals
El líder del PSOE no ha trigat a replicar que aquesta acusació no és certa, però els fets demostren alguna cosa irrefutable, malgrat existir nombroses combinacions per conformar governs, ara mateix només hi ha una possibilitat oberta a Andalusia, que el PP s'abstingui per a la investidura de Susana Díaz a canvi de les alcaldies de Marbella, Còrdova, Jerez i Cadis. A la resta del país per al PSOE de Pedro Sánchez pactar amb el PP o no posar-li obstacles està totalment prohibit.
És veritat que l'experiència de la gestió dels governs multipartits ha resultat sempre un clamorós fracàs. Però Rajoy ha de tenir present que, si els electors han decidit propiciar aquest tipus de pactes en lloc de tornar a atorgar la majoria absoluta al seu partit, és perquè tenen memòria i no estan disposats a tolerar els abusos propiciats per unes majories aclaparadores que aquests mateixos electors van dipositar en mans del Partit Popular a ajuntaments i comunitats en l'anterior legislatura.
Ara és quan Rajoy pot calibrar l'autèntica fondària de les conseqüències que pot tenir per al futur d'Espanya la corrupció que ha inundat al seu partit i de la qual són responsables els seus autors, però també els dirigents que la van tolerar i que només han pres mesures contra ella quan ja era tard. I ara es troba radicalment només davant del perill que tot el fet fins ara pel seu Govern en matèria de recuperació econòmica sigui devastat si la tendència electoral del 24-M es repeteix en les eleccions generals.
