La disparitat de sistema de comptatge de l'Covid a Catalunya, podria estar provocant alarmes injustificades

La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés / EFE

El coronavirus ha estat la primera pandèmia en què els ciutadans han pogut seguir la seva evolució diàriament, quan no en temps real. Els canvis de metodologia, els diferents criteris per comptabilitzar els positius i els morts i els errors en la transmissió de les dades han estat una constant en tots els països, Espanya inclosa.

Fins ara Catalunya segueix diferents criteris a la resta d'Espanya a l'hora de comptabilitzar els infectats, el que segueix alterant tant les decisions de la Generalitat com els tancaments de fronteres recentment preses per França, Bèlgica Holanda i Gran Bretanya, que ja estan afectant a la campanya turística que començava a despuntar.

Un caos, una lluita interna que no permet a l'ciutadà conèixer què passa amb la pandèmia de l'Covid a Catalunya i que pot tenir enormes conseqüències econòmiques i socials per al conjunt de la societat catalana i la resta de l'País. El Govern que presideix Quim Torra ha interioritzat que no pot seguir com fins ara, i, segons s'enorgulleix el propi Torra, ha designat a un nou director de Salut Pública, Josep Maria Argimon, després de dos mesos amb el lloc vacant, després de la dimissió de Joan Guix. Però Argimon, que comunica millor els diferents casos que es produeixen cada dia que la consellera de Salut, Alba Vergés, no ha pogut encara donar la volta a l'embolic de les xifres.

Argimon ha assumit la responsabilitat de redreçar aquesta situació. Però el que fa el Govern, fins ara, és "crear un alarmisme, fals, que no hauria generar", segons les fonts sanitàries consultades. Per quina raó? L'argument que s'ofereix és que la població de risc està molt més protegida que fa uns mesos. Els de més edat i les persones amb afectacions pulmonars estan sota control, mentre els que es contaminen són joves que no tenen símptomes. El problema, en tot cas, és que Salut suma coses diferents.

Per què?

I és que les dades que facilita el departament de Vergés són insuficients per mesurar l'abast de la pandèmia en el territori. El comunicat diari de Salut aporta xifres totals de contagis, hospitalitzacions i morts acumulades des de l'inici de l'emergència sanitària. I confon més que informa, segons les mateixes fonts consultades. En el cas d'infectats, que van arribar als 89.727 aquest dissabte, la xifra fa referència a positius bé per PCR, probables i confirmats epidemiològicament, però no diu quin percentatge suposa cada un. El mateix succeeix amb els contagis en residències de gent gran, que han superat els 15.500. Sempre es parla que fa a casos totals i acumulats.

El Ministeri de Sanitat que no vol assumir el comandament únic altra vegada vol anar-se'n ara de vacances, no vol intervenir. Rep les xifres de totes les comunitats, i comprova que amb Catalunya el problema es manté des de fa mesos, encara que havia millorat. Si per al ministeri en l'última setmana es van produir 26 hospitalitzacions, per a la Generalitat, per al departament de Salut que dirigeix ​​Alba Vergés, van ser entre 40 i 50 a el dia, unes 300 setmanals. L'explicació és que el Govern introdueix tarda les seves dades en el sistema unificat, SiViEs, que notifica individualment la informació des del passat 25 de maig.

El fet és que puja el nombre de contagiats, com a tot Espanya, però les UCI dels hospitals segueixen amb un nombre molt baix d'ingressats i també és menor el nombre de morts. Actualment, hi ha a les UCI d'hospitals catalans 71 persones ingressades per Covid. No és nombre que pugui col·lapsar els hospitals com ja va passar a l'abril.

Alarmisme innecessari

El Govern tampoc facilita dades concretes sobre les hospitalitzacions. Si bé la seva nota diària especifica el total acumulat des que es va declarar la pandèmia -4244 pacients fins a la passada jornada-- i quants d'ells romanen en unitats de cures intensives (UCI) --71 a l'actualitat--, no especifica els nous ingressos. El mateix succeeix amb les altes, de les quals es facilita el gruix des que es van començar a comptabilitzar les dades; un total de 40.734 persones fins aquest dissabte.

Dades sobre la incidència de l'Covid-19 a Catalunya des de l'inici de la pandèmia / SALUT

Pel que fa a les defuncions, Salut recull dades "declarats diàriament" per les funeràries. Fins la passada jornada, 12.677 persones havien mort a causa del "Covid-19 o com a sospitosos". És a dir, el Govern aporta una xifra de víctimes sense poder confirmar si realment estaven infectats. D'aquestes, fa distinció pel lloc de l'exitus -6948 en un centre hospitalari o sociosanitari; 4.116 en residències i 805 en les seves domicilios--, mentre que els restants no són "classificables per falta d'informació", segons la conselleria de Vergés.

Els nous rebrots

Els rebrots han elevat el nombre de contagis a xifres similars a l'inici de la pandèmia. Així, els positius registrats aquest dissabte a Catalunya van ser 1.493, i aquest dijous van fregar els 2.000. Unes dades que s'assemblen als de l'inici de l'emergència sanitària, encara que els morts no han seguit la mateixa tendència. Això demostraria que la situació és completament diferent.

Tres víctimes mortals en les últimes 24 hores, una el divendres, dues dijous, i cinc el passat dimecres. Davant l'alarma per l'increment de positius, el propi Departament de Salut ha hagut de matisar que "bona part" d'ells es deuen als resultats de test serològics, que no serveixen per detectar la malaltia en una fase inicial, sinó els anticossos, que permetrien calcular quina part de la població ha superat el Covid-19.

Què vol dir això? Que la xifra tan elevada de contagis diaris podria no fer referència a nous infectats, sinó a persones que han superat la malaltia. Un motiu d'alegria, per tant. A més, des que van començar a recopilar-dades, l'administració tampoc especifica la franja d'edat ni de contagiats ni de morts, el que impedeix un correcte seguiment de l'afectació de virus.

Però davant aquest nombre de contagis i producte de situacions molt concretes, --fiestas i reunions en espais de ocio-- el Govern ha pres mesures, com el tancament de discoteques i de locals nocturns. La por de l'Executiu de Torra és que la situació se li pugui anar de les mans, --com ha estat a punt de passar a les comarques de Lleida-- però amb la seva comunicació diària pot generar el contrari: un alarmisme que porta a les autoritats franceses a recomanar que no es viatge a Catalunya.

Més de 4.000 persones s'han infectat de Covid 19 al Segrià en l'última setmana

La consellera de Salut, Alba Vergés.

Lleida es prepara per tornar a començar i va blindar o reconfinar als seus 40.000 pacients vulnerables a l'coronavirus. Aquest és el resultat de la deixadesa de el Servei Català de Salut a les primeres fases de l'rebrot. que va començar entre els temporers incontrolats i que s'ha estès de manera incontrolada per altres capes de la població. Ara mateix són els majors els que estan una altra vegada en situació de vulnerabilitat. Les residències geriàtriques estan ja confinades des del passat dissabte per evitar que els seus usuaris s'encomanin. La gent gran i aquells que pateixin malalties cròniques vasculars i respiratòries rebran en els propers dies una trucada de Salut.

Dóna molta ràbia escoltar allò de "jo ja ho havia dit". Però hi ha situacions en les que encara fa més ràbia ser qui ho ha de dir. No era una previsió difícil de fer: si el confinament funcionava tan bé a l'hora de frenar en sec els contagis (diversos estudis han demostrat que com més ràpid i sever, més efectiu ha estat), en el moment en que s'acabés i es reiniciasen els contactes socials les situacions de risc augmentarien immediatament i, per tant, els casos tornarien a pujar.

Després de quatre dies de reconfinamiento al Segrià, per fi un alt càrrec de la Conselleria de Salut, en concret el director de l'Institut Català de la Salut (ICS), Adrià Comella, ha viatjat a la 'zona zero' per explicar què s'està fent i, sobretot, què es va a fer per intentar doblegar el rebrot de coronavirus, que aquest dimarts comptabilitza un total de 68 pacients hospitalitzats per covid-19, una vintena més que el passat diumenge. Vuit d'ells es troben en estat greu a l'UCI.

"No sabem quanta gent va a incorporar-se en atenció primària, que ara mateix és la que està parant el primer cop assistencial", observa Motos. Comella respon que encara no s'ha calculat ni quants sanitaris van a fer falta ni tampoc a quins llocs se'ls va a destinar.

La veritat és que desconcert els últims dies ha estat majúscul entre els professionals de la sanitat lleidatana, esgotats per l'esforç que es ve fent des del març passat i molts d'ells ja de vacances, per prescripció de l'propi departament de Salut. "Ens van instar al fet que féssim les lliurances entre juliol i agost, amb la previsió que podia haver rebrots a la tardor ... Doncs bé, el rebrot ja és aquí i ara ens agafa amb personal fora i amb personal que està caient de baixa" , denuncia Elena Motos, portaveu de Sanitat en el sindicat CCOO a Lleida. "Si això no és improvisació, que algú ens ho expliqui", critica la sindicalista.

Acostumats a carregar contra Espanya per no donar-los llibertat d'actuació dels peixos grossos de la Generalitat la consellera Vergé i la portaveu Budó que fins ahir no s'havien adonat que fa unes setmanes ja tenen la competència de Sanitat i que n'hi havia prou actuar en el seu moment i amb rapidesa per paralitzar aquest rebrot.

Catalunya acumula la majoria de morts per Covid-19 que s'han produït a Espanya en les últimes 24 hores

Segons les dades de l'Ministeri de Sanitat. Catalunya lidera amb diferència, ja des de fa setmanes, les víctimes mortals diàries.

En el conjunt d'Espanya, per quart dia consecutiu, hi ha hagut un repunt de morts, que han pujat fins als 217. D'aquestes, 131 pertanyen a Catalunya mentre que les altres comunitats es reparteixen les 86 víctimes mortals restants.

Darrere de les 131 morts catalanes, se situa, a molta distància, la comunitat de Madrid, que té 19, Castella-la Manxa que té 17, el País Basc, que té 12, i la Comunitat Valenciana que té 8. Les comunitats de Canàries, Cantàbria, Ceuta, Melilla, Múrcia o la Rioja no han presentat cap mort en les últimes hores. Altres com Astúries o Balears només tenen un. Destaca el cas d'Andalusia que tot i ser la comunitat més poblada només té 4 víctimes mortals.

A més, Catalunya lidera també la xifra de nous contagis confirmats per PCR, amb un total de 195, seguit de Madrid, que té 88 i Castella i Lleó, que té 68. La consellera de Salut, Alba Vergés, en la compareixença per explicar els afectats i morts per la pandèmia.

Què passa? ¿Comptabilitza malament les dades la conselleria de Salut, o s'ha produït un rebrot en els últims dies? En un moment en què la millora és notable en totes les comunitats, amb ingressos en centres sanitaris que han baixat de 412 a 330, Catalunya va just en una altra direcció.

El Govern de la Generalitat no té una explicació. La consellera de Salut, Alba Vergés, es va escudar aquest dijous a la voluntat del seu departament de cobrir tot el ventall de possibles morts per coronavirus. "L'excés de mortalitat ha estat evident a tot arreu, no només aquí, sinó també en altres països", ha assenyalat. Segons Vergés, "s'ha fet un esforç enorme per poder obtenir totes les dades necessàries per a realitzar un seguiment de l'epidèmia, i s'ha posat l'accent en poder ser el més transparents possible", en al·lusió a la forma de comptabilitzar els decessos, a partir de les dades dels centres hospitalaris, les residències i els domicilis, al costat dels casos que ofereixen les funeràries.

El fet és que el Govern de la Generalitat segueix paralitzat en les dues qüestions que centren el debat: ni un control ja clar de la pandèmia, ni una aposta per una activitat econòmica més gran, amb apostes improvisades com una desescalada parcial de Barcelona, ​​una petició que es formularà a l'Ministeri de Sanitat, que dirigeix ​​Salvador Illa, de cara a la setmana que ve. Ni el president Torra, de Junts per Catalunya, ni la consellera Alba Vergés, d'Esquerra Republicana, han donat respostes clares en cap dels dos àmbits.

No quadren els comptes de l'Covid 19 a Igualada

Hospital d'Igualada

La Generalitat admet que hi ha més morts per coronavirus que els reconeguts oficialment

L'alcalde d'Igualada qüestiona les xifres de morts d'el departament de Salut

El departament de Salut de la Generalitat ha acceptat aquest dimarts que el seu estadística sobre els morts pel coronavirus no és d'el tot fidedigna, ja que només inclou els morts en centres hospitalaris i que han estat diagnosticats prèviament. La consellera Alba de Salut Vergés ha explicat que es treballa amb les funeràries per canviar la manera d'explicar i així aconseguir una imatge més precisa de la situació. L'Executiu català s'obre a el canvi després d'una denúncia dels alcaldes de la Conca d'Òdena, que han explicat que les xifres que manegen dels quatre municipis no quadren amb les que té Salut.

L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, ha fet la denúncia aquest dimarts, en una roda de premsa conjunta amb els alcaldes dels altres tres municipis confinats per frenar el brot. Castells (Junts per Catalunya) ha assegurat que el nombre de morts al març mostren un augment de gairebé el 200% en el nombre de morts a la Conca respecte a el mateix mes de l'any passat (140 morts) però que només 40 corresponen a casos relacionats amb el virus.

"En tot març de l'any passat vam tenir a la Conca 47 defuncions", ha explicat Castells. "Aquest mes aquesta xifra s'ha elevat a 140, i d'aquestes 40 són oficialment per la Covid-19, perquè se'ls ha fet el test", ha denunciat. La mitjana de defuncions dels cinc últims anys, durant el mes de març, són 46 defuncions. L'alcalde ha assegurat que les dades provenen de la Funerària Anoia i ha recordat que si bé la potestat oficial per publicar l'estadística és de l'Executiu català, "la gravetat de la situació" obliga a explicar el que passa.

Vergès no ha volgut criticar obertament a Castells però sí que ha recordat que és potestat de la Generalitat realitzar el recompte de morts. "Aquestes xifres no són automàtiques, només tenim les dels centres hospitalaris", ha acceptat la consellera. El comitè d'experts de la Generalitat planeja ara un nou sistema d'explicar que tingui a mà altres fonts, perquè l'estadística sigui més completa. "Estem parlant amb els serveis funeraris per tenir també les seves dades", ha explicat.

El que s'ha exposat per Castells va en la mateixa línia del que sosté un informe elaborat per l'Institut de Salut Carlos III, avançat per aquest diari, i que revela que el virus gairebé ha duplicat la mortalitat en algunes zones d'Espanya. Des d'un principi, el departament de Salut va negar certes distorsions. Per exemple, quan es van començar a enviar malalts greus des de l'hospital d'Igualada a l'hospital General de Catalunya, a Sant Cugat de Vallès. Els morts en aquest últim centre, va explicar al seu dia la consellera Alba Vergès, entraven en l'estadística d'Igualada i no a la de Sant Cugat. "No podem dir quantes dels 140 morts de la Concas són de coronavirus, perquè a molts no han pogut accedir a el test", ha denunciat Castells.

L'alcalde d'Igualada i els seus homòlegs de Vilanova de Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena (un total de 70.000 veïns) han insistit en la necessitat de tenir test ràpids per poder tenir una millor fotografia i poder controlar el brot de la zona confinada fa ja gairebé 20 dies. La Generalitat, de moment, es nega a fer aquest pas. La taxa de defuncions per coronavirus a la Conca d'Òdena és la pitjor de tot Espanya, 63 morts per cada 100.000 habitants.

Salut va informar ahir dilluns, les últimes dades disponibles, de cinc persones mortes a Igualada pel coronavirus. Des que va començar el brot, ja van 67 (s'expliquen persones que no estan empadronades en els quatre municipis afectats però que han estat atesos a l'hospital d'Igualada). Hi ha un total acumulat de 585 positius pel virus, dels quals 152 són professionals sanitaris. S'han donat 181 altes a l'hospital d'Igualada.

On són els 70 milions que Comín va destinar a salut mental?

L'exconseller de Salut Toni Comín, en una imatge d'arxiu / CG

Sense rastre d'aquesta partida promesa fa dos anys i que havia de millorar l'assistència, mentre es mantenen els desequilibris territorials i l'absència d'un veritable pla preventiu de suïcidis

Gener de 2017. El llavors conseller de Salut de la Generalitat, Toni Comín, anuncia que destinarà una partida extra de 70 milions d'euros a salut mental. En les seves reunions sectorials, tant Comín com la seva successora, Alba Vergès, esmenten aquesta injecció de diners. Dos anys després, el president Quim Torra fa balanç del seu mandat i assegura que s'han destinat aquests 70 milions, - "un 78% més des de 2011", diu- a impulsar la salut mental. No obstant això, el parador d'aquesta xifra no hi consta. Tampoc el desglossament dels projectes impulsats amb aquests diners en un àmbit on les diferències assistencials per territoris són molt acusades, no hi ha un veritable pla de prevenció de l'suïcidi ni acompanyament adequat a les famílies.

"Hem preguntat a el Govern sobre el parador d'aquests 70 milions, però no ens contesten. Ni a les interpel·lacions ni en les preguntes presentades per escrit. Però és que tampoc apareixen en els documents de què disposa la Conselleria. L'opacitat és escandalosa en aquest tema tan delicat ", explica a Crònica Global la diputada de Ciutadans, Blanca Navarro.

Blanca Navarro, diputada de Ciutadans / CG

Un dels documents que permetrien esbrinar el parador d'aquests milions és la Central de Balanços de Salut Mental. L'últim exercici fet públic correspon a 2017 i en el mateix només es contempla un increment de 12,9 milions respecte a 2016.

Augment de la partida destinada a salut mental en 2017, segons dades de la Generalitat

"Una de cada quatre persones patirà algun problema de salut mental en la seva vida, mentre que una de cada 10 tindrà un problema greu, la xarxa de salut pública només arriba a un 2,6% de la població", afirma Navarro. I així ho certifica la Central de resultats de Salut Mental, corresponent a 2017. Segons aquest informe, un total de 168.688 persones van ser ateses en alguns dels 75 centres de salut mental d'adults (CSMA) de la xarxa pública. La mitjana de visites anuals per persona va ser de 6,5, amb una mitjana de 6 en el cas de les dones i de 7,2% en el cas dels homes.

Tractaments a les famílies

"S'observen diferències rellevants en el nombre de visites anuals que realitzen aquests pacients -explica la memòria--. La mitjana de visites anuals dels pacients amb trastorn mental greu va ser de 10,1, molt similar a la dels dos anys anteriors, però els valors oscil·len des de les 4,4 visites a Urgell, les 4,5 visites a Balaguer o les 4,9 a Segarra, fins a les 20,4 visites a Amposta, les 20,2 a les Corts (Barcelona) i les 20,2 en Martí i Julià (Santa Coloma de Gramenet). No obstant això, seria esperable que en pacients amb diagnòstics greus hagués menys variabilitat en el nombre de visites ".

Pel que fa als 58 centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), l'informe revelava un augment de l'5% de persones ateses respecte a 2016, amb una mitjana de visites anuals de 6,3 (6,2 a nenes i 6,4 en nens). L'aspecte que presenta una major variabilitat és el tractament familiar. En 2917, el percentatge de pacients dels CSMIJ que van fer com a mínim una visita de tractament familiar va ser de el 41,2%, gairebé 5 punts percentuals menys que les visites efectuades en 2016. També hi ha diferències entre centres pel que fa a el grau de continuïtat assistencial. Els valors fluctuen entre el 35,7% de Cornellà de Llobregat i el 81,8% Santa Coloma de Gramenet.

Prevenció de l'suïcidi

El document demostra el desequilibri territorial existent en un àmbit, on també es troba a faltar un veritable Pla de Prevenció de l'Suïcidi i garanties que les persones que han intentat suïcidar-se rebin una atenció immediata. La Conselleria de Salut recorda que el 2014 va començar a aplicar-se un Codi Risc Suïcidi a Catalunya, en el registre s'han inclòs 12.596 persones, que han tingut un total de 14.759 episodis de conducta suïcida.

Taxa de suïcidis a Catalunya segons l'Associació per a la Prevenció de l'Suïcidi i l'Atenció a l'Supervivent / APSAS

No obstant això, els experts consultats asseguren que es tracta d'un programa de detecció precoç de casos de risc, no exactament de prevenció. És a dir, de detecció de persones que han fet una temptativa autolesiva. El seguiment consisteix a trucar-los per telèfon i en alguns casos es decideix derivar-los a un centre de salut mental. L'únic centre que disposa d'un pla de prevenció és l'hospital de Sant Pau, encara que amb escàs personal per donar suport a la zona de la dreta de l'Eixample ia l'associació Després de l'Suïcidi - Associació de Supervivents "(DSAS), tot un referent . L'hospital Parc Taulí (Sabadell) disposa d'un programa dirigit a les escoles i finançat amb fons europeus.

Moció aprovada per unanimitat al Parlament

Per això, el Parlament va aprovar a finals d'octubre per unanimitat una moció de Ciutadans tenia com a finalitat millorar l'atenció en salut mental i crear precisament un pla de prevenció contra suïcidis.

Segons les dades de l'Associació per a la Prevenció de l'Suïcidi i l'Atenció a l'Supervivent, el suïcidi és la primera causa de mort dels joves catalans entre 15 i 29 anys. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2014 es van suïcidar 531 persones. Aquesta xifra suposa una taxa mitjana de 7,06 per cada 100.000 habitants. El departament de Salut necessita que aquesta prevalença ha baixat 6,6 casos per cada 100.000 habitants, la més baixa d'Espanya i Europa.