Els papers que els Mossos anaven a cremar es converteixen en un filó per a la Justícia

Felip Puig, Artur Mas i Jordi Pujol durant un acte de CDC

El 'Procés' va néixer per tapar la corrupció del 'cas 3%',

El 26 d'octubre, la vigília que el Parlament proclamés la independència de Catalunya, agents del Cos Nacional de Policia van interceptar una furgoneta i dos turismes camuflats amb 36 caixes plenes de papers trencats i barrejats que els Mossos pretenien destruir. La Brigada Provincial d'Informació de la Policia Nacional a Barcelona va trigar un mes i mig a ordenar i analitzar la documentació. El passat 15 de desembre va remetre a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela un informe amb les principals conclusions sobre el examinat. El dossier, de 400 pàgines, sobre mes trenta mil folis intervinguts forma part del sumari per sedició contra Trapero, i una part, la dedicada a Cesicat, l'embrió de serveis d'intel·ligència de la hipotètica república catalana, ha estat enviat al Tribunal Superior de Catalunya.

El material que els Mossos d'Esquadra volien destruir a la incineradora de Sant Adrià de Besòs, a Barcelona, ​​conté sorprenents detalls sobre el cop separatista i les pràctiques corruptes dels nacionalistes, així com de la utilització del cos autonòmic com una policia política al servei de l'independentisme. En gairebé 400 folis, els agents d'informació de la Policia Nacional han aconseguit recompondre la documentació interceptada als Mossos d'Esquadra quan anaven camí de incinerarla l'octubre passat, en vigílies de l'aplicació de l'article 155. Amb molta paciència, els especialistes han aconseguit refer alguns dels documents que estaven "fets trossos".

Segons consta en el document, que no té signatura, "CDC pretenia amagar tot l'entramat de cobraments per comissions dels denominats cas 3% i cas ITV. Aquest procés iniciat per CDC tenia com a prioritat teixir aliances amb la patronal Femcat, amb destacats membres de la Judicatura i de la Fiscalia ". Apuntava especial atenció a la "Església i a partits polítics com el PNB".

Entre la documentació hi figura un pla independentista dissenyat el 2011

Un dels documents més rellevants que han traslladat a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela era al vehicle Transit, a la caixa número 27. Així, la Brigada Provincial d'Informació incorpora una "nota informativa", datada el 12 d'octubre de 2012, sobre el "pla independentista de CDC". Apunta l'escrit dirigit a la magistrada que es tracta "de les gestions que s'estan practicant sobre les estructures de cobertura dissenyades i muntades des de fa anys per certs dirigents de CDC, així com d'Unió, per camuflar el cobrament de suborns i / o comissions ".

Segons explica la policia, en la nota que els Mossos anaven a destruir s'exposa l ' "inici d'un hipotètic pla independentista que va néixer d'una reunió celebrada el 25 de novembre de 2011, a la qual van acudir els màxims dirigents de la llavors CDC". "Posteriorment es va celebrar una altra reunió -a finals de desembre del mateix any-", continua la nota, "a la qual van acudir els fills de l'expresident Jordi Pujol (Jordi, Oriol i Josep)". Del resultat d'aquests contactes, sempre segons consta en l'informe de la Policia, van ser informades "un grup de persones afins als cercles empresarials, econòmics i de la comunicació". Des de la família Pujol s'assegura que aquesta reunió no va existir. Afegeixen que no entenen per què la Policia la inclou en un informe.

Segons aquest disseny, Felip Puig (el que va ser conseller d'Interior des de desembre de 2010 fins a desembre de 2012) va ordenar col·locar en una plaça de pàrquing, davant del domicili particular de la llavors presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i durant uns mesos, "una furgoneta del Grup Godó amb cobertura d'assignació municipal".

Recorda la policia que, en aquella època, "la seguretat de la dirigent política esmentada la duien a terme quatre membres dels Mossos, que tenien instrucció expressa de comunicar qualsevol moviment de Sánchez-Camacho a Puig, incorporant en aquesta estratègia al propi ministre de l' interior [llavors Jorge Fernández] cada vegada que es traslladés a Barcelona ", afegeix el text de l'informe policial.

La nota que la policia ha incorporat a la documentació remesa a l'Audiència inclou "una sèrie de dades bancàries dels Pujol, així com d'altres persones involucrades en el denominat cas Palau".

Van espiar al PP per contrarestar els escàndols dels Pujol i el finançament il·legal

També es detallen altres línies d'investigació "que haurien d'iniciar-al voltant d'altres membres de CDC". Apunten a més les dades aportades per María Victoria Álvarez, exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, sobre Andorra: "Compra de diversos edificis a Panamà a través de societats de Houston i Miami".

En una altra "nota informativa" recuperada de la furgoneta dels Mossos, datada l'1 de juliol de 2014, s'escriu sobre "els diners offshore de la família Pujol". "Són dades aportades per diverses entitats bancàries a Andorra sobre aquesta família. En concret, la BPA [Banca Privada d'Andorra] comunica que la Marta Ferrusola i tres dels seus fills eren titulars de comptes bancaris en aquesta entitat, amb moviments a Luxemburg. Els Pujol també haurien treballat amb altres bancs com Andbank, Banca Mora, Banca Dorca, Banca Catalana i Banca Cassany ", conclou l'informe.

L'escrit fa un "detallat estudi de BPA, que va passar a ser controlada pels germans Cierco, i de la seva expansió internacional". Analitza els moviments d'aquesta entitat bancària en el seu afany expansionista cap a Espanya i els seus vincles amb Banco Madrid, operacions en què, de nou, els investigadors impliquen els Pujol.

Una de les notes salvades de la crema il·lustra sobre les reunions en què va arrencar el procés. Els principals dirigents de Convergència es van reunir, 25 de novembre de 2011 per a fixar el pla d'actuació que havia de concloure amb la independència de Catalunya en forma de república.

Allà hi havia Jordi Pujol i tres dels seus fills, Jordi, Josep i Oriol, així com el llavors "president" Artur Mas i el seu conseller d'Interior, Felip Puig, entre d'altres dirigents. A aquesta primera cimera va seguir una altra a finals de desembre i del contingut van ser posat sobre avís un grup d'empresaris i periodistes afins, entre ells, José Antich, en aquell moment director del diari La Vanguardia i en l'actualitat de ElNacional.cat.

Seguiments al ministre d'Interior

Un altre aspecte destacat és l'estratègia "ofensiva-defensiva amb la qual pretenien disposar d'informació sensible del PP, per poder negociar amb aquest en cas que les coses es posessin difícils". Per a això, segons l'informe, els estrategs van disposar de la col·laboració d'un potent grup empresarial que "va pressionar a tercers perquè denunciessin suborns per part de dirigents del PP".

Segons informa Europa Press, Puig va ser nomenat "controlador" de les operacions, entre les que constaven l'estricta vigilància a càrrec d'un nombrós grup de mossos de confiança d'Alicia Sánchez Camacho i Jorge Fernández Díaz, la presidenta del PP de Catalunya i el ministre d'Interior en aquella època. Una furgoneta camuflada va estar aparcada durant mesos davant del domicili de Sánchez Camacho i els seus escortes, quatre agents dels Mossos, estaven obligats a donar compte del més nimi dels seus moviments. També van seguir a l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez. El propòsit, segons la documentació policial, era la d'obtenir "informació sensible" del PP per poder negociar amb aquest partit "quan les coses es posessin difícils".

Segons la Policia Nacional, de l'anàlisi d'aquests papers s'infereix que Convergència volia tapar tant sí com les pràctiques de corrupció, el cobrament de comissions i suborns, travar aliances amb sectors judicials i eclesiàstics, fer xantatge a dirigents del PP i pressionar el Govern amb informació procedent del servei d'espionatge de la policia autonòmica. Tot això en coneixement de personalitats rellevants del món de l'empresa i dels mitjans.

Compliquen el futur de Trapero i Sànchez

Imatge d'arxiu del major Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d'Esquadra.

Aquests documents contenien informació altament comprometedora per al cos policial autonòmic i agreugen la situació judicial de la seva anterior cap, Josep Lluís Trapero, i dels exlíders de les organitzacions sobiranistes ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els papers reforcen els indicis que ja existien de la col·laboració de la policia de la Generalitat amb l'independentisme i treuen a la llum una suposada trama d'espionatge.

Un dels capítols de l'informe es dedica als aldarulls del 20 de setembre, quan milers de persones, convocades per ANC i Òmnium, van tractar d'impedir els registres de la Guàrdia Civil a la Conselleria d'Economia en el marc de l'Operació Anubis contra els preparatius del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Els papers dels Mossos recullen les converses que van mantenir amb els líders de les entitats sobiranistes, als quals els agents autonòmics reconeixen com els dirigents de la concentració. Per justificar la seva inacció, malgrat que alguns manifestants van destrossar sis vehicles de l'institut armat, els Mossos presentaven en tot moment la mobilització per pacífica.

No obstant això, els documents dels Mossos relaten que alguns dels seus agents de paisà van ser atacats amb llançament d'objectes en ser confosos amb guàrdies civils, el que evidencia que no tot va ser pacífic en aquesta concentració. Els Mossos van demanar a Anna Simó, dirigent d'ERC i exsecretària de la Taula del Parlament, que intervingués per permetre un passadís perquè la Guàrdia Civil pogués fer la seva feina, i aquesta, segons els agents, els va contestar que "estava clar que la massa no permetria que ningú sortís de l'edifici ". A més, Cuixart, Sànchez i Xavier Vidal, també dirigent de l'ANC, van manifestar als agents de la Generalitat "que en cap moment anaven a demanar a la gent res que signifiqués facilitar la feina a la Guàrdia Civil", segons els papers de la incineradora.

La Policia Nacional cita a sis documents dels Mossos que assenyalen que Sànchez i Cuixart van ser convidats a participar en totes les reunions que els comandaments dels Mossos mantenien amb els de la Guàrdia Civil i els demanaven la seva opinió sobre qüestions operatives. Aquests papers revelen, a més, que la Teresa Laplana, intendent dels Mossos al barri de l'Eixample, "els va traslladar informació sensible" en diverses ocasions aquest dia als líders sobiranistes, com l'arribada dels detinguts, la fi dels registres, o la sortida de la Lletrada d'Administració de Justícia que dirigia el registre per ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.

El candidat a president de la Generalitat i exdirigent d'ANC, Jordi Sanchez

La desobediència dels mossos l'1-O

Els Mossos van tractar de fer desaparèixer documentació que corrobora la seva inacció en el referèndum de l'1 d'octubre i en les jornades de la campanya per a la consulta il·legal. La Policia va aconseguir salvar 131 impresos que van emplenar en altres tants col·legis de tot Catalunya. La immensa majoria revela que ni es van impedir les votacions, ni es va tancar el centre -o es va fer cap a les vuit del vespre- ni es van demanar reforços a altres unitats per fer-ho. Només en molt pocs casos, els agents van arribar a identificar els membres de les meses electorals o de les persones apostades a la porta per impedir la seva actuació.

Durant la campanya del referèndum, també prohibida pels jutges, els Mossos portaven unes instruccions per elaborar les actes que s'anaven a remetre a la fiscalia sobre aquests actes públics. Aquestes actes assenyalaven que els agents acudien a aquestes mobilitzacions amb l ' "objectiu" de "garantir el normal desenvolupament de l'acte". Alguns agents van fer notar als seus caps que el que la fiscalia esperava d'ells era "precisament el contrari", és a dir, que impediren els actes. Dels 31 actes a què van acudir els Mossos el 18 de setembre, només en tres requisar material.

Entre els papers salvats del foc es troben almenys cinc comunicacions dels dies 30 de setembre i 1 d'octubre, en els quals els responsables dels Mossos reclamen a les patrulles que informi "a través del xat" -via no per reglament de la presència i moviments de policies i guàrdies civils. "Sembla ser que del vaixell Piolín estan sortint totes les furgosde CNP i GC", informava un tal Xavi Sánchez als seus superiors.

Les actuacions dels Mossos s'emmarquen en "una manifesta tasca de suport a l'execució del full de ruta del secessionisme, controlant per això a tots aquells col·lectius, persones i les seves activitats que s'oposaven a aquest", conclou la Policia.

Membres de la Policia requisen documents que anaven a cremar els Mossos el passat 26 d'octubre.

Desviament dels diners del FLA

Els papers que van voler cremar els Mossos incloïen un desviament de tres milions per al Procés. El jutge que investiga els delictes relacionats amb l'1-O ha trobat aquest moviment de diners procedents del FLA.

El jutge encarregat d'investigar els delictes relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre ha trobat un desviament de tres milions d'euros per al procés separatista. Juan Antonio Ramírez Suñer, del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, ​​ha trobat aquest moviment de diners procedents del FLA en els papers que membres dels Mossos d'Esquadra van pretendre cremar a finals d'octubre. Els diners provindria del Fons de liquidació Autonòmica, un pla d'ajuda del Govern d'Espanya per afrontar deutes i impagaments sorgits per la crisi econòmica.

Associacions com Òmnium Cultural haurien rebut aquests diners del Govern de Carles Puigdemont a través de subvencions. La UCO i la Guàrdia Civil de Catalunya estan al càrrec de la investigació. La Unitat Central Operativa ha trobat a més presumptes desviaments en subvencions i pagaments en publicitat.

A mitjans de setembre el ministre d'Hisenda va anunciar que el Govern espanyol es faria càrrec dels comptes de la Generalitat. El va presentar entre altres motius comuna assegurança que no es desvien fons públics al referèndum independentista.Precisament aquest departament va trobar, després d'intervenir els comptes, va trobarun desajust de tres milions d'euros que coincideix en xifra amb i desviament en elsdocuments ara investigats. Es tractaria, per tant, d'un delicte de malversació de cabalspúblics.

Un bon candidat per al PP català

A la reunió urgent del PP català convocada per Alicia Sánchez Camacho, on Xavier García Albiol ha estat nomenat per ser el candidat pel Partit Popular a la Generalitat. És una decisió lògica i desitjada per molts dels votants que lentament s'han anat desenganxant d'aquest partit.

Encara va disposar de molt poc temps per reconstruir un partit que s'ha anat desanimant i amb prou feines treu el cap en els mitjans, no hi ha dubte que amb la seva forma de no deixar un tema per discutir amb el seu llenguatge clar i directe, serà un enemic a tenir en compte pels nacionalistes que fa només dos mesos li van arrabassar juntament amb altres grups antisistema, sota un pacte de perdedors, l'alcaldia de Badalona tot i haver guanyat les eleccions en aquesta localitat amb un ampli marge sobre qualsevol altra força política de la ciutat.

La mateixa Sánchez-Camacho ha presentat a Albiol com el millor alcalde que ha tingut mai Badalona i al qual només un pacte de covards i perdedors li ha pogut apartar de l'ajuntament. «Alguns diuen que estava cansada. De cansada res. Estic en plena forma. Des de la responsabilitat i generositat faig un pas enrere per recuperar la il·lusió i la confiança », ha dit Camacho, que seguirà sent presidenta del partit a Catalunya fins al congrés del partit de l'any que ve.

La número dos de la llista serà Andrea Levy, recentment nomenada vicesecretària d'estudis i programes del PP, mentre que Enric Millo, portaveu dels populars al Parlament, ocuparia també un càrrec destacat. Jordi Cornet, per la seva banda, serà l'encarregat de dirigir la campanya electoral. Levy, ha dit Camacho, és el complement perfecte com a número dos de Xavier García Albiol. «Un tàndem d'èxit i renovació, de polítics propers que han de tornar la confiança», ha afegit.

Sánchez-Camacho també ha remarcat que la candidatura s'ha decidit i consensuat a Catalunya i que un cop presa la decisió s'ha comunicat a Mariano Rajoy, alguna cosa no molt habitual en aquest partit els líders acostumen a ser nomenats des de la Moncloa. En resum si Xavier Garcia Albiol s'oblida que Ciutadans sigui el seu adversari i aconsegueix que el seu missatge habitual arribi a aquells votants desanimats que des de fa ja temps havien desistit a anar a votar, pot aconseguir remuntar la sangria del partit.

El PP català davant el relleu dels seus dirigents

El PP de Catalunya té un problema per contrarestar en desafiament d'Artur Mas el les eleccions autonòmiques a Catalunya. Alícia Sánchez-Camacho és probable no sigui el cap de llista del seu partit. Les expectatives de vot són desastroses i Mariano Rajoy hauria decidit buscar una altra personalitat com a cap de llista a la Generalitat. Les xifres són contundents. El Partit Popular va perdre en les últimes municipals el 54% dels regidors que havia aconseguit a Catalunya en els comicis de 2011. En concret, va obtenir 130.000 vots menys.

Les enquestes que té el PP i els informes que subministra a Rajoy el seu principal assessor demoscòpic, Pedro Arriola, indiquen que Alícia Sánchez-Camacho es troba "cremada". És a dir, que el seu discurs no cala i que un gran nombre de votants li han donat l'esquena. Aquestes enquestes assenyalen, a més, que el PP serà superat per Ciutadans el proper 27-S, data probable dels comicis.

Mariano Rajoy ha manifestat que no desitja embarcar-se en fer canvis en el Partit Popular català a poc més de dos mesos de les eleccions del 27 de setembre. Però en l'entorn de Rajoy ha començat a filtrar-se que Sánchez-Camacho no serà la candidata del PP a la Generalitat. El president ultima els detalls per a executar un canvi de líder a Catalunya per presentar a les pròximes autonòmiques a un nou rostre. L'alternativa serà col·locar-la com a número u al Congrés en les generals. El dubte és el perfil del candidat, si podria ser una alta personalitat de la política catalana o hauria de ser algú amb tirada popular capaç de remuntar el continu descens d'intenció de vot.

Sobre els possibles substituts de Sánchez-Camacho, al PP parlen de quatre homes: Xavier García Albiol, exalcalde de Badalona; Enric Millo, portaveu al Parlament; Alejandro Fernández, president del partit a Tarragona; i Manuel Reyes, exregidor de Castelldefels i una dona, temuda en les tertúlies catalanes un valor en alça ara a Madrid amb Rajoy, Andrea Levy ..

De la " alternativa Kas " a l '"alternativa Mas"

Una de les escenes de més violència i perill dins d'aquesta campanya electoral europea la van viure ahir a la nit el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques , Cristóbal Montoro , i la líder del PP català , Alicia Sánchez - Camacho , quan sortien de l'acte que tots dos han celebrat a Vilanova i la Geltrú ( Barcelona ) amb motiu de la campanya electoral de les europees .

A la sortida de l'acte, el ministre i la dirigent popular han vist bloquejats els seus cotxes per unes testos al final del carrer i van estar bloquejats quinze llargs minuts dins dels seus vehicles , temps en què els manifestants han colpejat els cotxes amb pals i han llançat pedres i alguna ampolla de vidre .

A la sortida de l'acte, el ministre i la dirigent popular han vist bloquejats els seus cotxes per unes testos al final del carrer i han hagut d'esperar uns minuts dins dels seus vehicles , temps en què els manifestants han colpejat els cotxes amb pals i han llançat pedres i alguna ampolla de vidre . Tot això passava davant la passivitat dels Mossos d' Esquadra que estaven contemplant l'escena sense actuar .

Quan han aconseguit obrir el carrer per sortir , alguns dels manifestants - que portaven estelades i simbologia anarquista -han corregut després dels cotxes i ha començat a colpejar i donar-los puntades mentre agents de la Policia Local intentaven obrir pas als vehicles .

Aquest no és el primer cas de " violència" que pateixen els populars en campanya , i han explicat que dimarts a Viladecans ( Barcelona ) es va apedregar una carpa dels populars . A més , han patit una dotzena de escraches en els últims dies . En aquest últim any les seus del PP s'han vist atacades almenys en setanta ocasions. El mateix està passant per tot Catalunya amb les seus i militants del partit Ciutadans . Fins ahir no s'havia detingut ningú .

Un cop Montoro i Sánchez - Camacho han d'abandonar la zona, els manifestants han tornat a situar-se a les portes del recinte on s'havia celebrat l'acte , i han seguit increpant i insultant als militants del PP . Finalment els Mossos d'Esquadra han detingut una persona per aquests atacs .

Els violents portaven diversos signes i banderes , des estelades , fins a la bandera anarquista i les dels batasunes , Fins ara des de la Generalitat no s'han reprovat aquests actes cada vegada més violents que recorden la kale borroka del Pais Basc.

El president de la Generalitat , Artur Mas , no té cap culpa que l'anomenada esquerra abertzale i els anarquistes hagin assumit amb gran entusiasme i franca admiració el full de ruta del procés separatista català , fets sempre silenciats pels mitjans catalans , però deu ser conscient que ell , potser sense pretendre-ho, s'ha convertit en un referent en les herriko tavernes més concorregudes , un polític apreciat en els cercles euskalduns que exerceix gran influència sobre el nacionalisme de pantalons ajustats i anells a l'orella .

Als nacionalistes catalans els ofèn molt que es recordi quan acudien als actes del PNB a prendre apunts i glossaven amb embadaliment la virilitat implícita en els esports rurals i els editorials del Zutabe , el butlletí terrorista . Ara tampoc els agrada que es subratlli la seva condició de mascles alfa de les estampides perifèriques , de líders de les rajades separatistes .

No els fa cap gràcia que transcendeixi l'assessorament català als cotarros batasunes , que els xavals de la " kale borroka " portin samarretes amb el " Dret a decidir " a la pitrera i la " estelada " a l'esquena , que la gran moguda basca sigui una cadena humana i que el pres Otegi posi com a exemple a Mas. O sí que els fa gràcia .

El president de la Generalitat , amb la inestimable col · laboració del republicà Oriol Junqueras , és l'ideòleg d'una nova forma de " kale borroka " , la lluita revolucionària amb corbata , la insubmissió davant les sentències , l'enfrontament amb l'Estat , el menyspreu a la sobirania nacional , la insurgència institucionalitzada , algú que al matí es retrata amb el Rei ia la tarda part peres , un referent en tots els frontons i societats gastronòmiques del nord . Qui ho havia de imaginar fa només un parell d'anys ? Un líder de CiU donant lliçons d'arrossegar pedres i menjar mitjanes . CiU i Batasuna en la mateixa ona. A Ajuria Enea no se'n saben avenir .

I dóna-li amb la consulta

 

 

 

El president de la Generalitat , Artur Mas ha assegurat que no només convocarà la consulta acordada pel 9 de novembre, sinó que el Govern col · locarà les urnes perquè els ciutadans puguin votar .

Ho ha dit en la sessió de control del Parlament , en què ha reiterat que , en la mesura que l Estat no cedirà a la Generalitat les competències per celebrar el referèndum , convocarà la consulta d' acord amb la llei catalana de consultes que està previst que el mateix Parlament aprovi al setembre. " I si volem consultar els ciutadans , com vol que no col · loquem les urnes ? " , Li ha preguntat retòricament a Alicia Sánchez - Camacho , que és qui li havia requerit sobre la qüestió .

Novament , el cara a cara entre el president de la Generalitat i la líder del PP català ha estat tens, agre , molt allunyat de qualsevol signe de desglaç . Davant el compromís de Mas de facilitar les urnes per a una consulta , Sánchez - Camacho li ha avisat que "si ho fa sap que no podrà ser una consulta legal , estarà actuant fora de la llei" . Unes paraules que han encès Mas qui no ha dubtat a qualificar de "molt greus" . "Qui és vostè per erigir-se en portaveu del Tribunal Constitucional ? Ens està ja dient que el Govern espanyol s'oposarà i ens avança la posició del Constitucional , això és gravíssim " , ha declarat Mas .
 En un altre moment del seu debat , Sánchez - Camacho ha esgrimit un document de l'Assemblea Nacional Catalana ( ANC ) , que entre altres coses proposa una declaració unilateral d'independència per al Sant Jordi de 2015 , i ha assenyalat que el procés " pot desembocar en un escenari semblant al d'Ucraïna " . Mas ha replicat negant tot similitud de Catalunya " amb Crimea " i ha lamentat novament que el Govern central no atengui les seves peticions de diàleg.

El president de la Generalitat ha insistit , d'altra banda , que el Govern participarà en el procés de revisió del sistema de finançament autonòmic , però , a diferències de totes les ocasions anteriors , no ho liderarà . "No posarem la cara perquè després tots ens la bufetegin " , ha resumit gràficament .

Alhora ha remès una circular de la direcció de la policia autonòmica catalana estableix el 9 de novembre com a data laboralment ineludible per als agents llevat baixa mèdica justificada perquè se celebrarà una " consulta pel dret a decidir". A l'octubre de 2012 , el llavors conseller d'Interior va arengar a alts càrrecs dels Mossos d'Esquadra a donar suport a una hipotètica secessió unilateral .

Po altra banda l'autodenominada Assemblea Nacional Catalana ( ANC ) ha elaborat un pla detallat per declarar de forma unilateral la independència de Catalunya , en un procés d'un any de durada que començaria el proper 23 d'abril, diada de Sant Jordi , patró de Catalunya , i finalitzaria just un any després el dia de Sant Jordi de 2015 , amb l'anhelada secessió d'Espanya. Es tracta d'un full de ruta detallada i de xoc pur i dur amb l'Estat.

Es tracta de la ponència política de l'ANC , una de les " marques" d'Esquerra Republicana de Catalunya ( ERC ) , que es presenta sense cap rubor com motor indiscutible del procés de secessió , i que serà discutit i aprovat el proper 5 d'abril en una assemblea general que tindrà lloc a Tarragona . L'escrit , de 16 folis , planteja sense embuts un escenari clarament insurreccional per aconseguir la separació d'Espanya.

" El procés popular per posar les bases del nou Estat ( català ) - afirma el document- ha de començar el dia de Sant Jordi de 2014 ( sic) i l'objectiu és que el treball quedi acabat el Dia de Sant Jordi de 2015 (sic ) " .

Crida l' atenció que l'ANC no presti la menor importància a les eventuals mesures que l'Estat pugui prendre per impedir la secessió . Menyspreu a l'Estat i total menyspreu al més que possible rebuig de la comunitat internacional , una qüestió gairebé infantil per l'ANC i fàcilment solucionable , així com la marginació de qüestions econòmiques bàsiques , per exemple , la fugida de capitals o la impossibilitat que Catalunya comptés amb un fons de Garantia de Dipòsits per defensar l'estalvi dels catalans .

El document contempla quatre escenaris per a la independència de Catalunya . El primer, el menys interessant per als redactors del mateix , és el que contempla la possibilitat que el Govern central deixi portar a terme la consulta . El segon analitza una "oposició suau" per part de l'Estat , mentre que els dos últims detallen una oposició total i el consegüent xoc frontal. Una possibilitat que en aparença no preocupa , perquè tot anirà com la seda i acabarà sortint a cor dels nois d'ERC .

I és que el text arriba a produir sorpresa per la barreja de tons que destil · la. El principal , el més cridaner , és l'aire imperatiu del relat , d'autoconfiança , de promesa ja gairebé feta realitat sense cap tipus de cost associat , perquè segons el punt de vista de l'ANC , punt de vista que han " comprat " tants catalans , el viatge a la independència serà una alegre excursió campestre en un dia de primavera

El PPC - Un partit marginal a Catalunya

Des de fa temps m'estic preguntant com el Partit Popular té a Catalunya un representant tan insubstancial , com Alícia Sánchez Camacho , quan no fa més que perdre intenció de vot després de la seva desfeta obtingut fa dos anys a les últimes eleccions autonòmiques i des de Madrid no prengui cap mesura al respecte.

Ara quan el PP està en caiguda lliure està demostrant mostres de la seva incapacitat . Així ens ha donat dues lliçons magistrals de lucidesa polítiques en una sola setmana . Primer delma al seu partit descartant públicament Vidal - Quadras per encapçalar la llista del PP a les europees , i després munta una convenció política per monopolitzar políticament l' unionisme i frenar la sagnia de vots que el seu partit pateix a favor de Ciutadans qualificant de "partit residual " . Impossible aconseguir convèncer més militants del seu propi partit perquè no vagin a la seva crida i pensin en votar Ciutadans , en menys temps .

Potser el més patètic sigui el de "partit residual " aplicat a Ciutadans . Abans de deixar anar ocurrències hauria de mirar al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola . Per allò de l'exactitud . Residual , relatiu a residu . Residu, "el que resulta de la descomposició o destrucció d'una cosa " . Aplicat a aquests temps polítics , un partit residual seria allò que queda després d'haver estat reduït a les seves despulles . Doncs les enquestes marquen que qui porta el camí de convertir-se en un partit residual és el meu més ni menys que el Partit Popular que podria obtenir un terç dels vots que va obtenir fa només quatre anys en benefici de Ciutadans . Sembla que res la desvia en la seva fixació contra qui està a punt de robar-li la cadira . D'aquesta manera aconsegueix atreure l'atenció de qui no hauria de ser la seva contrincant i els ciutadans comencen a comparar .

Si ens posem flamencs , la seva definició de residual podríem aplicar-se'l al PPC o el PSC, que minven i minven i han passat en poc temps de partits florents , fins a començar a témer que partits germinals com Ciutadans a Catalunya oa UPyD a la resta d'Espanya els desplacin del poder .

Però I l'actuació del Govern d'Espanya a Espanya contra les tergiversacions del separatisme català ? On és ? Rajoy i els seus ministres fan alguna declaració . On és el relat de les mentides del nacionalisme a Catalunya ? Qui va explicar als catalans el que pot representar aquest salt al buit que pretén portar amb Artur Mas ? Algú està explicant amb dades i detalls la nefasta gestió econòmica d'Artur Mas que ha abocat a la fallida de Catalunya , gràcies al seu malbaratament contumaç ? Amb comptagotes .

L'absència de veus autoritzades , de veus institucionals, que despullin les manipulacions i fantasies separatistes es reflecteix en l'estrambòtica situació que només en la premsa subvencionada i sotmesa es rebatin els contes de Mas i companyia . No hi ha res , excepte de part d'alguns que analitzen l'esdevenir polític que desmunti de forma raonada i consistent la pila de fal · laços arguments que fabrica , com xoriços , l'entramat nacionalista .

No hi ha serietat en política , i el que és pitjor , no hi ha honestedat . El que ha passat a La Camarga és un fidel exemple de com està la situació . Per a un ciutadà corrent , sobren polítics partidistes i tramposos i jo sospir per ciutadans capaços de sumar i no restar , reconèixer la vàlua dels altres quan està en joc el bé comú i defensar sempre i en tot moment la coherència de les idees amb què s'han presentat a l'electorat .

Res d'això hi ha , vull dir , que provingui dels partits institucionals , llevat Cs que dins les seves possibilitats s'està batent el coure . I aquí està Alicia per desautoritzar . L'opinió pública espanyola i més la catalana , sotmesa diàriament bombardeig per l'independentisme , es troba completament desorientada .

Alícia al "País de les Meravelles "

Per Alícia Sánchez - Camacho , aquest dilluns "és un dia important" , deia : " Els explicaré als meus companys la transcendència del que està passant a Catalunya ", ha explicat il · lusionada a ' Hoy por Hoy' . " No podem estar sense fer res . Hem de liderar una alternativa , una solució" que , per a la presidenta el PP català passa per " una revisió profunda del sistema de finançament" . El seu projecte s'ha vist frenat de cop en la reunió del Comitè de Direcció del PP . No podia esperar una altra cosa.


Per a la líder dels populars catalans , l'alternativa a les pretensions independentistes d'Artur Mas és " un sistema de finançament que doni resposta al que està passant a Catalunya " . Aquesta revisió del model ha de garantir la igualtat entre tots " però reconèixer una singularitat " és com aconseguir la quadratura del cercle .


Alicia Sanchez Camacho havia preparat la seva primera intervenció en comitè de direcció del PP sobre la base de traslladar les reivindicacions que es basa el desafiament independentista d'Artur Mas i Oriol Junqueras quant a la necessitat de cedir a un altre model de finançament que pugui afavorir a Catalunya en detriment de les altres regions . La formulació d'aquestes cessions que xoquen amb la doctrina de la formació i han aixecat el rebuig immediat de barons com Ignacio González o Alberto Fabra .


Així la secretària general del PP , María Dolores de Cospedal , ha tancat qualsevol debat intern sobre la possibilitat d'oferir als nacionalistes catalans un sistema de finançament a part per la Generalitat o posar límits a " la solidaritat " amb la resta d'Espanya . " El Partit Popular garanteix la igualtat en tots els racons del país i el model passa per la solidaritat a tot Espanya , que és una suma de persones , no de territoris " . La secretària general ha deixat molt clar que en la reforma que vindrà , perquè toca fer-la el proper any , no hi haurà privilegis per a ningú .


I és que el piqui constant d'Artur Mas amb la seva falsa doctrina que tota vegada que Catalunya aporta més que altres regions té el dret a un tractament diferenciat , ha arribat a calar en la població , de tal manera que Sánchez Camacho havia arribat a creure-s'ho , pretenent ser la interlocutora de les diferències entre Mas i Rajoy , quan aquest argument és totalment manipulat i fals ja que són les persones i no les regions que contribueixen amb els seus impostos a l'estat . Alícia ara mateix està perduda i està portant la seva desorientació als votants del PP . Ella no sap on està i per això el PP després del seu fracàs en les eleccions catalanes està perdent un munt d'expectatives de vot en benefici d'altres partits que tenen les idees mes clares com Ciutadans .

Pacte de silenci

La vam veure fa uns mesos esquinçant-se les vestidures i declarant que anava a arribar fins al final denunciant l'atropellament a la seva intimitat quan la van espiar la seva conversa amb la amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola al Restaurant la Camarga. Ara Alicia Sánchez-Camacho ha signat un pacte amb amb els que suposadament la van investigar Mètode 3 i decideix retirar les acusacions a canvi una indemnització de 80.000 euros. L'acord inclou el compromís per part de l'agència de detectius perquè 'el contingut de la gravació' de la seva conversa amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola es mantingui 'en secret davant tercers, prohibint expressament la seva divulgació'.

En aquesta conversa la pròpia M ª Victòria Álvarez Martín va detallar amb tot detall, durant una declaració a l'Audiència Nacional al gener passat, les operacions realitzades per Pujol Ferrusola de les que ella va ser testimoni i una presumpta trama de corrupció i blanqueig de diners. També va assegurar haver estat víctima de maltractaments per part del fill del polític.

Mètode 3 també assumeix la culpa, demana perdó a la presidenta del PP català i es compromet a extremar les mesures de seguretat perquè es produeixi el 'cessament immediat, efectiu i permanent' de la divulgació de les 'enregistraments il · legítimes'. Ambdues parts, a més, han acordat que "el contingut de la gravació es mantindrà en secret davant de tercers, prohibint-se expressament la seva divulgació '.
 
Per la seva banda, Álvarez Martín també ha renunciat a les accions penals en la causa que investiga el Jutjat d'Instrucció número 14 de Barcelona a canvi d'una compensació econòmica en aquest cas de 50.000 euros, de manera que aquest dimecres ha presentat un escrit en què es retira com a acusació particular. Això és inexplicable llevat que el que podria haver passat és que fos la mateixa Sánchez-Camacho qui contractés l'agència d'detectius per tal d'obtenir proves del comportament de Jordi Pujol Jr i se'l fora de les mans en publicar todoa l' conversa al diari El Mundo. Ella pretendria utilitzar com a moneda de canvi per negociar posteriorment amb CiU.

En parlar d'Alicia Sánchez, es fa inevitable preguntar que és el que persegueix per a Catalunya aquesta senyora. La seva falta de coherència i la seva dualitat en el contingut dels seus missatges l'fa surrealista o absurda, allunyant-se del seu electorat i de gairebé tot. Ara amb el que anem coneixent i fa tot el contrari del que va pregonant, es pot entendre les baixes expectatives del Partit Popular a les enquestes electorals a Catalunya en un moment que hauria de ser la primera força d'oposició.

Lliçons de separatisme comparatiu

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, en el seu deliri secessionista ha recuperat la seva estratègia de menyspreu dialèctic cap a la resta d'Espanya. Aquest dimecres, durant la sessió de control del Parlament autonòmic, Mas ha aprofitat una interpel · lació de la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, per carregar contra l'Estat espanyol, al qual ha qualificat de "subsidiat i subvencionat" en contraposició amb " la Catalunya productiva ".

 

 ¿Catalunya productiva? ... El Sr Mas hauria de donar una volta pels polígons industrials de l'Hospitalet, al Baix Llobregat i fins i tot Zona Franca i veurà la quantitat de naus tancades, en venda o lloguer.

 El dirigent nacionalista reprèn la dialèctica del menyspreu cap a la resta del país, que ja ha utilitzat en altres ocasions, per exemple, qualificant Andalusia de "subsidiada" o mofant de l'accent dels nens d'aquesta Comunitat.

Però els desaires d'Artur Mas han anat més enllà de les qüestions econòmiques. Només cal recordar la mofa de l'accent dels nens andalusos que va llançar durant un debat a la Cambra autonòmica al setembre de 2011.

Ara ha carregat contra la segona paga extra dels funcionaris ja que ha presumit de tenir el coratge-per un costat-i l'obligació-de l'altra-de deixar de pagar una paga extra a més de 200.000 persones que estan treballant per a la Generalitat de Catalunya, quan a la resta de l'Estat, inclòs l'Estat central, paguen les dues.

Sánchez-Camacho havia instat Mas a superar l'acord de legislatura signat amb ERC, deixar de banda l'agenda secessionista i treballar per encarar la crisi econòmica i pressupostària. Però el dirigent nacionalista ha qualificat de "correcte" el pacte amb ERC i li ha retret les crítiques:

 

En la representant del PP li ha dit: "Evidentment ens dóna lliçons, lliçons sobre com s'han d'administrar els dèficits, etcètera. I resulta que aquí, senyora Sánchez-Camacho, tenim el coratge-per un costat-i l'obligació-de l'altra-de deixar de pagar una paga extra a més de 200.000 persones que estan treballant per a la Generalitat de Catalunya, quan a la resta l'Estat, inclòs l'Estat central, paguen les dues. I la pregunta és: ¿no és suficient amb que la Catalunya productiva hagi de pagar una sola paga extra i l'Estat subsidiat i subvencionat pugui pagar dues? ".

Cada vegada aquest senyor està més desequilibrat. Resulta que ja estem a mes de juny encara ni tan sols ha aconseguit realitzar i portar a la seva aprovació el pressupost per al 2013 de manera que ningú ni els seus propis ciutadans pugui controlar quant gasta i en què s'ho gasta i per contra és capaç de donar lliçons ia totes aquelles administracions que tenen les seves despeses controlats dir en què han de gastar els seus recursos. És que creu que els funcionaris li van a agrair aquesta nova retallada dels seus drets perquè el Sr Mas pugui atendre els seus compromisos en forma de subvencions milionàries a TV3 o els altres mitjans subvencionats? O per a ell pugui repartir gratuïtament milers d'exemplars de La Vanguardia subvencionats, això si en català, per tots els trens de rodalies

I les farmàcies o els hospitals o centres concertats de la tercera edat ... No creu que ha de pagar perquè puguin seguir funcionant? Igual ha pensat fer el mateix que dels funcionaris. O sigui no pagar-los. Perquè ja fa un retard considerable.

Vingui muntar franquícies a l'estranger col · locant als amiguets ben remunerats, realitzar fracassats viatges sobiranistes per tot el món, per intentar convèncer de la seva deliri a qui li vulgui escoltar, que ara mateix és NINGÚ, i atengui ara mateix els molts nens catalans van a l' col · legi desnodrits com està passant en algunes zones de Catalunya. I pagui les factures.
 Per a ell el primordial és continuar alimentant la bèstia que finalment acabarà per devorar, per molt que Rajoy transigeixi en les seves històries.

Només una cosa. Que porti d'una vegada el pressupost de la Generalitat a l'aprovació pública i si finalment es ho aproven, que ho compleixi, però mentre no ho faci, que administri la ruïna que ell mateix ha provocat i que deixi de donar lliçons als altres.Com el mestre Pruna, que no sabia llegir i va fundar una escola ...

 

Part setmanal de la guerra

L'estratègia catalanista d'Artur Mas per aconseguir un Estat propi i, mentre això es concreti, la ha estat explicant amb tots els vents a favor seu. Proveïda amb els eufemismes de sempre, ha aconseguit emmascarar el cop de destral del separatisme amb el fals dret cívic a decidir. En aquest camí s'ha invertit molt esforç i gran quantitat de diners que estava destinat a la sanitat, ajuda social o infraestructures i en aquest moment el personal està al carrer protestant pels necessaris o innecessaris retallades en benefici de la utopia i ha arribat el moment de fer balanç.

Els ciutadans catalans tenen la impressió que els han donat gat per llebre de nou. El dolent és que una àmplia majoria ara s'ha adonat que ja no s'avança en el camí marcat per Artur Mas. Ara ha arribat el moment de la realitat i fer recompte de la situació. I cada un dels líders catalans té la seva visió de la realitat actual. Han començat les esquerdes en el bloc nacionalista i cada líder està traient a relluir les seves pròpies receptes.

La Generalitat és l'única Administració autonòmica que no ha aprovat encara els pressupostos per al 2013, el límit de dèficit era del 0,7% i que el Govern ha augmentat fins al 1,2% perquè la Unió Europea té previst flexibilitzar l'objectiu de dèficit per Epaña. Tant Mas com Andreu Mas-Colell (CiU), conseller d'Economia i Coneixement, han defensat prorrogar el pressupost de 2012 fins a conèixer el límit de dèficit definitiu i han advocat per pujar del 1,2% al 2,1%.

Mentre Artur Mas segueix demorant la presentació pel que sembla ja ha pres la decisió de no presentar-los amb la seguretat de no arribar a final d'estiu mentre el seu soci Oriol Junqueras d'ERC la conveniència de convocar la consulta sobiranista "al llarg dels pròxims mesos" o, en qualsevol cas, "el més aviat possible", en considerar que la situació de Catalunya és "desesperada". mentre segueix sumant expectatives i pressionant fins a l'ofec, Ahir Joan Herrera d'IU va fer un pas més i va sortir a la palestra demanant que se salti la llei, tant pel que fa a la convocatòria de l'impossible referèndum secessionista com pel que fa al compliment dels objectius de dèficit establerts pel Govern i la Unió Europea pensant que el Govern de Rajoy no va atrevir a intervenir l'autonomia .

Mentre el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha rebutjat rotundament aquesta proposta per considerar-la "irresponsable". I pensa que el Govern és tenir "més valentia" per negociar amb Madrid una relaxació de l'objectiu de dèficit. Mentre Sánchez Camacho aporta a aquest merder seva recepta particular per fer-se imprescindible en la qüestió.

Aparentment, l'astúcia res no podrà fer aquest cop contra la sobirania constitucionalment atorgada a tot el poble espanyol. Simplement s'hauria d'aplicar la llei, i aquí pau i després glòria. L'Advocacia de l'Estat ja ho ha deixat clar. La seva molt ben argumentat recurs davant el TC contra la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, contra la possibilitat d'un referèndum independentista per celebrar únicament a Catalunya, fins i tot contra la treta de camuflar sota unes eleccions plebiscitàries, ja està en curs. Però la sortida no és tan senzilla.

Estem en una guerra que no ho sembla i amb unes armes que no són de guerra. I el pitjor, és que l'agressor passa per ser l'agredit mentre prepara la intendència necessària per lliurar la batalla; Mariano Rajoy encara no s'ha assabentat encara ni de la seva condició de contendent ni de la seva necessitat de contrarestar l'amenaça i del seu poder per condicionar la intendència d'aquell. Està massa capficat en la seva confiança constitucional, no s'adona que aquesta batalla és per l'hegemonia cultural i moral i ben que podria arribar a arrossegar la societat catalana a la insubmissió.