Ciutadans estudia expedientar als seus regidors d'Alacant després de votar contra el castellà

La portaveu de Cs a Alacant, Mari Carmen Sánchez,

Malestar a la cúpula 'taronja' i en les associacions de pares pel seguidisme de PSOE, Podem i Compromís. 'Institucional' avala el canvi de criteri en una esmena «fantasma»

Els cinc regidors de Cs Alacant van votar dijous passat en el ple municipal d'Alacant juntament amb PSPV-PSOE, Unides Podem i Compromís que Alacant és una ciutat de «predomini lingüístic valencià» en plena polèmica per la llei de Plurilingüisme dels nacionalistes (Vicent Marzà) en Educació, el requisit lingüístic en la futura llei de la Funció Pública dels socialistes (Gabriel Bravo) i després que el seu portaveu a les Corts Valencianes, Toni Cantó, acabés d'arribar de les institucions europees on va defensar els drets lingüístics dels alumnes a la Comunitat Valenciana a l'considerar que la llei educativa «vulnera el dret fonamental a la llibertat».

El cabreig en amplis sectors de el partit i en associacions de pares afins davant la decisió dels cinc regidors alacantins era manifest ahir a les xarxes socials. Alguns dirigents advocaven per l'obertura d'un expedient informatiu o disciplinari per saber què havia passat i que mesures es podrien prendre contra els regidors alacantins per trencar la principal línia ideològica d'un partit que va néixer contra les imposicions de el nacionalisme a Catalunya. I és que aquest mateix dies es va celebrar una assemblea de el partit a la ciutat a la qual van acudir la major part d'afiliats de la província i on es va posar de manifest per part dels seus protagonistes la ruptura de disciplina de vot.

Aquest diari es va posar ahir en contacte amb el responsable provincial d'Acció Institucional de el partit per comprovar si hi havia consigna de votar diferent, a favor de declarar (amb un declaració institucional nul·la a efectes pràctics però important a efectes simbòlics), qui tot i això, va manifestar que ell va donar el 'ok' a el vot en contra. Segons ha explicat, després que el principal assessor de el partit a l'Ajuntament li llegís una esmena amb a què estava d'acord.

Posats en contacte amb aquest assessor ha afirmat que sí que ell va llegir aquesta esmena a l'responsable institucional però que ja no està el seu poder i que procedia de l'àrea de Cultura, que és on es va justificar que no es volgués votar a favor d'declarés a la ciutat de Alacant de predomini castellanoparlant.

Des de l'àrea de Cultura, però, es va negar l'existència de cap esmena i es va justificar el vot al costat de socialistes, podemitas i nacionalistes en què s'havia retirat la moció original de Vox de derogar la Llei d'Ús de l'valencià (1983) i que s'havia quedat només en la declaració de «predomini lingüístic». En aquest sentit van argumentar des d'aquesta Regidoria que en 30 anys de vigència de la legislació «ningú havia posat en dubte» que la ciutat d'Alacant pertany ala zona de predomini lingüístic valencianoparlant. També van assenyalar que el mateix regidor Antonio Manresa va fer un «encès» rebuig de la llei de Plurilingüisme de Marzà en el seu torn de paraula.

Així les coses no queda clar si hi va haver o no hi va haver esmena que justifiqués el rebuig a la moció de Vox. El que sí va quedar clar és que els cinc regidors de Cs ni tan sols es van abstenir en el punt, sinó que conscientment van votar a favor de declarar que la ciutat d'Alacant és «de predomini lingüístic valencianoparlant», cosa que menys a ells va estranyar a propis i aliens.

A l'sembla, un dels dirigents més «cabrejats» amb la «ruptura ideològica del seu partit a la ciutat d'Alacant», va ser segons el seu entorn més proper, el mateix Cantó que treballa ja per a dur a 50 representants de la societat cilvil a el Parlament i el Consell d'Europa en defensa de la llibertat de elecció dels pares de la llengua vehicular amb la qual educar els seus fills. Aquestes mateixes fonts confirmen que amb la «inseguretat ideològica» provocada pels edils d'Alacant el que únic es fa és allunyar a la ciutadania d'un partit «que fins ara tenia les coses molt clares». A les portes d'una nova manifestació. Des d'aquest sector es va manifestar que l'àrea d'Institucional a València, superior jeràrquica de la d'Alacant que ahir va dir el contrari, no s'havia donat el 'ok' als regidors d'Alacant i que per tant havien trencat la disciplina de vot.

El PP i la seva mala comunicació

El president del Govern, Mariano Rajoy, a l'arribada a l'Ajuntament d'Alacant / EFE

El president del Govern, Mariano Rajoy, es va passar per Alacant i no va ser ben rebut a les portes de l'Ajuntament, quan es disposava a celebrar al costat del líder popular de la ciutat, Luis Barcala, la recuperació del govern municipal de la ciutat valenciana.

A les portes del consistori li van esperar un grup de persones convocades pels sindicats CCOO PV, UGT FeSP Serveis Públics, SPPLB i la 'Assemblea de Jubilats i ciutadans del carrer', que exigien al president una pujada "digna" de les pensions. Mentre saludava diferents dirigents populars, el líder del PP va ser escridassat amb crits: "Fora, fora!", "¡Menys corrupció i més finançament!" i "Jubilació anticipada ja!", entre altres.

'Caçada' per les càmeres

La xiulets van tensionar l'entrada del president del Govern a l'edifici, totalment ensordidors, però la polèmica s'ha desfermat després del relliscada monumental de Carmen Martínez de Castro, la secretària d'Estat de Comunicació de Rajoy. La popular es va dirigir a un dels empleats del president i va reaccionar davant els xiulets amb un desafortunat comentari que va ser captat per les càmeres de 12TV: "Donen ganes de fer-los una botifarra de collons i dir-los us foteu".

Entre rialles, la popular es va oblidar de les càmeres i va deixar una imatge difícil d'oblidar que ha corregut com la pólvora per les xarxes socials, especialment Twitter. Altres partits polítics, com Podem i Compromís Alacant s'han fet ressò de la notícia i han demanat la seva dimissió immediata per la seva falta de respecte cap a la ciutadania i la llibertat d'expressió.

La comunicació, o més aviat la manca d'ella, s'ha convertit en un dels principals errors de Moncloa en el conflicte català. L'escassetat d'informació, les rodes de premsa sense preguntes, l'hermetisme dels membres de l'Executiu, la poca fermesa de Mariano Rajoy o la manca de previsió i organització en les compareixences públiques han posat a Carmen Martínez Castro, secretària d'Estat de Comunicació, en el punt de mira de totes les crítiques en el sector.

L'estratègia de no acció i de silenci desplegada per la secretaria d'Estat que lidera Carmen Martínez Castro és vista de portes enfora com un error que ja està passant factura al mateix president Mariano Rajoy. Les conseqüències per a la imatge del Govern i del líder del PP encara no poden quantificar, encara que la veritat és que el malestar entre els mitjans i els professionals del sector és molt ampli davant aquesta absència de comunicació en uns moments tan crítics per a Catalunya i per al conjunt de l'Estat. La destitució d'aquesta persona, no només per aquest per aquest comentari estúpid, seria un signe de regeneració per part del PP.

El PP i la seva mala comunicació

El president del Govern, Mariano Rajoy, a l'arribada a l'Ajuntament d'Alacant / EFE

El president del Govern, Mariano Rajoy, es va passar per Alacant i no va ser ben rebut a les portes de l'Ajuntament, quan es disposava a celebrar al costat del líder popular de la ciutat, Luis Barcala, la recuperació del govern municipal de la ciutat valenciana.

A les portes del consistori li van esperar un grup de persones convocades pels sindicats CCOO PV, UGT FeSP Serveis Públics, SPPLB i la 'Assemblea de Jubilats i ciutadans del carrer', que exigien al president una pujada "digna" de les pensions. Mentre saludava diferents dirigents populars, el líder del PP va ser escridassat amb crits: "Fora, fora!", "¡Menys corrupció i més finançament!" i "Jubilació anticipada ja!", entre altres.

'Caçada' per les càmeres

La xiulets van tensionar l'entrada del president del Govern a l'edifici, totalment ensordidors, però la polèmica s'ha desfermat després del relliscada monumental de Carmen Martínez de Castro, la secretària d'Estat de Comunicació de Rajoy. La popular es va dirigir a un dels empleats del president i va reaccionar davant els xiulets amb un desafortunat comentari que va ser captat per les càmeres de 12TV: "Donen ganes de fer-los una botifarra de collons i dir-los us foteu".

Entre rialles, la popular es va oblidar de les càmeres i va deixar una imatge difícil d'oblidar que ha corregut com la pólvora per les xarxes socials, especialment Twitter. Altres partits polítics, com Podem i Compromís Alacant s'han fet ressò de la notícia i han demanat la seva dimissió immediata per la seva falta de respecte cap a la ciutadania i la llibertat d'expressió.

La comunicació, o més aviat la manca d'ella, s'ha convertit en un dels principals errors de Moncloa en el conflicte català. L'escassetat d'informació, les rodes de premsa sense preguntes, l'hermetisme dels membres de l'Executiu, la poca fermesa de Mariano Rajoy o la manca de previsió i organització en les compareixences públiques han posat a Carmen Martínez Castro, secretària d'Estat de Comunicació, en el punt de mira de totes les crítiques en el sector.

L'estratègia de no acció i de silenci desplegada per la secretaria d'Estat que lidera Carmen Martínez Castro és vista de portes enfora com un error que ja està passant factura al mateix president Mariano Rajoy. Les conseqüències per a la imatge del Govern i del líder del PP encara no poden quantificar, encara que la veritat és que el malestar entre els mitjans i els professionals del sector és molt ampli davant aquesta absència de comunicació en uns moments tan crítics per a Catalunya i per al conjunt de l'Estat. La destitució d'aquesta persona, no només per aquest per aquest comentari estúpid, seria un signe de regeneració per part del PP.

L'Ajuntament d'Alacant passa de nou a ser del PP

Luis Barcala, del Partit Popular, nou alcalde d'Alacant

https://videos-cdn.diarioinformacion.com/multimedia/videos/2018/04/19/141928/luis-barcala-nuevo-alcalde-ayuntamiento-alicante-1_m.mp4

Sorpresa majúscula a l'Ajuntament d'Alacant. Després de tres anys que el partit Popular fos desallotjat per un tripartit d'esquerres ha tornat a ostentar l'alcaldia en una votació d'infart, El popular Luis Barcala ha estat elegit avui el nou alcalde d'Alacant per ser el candidat del partit en minoria més votat en les últimes eleccions. Barcala substitueix al capdavant de la corporació municipal al socialista Gabriel Echávarri, que el passat dia 9 va renunciar a l'acta de regidor per la seva doble processament per suposats delictes administratius.

La corporació municipal alacantina està formada per 29 regidors: 8 del PP, 6 del PSPV-PSOE, 5 de Guanyar i Ciutadans, 3 de Compromís i els dos trànsfugues, Nerea Belmonte (ex d'Guanyar) i Fernando Sepulcre (ex Cs), i el popular Barcala s'ha convertit en alcalde amb el vot dels seus vuit regidors.

Per a la designació de Barcala ha resultat clau el vot en blanc de l'edil trànsfuga Nerea Belmonte (ex d'Guanyar) i el nul de Ferran Sepulcre (ex de Cs), qui va escriure el seu nom a la papereta. Tots dos han evitat que la socialista Eva Montesinos sumés el vot nombre 15, i es quedés amb els insuficients 14. Ciutadans ha rebutjat la proposta de Barcala de sumar-se al nou govern municipal. Belmonte ha hagut de sortir escortada per la Policia

Nerea Belmonte que va accedir a l'ajuntament per la llista de Guanyar Alacant s'ha decantat amb el seu vot en blanc cap al Partit Popular. La seva arribada a la política, però, està vinculada a l'activitat que va desenvolupar com a advocada de la plataforma Stop Desnonaments, que la va portar a entrar en contacte amb activistes del 15M i altres plataformes de drets socials per formar part del grup fundador de Podem enAlacant. La formació de l'extensió alacantina de Podem ser conflictiva des del principi.Belmonte va tractar d'assaltar la secretària general local, però va ser derrotada per molt pocs vots en un procés que posteriorment es va revelar fraudulent i pel qual van ser expulsats els seus rivals sota l'acusació d'haver inflat el cens i manipulat les votacions.

Nerea Belmonte és una d'aquelles persones que té el perfil de Linkedin redactat en anglès. No necessita recórrer al traductor de Google per quadrar la seva presentació.Va fer un programa d'Erasmus a la Universitat d'Essex (Regne Unit) el 2007, va cursar un programa d'intercanvi internacional amb la Universitat d'Otawa entre 2009 i 2010 i va completar un màster en lleis internacionals en drets humans a la mateixa universitat anglesa en 2013. amb aquest bagatge, la llengua de Shakespeare no li és gens aliena.

La regidora trànsfuga que ha lliurat l'alcaldia d'Alacant al Partit Popular amb el seu vot en blanc, presenta un currículum acadèmic que epata i que inclou, a més, la llicenciatura de Dret per la Universitat de Granada i dos màsters: un en Comunicació Corporativa per OBS Business School i un altre en Formació del Professorat per la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

Aquesta primera i tumultuosa experiència orgànica no va descoratjar a Belmonte, que el 2015 va concórrer a les eleccions municipals en una llista compartida amb Esquerra Unida (IU) liderada pel que fet i fet s'ha convertit en l'enemic número u de la regidora trànsfuga, Miguel Ángel Pavón, portaveu d'EU a l'anterior legislatura. La candidatura va donar la campanada i va obtenir sis actes. Belmonte anava la sisena.

Dos contractes a una empresa dels seus amics i una viatge a la Madrid Fashion Week la va deixar sense sou i sense competències en 2016. Ella ho va considerar injust i ara s'ha venjat del que sempre va considerar una injustícia dels seus excompanys de partit.

A la gresca pel canvi de carrers franquistes d'Alacant

Imatge del moment de la reposició de la placa

El jutge del Jutjat Contenciós-Administratiu número 4 d'Alacant havia ordenat paralitzar de forma cautelar el canvi de plaques de retolació a les vies públiques d'Alacant i va acceptar el recurs interposat pel PP, que al·legava que alguns dels canvis, com el de la plaça Calvo Sotelo, no estan justificats i restablir aquelles que ja s'hagin canviat "al més aviat possible".

Amb aquest acte, el magistrat accepta el recurs interposat pel Partit Popular d'Alacant al canvi de carrers franquistes emprès pel govern d'aquest municipi, en compliment de la Llei de Memòria Històrica. Un recurs que el portaveu popular Luis Barcala va justificar en "la intransigència, la imposició i el sectarisme" del govern tripartit d'Alacant (compost per PSPV-PSOE, Guanyar Alacant i Compromís).

El jutge dóna la raó al PP, que considerava que el canvi de nom de més de 40 carrers i places de la ciutat no complia els requisits de la Llei de Memòria Històrica. Els 'populars' apuntaven, per exemple, que alguns canvis no estan justificats, com és el cas de la plaça de Calvo Sotelo, que es va canviar a Porta de Sant Francesc.

També van argumentar que l'acord de canvi de nom de vies públiques va haver d'adoptar en ple municipal per tractar-se de l'òrgan competent com consta en l'acord plenari pel qual es va crear la Comissió Municipal de Memòria Històrica.

Procés de tutela cautelar

En l'acte, el jutge lamenta que l'Ajuntament d'Alacant, malgrat tenir coneixement de l'existència d'un recurs contenciós-administratiu pendent de resolució i de l'obertura de la corresponent peça de la mesura cautelar, procedís "de manera precipitada i immotivada" al canvi de plaques, especialment quan "no concorrien raons d'urgència que justifiquessin tal manera de procedir". I assenyala l'existència d'un acte del Tribunal Suprem que indica expressament que "mentre els jutges i tribunals resolen sobre una demanda de tutela cautelar en un recurs contenciós administratiu no pot l'Administració executar l'acte la legalitat es qüestiona, doncs tal manera de procedir estaria impedint a l'òrgan judicial pronunciar-se de manera efectiva sobre la tutela cautelar.

Per això, el jutge també exigeix ​​la "paralització de tots els tràmits administratius iniciats en l'ordre al canvi de denominació de les vies afectades (amb el restabliment de les denominacions primitives)", així com el "lliurament de les comunicacions oportunes a les persones , entitats, organismes afectats i als caps dels diferents àmbits i unitats administratives municipals, fent-los saber que l'acte administratiu es troba suspès i que per tant no es pot desplegar els seus efectes ".

L'acte de reposició

L'Ajuntament d'Alacant ha reposat la primera placa de les 46 carrers amb nom franquista que ha de reintegrar.Sentimientos trobats a la ciutat d'Alacant durant el matí d'avui. L'acte de retirada de la placa ha comptat aquest divendres amb l'assistència d'activistes per la memòria històrica, que s'han embrancat en una discussió amb veïns partidaris de mantenir el nom feixista de la seva plaça.

L'equip de govern a l'Ajuntament ha procedit aquest divendres a reposar la placa que dóna nom a la plaça de la Divisió Blava, la qual ja havia aparegut tacada de pintura blanca per restituir el nom a la primera de les 46 carrers o places afectades per l'acte judicial que obliga a la reposició dels noms franquistes als carrers, per un recurs contenciós-administratiu interposat pel PP contra la decisió de la Junta de Govern de modificar la guia de carrers en aplicació de la llei de Memòria Històrica.

A l'acte de canvi, en la fins avui plaça De la Igualtat, han acudit mig centenar de persones amb banderes republicanes que han rebutjat la instal·lació. Hi han assistit càrrecs polítics locals d'Esquerra Unida i diputats autonòmics i provincials de Compromís com Mireia Mollà, Gerard Fullana i José Manuel Penalva.

¿Enyorança de la república o de la guerra civil?

El 85è aniversari de la proclamació de la 2a República ha servit perquè els alcaldes de Podem, els seus aliats de Compromís i altres confluències, facin una demostració de força i falta de respecte cap a la Constitució vigent i una nova provocació cap als ciutadans que no combreguen amb les seves idees radicals. El que realment pretenen els podemitas, és debilitar totes les institucions actuals per imposar el poder despòtic calcat del règim de Maduro que per això els està finançant.

Hem vist penjar banderes de la república als balcons d'ajuntaments de València, Alacant, Saragossa, Cadis i altres ciutats que estan sota el caprici de l'ordeno i comandament d'alcaldes de Podem amb el consentiment del PSOE.

La quantitat de mesures i festejos que ha preparat per exemple l'alcaldessa de Barcelona que es diu republicana, per celebrar el 85è aniversari de la proclamació de la República és una desmesura. Entre ells es troba la decisió de retirar el nom de carrers als Borbó, començant per Juan Carlos I. Es tracta del major ostentació republicà des de la Guerra Civil.

Colau segueix així el camí que va emprendre així que va arribar a l'Ajuntament, quan va donar l'ordre de retirar el bust de Joan Carles, tot a costa d'incomplir el que estableix la llei. Està clar que més que commemorar una data de la història, el que fa Colau en ocasió de aquest 14 d'abril és llançar una ofensiva contra la Monarquia constitucional, que és el règim amb el qual Espanya ha gaudit seus majors cotes de llibertat i prosperitat. "Tenim República" és el lema triat per les festes.

No tinc especial preferència sobre si aquest país ha de governar mitjançant una monarquia o una república, però si el Rei Felip VI està complint amb la seva tasca amb diligència i seny, no és desitjable un canvi cap a no sabem on ens portarà. Mirant al voltant pot observar-se que qualsevol dels dos sistemes pot portar als països pel camí de la prosperitat o la misèria més absoluta, comparem el Regne Unit amb Cuba, per exemple.

Colau, els alcaldes podemitas i els seus seguidors estan en el seu dret de preferir la república a la monarquia com a sistema de govern, però el que és una provocació és actuar amb sectarisme i sembrar la divisió social posant els diners públics al servei dels seus objectius partidistes. Vist l'ardor d'alguns d'ells en aquest afany sembla més aviat que el que realment enyoren són les conseqüències d'aquest període va portar a aquest país a una guerra civil, quan tots pensàvem que després de 80 anys això ja estava superado.

«Marisol La Roja»

Feminista, homosexual i animalista així es defineix Marisol Moreno, recentment triada regidor de joventut i protecció animal a l'Ajuntament d'Alacant per Guanyar Alacant (formació integrada per Podem, IU i altres col·lectius) ha escrit a les xarxes socials frases com Llençar «una bomba »en l'estesa de la plaça de toros de Pamplona o utilitzar subvencions destinades als toros per« assassinar polítics ». Són algunes de les afirmacions que Marisol Moreno, regidora al govern municipal d'Alacant per Guanyar Alacant (formació integrada per Podem, IU i altres col·lectius), realitza a les seves xarxes socials.

Els comentaris a internet de la militant d'Esquerra Unida, que a Twitter es fa dir «Marisol La Roja» (marisolLaRoja), són un catàleg d'afirmacions violentes i insults a polítics, mitjans de comunicació i fins i tot partits. Entre ells es troba també el PSOE, formació liderada per Gabriel Echávarri a Alacant, amb qui en virtut d'un tripartit -del qual també forma part Compromís amb Natxo Bellido al capdavant- Marisol ara és la titular de la recentment creada regidoria de Protecció Animal i ahir li va assignar un sou de 50.600 euros anuals.

«Mirar aquests fills de puta ... una bomba us tirava jo a vosaltres ...», escriu textualment en el seu Facebook en compartir una foto d'una penya durant les festes de Sant Fermí que exhibeix una pancarta en l'estesa constrenyent al matador per acabar aviat la seva feina. El comentari apareix també a Twitter, on la regidora replica automàticament el publicat en l'altra xarxa social.

«No em dóna la gana que els meus impostos subvencionin assassinats. En no ser que siguin els dels polítics ... », exclama en pujar la imatge d'una campanya contra la tauromàquia.

«Quin fàstic em dóna Gallardón i tots el q van votar ahir ... però i Celia ?? Si algun dia me la creuo per un bar d'ambient la mato ... », assegura en una altra actualització.

Altres no són tan explícits, però si de dubtós gust. «Botín ha mort, el president del Sabadell cau d'un cavall i el president d'El Corte Inglés ingressat en un hospital ... no vull dir molt més no sigui que em portin a la presó», afirma. Precisament els grans magatzems espanyols és un altre dels seus objectius, amb alguna que una altra crida a boicotejar.

El llenguatge groller i desqualificatiu és constant, especialment quan es refereix als dos grans partits. El PSOE, soci de govern ara a l'Ajuntament, es troba al centre de la seva diana verbal. «Què ascooooo! Això és el que és el PSOE, una merda »; «Aquesta brossa hauria deixar-los clar als votants" perduts "del PSOE, la merda en la qual es conviritó en el seu partit»; o «PSOE i PP la mateixa MERDA és ...», són una mostra de les seves exclamacions. Tampoc es lliura Toni Cantó durant la seva etapa a UPyD, a qui anomena «imbècil»

"No em dóna la gana que els meus impostos subvencionin assassinats. En no ser que siguin els dels polítics ...", exclama en pujar la imatge d'una campanya contra la tauromàquia. Alguns d'ells han estat eliminats, altres encara els conserva.

Una joia.

La foto no desitjada

 

La frase de Mª Dolores de Cospedal de dilluns reflectia la impotecia del PP per actuar contra els càrrecs públics ja no podia fer més contra la corrupció que afecta a molts dels seus càrrecs públics imputats per corrupció. s'ha vist reflectida aquest dimarts a Alacant quan dilluns va rebre la visita del rei Felip VI en el XVII Congrés Nacional de l'Empresa Familiar i ningú va poder impedir la foto al costat de l'encara alcaldessa Sonia Castedo imputada doblement per la justícia per la seva actuació en els casos Brugal i Rabassa, guanyada a pols pels regals i nits del pijama al costat de qui des de fa anys acapara la majoria de contractes de l'Ajuntament de Aicante, l'empresari Enrique Ortiz.

La preocupació per la imatge que Castedo pugui ha estat la tònica en els últims grans esdeveniments que han tingut lloc a Alacant. L'últim va ser la sortida de la Volta al Món a Vela (Volvo Ocean Race) on també es temia que la regidora pogués aparèixer a la fotografia amb el rei o el president del Govern. Finalment això no es va produir perquè cap representant de la Casa Reial ni del Govern Espanyol van acudir a l'esdeveniment esportiu a diferència d'altres edicions anteriors.

En la sessió d'ahir va anar per a la clausura Mariano Rajoy i algú va haver de convèncer l'alcaldessa de la inconveniència d'acudir pel que no ha assistit per sentir-se sospitosament indisposada indisposada No obstant això, Castedo ja havia estat relegada en aquest congrés pels empresaris a un pla secundari i no ha participat en cap de les ponències ni actes oficials dins del programa, a diferència del que sol ser habitual en edicions d'altres ciutats espanyoles.

La setmana passada, Alberto Fabra, cap del Consell i president dels populars valencians ha reconegut que una fotografia en la qual coincidissin la primera edil imputada i el monarca resultaria "incòmoda". La instantània, finalment, s'ha produït, ja que, encara que Castedo va donar suport amb la resta del grup popular al ple de l'Ajuntament al presentar divendres passat una proposta d'UP i D, continua sent l'alcaldessa de la capital alacantina, per el que ha format part del grup d'autoritats que ha rebut i ha saludat al Rei a la seva arribada a la trobada empresarial, la qual cosa no vol dir que no intenti formar un nou partit per a les eleccions municipals.

Tampoc hi ha hagut al PP dissuasió, persuasió ni autoritat perquè el president de la Diputació de Lleó, Martín Marcos Martínez, empresonat per participació en xarxa corrupta dirigida per Francisco Granados, renunciï voluntàriament al càrrec.

El cas de Castedo és l'expressió gràfica que el mal que afecta els populars no consisteix només en la ineficiència del Govern per elaborar un discurs polític, sinó també en la destrucció del propi partit com a estructura de suport al Govern i com a referent no només d'una ideologia, sinó d'un model de comportament.