Mariano Rajoy ha posat en marxa el sistema contra la corrupció imperant en el seu partit, la mesura dràstica és que ningú del partit el citi pel seu nom i quan surti algun comentari parlar del tema com una cosa genèric per no tacar com el mateix porta fent amb Luis Bárcenas. Divendres passat, en conversa informal amb els periodistes a Brussel · les, ja va incidir en aquest sentit: "Hem viscut molt", va venir a dir, i l'extresorer no farà trontollar el vaixell.
Van ser tot just uns segons al final de la seva intervenció a porta tancada, que va centrar en l'economia tot i que també va dedicar un capítol a l'educació. Es va referir a "les informacions" publicades "en els últims dies", sense esmentar en cap moment a qui encastellarà en l'organigrama intern del PP donant-li les claus de la tresoreria fins a 2009. "Respecte a la Justícia i col · laboració amb la mateixa", va sentenciar Mariano Rajoy mentre els seus guardaven silenci. Unes breus declaracions que, en tot cas, van semblar satisfer barons i membres de les estructures més nobles del PP, que van emmudir en el torn de rèplica.
No sé si en el nou cas de les tres naus regalades a la "protegida" de l'anterior tresorer que jo relatava ahir, (que mala sort té el PP amb els seus tresorers) els haurà donat instruccions com han d'actuar en el moment que la senyora Flors se sent en el seu escó al costat dels seus companys. Si han de contestar amb el bon dia o ignorar totalment. M'imagino que a partir d'ara els diputats del PP van a barallar per no coincidir amb ella en qualsevol convit. Pel que sembla Mariano gràcies a la insistència d'Alvaro Lapuerta a cada elecció, se sentia obligat a incloure la senyora en tota llista electoral sigui l'Ajuntament o al Congrés. Davant d'aquesta situació, Esperanza Aguirre, va ser l'única que es va definir "absolutament avergonyida". I es va acabar. Als ciutadans que som els constantment espoliats, que ens donin.
Van ser tot just uns segons al final de la seva intervenció a porta tancada, que va centrar en l'economia tot i que també va dedicar un capítol a l'educació. Es va referir a "les informacions" publicades "en els últims dies", sense esmentar en cap moment a qui encastellarà en l'organigrama intern del PP donant-li les claus de la tresoreria fins a 2009. "Respecte a la Justícia i col · laboració amb la mateixa", va sentenciar Mariano Rajoy mentre els seus guardaven silenci. Unes breus declaracions que, en tot cas, van semblar satisfer barons i membres de les estructures més nobles del PP, que van emmudir en el torn de rèplica.
No sé si en el nou cas de les tres naus regalades a la "protegida" de l'anterior tresorer que jo relatava ahir, (que mala sort té el PP amb els seus tresorers) els haurà donat instruccions com han d'actuar en el moment que la senyora Flors se sent en el seu escó al costat dels seus companys. Si han de contestar amb el bon dia o ignorar totalment. M'imagino que a partir d'ara els diputats del PP van a barallar per no coincidir amb ella en qualsevol convit. Pel que sembla Mariano gràcies a la insistència d'Alvaro Lapuerta a cada elecció, se sentia obligat a incloure la senyora en tota llista electoral sigui l'Ajuntament o al Congrés. Davant d'aquesta situació, Esperanza Aguirre, va ser l'única que es va definir "absolutament avergonyida". I es va acabar. Als ciutadans que som els constantment espoliats, que ens donin.
