Mal estrena de l' 'Govern' Aragonès: les joventuts de la CUP assalten la seu d'ERC a protesta per un desnonament.

Disturbis en un desnonament a Barcelona. | EFE

Ni un dia de treva per Pere Aragonès. El desallotjament de diverses persones d'un immoble al carrer Lleida de barri del Poble-Sec de Barcelona ha provocat greus incidents en què estan involucrats els diputats de la CUP i les joventuts d'el partit anticapitalista. Els parlamentaris Carles Riera, Xavier Pellicer, Dolors Sabater i Eulàlia Reguant s'han plantat davant efectius de la Brigada Mòbil (antiavalots) dels Mossos després d'una seqüència de càrregues contra els que tractaven d'impedir el desallotjament. Mentrestant, membres d'Arran, la facció juvenil de la CUP, es colaven a la seu d'ERC, que en aquest moment mantenen ocupada.

La Brigada Mòbil, coneguda com Brimo, s'ha vist obligada a carregar contra els manifestants que tractaven d'impedir el compliment de l'ordre judicial de desnonament de tres joves d'un immoble en un edifici conegut com "Bloc Llavors". Ja de matinada, grups de manifestants antisistema protegien l'accés. Quan s'han presentat els Mossos, els han llançat pintura vermella i han ofert resistència per intentar impedir el llançament judicial, que finalment s'ha dut a terme.

A al lloc dels fets han acudit els esmentats diputats de la CUP per donar suport als manifestants i interposar-se entre ells i els Mossos a manera d'escuts humans. En paral·lel, joves d'Arran han pres la seu d'ERC.

Encara no s'ha constituït el nou Govern i la formació anticapitalista emet ja senyals poc favorables per a l'estabilitat institucional. Diversos diputats de la CUP es planten davant efectius de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra.

Albiol torna a ser alcalde de Badalona

El candidat de PP a les eleccions de Catalunya, Xavier García Albiol, ha votat a Badalona / CG

Albiol es converteix en alcalde de Badalona després de la ruptura entre PSC i Guanyem

Sabater es despenja en l'últim moment de l'acord progressista proposat pels socialistes, el que deixa la ciutat amb un govern popular en minoria

Un nou gir ha permès a Xavier García Albiol (PP) accedir a l'alcaldia de Badalona. Guanyem Badalona en comú s'ha despenjat en l'últim moment de l'acord progressista proposat pel PSC, que consisteix a dividir el mandat fins 2021. El popular, amb 11 regidors i que ja va ser alcalde entre 2011 i 2015, governarà en minoria enfront dels 16 regidors de l'oposició.

A dos minuts que comencés el ple d'investidura, el document que contemplava l'acord progressista estava signat per ERC, Badalona en comú, Junts i PSC (12 regidors, quan la majoria necessària és 14), però no per Guanyem, el que preconitzava una nova sessió d'infart, com va passar el 2018, quan una moció de censura va apartar a la Dolors Sabater de l'alcaldia, que va assumir el socialista Àlex Pastor, i el 2019, quan Xavier García Albiol va guanyar les eleccions (11 regidors), però el bloc format per la resta de partits li va impedir governar. Tot això amb acords in extremis.

Una aritmètica molt complicada

Després de la detenció de Pastor per conducció èbria, l'alcaldia quedava a l'atzar d'una aritmètica municipal molt complicada. El PSC havia proposat a Guanyem repartir el mandat a parts iguals, però Sabater no acceptava ser alcaldessa només 18 mesos, sinó dos anys, atès que els socialistes han governat ja durant un any.

Sabater, candidata d'Guanyem Badalona en Comú (4 regidors), ha al·ludit en la seva intervenció a el moment crític social i econòmic provocat pel coronavirus. D'aquí la necessitat, ha dit, "d'un govern sòlid i progressista, que representi a la pluralitat de ciutat, amb una mirada inclusiva".

El socialista Rubén Guijarro (6 regidors) també ha apostat per un "govern estable i valent", i s'ha referit als acords proposats a ERC i Guanyem per evitar que "el PP més reaccionari governi la ciutat". Però "no ha pogut ser", encara que ha instat a Guanyem a repensar el seu vot fins a l'últim moment.

Xavier García Albiol (PP), que ha agafat la vara de comandament molt emocionat, ha recordat que la voluntat dels veïns de Badalona expressada a les urnes és que la seva candidatura governi la ciutat. També ha apel·lat a un mandat transversal per afrontar la crisi.

Durant crític d'ERC a la CUP

David Torrents (Junts per Catalunya) ha presentat a Sabater com la seva candidata i ha lamentat que no hagi estat possible l'acord. Aïda Llauradó, de Badalona en comú, actual alcaldessa accidental i que no presentava candidatura, també ha expressat el seu pesar per la impossibilitat d'un pacte progressista per "la irresponsabilitat d'alguns, dels que no han volgut signar un acord. És un error històric, un suïcidi polític ".

Àlex Montornès, d'ERC, ha expressat a Sabater seva decepció en una intervenció molt dura. "Pensàvem que podríem confiar en vostè, estem donant una imatge nefasta a la ciutadania perquè tres formacions d'esquerres no es posen d'acord", ha dit.

Xavier García Albiol torna a ser l'alcalde de Badalona cinc anys després perquè Vam guanyar Badalona i el PSC no han aconseguit tancar cap acord per a la investidura de Dolors Sabater o Rubén Guijarro. En el seu discurs, després de presentar la seva candidatura, ha remarcat que es presentava amb "la legitimitat que em dóna haver guanyat les eleccions".

L'esperpent de l'Ajuntament de Badalona

L'alcaldessa de Badalona, ​​Dolors Sabater

El dia 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat i Festa Nacional d'Espanya l'alcaldessa de Badalona Dolors Sabater de la CUP ha decidit que estiguin obertes les seves dependències i els funcinarios acudeixin a treballar de manera "voluntària" per tal de no deixar a la ciutat sense serveis. En concret, l'alcaldessa de Badalona - Dolors Sabater- ha titllat que el dia de la Festa Nacional té valors «de colonialisme» o «del Dia de la Raça» franquista. A més, la dirigent d'Guanyem Badalona ha afegit que commemora «la conquesta de les Amèriques». El que al seu judici va ser un «genocidi».

Segons la seva opinió, la decisió del consistori en mans de la coalició que uneix la CUP i Podem "obeeix a un determinat plantejament polític o ideològic" perquè la "decisió individual de cada treballador d'anar o no a treballar aquest dia pot no ser enterament lliure "tal com recull l'article 16.2 de la Constitució que estableix que" Ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences ".

La delegada del Govern a Catalunya | EFE

suspensió judicial

El magistrat del Jutjat Contenciós-Administratiu 14 de Barcelona ha suspès cautelarment la possibilitat que l'Ajuntament de Badalona obri les dependències municipals aquest dimecres perquè els empleats públics puguin acudir al seu lloc de treball, després de la decisió de l'alcaldessa estatge, Dolors Sabater , de declarar la jornada laborable.

La resolució recorda que "la fixació d'un determinat dia com a festivitat nacional obeeix a raons socials i culturals, que reflecteixen un interès general, social o col·lectiu en la seva celebració", de manera que, si l'Ajuntament decidís obrir el dia "es causarien perjudicis irreparables a l'interès general o col·lectiu en la celebració d'una festivitat nacional ".

El que deia el recurs presentat per Llanos de Luna i que ha estimat el magistrat és de permetre l'obertura de l'Ajuntament durant aquest dimecres contravé diverses normatives com l'Estatut General dels Treballadors per la qual el 12 d'octubre es tracta d'una festa d'àmbit nacional, festa laboral amb caràcter retribuït i no recuperable, és a dir, que no es pot recuperar per una altra festa com el 9 de desembre com pretenia l'equip de l'alcaldessa radical, Dolors Sabater.

En aquest punt, la interlocutòria recull que "la fixació per llei d'un determinat dia com a festivitat nacional obeeix a raons socials i culturals, que reflecteixen un interès general, social o col·lectiu en la seva celebració" i que no respectar seria "vulnerar la llibertat ideològica dels empleats públics ". No accepta el magistrat, però altres arguments que assenyalava en el seu recurs la Delegació com que es "incorrerà en majors despeses per l'obertura de les dependències municipals".

Es quedaran a la porta

L'Ajuntament de Badalona diu que acatarà aquest dimecres la resolució del jutjat barceloní, és a dir que no s'obrirà el consistori però els edils es quedaran a la porta per atendre els ciutadans que així ho desitgin. És la resposta que dóna l'Executiu municipal de Sabater que ha titllat de "cop d'Estat a la sobirania local" la interlocutòria del magistrat. En roda de premsa, el tercer tinent d'alcalde José Téllez ha dit a més que ells "no tenen res a celebrar perquè és una efemèride que commemora la conquesta d'Amèrica que va acabar en un genocidi".

Uns 24 treballadors públics, d'un total de 1000 de la plantilla estan disposats a treballar el Dia de la Hispanitat segons l'equip de Govern de Badalona, ​​encara que com no podran accedir a l'Ajuntament sovint servei van a prestar als ciutadans ..

L'anterior alcalde de la ciutat Xavier Garecia Albiol i també vencedor de les últimes al que va ser arrabassada la seva victòria per un conglomerat de partits d'esquerra que el tenen en comú el seu odi al PP, ha promès donar-se un bany de multituds i fer una passejada per la plaça de l'Ajuntament on van a estar currant, han dit, els quatre pringats regidors de la CUP. L'alcaldessa no estarà, ja que sembla que aquests dies ha agafat el pont.

García Albiol i el regidor de la CUP

La llista del Partit Popular amb el seu alcalde Xavier Garcia Albiol va guanyar les eleccions amb mes vots que en les eleccions de 2011 que va obtenir la majoria absoluta Però es dóna la circumstància que el passat 24M tot i que les urnes van llançar una àmplia victòria del PP , amb 10 regidors i un 34% dels vots, aquesta va ser insuficient per assegurar-se la continuïtat al capdavant de l'Ajuntament. La majoria absoluta se situa en els 14 edils, i ni tan sols un pacte amb Ciutadans (que va obtenir un seient) hauria estat suficient. Després el PP es va situar guanyem Badalona en Comú, amb 5 regidors; el PSC, amb 4; ERC, amb 3; CiU, amb 2; i ICV-EUiA, amb altres 2, a més de l'esmentat regidor de Ciutadans.

Total que tots els partits excepte Ciutadans s'han posat d'acord en desbancar un alcalde que havia fet una molt bona gestió i era apreciat pels seus conciutadans com s'ha pogut comprovar en el seu comiat. Els vots del PSC han estat decisoris per desplaçar de l'alcaldia qui ha guanyat amb més del doble de vots sobre el major dels seus contendents.

La successora Dolors Sabater col·laboradora habitual de les campanyes independentistes de l'ANC I d'Òmnium Cultural, va signar el manifest de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) denominat 'Els ajuntaments per la independència'. En aquest document, la líder de GBC es va comprometre a promoure des de l'alcaldia la independència de Catalunya desobeint les lleis i els tribunals si és necessari.

El cas és que qui va a ser el regidor d'Hisenda del nou consistori, José Téllez de CUP va publicar un tuit al febrer de 2012 en el qual va difondre una imatge de l'anterior alcalde García Albiol equiparant amb Hitler i simulant un tret al seu cap. Ara García Albiol està meditant portar la denúncia d'aquesta foto davant la fiscalia que és clarament amenaçadora, com incitació a la violència.

A través del seu compte de Facebook, Téllez ha justificat la seva tuit assegurant que la imatge està treta de context, ja que es va utilitzar per felicitar el carnaval i procedia d '"un joc satíric de la castanyada".

És al·lucinant el comportament irresponsable dels edils trets de les bases de Podem que han estat utilitzant les xarxes socials basant-se en la llibertat d'expressió per difondre mentides, amenaces i tota mena d'insults dels seus adversaris per allò d'una mal entesa llibertat d'expressió. Ara ja quan ocupen un càrrec polític poden trobar-se amb la forma en la seva sabata tant com si la justícia comença a castigar comportaments ofensius que poden ser delictius contra la llibertat individual de les persones tant com si aquests segueixen sense castigar. Així es podria entrar en una guerra bruta interminable en les xarxes socials, amb l'única finalitat de destruir l'adversari.

Així ho ha entès la fiscalia amb el cas Zapata i amb tota la rècula de nous regidors de Madrid que són com a mínim irresponsables i que fins que no madurin no haurien d'ocupar en cap concepte càrrec públic algun.