El 'Pollo' Carvajal apunta Podem i la seva relació amb el terrorisme internacional en la seva declaració davant del jutge

Hugo Carvajal, en el moment de la seva detención.E.M.

El 'Pollo' Carvajal ofereix a el jutge proves d'il·legalitats de Podem

Carvajal va comparèixer durant una mica més d'una hora davant el jutge Manuel García-Castelló. Ho va fer a petició pròpia, després de transmetre a l'jutjat que estava en disposició de proporcionar informació d'interès per a la Justícia espanyola. Carvajal va acompanyar la seva petició de compareixença d'una sol·licitud per a ser considerat testimoni protegit, una mesura sobre la qual encara no hi ha decisió judicial.

Fonts jurídiques van assegurar que la declaració de l'ex cap de l'espionatge veneçolà contenia afirmacions «de gran rellevància» sobre la formació fundada per Pablo Iglesias, però que es van fer sense suport documental.

La causa en què va ser citat es va obrir després del seu arrest a Espanya el 2019 i estava orientada als vincles internacionals d'ETA que pogués destapar. Avui va oferir informació relacionada amb Hezbol·là. No obstant això, en la declaració, Carvajal va oferir dades sobre una altra assumpte, Podem, el finançament per part de l'règim chavista ja havia estat sota la lupa dels investigadors.

El jutge instructor ha donat un termini breu a l'excap d'Intel·ligència perquè reuneixi documents que abonen les seves afirmacions sobre les il·legalitats que salpicarían a dirigents de Podem i la resta de dades sobre terrorisme. Segons aquestes fonts, Carvajal es va comprometre a fer-ho, esmentant informació que tenia en diversos pendrives i que afectaven a diversos països.

Es retarda l'extradició i demana l'estatus de testimoni protegit

Després de la detenció, a més de presentar tots els recursos possibles a l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per frenar la seva entrega, Carvajal va tornar a oferir la seva col·laboració. Aquesta mateixa oferta la va fer després del seu primer arrest a l'arribar a Espanya. Llavors la seva proposta d'ajuda es va centrar en les connexions d'ETA i les FARC. Després del seu pas per la presó, va canviar d'estratègia. Va comparèixer a l'Audiència com estava compromès, però la col·laboració va quedar en res. Fonts jurídiques consideren que, si ara la col·laboració és efectiva, Carvajal podria retardar el seu lliurament.

El moviment del Pollastre per col·laborar amb la Justícia arriba quan està a la vora de ser extradit als EUA, on se li reclama per narcotràfic. L'ex home de confiança d'Hugo Chávez i de Nicolás Maduro va ser capturat la setmana passada, després de passar més d'un any ocult per evitar el lliurament acordada per l'Audiència.

Recordem que si el 'Pollo' Carvajal compleix amb el seu compromís, el magistrat García Castelló podria llavors reobrir les diligències arxivades en l'any 2016 en el seu Jutjat sobre el presumpte finançament il·legal de Podem. Per a això, Carvajal hauria d'aportar dades concretes i documents que permetessin reobrir la causa. Concretament, la relació entre la narcoguerrilla colombiana de les FARC i la banda terrorista ETA. També sobre els vincles de el règim de Nicolás Maduro i el grup terrorista libanès Hezbollah.

Les connexions de Podem amb el narcotràfic i el terrorisme internacional

La compareixença d'avui -declarada secreta i a la qual Carvajal va acudir acompanyat del seu advocat però no com a imputat, podria implicar la reobertura de les diligències que l'Audiència va posar en marxa el 2016 sobre el finançament de Podem. Aquella causa no va prosperar -amb prou feines es van aportar retalls de premsa a la denúncia- i va quedar provisionalment arxivada. Ara podria reviure si el jutge García-Castelló estima que el que aporta Carvajal té entitat suficient.

Durant els últims dies, Carvajal havia traslladat al seu entorn que estava disposat a comptar dades sobre el suposat finançament irregular d'Podem a través de Veneçuela. Assegurava que també podia acreditar la intervenció d'autoritats cubanes.

Així mateix, es va mostrar en disposició de facilitar dades sobre amb els pagaments que va rebre l'ex ambaixador a Veneçuela durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, Raúl Morodo. En aquesta línia, sosté que té a la seva disposició un pendrive amb informació sobre aquests fets.

Carvajal s'hauria dedicat aquests dos anys que ha estat desaparegut a recopilar nombrosa informació sensible, que afecta el Govern actual i a altíssims càrrecs d'altres governs socialistes de l'passat. "S'ha cobrat antics favors per aconseguir informació", apuntaven. En aquest sentit, deixava clar que no dubtarà a utilitzar l'esmentada informació que esquitxa dirigents socialistes i de Podem si finalment és lliurat a les autoritats nord-americanes. Pablo Iglesias podria veure esquitxat de ple per la informació de Carvajal a l'ésser un dels fundadors de la formació estatge.

La Policia deté novament a Madrid a Hugo 'El Pollo' Carvajal, excap dels serveis d'intel·ligència chavistes buscat pels EUA

Fotografia d'arxiu (16 09 2019) de l'exgeneral veneçolà Hugo Armando Carvajal. (EFE)

Portava fugat des 2019, encara que la Policia va sospitar sempre que havia estat a Espanya

La Unitat de Droga i Crim Organitzat (UDICO) en una operació conjunta amb la DEA, l'agència de el Departament de Justícia dels Estats Units dedicada a la lluita contra el contraban i el consum de drogues, ha procedit a la detenció a les 21: 15 hores d'aquest dijous a Madrid d'Hugo Armando Carvajal Barris, àlies 'Pollo Carvajal', pròfug de la Justícia i buscat per la seva extradició als Estats Units.

El fugitiu, protegit per diverses persones de confiança, es refugiava en un immoble completament enclaustrat sense sortir en cap moment a l'exterior ni treure el cap per la finestra. Fonts pròximes a la investigació assenyalen que es tracta d'un edifici amb més d'una desena de plantes que es troba al carrer Torrelaguna, a Ciutat Lineal, i que les mesures que prenia per passar desapercebut arribaven a tal punt que ni tan sols el porter recordava haver-lo vist.

Carvajal va ser cap de la Direcció de Contrainteligencia Militar de Veneçuela durant vuit anys, en els governs d'Hugo Chávez i de Nicolás Maduro, i els Estats Units l'acusa de narcotràfic, blanqueig de capitals i col·laboració amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) per introduir drogues en territori nord-americà.

Va ser cap de la Direcció de Contrainteligencia militar de Veneçuela durant vuit anys en els governs d'Hugo Chávez i de Nicolás Maduro i és reclamat pels EUA per fets que es van produir entre 1999 i 2019, "quan presumptament pertanyia a l'anomenat Càrtel dels Sols, dedicat a el transport de carregaments de droga ".

Carvajal va ser detingut per primera vegada després d'entrar a Espanya amb passaport fals a l'abril de 2019, però al setembre d'aquest mateix any, la Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional va denegar la seva extradició a l'entendre que els EUA ho reclamava per " una motivació política ", coincidint així amb els arguments que va esgrimir la pròpia defensa de l'exgeneral chavista.

Després de ser detingut a Espanya i empresonat mentre es resolia el seu expedient d'extradició per part de l'Audiència Nacional, va sortir de la presó i va protagonitzar una còmoda fugida perquè ningú semblava estar vigilant-. La Policia sempre va sospitar que havia estat a Espanya.

Les maletes de Delcy - Diners i or per comprar consciències de polítics de l'esquerra espanyola

Delcy Rodriguez Videpresidenta de Veneçuela

La vicenarco va oferir en la seva entrevista amb Abalos, una mina d'or a Veneçuela a Pere Sánchez i Pablo Iglesias a canvi del seu suport a Nicolás Maduro

L'escàndol de la visita de la vicenarco Delcy Rodríguez va a més. A poc a poc i gràcies a la investigació de destacats mitjans com Periodista Digital es van coneixent més detalls. El digital informa que la vicenarco va oferir a Pere Sánchez i Pablo Iglesias una mina d'or. Una mica del que ja s'estaria beneficiant José Luis Rodríguez Zapatero, segons ha informat la colombiana Piedad Córdoba, al seu dia molt pròxima a l'expresident d'Espanya.

Fonts pròximes a el règim de Nicolás Maduro han confirmat a Periodista Digital que la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, va viatjar fins a l'Aeroport de Madrid-Barajas Adolfo Suárez per oferir a Pere Sánchez i Pablo Iglesias un temptador negoci: una mina d'or en el territori veneçolà que podran explotar per a benefici propi. Una proposta que ja va ser acceptada, anys enrere, per José Luis Rodríguez Zapatero.

L'expresident d'Espanya està enriquint-se a partir d'un dels negocis, al costat de el narcotràfic, més polèmics de el règim chavista. Així ho va revelar una de les persones més properes a l'líder d'PSOE, la colombiana Piedad Córdoba durant una entrevista realitzada per l'analista Juan Manuel Ospina.

"L'hi vaig dir a Rodríguez Zapatero, jo no entenc això [la construcció chavista de grans estadis de beisbol per a benefici personal o de el règim] i em va dir: 'a tots nosaltres ens van donar una mina d'or. Nosaltres explotem i el que no ens arriba per la nacional [de la mà de la dictadura], ens arriba per aquí ... per exemple, vam acabar de comprar implements per mineria a la Xina i estem explotant ' ", va delatar la colombiana que es va veure vinculada amb els negocis il·legals de les FARC.

Fins i tot, Piedad Córdoba va admetre que és un negoci rendible per a l'expresident espanyol: "ens va bé, perquè tothom vol l'or d'aquí". Davant el beneficiós de treure l'or veneçolà per a benefici propi, la colombiana va admetre que també va demanar a Delcy Rodríguez que li donés la seva pròpia mina d'or per poder "ajudar" els colombians. No obstant això, no acaba d'explicar si la seva petició va tenir o no èxit.

Piedad Córdoba candidata a la presidència de Colòmbia

Piedad Córdoba va ser clau per a la reunió entre Delcy Rodríguez i José Luis Ábalos i segons explica Periodista Digital la idea era oferir una mina d'or als líders de Front Popular a canvi de donar suport a Maduro i desmarcar-se de Juan Guaidó. Això últim de moment s'ha complert.

Com ja s'havia dit anteriorment, en les maletes que va entrar la vicenarco a Espanya sense que ningú les revisés, "hi havia principalment dues coses. La primera, grans quantitats de diners que tenen per finalitat ajudar a l'ambaixador Mario Isea a realitzar els pagaments als seus treballadors i col·laboradors espanyols. A més d'un quota de lingots d'or que són similars als que es van dur fins a Turquia per a la seva venda il·legal, si bé tot apunta que una part de els diners té per finalitat partits espanyols d'esquerra, encara no hi ha forma de demostrar-ho ".

Les fonts solvents destaquen que "dins dels partits d'esquerra encara n'hi ha que tenen dubtes sobre si donar suport o no a l'chavisme. Tenen dubtes i justament aquí és on es vol dipositar els diners. Per empènyer la balança per una banda. Per comprar algunes consciències ".

En la mateixa línia, indiquen a aquest diari que "no és secret per a ningú que per la plata [diners] balla el mico. Ja des del PSOE i Podem han deixat clar que no aniran contra els interessos econòmics que tenen a Veneçuela. I aquests diners és una manera de demostrar que donar suport a Nicolás Maduro pot ser rendible per les seves butxaques ".

EUA ataca a Espanya per la fugida d'Hugo Carvajal, un alt càrrec de govern d'Hugo Chávez:

Hugo Carvajal, ex cap de la Intel·ligència militar amb Hugo Chávez.

Hugo Carvajal, ex cap de la Intel·ligència militar chavista, està en parador desconegut, pendent de ser extradit als Estats Units

Hugo Carvajal, ex cap de la Intel·ligència militar de Veneçuela amb Hugo Chávez, amenaça amb convertir-se en un escull majúscul en les relacions entre els Estats Units i Espanya. L'enviat dels Estats Units per a Veneçuela, Elliot Abrams, ha dit aquest dimecres que «és un escàndol per al govern d'Espanya» que Hugo Carvajal sigui ara un pròfug.

«Esperem que la policia espanyola el trobi, el arresti i el extradeixi als Estats Units», ha remarcat Abrams, en una intervenció davant l'Aliança Americà-Veneçolana.

L'Audiència Nacional va autoritzar divendres l'extradició als Estats Units d'Hugo Carvajal, amb el que revocava una fallada de setembre que negava la sol·licitud de Washington. Després de conèixer-se la decisió, la policia va anar a el domicili de Carvajal a Madrid però no el va trobar.

Estats Units acusa Hugo Carvajal de diversos delictes de narcotràfic. Hauria estat una peça clau pels seus contactes amb les FARC en el comerç de droga cap als Estats Units. El seu objectiu era «inundar Estats Units de droga».

En el seu compte de Twitter, Hugo Carvajal apareixia amb la seva família en un missatge datat el dissabte. En el seu últim missatge, el dilluns 11 assegura que ni ell ni els seus advocats han rebut cap notificació judicial sobre el seu cas.

María Dolores de Argüelles, advocada d'Hugo Carvajal, ha assegurat a l'agència France Presse que no li van avisar que anaven a arrestar-lo. Va dir desconèixer on és el seu client i va argumentar que no havia rebut encara la interlocutòria de l'Audiència Nacional.

Hugo Carvajal@hugocarvajal4f

Sigo en libertad y me encuentro en España. https://www.elnacional.com/venezuela/hugo-carvajal-sigue-en-libertad-y-se-encuentra-en-espana/ …

Hugo Carvajal sigue en libertad y se encuentra en España

La defensa de Carvajal informó que está dispuesto a cumplir con la ley y a “contribuir activamente al restablecimiento de la democracia”elnacional.com

76

21:49 - 9 nov. 2019

Información y privacidad de Twitter Ads

199 personas están hablando de esto

Hugo Carvajal, també conegut com El Pollastre, va tenir en la Veneçuela d'Hugo Chávez moltíssim poder a l'estar a càrrec de la Intel·ligència militar entre juliol de 2004 i desembre de 2011. Maduro va apartar de el poder però tampoc li va posar problemes.

Després que Joan Guaidó assumís com a president encarregat, el 23 de gener de 2019, Hugo Carvajal li va donar el seu suport i va acusar Maduro de violacions de drets humans. Va sortir a l'abril passat de Veneçuela i es va instal·lar a Espanya, on ara li busca la Policia, de moment sense èxit, per procedir a la seva extradició.

Al febrer, quan va revelar a el món que donava suport a Joan Guaidó, va concedir una entrevista a The New York Times en què negava els càrrecs de vincles amb el narcotràfic i assegurava que els seus contactes amb els rebels de les FARC es limitaven a converses per alliberar un empresari. Carvajal, que ha estat íntim de Diosdado Cabello, es va mostrar disposat a oferir informació sobre els delictes comesos pels dirigents bolivarians.

En la seva compareixença davant l'Audiència Nacional, va cridar l'atenció per la seva aplom. «Jo en la justícia dels Estats Units no confio. No vaig a tenir dret a la defensa de cap tipus », va dir llavors. En el seu cercle més proper estaven convençuts de la seva absolució, segons informa A l'Navío.

Primer la fallada va ser a favor seu. Va ser posat en llibertat el 16 de setembre. A les portes de la presó d'Estremera va declarar: «Em quedaré a Espanya. Tinc prohibida la sortida de país ».

El cas va donar un gir de 180 graus quan divendres el ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional anul·lava la decisió adoptada per la Secció Tercera de el mateix tribunal, que va considerar que la reclamació dels EUA tenia base política.

Quan va ser detingut el 12 d'abril passat Hugo Carvajal portava un passaport amb el nom de José Mourinho, que va ser entrenador de Reial Madrid. Una elecció curiosa per a algú que se suposa que no volia cridar l'atenció.

Un Nobel de la Pau quan menys precipitat

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 2016 i passarà als annals d'aquest premi al costat de Arafat, Obama, i altres també molt discutibles, pels seus esforços en el procés de pau acordat amb la guerrilla de les FARC. El Comitè Noruec del Nobel ha destacat del mandatari la "fortalesa" necessària per afrontar la "tasca" del procés de pau obert amb la insurgència més antiga d'Amèrica Llatina després de més de 50 anys de conflicte. "Colombians, aquest premi és de vostès. El rebut, especialment, en nom de les milions de víctimes que ha deixat aquest conflicte que hem patit", ha dit el mandatari dues hores després que s'anunciés el guardó a la Casa de Nariño , la seva residència oficial, acompanyat de la seva esposa Maria Clemència de Sants.

Juan Manuel Santos, va arecibir un premi dotat per un milió de dòlars justament quan el 'no' dels ciutadans al teòric acord de pau amb les FARC està en risc de no dur-se a terme. El Comitè pren aquesta decisió després que els colombians rebutgessin la rendició prevista per Santos davant el narcotràfic i la guerrilla. Un acord que legalitzava l'activitat política de les FARC, deixava sense penes als assassins i oblidava a les víctimes.

I és que el 'acord de pau' signat fa unes setmanes pel Govern colombià i la guerrilla de les FARC no entrarà en vigor. Així ho van voler els 47 milions de colombians cridats a les urnes al plebiscit celebrat aquest diumenge, on el 'no' va vèncer per un estret marge a aquells partidaris d'acceptar l'anomenada "rendició de Sants" al narcotràfic. Ara aquest acord avalat per Ban Ki-moon, Castro, Obama, Maduro i el papa Francesc, haurà de ser re negociat en la seva totalitat davant la mirada estupefacta de tot el món.

El 'no va sumar' 6.430.170 vots, un 50,22%, enfront dels 6.371.911 sufragis del "sí", que van representar un 49,77%. Un avantatge de 0,45 anys que anul·la l'acord de l'Havana, que legitimava la guerrilla políticament i permetia als seus líders una sortida al conflicte sense pagar els seus delictes.

Per què els colombians van dir 'no'

L'acord de pau subscrit entre Sants i Rodrigo Londoño, amb l'aplaudiment fins i tot del rei emèrit Joan Carles, estába molt lluny de portar l'estabilitat al país. La nova Constitució no permetia la seva modificació i comptava amb 297 pàgines plenes d'incongruències.

Resultat d'imatge de juan manuel sants premi nobel de la pazEl sistema penal "de pau" creava un model d'impunitat sense precedents. Els mateixos jutges asseguraven ara que els criminals de les FARC "no són tan dolents" i molts d'ells comptaven amb penes a la carta per poder sortir en poc temps de presó.

El procés de pau portava també a Colòmbia una agricultura comunista. Estava previst que deu milions d'hectàrees entrin a formar part d'una "economia camperola, familiar i comunitària" que dominarien econòmica, social i políticament les FARC. El model agrari en aquests terrenys havia estat pres de Veneçuela, on el chavisme està matant de fam a la població i la inflació ha crescut fins a arribar a màxims històrics.

A més, les inversions previstes en el camp superarien el pressupost anual del país, de manera que la resta de zones haurien d'esperar per millorar les seves infraestructures. Les FARC havien promès menjar gratuït, allotjaments i pensions per als nous treballadors.

Les FARC tampoc es veurien obligades a lliurar els diners rebuts gràcies als centenars de milers de crims comesos. Els lucratius ingressos del narcotràfic servirien per guanyar eleccions, adquirir mitjans de comunicació i convertir la guerrilla a la "propietària legal" del país.

Colòmbia - FARC. Una pau vergonyant?

L'acord sota el patrocini de Raúl Castro entre el Govern de Sants i els terroristes de les FARC serà signat aquest dilluns 26 amb la finalitat de donar fi al terror que s'ha prolongat durant quaranta llargs anys, propiciat porNicolás Maduro, inclòs el suport del Vaticà . Estaven convidats tots els principals mandataris i només 15 de ellos.han confirmat la seva asistencia..Felipe VI ja ha declinat la invitació davant la reticència internacional i per Espanya va a assistir el seu pare el rei emèrit Joan Carles i acompanyat pel ministre García Margallo. .

Colòmbia és ara mateix un país dividit davant l'acord de pau amb les FARC. Aquest acord serà sotmès a referèndum el 2 d'octubre. Aquest acord haurà de passar pel procés de referèndum el proper diumenge 2 d'octubre. Perquè sigui aprovat, l'opció del sí necessitarà aconseguir almenys el 13% del cens electoral, el que correspon a 4.396.626 vots.

Després de quatre llargs anys de negociacions a l'Havana, els colombians s'afanyen a donar la seva opinió respecte als acords entre el Govern de Juan Manuel Santos i els terroristes de les FARC. El dia indicat serà el 2 d'octubre, tot i que 6 dies abans -el dilluns 26 de setembre- s'haurà signat ja l'acord entre les parts.

El que Santos ha signat és la guerra civil a mig termini, dins de l'estratègia comunista que es diu bolivariana però que ja va desenvolupar Mao propugnant aliances temporals amb sectors no revolucionaris obrers, camperols o estudiantils. La diferència amb les anàlisis marxistes clàssics és que la potència de foc dels diners del narco és superior a qualsevol divisió cuirassada. Les FARC materialitzessin, ho han fet ja amb Sants, una aliança contra aquests aparells de l'Estat que els han resistit durant 40 anys. Però els diners del narco no ho pot tot.

No són pocs els que han criticat els principals punts, entre ells Álvaro Uribe, dur crític de Sants en les negociacions amb els terroristes. Un dels punts més polèmics és la incorporació a la vida civil i política dels terroristes de les FARC. És així que el nou partit que sorgeixi -quan els enviats de les Nacions Unides comprovin un autèntic desarme- tindrà assegurada la seva presència al Congrés i al Senat, amb almenys cinc escons a cadascuna de les càmeres, encara que no hagi aconseguit el nombre de vots suficients.

L'oposició a l'acord per part d'un sector polític ha provocat que Uribe i Andrés Pastrana -també expresident- demanessin en un comunicat als caps d'Estat i de Govern d'altres països que no assisteixin a la firmade la oaz en considerar que es tracta d' una "intromissió en assumptes interns". Són diversos els governants que han mostrat el seu interès d'estar aquest dia. Pastrana va dir fa uns dies que "les FARC s'acaben com a guerrilla, però segueixen com càrtel", al·ludint a la seva propera relació amb el narcotràfic. Creu a més que "l'Acord de l'Havana esborra la línia entre víctimes i victimaris" i per això a partir d'ara "tot queda sota sospita".

Diversos mitjans de comunicació han detallat alguns aspectes dels acords ia més han recordat les paraules de Sants durant tot el procés de negociació a l'Havana. Tal és el cas de RCN Televisió, que es va centrar en els diners que rebran els terroristes durant 24 mesos, a més dels esmentats escons garantits.

La presència dels terroristes al legislatiu colombià no és l'únic punt polèmic. Un altre és la no extradició de membres de les FARC que hagin estat reclamats pels EUA per casos de narcotràfic. Segons va revelar a EFE Fèlix Antonio Muñoz, Pastor Alape, un dels caps de les FARC, "tot està emmarcat en la Jurisdicció Especial per la Pau que Estats Units va acompanyar a través del seu enviat, Bernard Aronson, i en cada un dels punts que vam ser acordant EUA va manifestar el seu suport total ".

L'acord també preveu la creació d'un tribunal per jutjar diversos delictes. Per aquí passaran terroristes que afrontaran "penes privatives de la llibertat" només per als delictes que infringeixin el Tractat de Roma, entre ells els de lesa humanitat, tortura, reclutament de menors o abusos sexuals.

El 'sí', per davant en les enquestes; però puja el 'no'

Els últims estudis realitzats per les empreses enquestadores apunten que el sí tindrà una votació favorable. L'enquesta de Gallup, publicada per Caragol, assenyala que el 67,7% dels colombians es mostra a favor dels acords i que el 32,4% són contraris als mateixos. La divisió entre els colombians creix per moments.

El problema d'aquesta enquesta és que el 30,5% dels enquestats confessa que no coneix res dels acords i un 17,4% assenyala conèixer poc. Una altra dada important és que, malgrat l'percentatge favorable al procés, el 74,8% no està d'acord amb que els terroristes participin en la vida política sense pagar els seus delictes amb presó.

D'altra banda, l'enquesta de la signatura Datexco, publicada pel diari El Temps, va assenyalar que un 55,3% està a favor de l'acord, contra un 38,3% que ho rebutjaria. La dada significativa és que en tot just una setmana el síbajó gairebé 10 punts (tenia 64,8%), la mateixa quantitat que va guanyar el no (tenia 28,1%).

Baltasar Garzón al servei de Nicolas Maduro

L'alarma en el Govern de Nicolás Maduro pel creixent nombre d'investigacions obertes als EUA contra destacats elements del chavisme, sobretot per la seva implicació en el narcotràfic internacional, ha portat al chavisme a reclamar l'assistència de Baltasar Garzón, exmagistrat de l'Audiència Nacional espanyola.

Garzón treballa en un informe per qüestionar la validesa dels procediments utilitzats per EUA i que pot ser usat en la defensa de diversos imputats, com els nebots de Maduro que es troben presos a Nova York. Aquesta mateixa setmana, les autoritats nord-americanes van anunciar la imputació de dos alts funcionaris veneçolans, el general Néstor Reverol, que fins al juliol era el cap de la Guàrdia Nacional, i de Edylberto Molina, agregat militar a l'Ambaixada de Veneçuela a Alemanya. Són acusats d'ajudar al narcotràfic quan eren director i sotsdirector de l'Oficina Nacional Antidrogues.

Per preparar el seu informe, Garzón es va reunir a final de juliol a l'illa veneçolana de Margarita amb el general retirat Hugo Carvajal, la detenció és també reclamada per EUA Carvajal passa per ser un dels capos de l'anomenat Cartell dels Sols, l'estructura que ha vingut operant a Veneçuela el que nombrosos testimonis apunten com narcoestat. Durant molts anys cap de la Direcció d'Intel·ligència Militar, Carvajal va ser detingut al juliol de 2014 a l'illa caribenya de Aruba, de sobirania holandesa, a petició dels EUA, que va reclamar la seva extradició. Aquesta no es va produir a causa de les pressions de Caracas, de manera que Carvajal va poder tornar a Veneçuela, on va ser rebut amb especials honors per Maduro.

Garzón, qui en 2012 va ser expulsat de la carrera judicial espanyola per prevaricació, va arribar el dijous 28 de juliol a Porlamar, principal ciutat de Margarita i capital de l'estat de Nova Esparta. Va aterrar allà en una avioneta procedent de la República Dominicana, en la qual va viatjar en companyia del també espanyol Abel Torres Serrano i l'empresari veneçolà Carlos Eduardo Urbà, amo de l'aeronau.

Fonts d'intel·ligència que van alertar de la presència de Garzón a Margarita desconeixen quina funció exercia Torres en aquest viatge. En qualsevol cas, asseguren que Urbà compta amb un «ampli dossier de corrupció», vinculat sobretot a operacions amb la petroliera estatal PDVSA, i té estreta relació amb Hugo Carvajal, pel que ell devia haver intervingut per a la trobada.

Carvajal va acudir a rebre'ls i després van marxar tots, en un automòbil de la Governació de Nova Esparta i amb escortes oficials, a uns apartaments de luxe posats a disposició pel governador de l'estat, Carlos Mata Figueroa, algú a qui alguns testimonis també vinculen amb el cartell dels Sols. Dos dies després, el 30 de juliol, els visitants van tornar a agafar l'avió privat i van marxar de Margarita.

Garzón ha confirmat la trobada amb Carvajal. D'acord amb la resposta donada des del despatx d'advocats Ilocad, que dirigeix ​​Garzón, aquest està coordinant un equip multidisciplinari internacional per a l'elaboració d'un informe «sobre l'origen, desenvolupament, consistència i respecte de les normes de degut procés en les investigacions obertes als Estats Units ». Per a això, segons el despatx de Garzón, «s'han mantingut i es mantindran les reunions que siguin necessàries i precises amb totes les persones (...) que vulguin col·laborar».

El comunicat afirma també que Garzón no actua com a advocat de Carvajal i que el seu treball, que abasta diversos països i es realitza «amb absoluta autonomia, objectivitat, imparcialitat i sense ingerències», conclourà amb la presentació de l'informe i les seves recomanacions als organismes nacionals i internacionals.

Precisament l'argument que EUA no va respectar les normes de degut procés ha estat al·legat per la defensa dels dos nebots de Maduro presos a Nova York, Efraïm Camps Flors i Franqui Flors de Freitas, els quals, segons la Fiscalia del Districte Sud de Nova York, estaven operant l'enviament de uns 800 quilos de cocaïna als Estats Units. Els advocats dels dos Flors reclamen al jutge la supressió d'evidències al·legant que es van violar els seus drets constitucionals. La Fiscalia va replicar fa deu dies publicant proves que indiquen que van ser detinguts a Haití el novembre de l'any passat per policies locals i agent de la DEA convenientment identificats i que van fer les seves primeres declaracions autoinculpatòries després de ser advertits del seu dret al silenci.

Banca privada d'Andorra

No és la primera vegada que l'antic «jutge estrella» espanyol, que en 1993 i 1994 va estar en el Govern de Felipe González com a responsable del Pla Nacional sobre Drogues, apareix relacionat amb la crònica negra del chavisme. Arran de l'escàndol de 2015 sobre comptes amb possible origen il·lícit en Banca Privada d'Andorra (BPA) i la seva filial espanyola Banc de Madrid, diverses d'elles pertanyents a veneçolans que s'havien enriquit durant el chavisme, es va saber que el despatx de Garzón va assessorar a BPA per aixecar anteriorment el bloqueig al compte de Diego Salazar, testaferro del president de la petroliera PDVSA i els moviments van portar a destapar el cas. Garzón va al·legar llavors que la seva relació havia estat directament amb el banc, no amb Salazar. Va adduir que el seu despatx d'advocats s'havia limitat a elaborar un informe per al gabinet jurídic de BPA.

D'altra banda, el general Carvajal, amb el qual es va entrevistar Garzón a finals de juliol, ha estat des de fa temps objecte d'investigació als Estats Units. A més de la imputació anunciada en 2014 per un enviament de 5,6 tones de cocaïna, ja en 2008 l'Oficina de Control de Béns Estrangers (OFAC) del Departament del Tresor va actuar contra ell per «assistir materialment les activitats de narcotràfic de les Forces Armades revolucionàries de Colòmbia (FARC) ».

Segons la OFAC, la tasca de Carvajal, llavors cap de la Direcció d'Intel·ligència Militar, incloïa «evitar que els carregaments de droga van ser presos per les autoritats antinarcòtics veneçolanes i proveir armes a les FARC, permetent mantenir el seu feu al cobejat departament d'Arauca . D'acord amb aquesta investigació, Carvajal també va donar suport a les FARC amb documents d'identificació del Govern de Veneçuela perquè els guerrillers de les FARC poguessin viatjar a o des de Veneçuela amb facilitat.