El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha anunciat aquest dilluns, 20 de desembre, la dissolució de les Corts i ha convocat eleccions a la comunitat autònoma per al 13 de febrer.
La pèrdua de confiança en el seu soci de govern, Ciutadans, que segons Mañueco estava negociant a l'esquena amb el PSOE esmenes als Pressupostos i vés a saber si una moció de censura, ha estat el detonant de l'avançament electoral.
L'exvicepresident de la Junta de Castella de Lleó, Francisco Igea, ha assegurat en una entrevista a Onda Cero que no estava avisat de la convocatòria anticipada d'eleccions a Castella i Lleó i que el president de la regió li havien donat la paraula que esgotaria la legislatura.
Qualsevol procés electoral és un albur i s'equivoquen els que ja canten la propera majoria absoluta dels populars, però res millor i més democràtic que demanar la resposta del poble.
Al marge de la data i els motius triats estava cantada aquesta dissolució que donaran lloc a nous moviments electorals. El nou any serà un laboratori electoral de primer ordre. És més que probable que també hi hagi eleccions a Andalusia abans de l'estiu, sobretot si Moreno Bonilla no aconsegueix tirar endavant els Pressupostos a causa de la negativa de Vox a donar-los suport.
Com que en tots dos casos el previsible és que el PP guanyi el PSOE, encara que pugui necessitar Vox per governar, seria lògic que el valencià Ximo Puig –interpretant o acatant el voler de Pedro Sánchez– convoqués eleccions a la seva comunitat, on podria tornar a guanyar i continuar governant amb Compromís. D'aquesta manera, Sánchez pal·liaria en part les dues probables derrotes a Castella i Lleó ia Andalusia.
Hi ha diverses claus a tenir en compte en aquestes previsibles eleccions –a Castella i Lleó ja són segures– del 2022. Per exemple, si Ciutadans seguirà amb el seu enterrament civil, que va començar a les últimes generals i que després va seguir a Catalunya i Madrid. També caldrà veure com s'articula la possible entesa PP-Vox tant a Castella i Lleó com a Andalusia, en cas que els resultats tirin la necessitat perquè els populars no aconsegueixin la majoria absoluta. I, en tercer lloc, caldrà veure quina força electoral tenen aquests partits del que s'ha anomenat l'"Espanya buidada". A qui restaran més vots, i en quina proporció?
Tot aquest panorama electoral es barrejarà amb una situació sanitària complicada a compte de la nova variant del virus feliç. Que Sánchez tornarà als hàbits tediosos i avorrits de l'Aló President amb què va castigar tots els espanyols durant els primers mesos de la pandèmia, no hi ha cap dubte. La prova més evident és que aquest diumenge passat va tenir el mal gust de comparèixer a Barcelona, en el que des de Moncloa van anomenar una "declaració institucional", només per donar la data de la Conferència de Presidents que tindrà lloc dimecres, que arribarà a les Festes Nadalenques amb diverses setmanes de retard.
