Mostrando entradas con la etiqueta Fundación CEPS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Fundación CEPS. Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de octubre de 2021

‘El Pollo’ da al juez los contratos originales de los pagos de Chávez y Maduro a Iglesias y Monedero


El exjefe de los Servicios de Inteligencia venezolanos, Hugo Carvajal, ha entregado al juez los contratos que firmó el dictador venezolano Hugo Chávez con la fundación CEPS de Podemos, de la que formaban parte Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero, Iñigo Errejón o Carolina Bescansa. Revelan pagos de 6,7 millones de dólares, firmados por el propio Hugo Chávez y con destino a la Fundación CEPS

La fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales CEPS es considerada el germen de Podemos. Uno de sus objetivos era exportar la "revolución bolivariana" a España con la creación de "consensos de fuerzas políticas y movimientos sociales, propiciando en ese país cambios políticos aún más afines al gobierno bolivariano"

Estas nuevas pruebas fueron entregadas al Juzgado Central de Instrucción número 6 en un sobre sellado el pasado jueves por la tarde. Se suman a los ya presentados hace días sobre el ex juez Baltasar Garzón.

Entre lo entregado por El Pollo Carvajal figura el documento original, firmado de puño y letra por Hugo Chávez en 2008, en el que el entonces presidente de Venezuela ordenaba abonar 6,7 millones de dólares (5,7 millones de euros) a la Fundación CEPS para «propiciar [en España] un cambio político aun más afín al Gobierno bolivariano».


El documento cita expresamente a Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero y Jorge Verstrynge como «aliados naturales de la revolución bolivariana». Además, demuestra que los dirigentes del partido morado no sólo asesoraban a través de su Fundación CEPS al mandatario venezolano, sino que le dictaban los contenidos de su programa televisivo Aló, Presidente y le cantaban las glorias en sus espacios audiovisuales en España como La Tuerka o Fort Apache que se emitían a través del diario de Jaume Roures.


Documento que cita a Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero y Jorge Verstrynge como aliados naturales de la revolución bolivariana.

El dinero servía para financiar sus actividades, hacer crecer su formación política, organizar sus estructuras, financiar a sus cuadros y lanzar sus campañas. Así lo detalla el escrito: «Con el MPP para la comunicación –una categoría para la que iría destinada una buena parte del dinero– se han programado, como acompañamiento a este esfuerzo, presentaciones y entrevistas en VTV y Telesur a destacados profesores como Juan Carlos Monedero, Jorge Verstrynge y Pablo Iglesias quienes representan una escuela de pensamiento de avanzada revolucionaria, aliados naturales de la revolución bolivariana».

Chávez ordenó abonar dicha cantidad a la Fundación CEPS en varias anualidades en pago por sus labores de «asesoría» al Gobierno venezolano: 2.492.557 dólares en 2008 y otros 4.273.300 dólares entre 2009 y 2011. Se da la circunstancia de que los años de máxima presencia de Iglesias en CEPS fueron los ejercicios 2008 y 2009.

El contrato para labores de asesoría al Gobierno venezolano abarca los años 2008, 2009, 2010 y 2011.

Pero Carvajal ha entregado ahora al juez el punto de cuenta original, que es como se denomina tal orden de contratación, que suma los membretes de Gobierno Bolivariano de Venezuela y Ministerio del Poder Popular para las Finanzas. Fuentes consultadas por este periódico explican que, hasta el momento, la Policía española ha investigado estas operaciones presuntamente fraudulentas, pero trabajaba únicamente con copias de los documentos. La inexistente cooperación con la dictadura venezolana impidió, de forma sistemática, que las diligencias continuasen. Al no poder contrastar la veracidad de esas copias, las pesquisas quedaron bloqueadas. Hasta ahora, que la revelación de El Pollo lleva el caso a una nueva etapa y da un nuevo impulso a la investigación.

Hugo Carvajal ‘El Pollo’ y Nicolás Maduro.

La orden de contratación aportada por El Pollo Carvajal está firmada por el ex ministro de Finanzas de Venezuela, Rafael Isea, que junto al presidente Chávez aprobaron el desvío de 6,7 millones de dólares para CEPS. Tras la muerte de Hugo Chávez, en abril de 2013, Isea asumió la presidencia del Banco Alba (en el que estaban integrados varios países de la órbita bolivariana). Pero muy pronto cayó en desgracia ante el Gobierno de Nicolás Maduro y fue destituido del cargo tres meses después.

En septiembre de 2013, abandonó precipitadamente Venezuela tras alcanzar un pacto con la agencia antidroga norteamericana, la DEA, que le recogió en un avión oficial en Santo Domingo, capital de la República Dominicana, para trasladarlo a Washington junto a su familia.

Hugo Chávez junto a su entonces ministro Rafael Isea.

La cúpula de Podemos

A lo largo de los últimos años, han formado parte del patronato de esta Fundación Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero, Íñigo Errejón, Carolina Bescansa, Sergio Pascual, Luis Alegre y Alberto Montero. Si se suman las cantidades percibidas desde 2002, la Fundación habría recibido más de 7 millones de euros del régimen chavista. Y, sin embargo, en sus cuentas oficiales sólo declaró haber cobrado 3,7 millones de euros del Gobierno venezolano en el mismo período.

También habría que sumar el dinero que recibió la fundación podemita procedente de otros países latinoamericanos como, por ejemplo, de Ecuador. El Gobierno de Rafael Correa ingresó a la Fundación CEPS 1,27 millones de euros entre 2007 y 2013. Por tanto, o una parte del dinero se quedó por el camino, o se canalizó por otras vías para hacerlo llegar a los futuros líderes de Podemos, o la Fundación CEPS sólo declaró oficialmente una parte de las ayudas recibidas desde Venezuela.

El ex jefe de la Inteligencia de Venezuela también ha entregado otra prueba que ratifica que el dinero del petróleo sirvió para comprar conciencias y convertir a más de una docena de profesores de varias universidades españolas en personas al servicio del régimen chavista. Los mismos profesores que controlaron el núcleo duro de la dirección de Podemos durante su lanzamiento.

El presidente de Venezuela, Nicolás Maduro, firmó en octubre de 2013 una orden para pagar otros 142.000 dólares a tres miembros de Podemos: Carolina Bescansa, Jorge Lago y Ariel Jerez. Los tres destinatarios de esta suma aparecen identificados en el documento como «sociólogos y activistas del movimiento 15M/Indignados» en la orden de pago firmada por Maduro el 16 de octubre de 2013: tres meses antes de la fundación de Podemos.

Contrato firmado por Nicolás Maduro en octubre de 2013 por el cual pagó 142.000 dólares (122.673 euros) a tres miembros de Podemos: Carolina Bescansa, Jorge Lago y Ariel Jerez.

De acuerdo con el documento al que ha tenido acceso OKDIARIO, el objetivo del contrato era elaborar el «diseño político comunicacional del material audiovisual» para el stand de la compañía estatal Petróleos de Venezuela SA (PDVSA) en el XXI Congreso Mundial de Petróleo celebrado en junio de 2014 en Moscú.
«¡Unidos en la lucha!»

Este segundo documento entregado por Carvajal es una orden de contratación al presidente de la República Bolivariana de Venezuela, en el que Nicolás Maduro aprueba un gasto total de 532.520 dólares para financiar la presencia de la petrolera estatal PDVSA en la cumbre internacional del petróleo de Moscú, de acuerdo con un presupuesto presentado por la empresa con sede en Caracas VIU Comunicación.

Carolina Bescansa junto a Pablo Iglesias. (Foto: EFE).

De esta cantidad, 142.000 dólares debían destinarse a los tres dirigentes de Podemos citados y otros 280.520 dólares al diseño y ejecución material del stand de PDVSA. El «punto de cuenta» se elaboró a propuesta del ministro del Poder Popular de Petróleo y Minería, Rafael Ramírez Carreño.

Junto a su firma, al pie de la segunda página aparece la rúbrica de Nicolás Maduro. En el apartado «comentarios del presidente», tan sólo cuatro palabras con un trazo enérgico: «¡Unidos en la lucha!». En la misma página se indica que la orden de pago ha sido «aprobada» por el presidente del Ejecutivo y en cuanto al «tratamiento comunicacional propuesto» aparece señalada la casilla «no divulgar». Este documento fue publicado en exclusiva por OKDIARIO, pero El Pollo Carvajal ha entregado al magistrado del Audiencia Nacional el papel original.

Nicolás Maduro firmó un contrato para desviar fondos a miembros de Podemos. El documento señalaba: «¡Unidos en la lucha!».

Nunca había resultado tan evidente el vínculo entre el petróleo de Venezuela –cuyos ingresos millonarios usaron Hugo Chávez y Nicolás Maduro para exportar la revolución bolivariana más allá de sus fronteras– y la financiación de los líderes de Podemos. Ahora García-Castellón deberá decidir si investiga estas presuntas irregularidades.

miércoles, 12 de febrero de 2020

Els governs bolivarians de Veneçuela, Bolívia .... i ara Equador, haurien finançat a Podem


El vicepresident de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias. (Foto: Europa Press)

El Suprem veneçolà a l'exili investiga pagaments de Correa a Podem a través d'un programa de 54 milions

Nova via de pagament a Podem des de països populistes. El Tribunal Suprem de Veneçuela a l'exili investiga ia una altra ruta de finançament il·legal a el partit de Pablo Iglesias procedent d'un programa que va comptar amb 54 milions de dòlars i que va ser dotat per Rafael Correa amb el suposat propòsit d'atraure acadèmics, científics i talent en general a país.

El programa va entrar en contacte amb l'organització Celag -impulsada per Podem a través d'Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero o Alfredo Serrano Mancilla- i va acabar convertint-se en una via de contacte i adoctrinament creuat permanent entre formacions d'extrema esquerra finançada amb els diners que havia de haver-se dirigit a llançar el talent a Equador, tal com ha confirmat el president de l'Suprem, Miguel Ángel Martín Tortabú, a OKDIARIO.

El Govern equatorià, ja sense Rafael Correa a l'comandament, ha decidit passar pàgina i tancar el citat programa a la vista de la seva utilitat real: política i no científica ni acadèmica. El nom de el programa era Prometeu. Es va clausurar a finals de 2017.

El programa va incloure en una primera fase una cambra biaix cap a l'atracció de talent científic a Equador: les matemàtiques, estadística, tecnologia, etc. prevalien per sobre de la resta. Però aviat es va veure la naturalesa i objectiu real de el programa Prometeu. Perquè el Govern de Rafael Correa va decidir crear tota una subdivisió centrada en les anomenades ciències socials, on aviat van ser els estudis polítics el centre d'atenció. I dins d'ells, els procedents de l'extrema esquerra espanyola.

Els estudis base que van justificar el destí d'aquests 54 milions de dòlars a un programa d'aquesta magnitud es basaven en la situació de el sistema educatiu en 2011. Sis anys després, el disseny de el programa va fer que es becarà un total de 848 persones, tal com reflecteixen les dades oficials remesos en el seu moment per la Secretaria d'Educació Superior (Senescyt) a la publicació equatoriana Primícies. Se'ls denominava els 'Prometeos'. I, tal com relata el Tribunal Suprem de Veneçuela a l'exili, sota aquest mantell acadèmic, es va crear una veritable xarxa de contacte amb els partits d'extrema esquerra, entre ells, per descomptat, Podem.

Un dels visitants d'aquelles jornades, va ser el mateix Pablo Iglesias, segons aquesta investigació.

Els pagaments mensuals d'aquest programa als seus becats se situaven entre els 4.320 i els 6.000 dòlars, però a més el Govern equatorià es feia càrrec dels vols, habitatge, assegurança de salut i part dels consums durant l'estada. Tot això, amb una cartera de dotació pressupostària de fins a 4.000 dòlars per becat.

La veritat és que la gran majoria d'investigadors per a aquest programa procedien d'Espanya (269 Prometeos) i Veneçuela (156). El Tribunal Suprem veneçolà a l'exili investiga i als noms exactes dels beneficiats i les seves connexions.

De moment, fonts equatorianes de l'Suprem veneçolà ja han confirmat que la relació amb Podem era òbvia i que, de fet, una de les organitzacions que va entrar en coordinació va ser Celag.

I Celag va ser un dels feus de desenvolupament d'Íñigo Errejón. Ell va ser un dels impulsors d'aquest centre de pensament. Un centre que, no només manté la seva activitat, sinó que segueix comptant amb important presència de gent de Podem. En concret, de Juan Carlos Monedero i d'Alfredo Serrano Mancilla, un dels principals assessors chavistes i autor -juntament amb Errejón- de el llibre 'Ara és quan Carajo: de l'assalt a la transformació de l'Estat a Bolívia'.

A Veneçuela va ser la Fundació CEPS l'encarregada de desenvolupar aquesta estructura d'assessoria chavista. I a Equador va ser Celag: OKDIARIO ha publicat ja alguns dels treballs d'assessoria desenvolupats per al règim de Correa per Errejón, per exemple, un estudi per aconseguir "institucionalitzar aquesta irrupció plebea a l'Estat" o, traduït, intoxicar totes les capes de l'Administració perquè, després implantar-se un govern populista -com el de Rafael Correa- ja no hi hagués marxa enrere. Errejón el crida en aquest document, directament, el repte la "irreversibilitat" després d'arribar a el poder.

Doncs bé, avui dia, l'esquema de control de Celag segueix sota una forta presència de podemitas. Joan Carles Moneder és membre de Consell Consultiu a l'igual que el mateix Rafael Correa. I Alfredo Serrano Mancilla és el director de el Consell Executiu. Serrano Mancilla és el 'economista' espanyol que ha assessorat a el règim de Nicolás Maduro en matèria econòmica.

Equador se suma, d'aquesta manera, a el grup de països des d'on s'investiguen enviaments de diners a la cúpula de Podem. Veneçuela, Bolívia -sota investigació ja de la Fiscalia General d'aquest país- o el Brasil -per deriva de el cas Odebrecht- són altres dels orígens del finançament en fase d'investigació.

El Banc de Bolívia descobreix altres 300.000 $ pagats per Evo Morales a la consultora de Podem

El Banc Central de Bolívia ha trobat un total de 20 pagaments i 1,8 milions de dòlars de Govern d'Evo Morales a la polèmica empresa mexicana Neurona Consulting, l'encarregada de la campanya electoral de Podem en els últims comicis espanyols. Aquest òrgan bolivià ha confirmat aquests pagaments en un comunicat oficial emès en les últimes hores.

En el seu missatge, el Banc Central de Bolívia (BCB) explica que ha comprovat tota la informació que disposa sobre aquesta empresa i conclou així que els càlculs inicials es queden curts. Neurona ha cobrat a través del HSBC Mèxic i el Bancomer SA Mèxic un total de 1,8 milions de dòlars.

OKDIARIO va revelar en primícia a Espanya, a l'abril de 2019, els vuit contractes que sumaven 1,5 milions de dòlars de l'Executiu d'Evo Morales a aquesta consultora. Ara, el BCB confirma aquests contractes i puja les quanties dineràries obtinguda per Neurona de les arques públiques bolivianes.

«Revisats els expedients es va verificar que que en un període comprès entre octubre de 2017 i desembre de 2018, el Ministeri de Comunicació va autoritzar 20 pagaments als comptes de l'empresa Neurona Consulting per un total de 1,8 milions de dòlars americans al BBVA Mèxic ja HSBC Mèxic », detecta el BCB.

Fins ara es coneixien 8 contractes pels clips de vídeo d'escassos minuts de durada per a exalçar la tasca de Govern de Morales. L'objectiu era fer publicitat la tasca de l'Executiu i impulsar campanyes com la de recuperar la sortida a la mar Pacífic Sud de Bolívia a través de Xile, un propòsit que va fracassar. També se'ls va contractar per elaborar un documental de 45 minuts per criticar la corrupció de governs anteriors.

8 anys de presó

Es tracta d'uns treballs que podia haver fet una empresa de comunicació de país i no una mexicana, tal com va denunciar els partits llavors opositors a Morales. A més, han subratllat que els preus estaven inflats. La Fiscalia Anticorrupció de el país ha detectat 7 possibles delictes que suposen fins a 8 anys de presó per als responsables de l'empresa i els funcionaris responsables de la contractació.

Posteriorment, aquesta consultora, amb el seu compte de resultats dopada, va ser contractada per Podem per desenvolupar les seves últimes campanyes electorals. Una empresa que, com publicita a la seva pàgina web, es caracteritza per cooperar amb els partits d'esquerra radical i estendre aquesta ideologia en tota Amèrica Llatina i la península ibèrica.

En el comunicat, el BCB recorda que «en la seva qualitat d'Agent financer de Govern, processa els pagaments que realitzen les entitats de sector públic a l'exterior per l'adquisició de béns o serveis».

«Per a aquest efecte, l'entitat pública efectua el registre de la seva sol·licitud en el Sistema de Gestió Pública, a càrrec de el Ministeri d'Economia i Finances Públiques, entitat que després de la revisió corresponent de cada operació, remet electrònicament la sol·licitud de pagament a l'BCB . Aquestes operacions són realitzades tots els dies de manera rutinària », afegeixen en la seva nota de premsa.

viernes, 12 de abril de 2019

Pablo Iglesias - acarnissar contra el missatger pot costar la seva carrera política

Resultado de imagen de eduardo inda pablo iglesias

L'obcecació de Pablo Iglesias a apartar de les tertúlies de la Sisena a Eduardo Inda poden causar-li un gran disgust. Les acusacions de Pablo Iglesias al periodista Eduardo Inda sobre la seva informació dels cobraments realitzats per la Fundació CEPS a la Veneçuela d'Hugo Chávez cobren tota la seva virulència, a l'insistir que el periodista utilitza informacions falses sobre el seu passat en la política veneçolana. OKDiario mostra la seva intenció de defensar-se de les acusacions d'Esglésies fins a les últimes conseqüències.

OKDiario publica aquest article signat per Carlos Cuesta.

"L'exministre de Finances veneçolà va denunciar a la Interpol els pagaments a la Fundació d'Iglésies"

Rafael Isea, exministre de Finances de Veneçuela en època d'Hugo Chávez, no només va confirmar els pagaments abonats a Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero procedents de la dictadura veneçolana a través de la Fundació CEPS. A més, tal com es va desvetllar en la Comissió d'Investigació al Senat, l'exministre va lliurar documentació que avalava l'existència d'aquests contractes i va certificar que va denunciar a la Interpol la relacions entre la Veneçuela chavista i els fundadors de Podem.

El senador popular Luis Aznar va assegurar després de revelar aquesta dada que estaven "molt a prop de declarar que Podem s'ha estat finançant il·legalment amb diners de l'estranger, amb diners procedents de Veneçuela, amb diners procedents de l'Iran i, probablement, d'alguna altra dictadura". La documentació en la qual es donava suport per llançar aquesta afirmació era l'aportada pel qual fora guardià de les finances d'Hugo Chávez i exministre de Veneçuela: el mateix que va ser declarat testimoni protegit en la investigació dels Estats Units i l'Agència Antidroga del país nord-americà (DEA) per combatre el narcotràfic a Veneçuela.

Aquesta documentació certificava que Iglesias i Moneder treballaven a la Fundació CEPS i cobraven de la mateixa "que, al seu torn, cobrava de Veneçuela, com ha declarat el senyor Isea i com consta en la documentació que es troba en mans de la Interpol". Perquè la veritat és que la mateixa documentació que va arribar a Espanya és la que es troba en mans de l'òrgan policial internacional.

L'afirmació de Luis Aznar va apuntar a un tercer protagonista: "El senyor Arraijón -com l'anomenava el seu col·lega de la televisió venezolana-". El nom feia referència a Íñigo Errejón, un altre dels líders de Podem que camina ja per lliure i per tal d'escapar al descrèdit i caiguda del partit morat.

"Tots vostès cobraven de la Fundació CEPS i se'n van de la fundació el dia que funden Podem", ha revelat igualment aquesta comissió d'investigació. "I per què es van? Perquè saben que, a partir d'aquest moment, almenys de forma legal i transparent, vostès no van a poder seguir cobrant ", va afegir el senador del PP deixant constància de la coincidència de les dates amb la documentació aportada per Isea.

Cal recordar que, tal com ha publicat OKDIARIO, Rafael Isea va assenyalar directament i per escrit a Joan Carles Moneder i Pablo Iglesias, fundadors de Podem, com els receptors de 7,1 milions d'euros "per crear un partit afí al chavisme a Espanya ".

El responsable dels comptes chavistes va deixar signat un document on va confirmar una per una les sospites de finançament il·legal del partit, i on, a més, va destacar que els diners que es pagava tenia un fi: era "per crear un partit afí al chavisme a Espanya ".

La informació va aflorar després de la compareixença el 13 de novembre de 2017 de Joan Carles Moneder, un dels ideòlegs de Podem i reconegut assessor de la dictadura veneçolana. El senador Luis Aznar va llegir en aquell moment, i davant el podemita, un document signat pel que va ser ministre de Finances d'Hugo Chávez el 2008. Isea va ser més tard -en 2013- president del Banc de l'Alba, el famós banc que suposadament va encarregar l'informe a Moneder i pel qual aquest va cobrar 425.000 euros.

El document de Isea "la firma ha estat confirmada i validada, diu, i li ho vaig a llegir, que reconeix autorització de pagament a CEPS per quantia de 7.168.000 euros. Reconeix que expressament vostè, Juan Carlos Monedero, al costat de Pablo Iglesias, van participar directament en els treballs que van donar lloc a aquests pagaments ", va assenyalar el senador popular. I va afegir el representant del PP que aquest document "reconeix, expressament, que l'objectiu de les quantitats acordades amb CEPS no només van encaminades a pagar les assessories, sinó que, a més, contribuiran -i estic citant el senyor Isea- a crear un partit a Espanya afí al chavisme ".

Rafael Eduardo Isea Romero va arribar a ser la mà dreta i confident d'Hugo Chávez. El citat document anava signat per ell i el mateix Chávez. Isea va ser ministre durant el Govern d'Hugo Chávez, governador d'Aragua entre finals del 2008 i fins a desembre de 2012, i president del Banc de l'ALBA des d'abril de 2013 fins al juliol del mateix any.

Isea va caure en desgràcia quan Nicolás Maduro arribar a la Presidència de Veneçuela, al març de 2013. Aquest mateix mes de setembre, l'alt càrrec veneçolà es va lliurar a les autoritats nord-americanes i es va convertir en testimoni protegit de l'agència antidroga DEA, que investiga els vincles entre el règim chavista i el narcotràfic internacional.

Amb aquest assumpte, Pablo Iglesias s'equivoca profundament, a l'atacar de manera insensata al periodista Eduardo Inda. El periodista no ha fet més que reflectir una cosa totalment demostrable que molts de nosaltres havíem conegut a través d'Isea a Interpol. Els pagaments a CEPS són certes, hi ha proves de tots ells. Inda no permetrà que se l'acusi de mentider en els mitjans per part d'Esglésies, va en això la seva professionalitat. El fet que les denúncies judicials de diversos partits contra ells no prosperessin en els jutjats espanyols, no vol dir que aquests fets no siguin certes.

Resultado de imagen de fundación ceps
Els membres de la Fundació CEPS a Veneçuela

miércoles, 10 de abril de 2019

El ministre de Finances veneçolà va assenyalar a Iglesias: "Va rebre 7,1 milions per crear un partit chavista"

L'exministre de Finances de Veneçuela Rafael Isea.

Rafael Isea, exministre de Finances de Veneçuela sota el mandat d'Hugo Chávez, va assenyalar directament i per escrit a Joan Carles Moneder i Pablo Iglesias, fundadors de Podem, com els receptors de 7,1 milions d'euros "per crear un partit afí al chavisme a Espanya ".

El responsable dels comptes chavistes, testimoni protegit per Interpol, va comparèixer a la comissió d'investigació del finançament dels partits al Senat espanyol. Allà, Isea va deixar signat un document -que va ser llegit a Moneder en el seu compareixença- on no només confirmava les sospites de finançament il·legal del partit, sinó que, a més, ha assenyalat que els diners es donava "per crear un partit afí al chavisme a Espanya "i que el receptor estrella dels diners era" Pablo Iglesias ". L'import era alguna cosa més que rellevant: 7.160.000 d'euros.

La informació va aflorar després de la compareixença el 13 de novembre de 2017 de Joan Carles Moneder, un dels ideòlegs de Podem i reconegut assessor de la dictadura veneçolana. El senador popular Luis Aznar va llegir en aquell moment, i davant el podemita, un document signat pel que va ser ministre de Finances d'Hugo Chávez el 2008, Rafael Isea. L'exministre chavista va ser més tard -en 2013- president del Banc Alba, el famós banc que suposadament va encarregar l'informe a Moneder i pel qual aquest va cobrar 425.000 euros.

El document de Isea era altament revelador: "El senyor Isea, en un document signat per ell, i la firma ha estat confirmada i validada, diu, i li ho vaig a llegir, que reconeix autorització de pagament a CEPS per quantia de 7.168. 000 euros. Reconeix que expressament vostè, Juan Carlos Monedero, al costat de Pablo Iglesias, van participar directament en els treballs que van donar lloc a aquests pagaments ", assenyala el senador popular. I afegeix el representant del PP que aquest document "reconeix, expressament, que l'objectiu de les quantitats acordades amb CEPS no només van encaminades a pagar les assessories, sinó que, a més, contribuiran -i estic citant el senyor Isea- a crear un partit a Espanya afí al chavisme ".

Aznar va insistir que el document havia estat signat en ple exercici de les competències de qui va ser ministre veneçolà perquè "això són afirmacions en un document escrit i signat pel senyor Isea, en temps d'Hugo Chávez, òbviament".

Silenci de Monedero

Moneder no va voler ni comentar el document. Segons recull el Diari de Sessions del Senat, el podemita simplement va afirmar "que em produeix certa tristesa que en una comissió que pretén ser d'estudi i investigació vostè ignori que la Justícia ha arxivat 14 querelles contra Podem i els seus dirigents. I sobre això concret pel que vostè m'està preguntant, la justícia Arxiva per quarta vegada una denúncia contra Podem per finançament irregular ".

Aznar no va dubtar a recordar les seves evasives i ha assenyalat que "torna vostè a sortir de la pregunta. Jo no he dit en cap moment que Podem tingui cap il·legalitat. M'ha sentit vostè això? [...] Jo li he preguntat A i vostè em respon B. [...] Li he preguntat, i ho he llegit textualment, perquè no hi hagués equívoc, sobre el que el senyor Isea, ministre d'Hugo Chávez, en un document signat per tots dos, diu respecte a vostè, a CEPS i al senyor Iglesias ".

La veritat és que l'exministre de Finances de Veneçuela Rafael Isea va confirmar davant la Policia espanyola que Hugo Chávez va ordenar determinats pagaments a la Fundació CEPS, del patronat formaven part els actuals líders de Podem.

Isea va caure en desgràcia amb Maduro

Rafael Eduardo Isea Romero no era un qualsevol. El famós document anava signat per ell i el mateix Hugo Chávez. Va ser ministre durant el Govern d'Hugo Chávez, governador d'Aragua entre finals del 2008 i fins a desembre de 2012, i president del Banc de l'ALBA des d'abril de 2013 fins al juliol del mateix any.

Ell es va guanyar la confiança de Chávez i va entrar a compartir i donar suport a projectes de la màxima importància per al règim veneçolà. Més tard, Isea va caure en desgràcia quan Nicolás Maduro arribar a la Presidència de Veneçuela, al març de 2013. Aquest mateix mes de setembre, Isea es va lliurar a les autoritats nord-americanes i es va convertir en testimoni protegit de l'agència antidroga DEA, que investiga els vincles entre el règim chavista i el narcotràfic internacional.

OKDIARIO es va fer ressò des del primer moment d'aquests pagaments. Però les quantitats revelades en aquesta compareixença davant Moneder superaven les aflorades fins a aquest moment. Agents de la Policia Nacional es van desplaçar als Estats Units per prendre declaració a Rafael Isea i comprovar de primera mà els testimonis de l'exministre.

I la veritat és que l'interrogatori -que es va desenvolupar en el Consolat General d'Espanya a Nova York, en presència d'un secretari judicial i de personal de la legació diplomàtica- va confirmar l'autenticitat dels pagaments i dels documents publicats fins a aquest moment per OKDIARIO a la Fundació CEPS.

Cal recordar que el patronat d'aquesta Fundació era un viu reflex del que més tard fos el partit Podem. Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero, Íñigo Errejón, Carolina Bescansa, Sergio Pascual, Luis Alegre i Alberto Montero van passar pels quadres de la Fundació i tot ells van formar part més tard de l'elit de Podem.