Mastegot del turisme nacional a Catalunya

El turisme nacional a Catalunya va caure un 15% al ​​desembre i un 6,2% en l'acumulat de 2018 / CG

L'autonomia va perdre el 15% dels clients de la resta del país i el 24% de pernoctacions en l'últim trimestre de l'any passat en relació al mateix període de 2017

Patacada del turisme nacional a Catalunya. L'autonomia va perdre el 15% dels clients de la resta del país i un 24% de les pernoctacions de setembre a desembre de 2018 respecte al mateix període de l'any anterior. En un context en el qual també va caure l'estada mitjana, el sector exigeix ​​"assossec" als polítics alhora que "explorar nous nínxols de mercat" per esquivar el sot.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que va publicar ahir Idescat, l'ens regional equivalent, Catalunya va sumar 827.000 visitants d'altres comunitats autònomes de setembre a desembre de l'any passat, un 15% menys que en el període equivalent de 2017. Globalment, van deixar de viatjar a Catalunya prop de 145.000 persones amb DNI espanyol. Pel que fa a les pernoctacions, la xifra també va ser menor. Compte l'INE 3.059.000 d'estades, 962.000 menys que al desembre del 2017. Això suposa una caiguda del 23% interanual. En altres paraules: Catalunya va cedir una de cada quatre nits d'hotel de turistes nacionals en un any. La durada del viatge també es va escurçar, fins a sumar una mitjana de 3,7 nits, un retrocés del 0,4%.

Caiguda de l'any, més moderada

El pèssim trimestre del turisme nacional a Catalunya va coincidir amb el primer aniversari del referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre, les mobilitzacions dels autodenominats comitès de defensa de la república (CDR) i un intent d'assalt al Parlament català, a més dels aldarulls que van provocar els independentistes en ocasió de la reunió del Consell de Ministres de Barcelona, ​​que es va celebrar el 21 de desembre. La tardor calenta entelar potser l'acompliment del turisme a la regió, ja que en el global de l'any la caiguda va ser significativa, encara que menor. En termes anuals, l'autonomia va perdre el 6,2% de turistes nacionals i el 7,9% de les pernoctacions. Va veure caure l'estada mitjana l'1,8%. Per contra, les excursions si van funcionar, amb un avanç del 11,5% en el quart trimestre del 2018, 01:00 guarisme molt similar (11,3%) a l'anual.

Turismo nacional en Cataluña (4T2018)

	Total	Absoluta	Trimestre	Acumulado 2018
Viajes	827.600	-145.600	-15,0%	-6,2%
Pernoctaciones	3.059.200	-961.900	-23,9%	-7,9%
Estancia media	3,7	-0,4	-10,5%	-1,8%
Excursiones	220.700	22.300	11,3%	11,5%

Fonts del sector admeten que els hotelers de Barcelona "veuen cada vegada menys" visitants de la resta d'Espanya "excepte pel que fa al segment corporatiu i en l'entorn de la Fira de Barcelona". Recalquen que "Barcelona va com un tir, però marxa així pel turisme internacional". "Caldria preguntar-se quina és la situació a les costes, que no tenen el magnetisme de la Ciutat Comtal", indiquen. Davant d'això, prescriuen als polítics "concòrdia i evitar l'enfrontament obert" ja que segons les veus consultades això "genera rebuig i fa mal a la marca-ciutat i la marca-regió".

"Explorar nous segments"

Pablo Díaz, professor dels estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en turisme, coneix les dades de la caiguda, però prefereix ser optimista. "El retrocés pot obeir a la congestió turística de Barcelona, ​​que la fa una destinació a evitar, tal com ja està passant amb llocs com Roma". L'impacte de la inestabilitat política "es nota, però és un factor més", segons ell. Atribueix el descens al fet que "sent una destinació madura a Espanya, potser altres regions i punts que partien de més avall, com Sevilla o Màlaga, que estan fent les coses bé, creixen més". En el cas de Catalunya i per recuperar corda, Díaz proposa "explorar segments concrets i especialitzar" en el luxe, la cultura o l'enogastronomia.

Martí Sarrate, president de ACAVe, la patronal d'agències de viatges comparteix aquest punt de vista. "No cal fixar-se tant en el nombre de turistes que vénen, sinó en la seva composició". Segons Sarrate, Catalunya "va aguantar com a segona autonomia més visitada d'Espanya per darrere d'Andalusia" i manté la enganxada. "Captem el 25,7% del turisme, però no ens podem dormir en els llorers, cal seguir obrint connectivitat aèria i treballant nous mercats". I això passa per "reforçar l'aeroport de Barcelona i evitar que arribi al seu col·lapse per l'augment del trànsit aeri". Així mateix, emplaça a esperar el balanç de Setmana Santa, ja que "és a partir d'aquesta època de l'any quan es pot percebre com es comporta la indústria de vacances".

El empreses de Catalunya venen més a Aragó que a França

Les vendes de les empreses catalanes a la resta d'Espanya superen les que realitzen a la resta del món i més de la meitat dels seus principals mercats corresponen a comunitats autònomes, segons un estudi difós aquest dijous per l'entitat Convivència Cívica Catalana. L'informe cita, per exemple, que el teixit empresarial de la Comunitat veïna ven més a Aragó (11.560 milions) que tot el que exporta a França (10.435.000).

L'entitat, que es mostra contrària a la independència i al model lingüístic de Catalunya, assegura en l'estudi "Anàlisi del Comerç de Catalunya" que el mercat de la resta d'Espanya egueix sent fonamental per a l'economia catalana.

En aquest sentit, assegura que les vendes de les empreses catalanes a la resta d'Espanya s'eleven a 61.134.000, per sobre de les efectuades a la resta del món (60.526.000).

L'entitat ha utilitzat com a fonts en aquest informe dades del Departament de Duanes i Impostos Especials de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, la base de dades C-Intereg del Centre de Predicció Econòmica (Ceprede), l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) l'ICEX i instituts nacionals d'estadística de França, Itàlia i Alemanya.

L'estudi afirma que dels 23 mercats on les empreses catalanes venen més de 1.000 milions d'euros anuals, més de la meitat, 13, són comunitats autònomes espanyoles.

Com a exemple cita que Catalunya ven més a Cantàbria (1.592 milions) que als Estats Units (1.583.000) o que les empreses catalanes venen més a Múrcia (1.219 milions) que a la Xina (790 milions), així com facturen més per vendes a la Rioja que al Japó.

Així mateix, segons s'afirma en l'estudi, les empreses catalanes venen més a Aragó (11.560 milions) que tot el que exporta a França (10.435.000).

Per Convivència Cívica Catalana, els polítics que advoquen per la independència en funció de la fortalesa exportadora de Catalunya no tenen en compte aquesta dependència dels mercats espanyols.

L'entitat sosté que gran part del volum d'exportació de valor tecnològic no prové d'empreses catalanes, sinó de les filials espanyoles de multinacionals estrangeres, situades a Catalunya per proximitat logística als seus països europeus d'origen i que, en cas d'una hipotètica secessió, "serien probables candidats a una deslocalització cap a la resta d'Espanya".

També adverteix que la situació geogràfica de Catalunya fa que moltes empreses espanyoles la utilitzin de plataforma del seu comerç exterior amb Europa i que, de produir una secessió, "moltes empreses de la resta d'Espanya deixarien d'utilitzar a Catalunya com a tal a plataforma d'exportació".

Per Convivència Cívica Catalana, "trencar amb la resta d'Espanya no només significaria posar en risc les vendes de les empreses catalanes al seu principal mercat sinó també afectaria de forma sensible al volum d'exportacions, comportant un perjudici notable per a la riquesa, l'economia i el benestar dels ciutadans catalans ".

Les vendes i les compres de les empreses catalanes fora d'Espanya llancen un desequilibri del 8,6% El comerç català ha tingut tradicionalment una dependència significativa del mercat espanyol: en el període 2002-2009, una mitjana del 52% de les exportacions catalanes van ser a la resta d'Espanya, i el 48% a la resta del món. No obstant això, des de 2010 les exportacions a la resta del món han superat a què es Pàg 4 dirigeixen a la resta d'Espanya: el 2010, la resta del món va absorbir el 52% de les exportacions catalanes; el 2011, el 55%, i el 2012, el 57%. En els tres primers trimestres de 2013 el percentatge de les exportacions dirigides a la resta del món han experimentat un lleuger increment addicional

La balança comercial catalana amb l'exterior dóna un dèficit de 16.600 milions d'euros, el que equival al 8,6% del PIB del territori, una dada que hauria de fer reconsiderar el discurs dels defensors de la independència de Catalunya per raons econòmiques.

Aquesta és l'opinió de Convivència Cívica Catalana (CCC), que ha fet un estudi sobre les vendes de les empreses catalanes en base a la informació de C-Intereg, una plataforma confeccionada pel Centre de Predicció Econòmica (Ceprede) i d'Idescat, el centre estadístic de la Generalitat.

Plantejaments febles

Des del punt de vista de CCC, les veritables xifres demostren la feblesa dels plantejaments utilitaristes dels independentistes. El conjunt d'Espanya, que no és precisament una potència exportadora, tenia un dèficit exterior del 3,7% el 2011, el mateix exercici sobre el qual s'ha fet el càlcul per a Catalunya. En aquests moments, el dèficit espanyol és menor, en bona part a causa de la caiguda del preu del petroli.

Els analistes de CCC tracten de desmuntar els arguments dels independentistes recordant que Catalunya sí que té superàvit comercial amb la resta d'Espanya: 19.300 milions, el que equival al 10% del seu PIB. I que, a més, aquest excedent genera molt més benefici que si s'obtingués amb l'exterior perquè les vendes a la resta d'Espanya tenen menys costos que les exportacions.

I més rendible

Per aquesta raó, la rendibilitat de 52 de les 82 branques d'activitat en què es divideix l'economia catalana en els seus tractes amb Espanya és molt més elevada que la de les vendes a l'exterior. La de cinema i vídeo, per exemple, va obtenir un benefici anual en les seves exportacions a Espanya de 112 milions d'euros, davant els 24 milions de les vendes a l'exterior.

El 67% de les empreses catalanes que venen fora d'Espanya ho fan per menys de 4.000 euros l'any. Només 170 companyies exportadores, que concentren el 54% del volum total, venen més de 50 milions cada any. La majoria d'elles, recorda CCC, són filials de multinacionals establertes a Catalunya.

Convivència Cívica Catalana és una plataforma independent, encara que propera ideològicament al PP, que analitza la realitat de Catalunya amb perspectives i arguments contraris al nacionalisme, tant en temes econòmics com històrics o lingüístics.

Per entendre les conseqüències reals d'un secessió també cal entrar en l'informe realitzat i publicat per propi El Consell Assessor per la transició Nacional dependent de la Generalitat de Catalunya on es provoquen els diversos escenaris d'una separació d'Espanya.

http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/consells_assessors/catn/informes_publicats/inf_11_castella.pdf