El PSOE pide a Sánchez una campaña en clave local para no arrastrar el lastre de la alianza con Podemos

Nunca unas elecciones autonómicas y municipales como las previstas para el próximo 28 de mayo han sido, probablemente, tan decisivas para cambiar el rumbo global de un país. Y no lo han sido porque nunca, tampoco, el deterioro institucional, social y económico ha alcanzado una dimensión como la cosechada con el Gobierno de Pedro Sánchez, el más dañino padecido en España desde 1978.

El Gobierno y, más concretamente, el PSOE de Pedro Sánchez, confían en la labor performativa de las encuestas del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), que dirige José Félix Tezanos, ante las dos confrontaciones electorales de este año: las autonómicas del 28-M y las generales cuando sean convocadas, probablemente en el mes de diciembre. 

Moncloa y Ferraz diseñan ya la agenda de campaña de Pedro Sánchez, que inaugurará en Sevilla. La capital hispalense es el gran baluarte a retener tras los comicios. El presidente y secretario general del PSOE, según fuentes gubernamentales, se volcará principalmente en aquellas comunidades y ciudades en las que sus candidatos tienen más complicada la reelección o más posibilidades tienen de alcanzar la Alcaldía.

Barcelona, Valladolid, Valencia, Baleares, La Rioja y Aragón son algunos de los territorios que más visitará el líder del PSOE durante las dos semanas que dura la campaña electoral. También tiene previsto arropar en distintas ocasiones a las alcaldables de Madrid y Las Palmas, Reyes Maroto y Carolina Darias, respectivamente, apuestas personales suyas, tanto durante esos quince días como durante las semanas previas en una larga precampaña.

La capacidad performativa de las encuestas —crear con los datos realidades virtuales— es un asunto de Ciencia Política y Sociología ampliamente estudiado. Los sondeos preelectorales crean expectativas en las diversas fuerzas políticas que impactan en las bolsas de los votantes menos definidos, los más dubitativos y en aquellos otros que suelen refugiarse en la abstención.

Convención autonómica

Todos los barones del PSOE tendrán foto con Sánchez durante la campaña electoral del 28 de mayo. Ferraz ha impuesto a los candidatos, que en algunos casos querían prescindir de él, la presencia del secretario general en como mínimo un acto. Algunos se han resistido a aceptar su incidencia hasta el último minuto, con el argumento de que les resta más que les suma. La dirección federal, según fuentes de la formación, ha alcanzado un acuerdo con las federaciones territoriales para garantizar la participación de Sánchez en todas aquellas autonomías que celebran elecciones a cambio de no convocar la convención autonómica.

De esta forma los barones y el presidente no coincidirán en un mismo formato de acto antes del 28M. Había un cierto malestar, entre algunos presidentes autonómicos, a una foto de familia de ellos con Pedro Sánchez sobre el mismo escenario. Además, según expresaron varios barones, no querían que una convención autonómica conjunta presidida por el líder del PSOE pudiera empañar la acción de gobierno de cada uno de ellos. Evitan así una exhibición de músculo por parte de Sánchez.

Hace varios meses que Moncloa y Ferraz buscaban reunir la convención autonómica. Tras varios aplazamientos, por la negativa de algunos barones a participar, el acuerdo alcanzado entre la dirección y los territorios hará que la cita quede suspendida. La primera vez que Pedro Sánchez intentó tener esa foto fue en noviembre, poco después del acto conmemorativo de los 40 años de la victoria de Felipe González. Días más tarde cinco barones plantaron al jefe del Ejecutivo, en el mismo recinto de IFEMA en el que se iba a celebrar dicho acto, durante su proclamación como líder de la Internacional Socialista.

El CIS publica nova enquesta i Tezanos rendeix comptes al Congrés

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest dimarts el seu baròmetre d'opinió corresponent a maig, que com el de el mes anterior estarà centrat en el coronavirus. El seu president, José Félix Tezanos, ha comparegut hores després al Congrés per retre comptes

El treball de camp de el baròmetre de maig es va desenvolupar en els primers deu dies del mes, durant els quals es van realitzar unes 3.000 enquestes telefòniques, un sistema a què el CIS va haver de recórrer ja al març davant la impossibilitat de realitzar les seves tradicionals entrevistes domiciliàries a causa a les restriccions imposades pel Covid-19.

A el no comptar amb l'estructura necessària per a aquest treball de camp telefònic, l'institut públic va contractar d'emergència a l'empresa Intercampo, especialitzada en aquestes tasques i amb la qual ja havia treballat Tezanos per enquestes de la Fundació Sistema que també presideix.

90 euros per a les dues enquestes

Per sufragar aquest contracte extra, el Consell de Ministres va acordar una despesa de 90.000 euros destinat a cobrir el treball de camp dels baròmetres d'abril, que ja es va fer, i de maig, que es coneixerà aquest dimarts.

A més de les tradicionals preguntes sobre la situació política, intenció de vots i percepció dels problemes de país, la nova enquesta tornarà a incloure qüestions relatives a la crisi de l'coronavirus.

L'anterior baròmetre ja va generar polèmica per la redacció de les preguntes i especialment per una que obria la porta a la possibilitat de restringir la llibertat d'informació per impedir la difusió de rumors sobre el coronavirus.

Arriba a la conclusió que el PSOE guanyaria les properes eleccions si se celebressin ara, amb un percentatge superior a les eleccions anteriors. el el 31%

L'anterior baròmetre va generar polèmica per la redacció de les preguntes, especialment una que obria la porta a la possibilitat de restringir la llibertat d'informació

"Creu vostè que a hores d'ara caldria prohibir la difusió de rumors i informacions enganyoses i poc fonamentades per la xarxes i els mitjans de comunicació social, remetent tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que cal mantenir llibertat total per a la difusió de notícies i informacions? ", deia l'interrogant.

Una altra pregunta:

El 70% dels espanyols, segons Tezanos, considera que la seva economia és bona o molt bona ...

El centre-dreta podria quedar escombrat en menys d'un mes del mapa polític d'Espanya

El PSOE consolidaria el seu avantatge sobre el PP en les pròximes eleccions del 26 de maig, en ser la força més votada a la majoria de les comunitats autònomes, incloses algunes que governava el PP, com Madrid i Castella i Lleó.

Així es desprèn del baròmetre prelectoral del CIS, realitzat entre els dies 21 de març i 23 d'abril, segons el qual el PSOE guanyaria en totes les comunitats, excepte a Cantàbria, on el Partit Regionalista de Miguel Ángel Revilla conservaria el lideratge, i en Navarra, on Navarra Suma seria la força més votada.

La macroenquesta s'ha realitzat doncs abans que els espanyols acudissin a votar en les generals del 28 d'abril; això explicaria el que en aquest baròmetre les tendències de vot hagin estat molt similars a les manifestades en les urnes fa tot just deu dies. No es recull però l'hipotètic efecte revenja o resposta del votant, principalment a la dreta, als perjudicis que els ha ocasionat precisament en els comicis nacionals, la fragmentació del vot entre tres forces.

El centre-dreta podria quedar escombrat en menys d'un mes del mapa polític d'Espanya

L'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques dibuixa un panorama aterridor per al centredreta després dels comicis del pròxim 26 de maig. Segons les dades d'aquest macroestudi, el PSOE consolidaria el seu avantatge percentual sobre el Partit Popular, en ser la força més votada a la majoria de comunitats autònomes. Els socialistes vencerien fins i tot en autonomies governades durant dècades pel PP com Madrid, Castella i Lleó o Múrcia. De fet, el PSOE guanyaria en totes les comunitats del règim comú excepte a Cantàbria, on el regionalista Revilla mantindria el primer lloc, i Navarra, on la coalició PP, Cs i UPN quedaria per davant de Geroa Bai.

Certament es tracta d'un estudi amb un evident desfasament temporal ja que el treball de camp es va fer abans de les passades eleccions generals. El que ha passat el 28 d'abril bé podria provocar un cert moviment del vot, tant entre els partits del centre-dreta com en el resultat global. No obstant això, no hi ha dubte que les conclusions del CIS suposen un dur cop a les esperances de les formacions del centre-dreta d'estroncar el proper dia 26 les greus ferides sofertes en el seu teixit electoral fa menys de quinze dies.

Les dades recollides pel CIS no atorguen una victòria àmplia al PSOE en cap territori, però aclareixen suficientment el futur polític de gairebé totes les comunitats i els principals ajuntaments, on els socialistes només haurien de reproduir els acords de governabilitat amb populistes bolivarians i nacionalismes locals que posats en marxa ja en aquesta passada legislatura. Tot fa indicar, per tant, que el centredreta podria quedar escombrat en menys d'un mes del mapa polític d'Espanya, els principals centres de decisió quedaran en mans dels socialistes i els seus aliats més destructius.

Per tot això, la demolidora enquesta del CIS ha de servir de seriós avís a PP, Cs i Vox, les tres formacions polítiques de que els seus acords futurs depenen que l'esquerra no acabi controlant comunitats i ajuntaments d'especial importància econòmica, política i social. A tenor de l'permanent intercanvi d'acusacions i retrets entre els tres partits, sembla que els seus dirigents no són encara conscients del gran perill a què s'enfronten si les eleccions europees, autonòmiques i locals del pròxim dia 26 reediten la victòria socialista en els termes que reflecteix CIS.

Les devastadores conclusions d'aquest estudi demoscòpic han de servir perquè Casado, Rivera i Abascal aparquin les seves lluites personalistes i posin en marxa una intensa campanya electoral en clau positiva, que converteixi al centre-dreta en una alternativa d'èxit a l'aliança de socialistes, comunistes i separatistes.

Un jutjat de Madrid admet la primera denúncia contra Tezanos per "no donar informació veraç"

Jose Felix Tezanos, director del CIS.

La jutge dóna trasllat a la Fiscalia perquè es pronunciï sobre la denúncia presentada pel lletrat Esteban Gómez Rovira contra el president del CIS per la presumpta comissió d'un delicte contra els drets cívics.

El Jutjat d'Instrucció número 7 de Madrid ha admès aquest dijous la primera denúncia contra el president del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), José Félix Tezanos, per la presumpta comissió d'un delicte contra el dret fonamental a rebre informació veraç tipificat a l'article 542 del Codi Penal.

En un acte datat avui, la jutge Susana Trujillano ha donat trasllat a la Fiscalia perquè es pronunciï al respecte arran de la denúncia presentada pel lletrat Esteban Gómez Rovira, pertanyent al Col·legi d'Advocats de Barcelona, ​​contra la 'cuina' i la manipulació que està fent Tezanos amb les enquestes del CIS.

En concret, l'article 542 del Codi Penal estableix que "incorre en la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps d'un a quatre anys l'autoritat o el funcionari públic que, sabent-ho, impedeixi a una persona l'exercici d'altres drets cívics reconeguts per la Constitució i les lleis ". El dret fonamental al·ludit és un dels recollits en l'article 20 de la Carta Magna, això és, el de "rebre lliurement informació veraç".

En la seva denúncia, Gómez Rovira subratlla que Tezanos va ser nomenat president del CIS, organisme públic dependent del Ministeri de Presidència, quan encara pertanyia a l'Executiva del PSOE com a secretari d'Estudis i Programes del partit. No va ser fins a "dies després" del seu nomenament per dirigir un organisme que es pressuposa independent, quan el sociòleg de capçalera de Pedro Sánchez deixar el seu lloc a Ferraz.

Animadversió

Malgrat ocupar la presidència del CIS, Tezanos continua utilitzant la seva revista per abocar les seves crítiques contra l'oposició, que van en augment a mesura que s'acosta la cita electoral del 28 d'abril.

En la seva última entrada al portal web de Sistema digital, publicació que dirigeix, Tezanos no dissimula el seu incondicional suport a Pere Sánchez i la seva animadversió contra PP, Ciutadans i VOX, a qui considera responsables d'una tendència a la "agressivitat extrema" a la política espanyola.

A l'article, titulat Cicles polítics i panorama preelectoral: Què es decideix realment el 28 d'abril, el cap del CIS, al qual se li pressuposa que ha d'actuar amb neutralitat política, afirma que "només hi ha dues possibilitats de vot" que condicionaran el que passi després d'aquestes eleccions: "votar per un govern del PSOE liderat per Pedro Sánchez, hi ple per donar pas a un govern del tripartit de dretes similar al que s'ha format a Andalusia".

El Congrés demana al Govern que rellevi Tezanos al capdavant del CIS

El requeriment per a la destitució de José Felix Tezanos ha sortit endavant com a primer punt d'una moció del grup popular amb 165 vots a favor enfront dels 164 contraris del grup parlamentari socialista, Units Podem i de les formacions nacionalistes. També hi ha hagut 11 abstencions d'ERC i EH Bildu, les quals han permès que la proposta fos aprovada per un únic vot de diferència en inclinar la balança cap als sís.

La moció, conseqüència d'una interpel·lació urgent sobre el "incompliment dels principis d'imparcialitat, objectivitat i neutralitat en la tasca del CIS", va ser debatuda aquest dimecres pel ple del Congrés, però no s'ha votat fins aquest dijous, al terme de l'última sessió plenària de l'any que celebra la Cambra baixa.

El text conté un segon punt també aprovat, en el qual es demana a l'Executiu "aplicar la metodologia de treball en la mostra d'entrevistes i els índexs de correcció en el model d'estimació de vot en les enquestes electorals que conciti el màxim consens entre la comunitat científica ".

José Félix Tezanos, polític socialista, sociòleg, professor i autor de diferents llibres, va assumir la presidència del CIS al mes de juliol. Des del primer moment, va canviar la fórmula del càlcul d'estimacions electorals, de manera que amb la nova tècnica de càlcul final per a la projecció surt amb més vot el PSOE i, en general, l'esquerra, i amb menor vot, per tant, la dreta. Fins aquí, tot és possible i això no ha de significar res llevat que totes les enquestes publicades de diferents empreses en els mitjans sempre van en una línia diferent a la del CIS i, en el cas d'Andalusia, tot i que no es pot dir que encertessin, la seva desviació va ser molt inferior a la del CIS.

Compara el PP CS i Vox amb els nazis alemanys

En una entrevista a eldiario.es, el director del Centre d'Investigacions Sociològiques es desmarca amb una escandaloses declaracions en què no té empatx a comparar literalment a Ciutadans, Partit Popular i Vox amb "el partit nacional socialista alemany".

Unes paraules sense precedents en un càrrec públic, com és el president del CIS, al qual se li suposa que ha de guardar certa neutralitat. I no és l'únic que diu Tezanos en l'esmentada entrevista: "En aquest moment la major competència que s'està produint a Espanya és a veure qui és més mascle alfa, qui insulta més, qui desqualifica, qui diu la major bestiesa sobre el president del Govern, qui proposa la cosa més involucionista. Els tres líders estan competint en aquest terreny. Això que li estic dient és una opinió política, no una anàlisi sociològica ".

En ser preguntat per a divisió del vot de la dreta, respon: "Això va passar també en el partit nacional socialista alemany: va estar fragmentat en diverses ales fins que la famosa nit dels ganivets llargs una de les ales va exterminar als altres. Són tres cares d'una dreta que està esbiaixada cap a les posicions més extremes ". I torna a insistir en respondre una altra pregunta sobre la relació de forces al tripartit de la dreta: "La història demostra que, en les competències cap a la dreta, el partit que al final s'imposa és el més extrem. Ja ho vam veure a Alemanya en els anys 30 ".

La "increïble" enquesta del CIS

El CIS d'Tezanos: Pedro Sánchez gairebé doblaria en vots a Pablo Casado i Ciutadans supera el PP

Nou baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) amb estimació de vot i nova pujada del PSOE. L'arribada de José Félix Tezanos, ex membre de l'Executiva del PSOE, com a responsable del CIS i el seu canvi en el sistema d'estimació del vot ha suposat una pujada constant i important dels socialistes, que segueixen acumulant vots segons el CIS, mentre el PP ho perd. L'enquesta, en què segons el seu responsable s'elimina la cuina, concedeix al PSOE un 31,6% dels vots i enfonsa al PP fins al 18,2%. Pedro Sánchez pràcticament dobla en estimació de vot a Pablo Casado. Una distància ni més ni menys que de 13 punts.

Es tracta del segon baròmetre des que José Félix Tezanos, exmembre de l'executiva del PSOE, és president del CIS. El seu nomenament va indignar l'oposició i ha generat dubtes en els experts per la nova metodologia que s'aplica a l'anomenada cuina, és a dir, els càlculs aplicats en les dades en brut per oferir una estimació de vot.

I tot això en el mes de la tesi de Pedro Sánchez mes els escàndols protagonitzats per alguns ministres del Govern -la dimissió de Carmen Montón; la polèmica per les gravacions de la ministra de Justícia amb l'ex comissari Villarejo o les informacions sobre les propietats immobles de Pedro Duque o Pilar Celaá- .El PSOE, lluny d'acusar el desgast puja 1,1 punts.

El baròmetre d'intenció de vot conegut aquest dijous concitava dures crítiques del PP, que parlava de "xifres creatives", de Podem, que el considerava un estudi "inversemblant" i de Ciutadans, el número dos, José Manuel Villegas, acusava directament a Tezanos de "manipular" el sondeig per afavorir "al seu cap" que no és altre que Pedro Sánchez. El PSOE ha celebrat les dades mentre la resta de partits han restat credibilitat al sondeig per la direcció de l'exdirigent socialista.

Com aquesta enquesta que paguem dels nostres impostos i ens costa una barbaritat de milions anuals, només serveix de propaganda perquè els socialistes no es deprimeixin davant la catàstrofe que els ve a sobre, ja que va en total contradicció a totes les altres no vaig a comentar-la , i vaig a deixar-la al criteri dels ciutadans. Quan vagin a votar, segur que els resultats seran ben diferents.

El sondeig, que des de l'arribada de Tezanos inclou cada mes l'estimació de vot, dibuixa el sorpasso de Ciutadans als populars. Els taronges aconsegueixen una estimació de vot del 21%. Units Podem queda en quarta posició amb el 17,3%.

El camp de treball d'aquest baròmetre es va realitzar de l'1 al 9 d'octubre de 2018 i inclou 2.973 entrevistes realitzades. És a dir, ja computaria

Pedro Sánchez col·loca amb sous públics als seus amics i correligionaris

El diari elmundo.es ha publicat un demolidor informa sobre el que han estat els primers 66 dies de Pedro Sánchez al capdavant de la presidència del govern. La regeneració política promesa per Sánchez no s'ha traduït fins ara en res més que un nutritiu pessebre a càrrec dels contribuents.

Se suposava que havia arribat al Govern per regenerar la vida pública i donar la veu als ciutadans mitjançant la immediata convocatòria d'eleccions generals. Està vist, però, que Pedro Sánchez està decidit a esgotar la legislatura no sense abans col·locar en l'administració i en les empreses públiques.

El PSOE i Pedro Sánchez han entrat al govern com un elefant en una terrisseria, amb una ànsia desmesurada per repartir-se els diners públics i llocs, que és l'única cosa que sant fer bé al PSOE. Ho fan amb tal desvergonyiment que no els importa que hi hagi informes demolidors com el publicat a elmundo.es, que deixin a l'aire les seves vergonyes.

En primer lloc ha augmentat el nombre de ministeris, dels 13 de Rajoy ha passat a 17 ministeris. Aquesta mesura ha provocat que el cost salarial del gabinet de Sánchez s'hagi incrementat un 30%. A això cal sumar-li l'increment de despeses d'assessors. La pujada en aquest concepte se situa en un 25% aproximadament.

Els "dedazos" de Pedro Sánchez

Un altre escàndol, també sagnant, és que Pedro Sánchez ha col·locat a la meitat dels membres de l'Executiva Federal del PSOE al capdavant tant d'empreses públiques, com d'altres organismes. Un exemple és l'escollit per dirigir Enusa, l'empresa nacional d'urani, es tracta de José Vicente Berlanga que el més a prop que ha vist l'urani ha d'haver estat en algun llibre de Filosofia i Ciències de l'Educació, que és en el que ell està llicenciat.

Avui dimarts l'Associació de Diplomàtics Espanyols (ADE) ha manifestat la seva "disconformitat" amb el nomenament de "ambaixadors polítics" no diplomàtics i ha demanat que es "limitin al màxim" en clara referència als vergonyosos nomenaments de l'exalcalde de Lleida, Àngel Ros, com a ambaixador a Andorra, i de dos membres de la Comissió Executiva Federal del PSOE, Andrés Perelló i Manuel Escudero com a ambaixadors davant la UNESCO i l'OCDE, respectivament.

El mateix es podria dir del nomenament com a nou president de Correus a qui era Cap de Gabinet de la Comissió Executiva Federal del PSOE, Juan Manuel Serrano; o el nomenament com a nou president del CIS del membre de l'Executiva i secretari d'Estudis i Programes del PSOE, José Félix Tezanos.

Amb tot, més escandalosa i arbitrària és la destitució com a president d'ENUSA de José Luis González, que portava 20 anys al capdavant d'aquesta empresa pública industrial i és llicenciat en enginyeria industrial i especialista en Tècniques Energètiques, pel membre del PSOE valencià, Vicente Berlanga Arona, llicenciat en ... Filosofia. Tot i tenir que acceptar el cop de dit partidista, no hi ha per ventura entre els amics i correligionaris de Sánchez ningú amb un perfil tècnic i professional d'acord amb la gestió del subministrament d'urani enriquit a les empreses elèctriques propietàries de les centrals nuclears espanyoles com per haver de encomanar a un llicenciat en Filosofia sense cap coneixement i experiència professional en el sector energètic?

El desvergonyiment de Sánchez

Així no és d'estranyar, tal com denunciava recentment Ciutadans, que Sánchez ja porti col·locats al 44% dels membres de l'Executiva del PSOE a càrrecs públics i que els sous anuals d'aquests "aliats i amiguets" del president del Govern al capdavant de diferents organismes i empreses públiques sumin més de 2,3 milions d'euros.

Si ja és de per si lamentable, encara que no concorri l'enxufisme, que el nombre d'empleats públics del nostre elefantiásico sector públic s'hagi incrementat en 19.000 persones en els últims sis mesos, fonamentalment per culpa de les comunitats autònomes, no menys vergonyós és que molts dels alts càrrecs de l'administració central i del sector públic empresarial siguin designats exclusivament per criteris d'afinitat política.

Sembla importar poc al president no electe que les seves mentides i el seu saqueig de la cosa pública quedin a l'aire. Han arribat al govern amb data de caducitat i tenen pressa per arramplar amb tot el que puguin, no hi ha més que veure. Saben perfectament que és impossible que el que han aconseguit gràcies a colpistes i proetarres ho aconsegueixin en unes urnes.

El que està clar és que la regeneració política promesa per Sánchez no s'ha traduït fins ara en una altra cosa que no sigui un nutritiu pessebre a càrrec dels contribuents. Com són conscients, van a tota velocitat per no deixar res que puguin ficar-se a la butxaca, no sigui que després es perdin alguna cosa pel camí. El desvergonyiment d'un govern i d'un president que no s'ha vist mai en una com aquesta.