A Mallorca hi ha un home que vol morir-se en català. Això no vol dir, és clar, que estigui desitjant morir-se; només que, arribat el cas, voldria fer-ho en català. Succeeix, però, que aquest devot de la catalana mort, en fer pública dissabte passat la seva voluntat, portava prop de 40 dies en vaga de fam, de manera que alguns, entre els quals em compto, vam veure en les seves paraules no ja un desig, sinó un últim desig. Per fortuna, als dos dies l'home, aconsellat per amics i familiars, havia desistit del dejuni. I sembla que a poc a poc, a força de sopetes, va recobrant els quilos perduts i, amb ells, la salut.
Aquest home es diu Jaume Sastre i és professor de secundària en un institut de Llucmajor. Es tracta, així mateix, d'un dels membres més assenyalats de l'anomenada Assemblea de Docents, constituïda fa cosa d'un any per oposar-se a la pretensió del Govern autonòmic balear d'implantar un nou model educatiu basat en la lliure combinació de català, castellà i anglès com a llengües vehiculars. Sastre, doncs, està en l'origen del procés de batasunització del sistema públic d'ensenyament a les Balears. El que equival a dir que és coresponsable, en primeríssim grau, de les vagues salvatges, de les coaccions a docents, alumnes i pares d'alumnes i, en general, del caos creat a les aules de la Comunitat. I de les seves conseqüències educatives, és clar. Sastre ha estat, entre moltes altres coses, el biògraf autoritzat del corrupte expresident popular Gabriel Cañellas i un dels principals palmeros de la archicorrupta Maria Antònia Munar, a la qual va arribar a organitzar una concentració de desgreuge.
La seva última pretensió com a integrant del nucli dur assembleari va ser la de concedir un aprovat general polític a primària i secundària; però aquí ni les pròpies bases van seguir. I després va venir el dejuni. Total, que els seus soferts alumnes, després de tantes i tan diverses vagues, amb prou feines hauran tingut docència aquest curs.
Però aquest home que aspira a morir-se en català i, segons confessa, a 'estudiar en català' ja 'estimar en català'; en una paraula, que aspira a 'viure en català' abans de morir i 'ser enterrat' d'aquesta sort, aquest home té un passat. I no un qualsevol. Sastre va ser el fundador, farà aviat dues dècades, l'anomenat Lobby per la Independència, veritable exponent del pensament més xenòfob que han conegut aquestes illes. A la pàgina web del Lobby als 'forasters'-llegiu madrilenys, castellans, espanyols, immigrants, etc. - No només se'ls moteja de fatxes, sinó que se'ls anima fins i tot a solcar la Mediterrània en un vaixell de reixeta. I no vagin a creure que això converteix el personatge en algú marginal. ¡Ca! Perquè es facin una idea, Sastre ha estat, entre moltes altres coses, el biògraf autoritzat del corrupte expresident popular Gabriel Cañellas i un dels principals palmeros de la archicorrupta Maria Antònia Munar, a la qual va arribar a organitzar una concentració de desgreuge a les portes mateixes de la presó.
Encara que tal vegada el lector s'estigui preguntant, a hores d'ara l'article, per què aquest home, sent mallorquí-i Déu sap el que els agrada als mallorquins menjar-, va emprendre una vaga de fam. Doncs, encara que sembli mentida, per exigir al president José Ramón Bauzá diàleg. Diàleg amb la susdita Assemblea de Docents, clar, amb els representants la Conselleria d'Educació del govern que presideix Bauzá s'havia reunit ja un munt de vegades sense cap resultat per l'obstinació dels assemblearis en no cedir ni un pam en les seves exigències. Però això poc comptava. Un cop cremat el cartutx de l'aprovat general, calia encendre un altre i aquest, per obra i gràcia de Jaume Sastre, aviat va revestir els tints del martiri. Un professor resolt a oferir la seva vida pel català. O sigui, un funcionari disposat a renunciar per sempre a la condició de tal. ¡Déu n'hi do! Dissabte passat, a la manifestació barcelonina de Somescola on va ser llegida la seva proclama sacrificial, molts manifestants passejaven la seva efígie com si d'un d'aquests immolats per l'Islam es tractés. I dies abans, en un poblet costaner de Mallorca, un camisetera-així anomenen per aquí a les docents de l'Assemblea que no es treuen la samarreta verda ni a la dutxa-va abordar el president Bauzá al mig del carrer per demanar diàleg i compassió. Perquè el culpable de tot, sobra afegir, és el president Bauzá, que no fa res per remeiar aquest estat de coses.
Jo no sé, francament, si Jaume Sastre aconseguirà morir en català. Entre d'altres motius, perquè no arribo a figurar en què pot consistir semblant forma de morir-se. Del que no em cap, en canvi, la menor dubte és que algun dia deixarà aquest món. Com jo, com vostè, com el de més enllà. I a mi almenys, què volen que els digui, quan arribi l'hora, l'últim que desitjo és que em vinguin amb llengües.
Xavier Pericay
