Mostrando entradas con la etiqueta Josep Bou Vila. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Josep Bou Vila. Mostrar todas las entradas

sábado, 15 de junio de 2019

La investidura de Colau


Convulsa constitució de l'Ajuntament de Barcelona. Centenars d'independentistes han pres la plaça per escridassar les autoritats i regidors no separatistes. Inèdites mesures de seguretat per garantir el compliment de les instruccions del Tribunal Suprem respecte al pres Joaquim Forn, exconseller d'Interior i cap de llista de Junts per Catalunya (JxCat). El govern regional en ple va acudir al consistori a complimentar a Forn, el nom va ser llargament aplaudit.

Només els edils del grup de Manuel Valls, del PSC i del PP es van limitar a jurar els seus càrrecs amb un juro o prometo. Tots els altres, van dir assumir el càrrec per imperatiu legal. En el cas dels regidors separatistes, van afegir que es comprometien "a servir a la ciutadania de Barcelona i seguir el mandat del poble de Catalunya, defensar els drets i llibertats i la justícia social del poble de Catalunya, així com la llibertat dels presos polítics i la tornada dels exiliats ". En el cas dels comuns, l'imperatiu legal es va adornar amb proclames sobre la justícia social i el feminisme. El jurament més extravagant va ser el del regidor d'ERC Miquel Puig i Raposo, que va dir prometre pel gastat imperatiu legal i "pels mateixos motius que havien de jurar els principals fonamentals del Moviment".

En votació secreta, Ada Colau va obtenir els 21 vots necessaris. Maragall va aconseguir 15, mentre que Bou, que no va retirar la seva candidatura va aconseguir 2. Hi va haver tres vots en blanc, probablement els dels tres regidors de Ciutadans inserits en el grup de Valls.

El desenllaç de la votació es va saldar amb xiulets del públic separatista contrarestats pels aplaudiments dels simpatitzants de Colau presents al "Saló de Cent" de l'Ajuntament comtal. A l'exterior, crits de "traïdora" contra la ja alcaldessa que es podien escoltar perfectament a la historiada estada municipal.

El popular Bou reivindica al Rei

Després de la proclamació, es va obrir el torn dels caps de grups municipals. De menor a major, principió el popular Josep Bou, que va lamentar els afegitons en les preses de possessió dels regidors. També va reivindicar la figura del Rei i es va comprometre a "normalitzar" Barcelona.

 Forn demana ara "tornar a la política"

 Forn pide ahora "volver a la política"

Després Bou va intervenir Joaquim Forn. El candidat de JxCat a Barcelona, ​​Joaquim Forn, ha demanat "tornar a la política" i ha apel·lat al diàleg ia "recuperar el consens polític" durant la seva intervenció en l'acte de presa de possessió de regidor a l'Ajuntament de Barcelona que ha tingut lloc aquest dissabte a la tarda.

"L'única manera que ens permetrà avançar és a través del diàleg i la recerca de consensos. Dimecres passat els meus companys i jo acabàvem el judici i amb les nostres al·legacions finals i tots coincidíem a reclamar tornar a la política, abandonar la confrontació i recuperar el consens polític "ha afirmat durant el seu discurs. "Ningú d'aquesta casa podrà negar que no només he cregut amb el diàleg sinó que sempre ho he practicat. Vostè i el seu govern tenen la responsabilitat de fer-ho" ha apuntat Forn.

Abans de prendre la paraula, crits de "llibertat!" des dels bancs de familiars, simpatitzants i alts càrrecs separatistes. Forn va recordar als "exiliats" i als companys presos. També ha censurat que Colau no hagi respectat la llista més votada. "Vostè és alcaldessa gràcies als vots d'un partit que només volia evitar un alcalde independentista", va afirmar. També va atribuir el seu nomenament als "poderosos" en al·lusió a la plataforma de Manuel Valls i va qualificar a Colau d ' "irresponsable" per no voler reunir-se amb JxCat, segons ha dit.

Valls a Forn: "No hi ha presos polítics"

Tot seguit va prendre la paraula Manuel Valls, que va reivindicar la seva trajectòria política i va explicar que havia prestat els seus vots sense condicions per evitar que Ernest Maragall posés la ciutat al servei d'una república fictícia. "A Espanya no hi ha presos polítics i no hi ha exiliats" va assegurar, el que va provocar esbroncades per part d'alguns convidats al punt que la ja alcaldessa va haver de cridar a l'ordre. També es va proclamar d'esquerres i va denunciar el projecte separatista. "Barcelona és una capital catalana, una capital espanyola i europea", va abundar l'exprimer ministre de França.

El dirigent socialista Jaume Collboni va reivindicar que Barcelona sigui cocapital d'Espanya, així com la seva vessant cultural, literària i integradora en relació a Hispanoamèrica. Només des del respecte a les lleis i amb vocació de diàleg ens en sortirem ", ha apuntat també Collboni. Respecte a la suma perquè Colau hagi estat escollida, es va preguntar en to de retret si és que Torra havia guanyat les eleccions al" Parlament ". a més, va agrair a Valls la seva generositat a l'haver propiciat un acord de govern entre els comuns de Colau i els socialistes.

Fora a la Plaça Sant Jaume una multitud cridant i cridant traïdora a Colau. A Espanya hi ha dos tipus de xusma escrachadora. La xusma escrachadora separatista i la xusma escrachadora podemita. De vegades actuen de comú acord. Però avui (oh sorpresa!) Una de les torbes escrachadoras està actuant contra l'altra.


miércoles, 6 de mayo de 2015

L'èxode empresarial de Catalunya



L'excés de burocràcia, els elevats impostos i l'amenaça separatista espanten les empreses catalanes i les inciten a traslladar-se a Madrid oa altres regions limítrofes.

Gairebé 1.000 empreses es van deslocalitzar de Catalunya entre gener de 2014 i març de 2015. A aquesta 'fugida' d'empresaris cal afegir les últimes dades d'inversió disponibles, que posen de manifest que l'entrada de capital estranger a Catalunya va caure un 15,8 % el 2014, mentre que a la resta d'Espanya va augmentar considerablement, segons el Registre d'Inversions Exteriors del Ministeri d'Economia. Segons el mapa adjunt Catalunya, la que més empreses va perdre cap a altres CCAA.

Catalunya va registrar el 2014 un saldo negatiu de 385 empreses que van traslladar el seu domicili fiscal a altres CCAA, principalment a Madrid, segons recull aquest dilluns el diari Expansión sobre la base de dades publicades per l'agència de risc creditici privat Axesor. Aquesta fugida d'empreses coincideix amb el moment de major intensificació del projecte secessionista que promou el president de la Generalitat, Artur Mas.

De fet, Catalunya és la Comunitat que més empreses va perdre l'any passat en favor d'altres CCAA, seguida per Andalusia (185 empreses deslocalitzades), el País Basc (52), Múrcia (46), Navarra (28) i Astúries (24) .

Per contra, la Comunitat de Madrid va tenir un saldo positiu de 556 empreses procedents d'altres CCAA, seguida per la Comunitat Valenciana (36), Cantàbria (34), Galícia (34), Aragó (32) i Balears (23).

170 empreses es van deslocalitzar de Catalunya a Madrid

En concret, Catalunya va rebre 602 empreses procedents d'altres CCAA, mentre que va perdre 987, el que dóna el citat saldo negatiu de 385 societats.

La Comunitat de Madrid va ser la que més es va beneficiar d'aquesta deslocalització de domicilis fiscals, ja que 276 empreses es van traslladar de Madrid a Catalunya, mentre que 446 ho van fer en sentit contrari, el que dóna un saldo negatiu per a Catalunya respecte a Madrid de 170 empreses.

Altres de les CCAA que es van beneficiar de la sortida d'empreses de Catalunya van ser la Comunitat Valenciana (amb un saldo al seu favor de 37 empreses), Andalusia (37), Aragó (37), Balears (25), Múrcia (19), País Basc (15), Canàries (13), Castella-la Manxa (13), Castella i Lleó (12), Cantàbria (9), Galícia (8), Astúries (2) i La Rioja (1).

Empreses mitjanes i grans

Els sectors més afectats per les empreses que es van deslocalitzar de Catalunya el 2014 van ser el comerç a l'engròs (13,2% del total), les activitats immobiliàries (11%), la construcció d'edificis (9,3%), els serveis financers (9,2%), el comerç al detall (4,1%), la consultoria (3,7%) i les activitats professionals (2,9%).

A més, cal tenir en compte que les empreses que es traslladen solen tenir una mida important, ja que a les més petites no els compensa aquesta operació, de manera que l'impacte acumulat en el teixit econòmic català és destacable.

El president d'Empresaris de Catalunya, Josep Bou Vila assegura "La menor regulació normativa de Madrid, amb la seva finestreta muntada estupendament bé, qualsevol empresari que vulgui muntar la seva empresa ho té molt bé allà" A dia d'avui es triga a Catalunya, de mitjana , 109 dies a lliurar una llicència d'obertura i posada en marxa d'un negoci ", afegeix, el que fa molt complicat obrir un negoci en aquesta comunitat. Aquesta mitjana fa referència, sobretot, a negocis relacionats amb el comerç," que és el que, fonamentalment, trobem a Barcelona, ​​però si parlem del sector industrial, es complica molt més ".