Mostrando entradas con la etiqueta Ley de Estabilidad Presupuestaria. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ley de Estabilidad Presupuestaria. Mostrar todas las entradas

martes, 18 de septiembre de 2018

Entre trilers camina el joc


La portaveu socialista Adriana Lastra i el diputat del PNB Aitor Esteban, aquest dimarts al Congrés dels Diputats. BERNARDO DÍAZ

Pedro Sánchez ordeix un frau per burlar el veto del Senat al seu Pressupost

Desesperat per aconseguir una reforma exprés de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, amb la qual aprovar la nova senda de dèficit i salvar els Pressupostos amb més despesa pública, com li exigeix ​​Podem per donar el seu vistiplau, el Govern va aquest dimarts mà d'una argúcia que desperta dubtes legals per saltar-se la decisió de la Mesa del Congrés. On la majoria que formen el PP i Ciutadans rebutja qualsevol accelerada en els temps parlamentaris i que condemna a la reforma instada per Pedro Sánchez a una tramitació lenta al Congrés i, posteriorment, al Senat.

Davant d'aquesta situació de «bloqueig» -denuncia el PSOE-, el Grup Parlamentari Socialista va presentar a última hora de la tarda una esmena en una llei que no té res a veure amb els pressupostos ni el dèficit. Es tracta d'una proposició de llei sobre formació de jutges contra la violència de gènere que s'està tramitant en l'actualitat.Utilitzant aquest canal obert en el Registre del Congrés, el PSOE va colar una esmena per canviar la Llei d'Estabilitat Pressupostària en el seu apartat 15.6, que fa referència a la capacitat de veto del Senat a l'hora d'aprovar la senda de dèficit. Per prendre-li aquesta potestat i afavorir que l'última decisió la tingui al Congrés en el cas que el Senat votés en contra. El que ja sap que succeirà perquè el PP té majoria absoluta.

Intenta tocar el sostre de despesa aprofitant l'esmena a una norma sense cap relació

La sorpresa va ser majúscula i l'estupor va córrer entre els grups de l'oposició i alguns juristes consultats per aquest diari, ja que es tracta d'una pràctica en desús des de fa moltíssim temps. És més, fonts parlamentàries adverteixen que demanaran un informe als lletrats del Congrés per saber si aquesta pràctica entra dins de la legalitat al tractar-se d'una reforma d'una llei orgànica, és a dir, una norma d'alta importància perquè desenvolupa els drets fonamentals recollits a la Constitució. En aquest cas, en l'article 135.

Fonts socialistes justifiquen la martingala com «una cosa habitual i constitucional» i que, fins i tot, apunten, han fet anteriorment altres governs. Perquè, asseguren aquestes fonts, quan es tramita una llei orgànica «es pot ajustar una altra». Una estratagema que argumenten davant el «bloqueig» ocasionat pel PP i Ciutadans a la Mesa del Congrés i el seu rebuig a tramitar la reforma mitjançant lectura única sense escoltar l'opinió a favor de la Junta de Portaveus.

Enfront de l'opinió del PSOE, els lletrats consultats per aquest diari recorden l'existència d'una sentència del Tribunal Constitucional dictada precisament per evitar aquesta pràctica que era molt habitual al Senat. En virtut de la mateixa no és admissible a la cambra alta introduir esmenes que no tinguin res a veure amb l'objecte del text legal en què es pretenen inserir.

Els experts avisen d'una sentència del Constitucional contra una pràctica similar

Els experts asseguren la possibilitat que els lletrats del Congrés puguin argumentar que, per analogia amb el Senat, també a la cambra baixa és aplicable el que estableix el Tribunal Constitucional i, per tant, no es permeti esmenar una llei a través d'una altraque en res tingui a veure.

En aquest cas, l'assumpte és especialment sensible a l'hora de les formes, com subratllen també altres fonts, ja que es tracta de treure una competència a una altra Cambra. Una cosa sempre delicat.

Davant el que pugui passar, el PSOE mantindrà oberta la reforma ordinària de la llei, després de la seva admissió aquest dimarts pel Congrés. I les fonts socialistes apunten que si la Taula admet la lectura única desistirà d'aquesta via.

Sánchez juga amb la Constitució com a cortina de fum o per a alguna cosa pitjor

El Govern intenta tapar els problemes del president amb la tesi llançant una idea que abans havia rebutjat i que estimula, en tocar la Constitució, a l'independentisme i al populisme.

En un altre ostentació de frivolitat que substitueix la proposta tranquil a la ocurrència publicitària, Pedro Sánchez ha anunciat una mesura que, en realitat, ni és seva ni la va recolzar quan altres la van presentar. Des de 2013 l'ara president del Govern ha rebutjat la desaparició del aforament per als polítics, ora proposta per UPyD, ara per Ciutadans. I inclòs, per cert, al programa del PP.

Si a Sánchez li hauria semblat interessant aquesta proposta, o no l'hagués menyspreat en el passat recent o, ara, s'hagués assegut a promoure-amb el partit de Rivera, que de fet ja l'ha portat al Congrés, i amb el de Casado, que la inclou en el seu full de ruta.

Els independentistes veuran una oportunitat d'incloure en aquest debat el seu conflicte; i Podem ho endolcirà per defensar el dret a decidir.

Prescindir d'aquest suport i presentar la reforma per commemorar els seus primers cent dies al Govern -una altra operació de màrqueting innecessàriament revela la seva intenció: desviar l'atenció de la polèmica sobre la seva tesi doctoral, que dista molt d'haver acabat, per molt que el afectat i els seus altaveus facin l'impossible per enterrar-la.

Un president feble i frívol

És tan bast l'intent com però eficaç, veient com la pràctica totalitat de mitjans de comunicació han variat la seva agenda per centrar-se en l'enèsima ocurrència sanchista, especialment perillosa per una poderosa raó: agitar la bandera de la reforma de la Constitució des d'un Executiu que depèn dels dos blocs ideològics que més volen enterrar-la és una lamentable manera d'alimentar aquestes intencions.

Els independentistes veuran una oportunitat d'incloure en aquest debat el seu etern conflicte, mentre que Podem ho endolcirà per defensar, en la pràctica, l'inexistent dret a decidir. Fins i tot el model d'Estat, amb una monarquia parlamentària, pot ser ara objecte de discussió. En el pitjor moment possible, amb el president més feble de la democràcia i, en conseqüència, amb els socis de La Moncloa més exigents i decisius.

Per molt d'acord que Cs i PP puguin estar amb aquesta proposta de Sánchez, plagi d'altres, han d'evitar caure en el seu joc

Si a més Sánchez està pensant que un eventual desaforamiento dels càrrecs públics -que ara no són impunes; simplement tenen al Suprem per referència, sense possibilitat de recurs per cert- pot perjudicar Casado; es confirmarà la seva tendència a jugar amb els assumptes estructurals de l'Estat en funció dels seus interessos individuals i curt termini.

Lleugereses

Per molt d'acord que Cs i PP puguin estar amb aquesta proposta de Sánchez, plagi d'altres per ell avortades, han d'evitar caure en el seu joc. Perquè fins i tot en el cas que posar en solfa la qüestió territorial no sigui la intenció del president, aquesta pot ser la conseqüència de les seves lleugereses.

viernes, 24 de agosto de 2018

Saltar fins al Senat, l'objectiu del Govern

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. MariscalEFE

El Govern ajorna l'aprovació de la senda de dèficit fins concretar la reforma pactada amb Podem

El Govern ha decidit deixar en suspens l'aprovació de la sendera de dèficit i de deute per al període 2019-2021 i el límit de despesa no financer per als Pressupostos de 2019, que va ser rebutjada pel Congrés al juliol, fins a concretar la reforma de la Llei d'Estabilitat Pressupostària pactada amb Podem que acabarà amb la capacitat de veto del Senat als objectius de dèficit.

Una decisió que va encaminada a evitar que el Partit Popular pugui vetar al senat aquests objectius de dèficit, però que suposa incomplir la Llei Orgànica d'Estabilitat que obligava el Govern a remetre la senda al Congrés abans del proper dilluns, dia 27 d'agost.

En virtut de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, el Govern compta amb un termini d'un mes, que venç el 27 d'agost, per tornar a aprovar uns nous objectius i remetre'ls a les Corts Generals, on havien de ser refrenados tant pel Congrés com el Senat.

El Govern havia d'aprovar de nou aquest camí després del rebuig del Congrés als objectius proposats l'Executiu el passat mes de juliol. Llavors, únicament PSOE i PNB van recolzar la senda d'estabilitat pressupostària, vots suficients davant del rebuig de PP, Ciutadans, UPN, Foro Asturias i Coalició Canària.

Precisament, acabar amb el poder de veto del Senat, on el PP té majoria absoluta, ha estat una de les exigències de Units Podem per donar suport, aquesta vegada sí, la senda d'estabilitat proposada pel Govern. Una exigència acceptada i acordada aquest dimecres, i que comptaria amb el suport d'ERC, PDeCAT i PNB.

Podem no ha mentit en aquesta ocasió. Posarà car al PSOE el preu a pagar per aprovar els seus propis pressupostos, si és que ho fa i no provoca, com és previsible, un cisma en l'esquerra segons s'acostin les eleccions. A més s'ha delatat sense complexos. No es tracta de negociar amb el PSOE uns comptes públics expansives, arriscades amb el dèficit i confiscatòries per a la classe mitjana. Es tracta, com va sostenir ahir Pablo Echenique, de «eliminar l'última palanca de poder del PP» i de trencar les normes no escrites de la nostra convivència democràtica.

Podem ha presentat l'acord com un avanç arrencat el PSOE en pro de la «governabilitat progressista». Vol dir que acaba amb qualsevol possibilitat d'influència per part del PP i converteix aquest, per tant, en un ostatge a les mans. Resulta lògic que Podem rendibilitzi una de les seves poques iniciatives en els últims mesos. Tot i així, la fatxenderia té bastant de cert. Cada vegada es percep millor com, per seguir a La Moncloa, Pedro Sánchez fa seves propostes que li haurien de ser alienes, com aquesta de passar per sobre del Senat.

Per a Pedro Sánchez la democràcia és una molèstia, el poder executiu no ha de respectar les competències del legislatiu, tota aquesta Espanya representada pels adversaris, és a dir per la majoria del Partit Popular al Senat, és una rèmora. Per a què comptar amb ella? Aquest va ser un greu error de Sánchez en quedar a l'atzar de Podem, perquè l'objectiu d'Esglésies mai es limitarà a ser el porta-maletins del PSOE i tard o d'hora l'esquerra es fracturarà davant les urnes.

miércoles, 25 de octubre de 2017

El control de despeses en la Generalitat mostra un malbaratament mensual de 660 milions

El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras | EFE

Quin percentatge de la despesa va a finançar partides essencials i quina part va a qüestions accessòries i prescindibles?

Al llarg dels últims anys, els governs autonòmics han estat incapaços d'aprofitar la recuperació econòmica per acabar, per fi, amb els números vermells dels pressupostos. Pel flanc de l'esquerra, PSOE i Podem han insistit que l ' "austeritat" ha estat excessiva. Pel costat de la dreta, PP i Ciutadans han mostrat un discurs més moderat, però igualment han defensat un gir cap a polítiques de despesa més expansives.

"No hi ha marge per a més retallades". És la contestació que donen polítics d'un i altre signe cada vegada que algú recorda el forat pressupostari que encara segueixen tenint les administracions públiques espanyoles. Però, fins a quin punt és això cert? És cert que ja no hi ha partides susceptibles de ser retallades?

Catalunya

Prenguem el cas de Catalunya. La decisió de controlar directament dels comptes de la Generalitat, anunciada pel Ministeri d'Hisenda el passat mes de setembre ens permet avaluar quin percentatge de la despesa va a finançar partides essencials i quina quota dels pressupostos autonòmics va consignada a un altre tipus de qüestions.

En virtut d'aquestes mesures de control fiscal, l'Executiu es compromet a seguir finançant tot allò considerat com a "serveis essencials". En aquest epígraf entrarien la sanitat, l'educació, el sou dels treballadors, la seguretat, l'assistència social i els pagaments a proveïdors privats que contribueixen a finançar aquests serveis.

Totes les altres despeses queden congelats, en virtut d'un acord de no disponibilitat sobre aquells epígrafs pressupostaris vinculats a un altre tipus de prestacions o programes de despesa. De fet, per evitar qualsevol possible frau, tots els desemborsaments han de venir recolzats per un informe de la Intervenció de la Generalitat.

Cal recordar que, en termes de recaptació, els ingressos fiscals que es transfereixen a la Generalitat de Catalunya ascendeixen a 1.400 milions d'euros cada mes. Aquests ingressos es deuen a tres grans figures fiscals: IRPF, IVA i impostos especials. Hisenda s'encarrega de recollir la recaptació que generen aquests aquests gravàmens i de repartir les rendes obtingudes entre les diferents autonomies.

Doncs bé, després del primer mes de supervisió de les despeses, el Govern central ha detectat que només necessita 940 milions d'euros per complir amb els compromisos de despesa que es consideren essencials. De manera que, sobre un total de 1.400 milions transferits cada mes, només 940 milions van a parar al tipus de conceptes descrits amb anterioritat.

Els 460 milions restants -el 33% del total- es van a transferir a un compte que el Govern de Mariano Rajoy ha obert al Banc d'Espanya. Però la cosa no s'acaba aquí. Cada mes, la Generalitat gestiona tributs com l'Impost de Transmissions i Actes Jurídics Documentats, l'Impost de Successions i Donacions, els tributs sobre el joc, les taxes per serveis públics ... En total, s'estima que això suposa un ingrés mensual de 200 milions d'euros. Per tant, el desfasament arribaria als 660 milions d'euros.

Malbaratament en els serveis "essencials"

Aquest malbaratament no inclou el desfasament en què també poden incórrer les administracions públiques a l'hora de prestar serveis bàsics. Seria un error pensar que cada cèntim invertit en sanitat o educació està ben gestionat. Comunitats com Madrid han demostrat que es pot aconseguir millors resultats amb menys desemborsaments. La clau és l'eficiència, no l'augment continuat de la despesa. Però, fins i tot donant per bo que cada euro invertit en despeses socials està ben emprat, el control de despeses de la Generalitat revela que el malbaratament és més que notable.

No cal dir que la mateixa situació es reprodueix en moltes altres comunitats autònomes. No estaria de més, per tant, que el govern d'Espanya apliqués la Llei d'Estabilitat Pressupostària a les altres regions, ja que intervenir els comptes per congelar les despeses no essencials permetria acabar d'una vegada amb els problemes que es deriven de la despesa descontrolat del estat.

Lliure mercat