La portaveu socialista Adriana Lastra i el diputat del PNB Aitor Esteban, aquest dimarts al Congrés dels Diputats. BERNARDO DÍAZ
Pedro Sánchez ordeix un frau per burlar el veto del Senat al seu Pressupost
Desesperat per aconseguir una reforma exprés de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, amb la qual aprovar la nova senda de dèficit i salvar els Pressupostos amb més despesa pública, com li exigeix Podem per donar el seu vistiplau, el Govern va aquest dimarts mà d'una argúcia que desperta dubtes legals per saltar-se la decisió de la Mesa del Congrés. On la majoria que formen el PP i Ciutadans rebutja qualsevol accelerada en els temps parlamentaris i que condemna a la reforma instada per Pedro Sánchez a una tramitació lenta al Congrés i, posteriorment, al Senat.
Davant d'aquesta situació de «bloqueig» -denuncia el PSOE-, el Grup Parlamentari Socialista va presentar a última hora de la tarda una esmena en una llei que no té res a veure amb els pressupostos ni el dèficit. Es tracta d'una proposició de llei sobre formació de jutges contra la violència de gènere que s'està tramitant en l'actualitat.Utilitzant aquest canal obert en el Registre del Congrés, el PSOE va colar una esmena per canviar la Llei d'Estabilitat Pressupostària en el seu apartat 15.6, que fa referència a la capacitat de veto del Senat a l'hora d'aprovar la senda de dèficit. Per prendre-li aquesta potestat i afavorir que l'última decisió la tingui al Congrés en el cas que el Senat votés en contra. El que ja sap que succeirà perquè el PP té majoria absoluta.
Intenta tocar el sostre de despesa aprofitant l'esmena a una norma sense cap relació
La sorpresa va ser majúscula i l'estupor va córrer entre els grups de l'oposició i alguns juristes consultats per aquest diari, ja que es tracta d'una pràctica en desús des de fa moltíssim temps. És més, fonts parlamentàries adverteixen que demanaran un informe als lletrats del Congrés per saber si aquesta pràctica entra dins de la legalitat al tractar-se d'una reforma d'una llei orgànica, és a dir, una norma d'alta importància perquè desenvolupa els drets fonamentals recollits a la Constitució. En aquest cas, en l'article 135.
Fonts socialistes justifiquen la martingala com «una cosa habitual i constitucional» i que, fins i tot, apunten, han fet anteriorment altres governs. Perquè, asseguren aquestes fonts, quan es tramita una llei orgànica «es pot ajustar una altra». Una estratagema que argumenten davant el «bloqueig» ocasionat pel PP i Ciutadans a la Mesa del Congrés i el seu rebuig a tramitar la reforma mitjançant lectura única sense escoltar l'opinió a favor de la Junta de Portaveus.
Enfront de l'opinió del PSOE, els lletrats consultats per aquest diari recorden l'existència d'una sentència del Tribunal Constitucional dictada precisament per evitar aquesta pràctica que era molt habitual al Senat. En virtut de la mateixa no és admissible a la cambra alta introduir esmenes que no tinguin res a veure amb l'objecte del text legal en què es pretenen inserir.
Els experts avisen d'una sentència del Constitucional contra una pràctica similar
Els experts asseguren la possibilitat que els lletrats del Congrés puguin argumentar que, per analogia amb el Senat, també a la cambra baixa és aplicable el que estableix el Tribunal Constitucional i, per tant, no es permeti esmenar una llei a través d'una altraque en res tingui a veure.
En aquest cas, l'assumpte és especialment sensible a l'hora de les formes, com subratllen també altres fonts, ja que es tracta de treure una competència a una altra Cambra. Una cosa sempre delicat.
Davant el que pugui passar, el PSOE mantindrà oberta la reforma ordinària de la llei, després de la seva admissió aquest dimarts pel Congrés. I les fonts socialistes apunten que si la Taula admet la lectura única desistirà d'aquesta via.
Sánchez juga amb la Constitució com a cortina de fum o per a alguna cosa pitjor
El Govern intenta tapar els problemes del president amb la tesi llançant una idea que abans havia rebutjat i que estimula, en tocar la Constitució, a l'independentisme i al populisme.
En un altre ostentació de frivolitat que substitueix la proposta tranquil a la ocurrència publicitària, Pedro Sánchez ha anunciat una mesura que, en realitat, ni és seva ni la va recolzar quan altres la van presentar. Des de 2013 l'ara president del Govern ha rebutjat la desaparició del aforament per als polítics, ora proposta per UPyD, ara per Ciutadans. I inclòs, per cert, al programa del PP.
Si a Sánchez li hauria semblat interessant aquesta proposta, o no l'hagués menyspreat en el passat recent o, ara, s'hagués assegut a promoure-amb el partit de Rivera, que de fet ja l'ha portat al Congrés, i amb el de Casado, que la inclou en el seu full de ruta.
Els independentistes veuran una oportunitat d'incloure en aquest debat el seu conflicte; i Podem ho endolcirà per defensar el dret a decidir.
Prescindir d'aquest suport i presentar la reforma per commemorar els seus primers cent dies al Govern -una altra operació de màrqueting innecessàriament revela la seva intenció: desviar l'atenció de la polèmica sobre la seva tesi doctoral, que dista molt d'haver acabat, per molt que el afectat i els seus altaveus facin l'impossible per enterrar-la.
Un president feble i frívol
És tan bast l'intent com però eficaç, veient com la pràctica totalitat de mitjans de comunicació han variat la seva agenda per centrar-se en l'enèsima ocurrència sanchista, especialment perillosa per una poderosa raó: agitar la bandera de la reforma de la Constitució des d'un Executiu que depèn dels dos blocs ideològics que més volen enterrar-la és una lamentable manera d'alimentar aquestes intencions.
Els independentistes veuran una oportunitat d'incloure en aquest debat el seu etern conflicte, mentre que Podem ho endolcirà per defensar, en la pràctica, l'inexistent dret a decidir. Fins i tot el model d'Estat, amb una monarquia parlamentària, pot ser ara objecte de discussió. En el pitjor moment possible, amb el president més feble de la democràcia i, en conseqüència, amb els socis de La Moncloa més exigents i decisius.
Per molt d'acord que Cs i PP puguin estar amb aquesta proposta de Sánchez, plagi d'altres, han d'evitar caure en el seu joc
Si a més Sánchez està pensant que un eventual desaforamiento dels càrrecs públics -que ara no són impunes; simplement tenen al Suprem per referència, sense possibilitat de recurs per cert- pot perjudicar Casado; es confirmarà la seva tendència a jugar amb els assumptes estructurals de l'Estat en funció dels seus interessos individuals i curt termini.
Lleugereses
Per molt d'acord que Cs i PP puguin estar amb aquesta proposta de Sánchez, plagi d'altres per ell avortades, han d'evitar caure en el seu joc. Perquè fins i tot en el cas que posar en solfa la qüestió territorial no sigui la intenció del president, aquesta pot ser la conseqüència de les seves lleugereses.
