Colòmbia expulsa i envia de tornada a la portaveu de Podem Madrid per tramposa

Lorena Ruiz-Huerta es fa un selfie a l'avió que la portava a Bogotà.

La portaveu de portaveu de Podem a l'Assemblea de Madrid, Lorena Ruiz-Huerta, ha protagonitzat aquest divendres un nou incident amb un representant morat. En aquest cas, ha estat internacional. El Consell Nacional Electoral (CNE) de Colòmbia ha revocat la seva credencial d'observadora per als comicis presidencials d'aquest diumenge pel seu suport públic al candidat d'extrema esquerra Gustavo Petro.

Segons la resolució del CNE, amb el suport de Ruiz-Huerta a Petro, exalcalde de Bogotà, "es vulneren els principis de neutralitat i imparcialitat que inspiren a les missions internacionals d'observació electoral". Així, l'organisme va decidir, mitjançant la resolució número 1.439 amb data de 14 de juny, revocar "l'acreditació reconeguda pel Consell Nacional Electoral com a Observadora Internacional a Lorena Ruiz-Horta", tal com informa l'agència Efe.

"Se li va revocar la credencial perquè no venia a fer missió d'observació, sinó que estava fent proselitisme obertament", expliquen fonts d'aquest òrgan a Efe que afegeixen que "diversos mitjans de comunicació" van denunciar la parcialitat de Ruiz-Horta.

En la resolució, el CNE detalla que s'ha d'informar als "ministeris de l'Interior i de Relacions Exteriors" i que es faculti l'Assessoria de Relacions Internacional del Consell perquè "realitzi totes les actuacions necessàries en compliment del present acte administratiu".

Després d'embarcar amb rumb a Colòmbia, Ruiz-Huerta va publicar diverses fotos al seu perfil de la xarxa social Twitter ja asseguda a l'avió en què va viatjar a Colòmbia. En els comentaris ja feia campanya a favor de Petro.

Lorena Ruiz-Huerta

✔@LorenaRuiz_H

Rumbo a Bogotá para participar en las elecciones del domingo como observadora internacional. El pais que firmó un histórico acuerdo de paz hace un año y medio tiene la posibilidad de hacer a Gustavo Petro presidente de un país tan maravilloso como hambriento de justicia social.

Desconeixien les intencions d'Huerta

Des Podem expliquen a Libertad Digital que desconeixien que la Lorena Ruiz-Huerta viatjaria a Colòmbia. "Anava pel seu compte, no va informar a Podem", sentencien des de la direcció de la formació estatge.

Expliquen també que el seu portaveu a l'Assemblea "ha comès un error" fent campanya per Petro quan anava d'observadora i que "no saben com ha pogut passar-li això perquè ella és advocada, coneix el procediment internacional i com s'actua en aquests casos".

Pirañas al bidet de Podem

El pols obert entre Pablo Iglesias i Iñigo Errejón porta camí de convertir-se en un culebró. A poques hores de l'avançament pra conformar les llistes de Podem ha acabat provocant una de les crisis més greus en la curta història del partit, amb la filtració accidental d'un document en el qual es traçava un pla per arrabassar la direcció a Iglesias. Tant Bescansa com Errejón es van desmarcar del contingut del document i la primera va culpar a un dels seus col·laboradors de l'error. Les seves explicacions no van convèncer, tot i que encara no se sap si la direcció prendrà algun tipus de mesura amb ella.

Després quatre hores de silenci absolut per part de la direcció per l'escàndol de la filtració d'un esborrany de Carolina Bescansa, el líder d'Podem ha comparegut acompanyat de Errejón i Espinar. Allà ha anunciat el tancament de l'acord del qual no forma part la tercera família del partit, els Anticapitalistes, en els quals es referència la portaveu a l'Assemblea, Lorena Ruiz-Huerta.

Resultat que aquest dijous, Íñigo Errejón va recollir una derrota després de la roda de peça en la qual Pablo Iglesias l'obligués a integrar Ramon Espinar al que no suporta com a número tres en la seva llista per a la Comunitat de Madrid però aquest divendres s'ha venjat. Errejón ha contestat col·locant a Tania Sánchez com el seu número dos de la candidatura.

Elegir el seu número dos era una de les poques concessions que Pau Iglesias li havia donat a Errejón aquest dijous durant les seves converses per formar una "llista unitària" després que es conegués que Bescansa havia ordit un pla amb l'exnúmero dos Podem per enderrocar a Pablo Iglesias.

No s'anava a atrevir

Pensaven a la cúpula que no s'anava a atrevir a col·locar a Tania Sánchez com a dos i que triaria un altre tipus de perfil però Errejón ho ha fet. "És un honor anunciar-los que Tania Sánchez m'acompanyarà de número dos a aquesta candidatura. És una persona d'enorme experiència en la política madrilenya amb la que porto treballant des de fa un any".

Segons Errejón, "Iglesias ha estat el primer a saber-ho i m'ha dit que li semblava bé. Ja sabia que portàvem molt de temps treballant en una alternativa per a la Comunitat de Madrid. I ja sap de la seva experiència sobrada en la política madrilenya i de la seva coneixement de les necessitats en termes d'infraestructures, econòmics ... Crec que no ha estat una sorpresa per a ell ", ha assegurat als passadissos del Congrés.

Amb aquest panorama, ara, des de la direcció de Podem avisen que aquest segon lloc a la llista no és definitiu ja que els inscrits encara han de votar i podran descol·locar l'ordre triat per Errejón. "Els inscrits han de votar", sentencien una i altra vegada des de la direcció del partit.

Tania Sánchez, el gran suport del errejonismo

L'elecció no és casual ja que Errejón i Tania Sánchez fa mesos que treballen junts per aquesta candidatura. Sense oblidar que l'antiga dirigent d'Esquerra Unida es va canviar de bàndol, a l'errejonismo, en un moment crític per a Podem.

Va ser al setembre de 2016, quan en el partit es disputaven les primàries per elegir el seu secretari general a la Comunitat de Madrid, quan Sánchez va decidir donar suport a Rita Maestre que, finalment va perdre enfront de Ramón Espinar. Aquest suport en el seu dia és compensat ara amb un segon lloc per l'Assemblea de Madrid. Una cambra autonòmica que, d'altra banda, ja coneix Tania Sánchez. Des del 2011 fins 2015 va ser diputada d'Esquerra Unida per l'Assemblea.

Quan Podem començar a caminar (2014), Pablo Iglesias i els seus van prometre que el nou partit res anava a tenir a veure amb les altres formacions espanyoles: amb els seus cercles i assemblees obertes, havia de ser un partit de "la gent" i per "la gent"; un partit totalment compromès amb la democràcia interna en què la cúpula anava a a obeir als militants. Per fi la política s'anava a fer de baix a dalt.

Només quatre anys després, la clamorosa veritat és molt diferent i l'autèntica naturalesa de Podem ha quedat en evidència en repetides ocasions; sense anar més lluny, en la ferotge i alhora patètica lluita interna que està experimentant per l'elaboració de les llistes electorals a la Comunitat de Madrid.

La formació estatge és el que han estat sempre tots els partits d'extrema esquerra: un escenari molt propici per al caïnisme on els caps exerceixen el poder de manera implacable i exigeixen obediències canines. Tot això explica la pervivència de Podem, aquesta aberració democràtica que tant de bo acabi aviat en el seu lloc natural, la marginalitat extraparlamentària.

"Ni mitja ximpleria, Íñigo" ... Pablo Iglesias dixit

Pablo Iglesias en una imatge d'arxiu.

Pablo Iglesias va comparèixer aquest dijous davant els mitjans amb rictus de disgust. Estava clarament molest pels dubtes que havia propagat Íñigo Errejón sobre la seva candidatura a la presidència de la Comunitat de Madrid. Les paraules del secretari general, dirigides al seu exnúmero dos, van tenir una duresa molt per sobre del que és habitual: "Ni mitja tonteria ni marejar la perdiu amb qüestions internes". Aquesta reprimenda no ha agradat gens a membres de Podem, entre ells algun errejonista, que parlen de "to exagerat i fora de lloc".

La polèmica pel format i temps de les primàries ha fet saltar la treva dels últims 14 mesos, quan després del congrés de Vistalegre II es va assolir un pacte entre tots dos perquè el errejonismo sortís de la política nacional per recloure en la política madrilenya. El problema és que aquest aterratge s'ha de donar amb una adreça autonòmica de Podem absolutament afí a Esglésies i que lidera Ramon Espinar.

El principal punt de desencontre se centra en el número dos. Errejón vol que sigui de la seva total confiança, i davant aquesta tessitura, des del pablisme s'ha acceptat aquesta màxima, però posant sobre la taula el nom de Rita Maestre, actual portaveu a l'Ajuntament de Madrid. Una forma d'intercanvi, doncs la seva intenció seria que el número dos a la candidatura que previsiblement liderarà Manuela Carmena el ocupés el exJemad i secretari general municipal, Jose Julio Rodríguez. Per aquest motiu fonts pròximes a Errejón reconeguin que les negociacions per a la llista a la Comunitat de Madrid es realitzen amb la vista posada en el procés per a l'Ajuntament de Madrid.

Entre els noms que es postulen des de l'entorn errejonista per acompanyar al cap de llista a la Comunitat de Madrid en els llocs de sortida destaquen, a més de Maestre, la diputada estatal Tania Sánchez, que sempre ha declarat la seva preferència per la política madrilenya i té un seient a la direcció autonòmica, o les diputades regionals Clara Serra i, sobretot, Mónica García. Aquesta última va ser nomenada a finals de desembre nova presidenta del grup parlamentari, en substitució de Marc Candela, a proposta del secretari general autonòmic, Ramón Espinar.

I aquí s'explica l'origen del conflicte, que va arrencar quan Espinar tracte de col·locar a Errejón un format de primàries que fins ara no s'havia celebrat a Podem. I que consisteix a fer-les en "dos temps". Una primera votació per triar en tot just un mes al cap de llista per a les eleccions autonòmiques de 2019 i, "més endavant", una segona votació per a configurar la llista. La separació d'ambdós processos (que en quatre anys de Podem han anat sempre de la mà) fa que Errejón podria trobar-se ja com a candidat oficial que tant l'equip de persones (la llista) com el projecte polític fossin aliens a la seva línia si el pablisme trenca la baralla i baralla per fer-se amb aquesta candidatura.

Per aquest motiu Errejón hagi condicionat la seva participació a què es facin les "coses bé", és a dir, al fet que es continuï amb el format habitual (votació de candidat i de llistes a la vegada) i que així pugui liderar un projecte "seriós" en què "la persona que encapçala, l'equip i el projecte van junts i de la mà".

Aquesta petició de Errejón ha enervat Iglesias, que en un to enfadat i contundent ha renyat a través dels mitjans a Errejón, advertint fins a en tres ocasions que no consentirà "ni mitja tonteria". "La gent no ens consentirà ni mitja ximpleria. El mandat que tenim de la gent és guanyar el PP i ni mitja tonteria amb qüestions internes", ha emfatitzat en declaracions al Congrés

Iglesias, que ha qualificat de "sensat" que la prioritat sigui triar ja el candidat, tal com ell havia exigit uns dies abans, ha advertit a Errejón que els militants "no van aa permetre que ningú es dediqui a marejar la perdiu ni a tonteries quan estem parlant de guanyar al PP ". Per tot això, s'ha mostrat "convençut" que es va a presentar a les primàries. Tot i que no ha dit res del format.

I és aquí és on hi ha la clau de la polèmica. Errejón insisteix que fer les coses "bé" és seguir com s'ha fet sempre. "Mai ho hem fet així. Mai ha estat per separat", s'ha queixat Errejón aquest matí al Congrés, recordant que les primàries a Podem sempre s'han celebrat a la vegada, perquè el candidat pogués defensar equip i projecte. Ja sigui en votacions per a càrrecs orgànics o votacions per a una cita electoral.