2018 va tancar amb 13.012 persones en el Registre de Menors Estrangers no Acompanyats.
Espanya s'ha convertit en la primera porta a Europa de persones migrants, amb més de 65.300 arribades per vies irregulars en 2018, de les quals 6.063 van ser menors no acompanyats que van arribar per mar. La xifra de menors estrangers sols que van accedir a costes espanyoles en 2018 ha augmentat gairebé un 160% respecte a 2017, quan es va comptabilitzar l'arribada de 2.345 nens i nenes per la via marítima.
D'acord a dades del Ministeri de l'Interior, 2018 va tancar amb 13.012 persones en el Registre de Menors Estrangers no Acompanyats (MENAS). Les xarxes socials han recuperat una intervenció del jutge de menors Emilio Calatayud en què alerta del problema que suposa per a Espanya: «Ja estem saturats».
L'acollida obligada d'il·legals menors d'edat només a Ceuta i Melilla li ha costat a Espanya 20.440.000 d'euros en els últims cinc anys; una quantitat amb la qual els últims governs s'ha vist obligat a finançar a les dues ciutats autònomes per l'afluència massiva i en progressió de menors estrangers. El greu és que el finançament es va duplicar el 2017 respecte a 2016, i que aquest any de 2018 podria arribar a duplicar-respecte l'any anterior. Seria la conseqüència de l' 'efecte crida' de Pedro Sánchez. Les denominen els MENAS (menors estrangers no acompanyats).
La situació creada per la immigració il·legal és tan greu i amb conseqüències econòmiques tan importants per a Espanya que el Govern ha aconseguit de Brussel·les que les despeses relatives als MENA (Menors Estrangers No Acompanyats), entrin en el marc europeu del Fons d'Asil, Migracions i Integració (FAMI). Els MENAS constitueixen casos especials precisament perquè són menors d'edat i tenen altres necessitats en estar més protegits els seus drets com a menors. No solament entren per Ceuta i Melilla, sinó que la Policia espanyola ha detectat màfies marroquines i algerianes especialitzades en introduir via pasteres a menors a la Península, i que aquesta progressió ha ascendit de forma geomètrica en els últims dos anys, però especialment després del canvi de política operat a Espanya amb l'arribada al poder del Govern de Pedro Sánchez i dels seus socis de Podem.
No obstant això, excepte en el cas de Ceuta i Melilla, resulta difícil establir quant costa globalment l'atenció als MENA en tot el territori nacional, atès que aquesta atenció forma part de l'àmbit de competències de les comunitats autònomes, que assumeixen la seva tutela en el exercici de les seves funcions en matèria de protecció del menor. Per a aquesta acollida, les administracions autonòmiques compten amb pressupostos propis, d'acord amb la distribució que cada any es realitza en el marc del finançament autonòmic.
Problemes també per la Fiscalia
No obstant això, segons dades preliminars, en el registre del Ministeri de l'Interior a data 30 d'abril d'aquest any 2018 hi havia censats ja un total de 6.248 MENAS, mentre que, segons les últimes dades oficials facilitades per l'anterior ministra de Sanitat, Benestar Social i Consum, Carmen Montón, després de la reunió de la Comissió Delegada d'Assumptes Migratoris celebrada el passat 2 d'agost a la Moncloa, l'increment en el nombre de menors estrangers no acompanyats a Espanya i que són atesos pels serveis de protecció al menor de les comunitats autònomes ha experimentat un salt qualitatiu: entre els mesos d'abril i agost s'havia incrementat en 1.000 menors més, el que oferia unes xifres superiors als 7.000, el que suposa un 12% més que tres mesos abans. Òbviament, en augmentar les entrades, augmenta també el cost i, per tant, l'aportació especial del Govern a determinades ciutats o comunitats autònomes per fer front a aquesta situació.
Però constitueix un altre problema també afegit per a la Fiscalia, que en el seu Memòria Anual ja fa referència al fet que l'entrada de menors migrants no acompanyats a Espanya va créixer un 398% el 2017 -es va passar de 588 entrades oficialment registrades el 2016 a 2.177 entrades en 2017 -. Segons aquesta Memòria, el 97 per cent d'aquests menors són de sexe masculí i, majoritàriament, procedeixen del Marroc (56,3%) i Algèria (19,9%), seguits per països de l'Àfrica Subsahariana com la República de Guinea (8,4%), Costa d'Ivori (7,5%) o Gàmbia (2,8%). Aquest augment en l'arribada dels menors ha desembocat en una pujada de les diligències preprocessals de determinació d'edat dels mateixos, que s'han xifrat en 5.600 i que suposen un augment del 48% respecte a les incoades el 2016, que van ser de 2.971 .
Per adonar-se del problema creat per les màfies, el registre intern de la Fiscalia apunta que durant l'any 2017 s'han incoat 254 procediments que tenen per objecte teòric la persecució de delictes de tràfic d'éssers humans -24 més que l'any anterior-, 103 persegueixen la tracta amb fins d'explotació sexual, vuit la tracta laboral, dos el tràfic per a la mendicitat, dues el tràfic per a la realització d'activitats delictives, cinc per a matrimonis forçosos i una per a l'extracció d'òrgans.
Blanca Arbell alcaldessa d'ERC, factura 8.000 euros al dia per allotjar menes
Blanca Arbell, primera edil de Canet de Mar, fa caixa amb la seva casa de colònies, on s'allotjava un dels joves acusats de violar una menor dissabte passat
Quant cobra Blanca Arbell, alcaldessa d'ERC de Canet de Mar, per acollir menors estrangers no acompanyats (MENA) a la casa de colònies de la seva família? L'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya es neguen a donar la xifra. Fonts del sector la situen en 155 euros per menor i dia, el que equival a 8.000 euros al dia de facturació (bruta) i 2,9 milions a l'any, xifra de la qual s'han d'també descomptar despeses. Això és important en la mesura en què un dels joves acusats de violar una menor dissabte al municipi s'allotjava a Can Brugarola, l'alberg provisional.
Cap administració és capaç d'explicar la quantitat que cobra la família de Blanca Arbell Brugarola, alcaldessa d'ERC de la localitat costanera, per allotjar a 50 menors tutelats a casa de colònies. Ni el consistori, ni el Departament català de Treball, Afers Socials i Famílies, ni EDUVIC, la fundació que porta el projecte de Can Brugarola. Preguntats per la qüestió, les respostes han estat evasives o han rebutjat directament contestar. Només EDUVIC, un dels conglomerats que es lucra amb l'estada i integració dels MENA a Catalunya, ha admès que "és un contracte de serveis" atorgat per Treball. Admet també que un dels dos joves estrangers acusats d'agredir sexualment una menor i gravar-s'allotjava a l'allotjament. Tots dos han estat condemnats a tres mesos de règim tancat per la seva presumpta participació en el delicte sexual.
"És un secret d'ERC de Canet"
Aquest secretisme no agrada a l'oposició. Fonts del PP han recordat que han demanat l'expedient de contractació del servei en el ple municipal, però ERC es va negar a ensenyar-ho. Esquerra va rebutjar també que ho fessin els seus socis de govern [Som Canet, Canetencs Independents i PSC]. "Mai es va esclarir quant estava cobrant la família de l'alcaldessa per allotjar els menors al domicili i l'oposició va censurar l'executiu local per aquesta manca de transparència", asseguren les mateixes fonts.
"El que han fet és bloquejar el debat i ser opacs, tant per part del govern local com per part del Govern català. No han frenat el debat sobre aquest centre i el seu finançament amb diners públics. Diuen [ERC] treballar per a la integració, però ja ha quedat clar que aquesta no és possible a aquesta escala, amb 50 menors en una població petita com Canet de Mar. a Calella (Barcelona) ja ho han admès i aquí seguim sense voler reconèixer la veritat. l'acollida s'ha d'organitzar d'una altra manera i, per descomptat, ser transparent i dialogada amb els veïns ", mantenen les mateixes fonts.
"Opacitat"
Treballadors socials contractats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) han insistit a aquest mitjà que l'organisme paga a les entitats 155 euros per menor i dia. Aquesta quantitat és la que estaria injectant EDUVIC a Can Brugarola, la casa de colònies de l'alcaldessa de Canet de Mar i on s'allotjava un dels joves que, presumptament, el dissabte va agredir sexualment una nena dissabte mentre un company seu ho gravava .
"És el que cobren els centres de primera acollida. Els Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) facturen menys. Els Centres d'Atenció Integral (CAI) si surten una mica més cars a l'administració pública", enumeren els treballadors socials a aquest mitjà . I afegeixen: "Les entitats poden ingressar més mitjançant cursos per als MENA la realització i contingut ningú controla. Sense parlar de la situació de precarietat dels educadors. El Col·legi d'Educadors Socials (CEESC), què fa? A què es dedica ? No hi ha control cap, els contractes són de precarietat absoluta i et fan fora a l'mínima ", lamenten.
Cal recordar que ni el Govern, ni l'Ajuntament de Canet de Mar ni EDUVIC, el conglomerat dirigit per Adela Camí Dealbert, no han volgut aportar, la veritat és que és un molt bon negoci per a Blanca Arbell. L'alcaldessa és administradora única, segons el Registre Mercantil a la societat Can Brugarola SL, que gestiona la casa de colònies a la qual ha contractat l'entitat social per encàrrec del seu propi partit: ERC.
