Una campanya esperpèntica per uns temps incerts

Les eleccions anticipades d'Artur Mas per convertir aquestes en un fals plebiscit per a una hipotètica independència, s'han convertit en un guirigall increïble. La meva decisió d'anar explicant dia a dia del que estava passant i el meu interès per conèixer fins on serien capaços d'arribar amb els seus deliris els polítics mediocres que han concorregut a les mateixes.

Els nacionalistes han aconseguit sembrar la confusió en l'electorat gràcies a una eficaç propaganda, sembrada de falsedats, mitges veritats i simplificacions. Avui mateix publiquem el contingut d'un vademècum de l'Assemblea Nacional de Catalunya per adoctrinar als ciutadans, que sembla ideat per un deixeble avantatjat de Goebbels.

Va començar el 11 de setembre, el primer acte del cop d'estat del 27S, amb la Diada apropiada per a estrany grup dels Junts per l'x% i altres separatistes. Amb aquell multitudinari i excloent crit separatista a l'avinguda Meridiana de Barcelona, ​​arrencava la campanya electoral per a les eleccions del proper diumenge. Amb els seus membres uniformats al nord-coreà que preconitza el que va a succeir en el futur si triomfa el projecte secessionista, que s'ha apropiant d'una festa que hauria de ser de tots els catalans.

El pitjor ha estat el to insultant i guerracivilista d'Artur Mas, que en les seves últimes intervencions ha recorregut a la dialèctica amic-enemic, ratllant als que no estan amb ell com a adversaris de Catalunya. Encara que no li agradi sentir-ho, el seu discurs recorda el dels líders totalitaris en els anys 30, adornat amb una escenografia d'estètica emocional en molts dels seus actes.

Per oposar-se a aquest projecte el PP va tractar d'agafar-se al efecte de Xavier García Albiol durant tota la campanya, tot i que la imatge i el missatge de Sarkozy en el míting de tancament i les detencions d'Alberto Fernández Díaz per defensar els símbols nacionals semblen haver estat les mostres més nítides de l'aposta constitucionalista dels populars. Poc va ajudar en la seva campanya la decisió del ministre d'exteriors, García Margallo, de batre en duel televisat amb Oriol Junqueras.

Des de Ferraz va partir Pedro Sánchez amb destinació a Catalunya. Allà va acompanyar en cada míting a Miquel Iceta, que des del primer acte de partit va marcar la seva carrera electoral al ritme de Queen. Els balls d'Iceta s'han fet cèlebres durant aquests dies i han contagiat a Pedro Sánchez. Tant ha marcat la seva campanya que l'acte de tancament era una gran festa en un local de Barcelona anomenat Valquiria. Allà van parlar d'assajos, de moure l'esquelet i van ballar, van ballar i van ballar fins a quedar exhausts. A sota de tot aquest teatre, res de res.

Per l'esquerra més radical, la CUP ha jugat un discret paper d'acompanyant, aprofitant els vuit escons que li han donat de manera insistent les enquestes per sentir-frontissa en cas que Junts pel Sí no aconsegueixi la majoria absoluta. En el mateix espectre,

Podem s'ha anat desinflant en aquests quinze dies. Un candidat que s'avergonyeix del seu cognom ha estat la imatge de la IU de sempre. En qualsevol cas, Pablo Iglesias no ha dubtat a ser protagonista participant de l'esperpent que ha acompanyat durant tota la cursa electoral. Cèlebres han estat les seves crides a donar "sexe" i "fuet" a Artur Mas, o els seus intercanvis dialèctics amb accent de Sioux i els seus cants: "Coleta estatge no fumar la pipa de la pau amb tu, per Manitu", va entonar el dirigent de Podem.

A més del PP, Ciutadans també ha defensat la legalitat constitucional i ha apostat per la unitat. Amb el seu logo en forma de cor amb les banderes catalana, espanyola i europea, Albert Rivera ha exalçat en cada míting a Inés Acostades, la seva candidata per la Generalitat.

En definitiva, una campanya marcada per les esperpèntiques aparicions de molts dels seus candidats, pels atacs als símbols nacionals i per un no menys esperpèntic debat en què el ministre d'Afers Estrangers espanyol va acceptar com una possibilitat que Catalunya acabi separant d'Espanya.

¿Han perdut el "oremus"?

Davant la proximitat d'unes eleccions autonòmiques que en aquest moment estan discutint com seran, les llistes i coalicions de tal manera que el nerviosisme dels líders independentistes catalans descol·locats per la irrupció de Podem a l'Ajuntament de Barcelona, ​​han entrat en la confrontació frontal de tots contra tots davant la proximitat de les eleccions autonòmiques

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el de la CUP, David Fernàndez, en un article conjunt a El Periódico, adverteixen que "pretendre regalar la demanda social majoritària en un sol criteri, intentar transferir el potencial democràtic a una única opció o reduir el procés a una sola persona és, per ara, no voler entendre el procés mateix i atiar una doble pinça que espanta i que mútuament retroalimenta alguns discursos perversos ".

"Per a uns, és l'estratègia per mantenir-se al poder i no voler acceptar la pluralitat complexa -i els canvis de hegemonía- de la nostra societat. Per altres, és l'excusa fàcil -massa fàcil, gairebé de manual- per simplificar i menysprear les bases del canvi polític i social que vivim i per negar, una vegada més, la possibilitat que el nostre poble decideixi lliurament com construir el nostre futur compartit ". "En aquesta estranya pinça, alguns ens demanen que renunciem a la justícia social ni més ni menys en nom de la llibertat i d'altres ens conviden a renunciar a la llibertat política del nostre poble ni més ni menys en nom de la justícia social ", critiquen.

"Simptomàtic veure algunes esquerres donant l'esquena al dret a l'autodeterminació que tant han vindicat. Singular veure algunes dretes menyspreant unes desigualtats socials creixents. Però no: no cal renunciar a res. Ni ho volem ni sabem. No és temps d'excuses, sinó d'alternatives ", així mateix el president d'ERC, Oriol Junqueras, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, s'han enganxat aquest dijous pel federalisme i la independència. Junqueras ha assegurat que les tesis defensades pels socialistes són "contes de fades".

El líder d'ERC, durant una intervenció a la la Universitat progressistes d'Estiu de Catalunya, s'ha preguntat si "algú creu de veritat que aquesta tardor hi haurà qualificada a Espanya per canviar la Constitució? Però què conte de fades m'esteu explicant?".

"És molt bonic, de veritat que m'agrada molt, i si aquí féssim un exercici d'explicar contes és evident que jo l'hauria perdut", va afegir. En aquest moment, Iceta ho ha tallat i ha assegurat "perdona, contes, contes ... doncs el conte que hem examinat viure el 9 de novembre ...".

"Com s'arribarà al federalisme? Serà difícil, és evident", va argumentar abans de dir que "jo el que impugno no és la independència ni molt menys, perquè és un desig legítim que entenc de molta gent, però el que sí m'atreveixo a dir és que molts camins que es proposen per arribar no són ni més senzills ni més certs dels que nosaltres proposem per arribar a un Estat federal ".

D'altra banda el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, en dos piulades, ha resumit de manera encertada la situació, carregant contra les propostes electorals d'Artur Mas i Oriol Junqueras. "Mas i Junqueras, competint perquè no hi hagi polítics en una llista independentista. Quin disbarat!", Assenyala en un primer tuit.

"Si em cregués aquesta comèdia diria que han perdut definitivament l'oremus. Serietat, si us plau", sentencia en un segon tuit. El president de la Generalitat, Artur Mas, va proposar dies enrere que la societat civil potser encapçalada per la Monja Forcades encapçalés una llista independentista de cara al proper 27-S. ¿I tots aquests senyors ha de posar-se d'acord per formar una candidatura conjunta que porti a Catalunya a la independència? Necessiten unes vacances.

Reunió de pastors ..

Dos dies abans que Artur Mas anunciés les eleccions del "27 aquest" sembla que va tenir lloc una estranya sopar al pub Kitty s del carrer Nau Santa Maria cantonada Numància de Barcelona, propietat de l'íntim de Junior Pujol, Sergi Loughney, avui director de relacions institucionals d'Abertis. Diuen que la trobada la va organitzar Convergència, al pub es va tancar per a l'ocasió, l'esdeveniment era "by invitation only" i en teoria la reserva era absoluta i el secret complet. Però expliquen que el sector nacionalista del happening el va filtrar.

La llista d'assistents sembla ser la següent: el conseller secessionista Felip Puig, els germans estan imputats per blanqueig de capitals; empresaris nacionalistes com Salvador Alemany d'Abertis; el tinent general de Catalunya Ricardo Álvarez Mirall; el general de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo; el fiscal en cap de Catalunya que es va oposar a la querella contra Mas, Romero de Tejada; l'empresari lliure de secessionisme Juan Echevarría (ex sogre de Laporta); el president de FIATC Joan Castells; el de la Cambra de Comerç Miquel Valls i alguns més.

I per descomptat, els polítics. A més de Puig estaven Iceta (PSC), Millo (PPC) i ... Carina Mejías de Ciutadans. No se sap encara de què es va parlar a la reunió, diuen que va ser per abordar "la situació a Catalunya" i que tots van estar d'acord que la secessió seria contraproduent econòmicament. De moment res més, però se sabrà.

És cert que sorprèn que els màxims responsables militars de Catalunya es prestin a aquestes històries. Potser indigna que el fiscal en cap de la regió parli en secret amb aquells a qui només ha de mostrar per exigir el respecte escrupolós a la llei, o fins i tot amb personatges que tenen processos penals oberts. Diuen que Romero va compartir taula "colze amb colze" amb Felip Puig. Segurament escandalitza que els polítics mediocres que a tots ens representen segueixin jugant a cenacles en moments tan delicats. De CiU, PP i PSC no ens sorprèn tant; és el que han fet sempre, què se li va a fer. Encara que alguns en aquests partits no estan d'acord i volen realment una regeneració.

Però què feia Ciutadans a aquest aplec en què tot fa olor de podrit? Per què un partit que es presenta com a alternativa a la política egoista, opaca, corrupta i curta de mires que hem patit fins ara, es presta a aquestes bestieses? No és aquesta tinguda una mostra de tot el que Ciutadans sempre ha criticat? ¿És aquesta la regeneració que exigeixen?

Gràcies a reunions i pactes de silenci similars als del Kitty s, Catalunya ha estat saquejada pels seus polítics durant 35 anys. Gràcies a "arranjaments de cavallers" com els del Kitty s, els Pujol van fer el que els va donar la gana durant dècades mentre que havien impedir miraven cap a un altre costat.

Ni tan sols en el 23F ha un cas de tan desvergonyida col·lusió polític-militar com el protagonitzat per dos generals -Álvarez-Mirall; l'Exèrcit; Gozalo, de la Guàrdia Civil- que, per millor identificació amb els funcionaris de l'Estat disposats a trair els seus més sagrats juraments i rendir-se davant el separatisme català, anaven acompanyats pel fiscal superior de Catalunya, Romero de Tejada, fervorós partidari de la impunitat legal d'Artur Mas després del referèndum separatista il·legal del 9 de Novembre, fins a l'extrem d'enganyar primer i enfrontar-se després amb el llavors fiscal superior de l'Estat, Torres Dulce.

El general Ricardo Álvarez-Mirall ho ha estat tot fins avui en l'Exèrcit de Terra, des màxim responsable a l'Afganistan, fins General Inspector i responsable màxim de la regió militar catalana. La síndrome d'Estocolm o el d'estrès posttraumàtic que sol afligir a militars i civils que afronten missions d'alt risc no va afectar en la lluita contra els talibans afganesos, però sí a l'establir contacte amb els separatistes catalans ("ja gairebé puc seguir una conversa en català ", va declarar a La Vanguardia, després de pocs mesos de" immersió ") entre els" talibans "ocupa un lloc destacadíssim Felip Puig, ex-conseller de Justícia de la Generalitat, i sens dubte mereix figurar Sergi Loughney, soci de Jordi Pujol Ferrusola i cap de protocol del seu pare, el convicte Pujol Soley.

Un cas d'alta traïció

Va ser aquest, que, d'acord amb Puig, va tancar pels generals i el fiscal al Pub Kitty s, de la seva propietat, convertit en una barreja de lògia maçònica i club de cites a què van ser convidats diversos representants polítics, no se sap si per espiar o ser espiats, per rebre o per donar ordres, però en tot cas per parlar amb dos generals i un fiscal que representen la Llei i l'Exèrcit sobre la independència de Catalunya, és a dir, sobre la destrucció de l'ordre constitucional i l'eventual traïció de uns funcionaris del màxim nivell a la nació que un dia van jurar servir.

Dic traïció -en el cas dels generals, alta traïció, encara que fos induïda per les seves superiors- perquè hi ha la remota possibilitat que algun dels polítics no separatistes que van anar al Pub Kitty no sabés al que anava, però el fiscal i sobre sobretot els dos generals sabien perfectament que era un lloc o un acte al qual mai haurien d'anar.

De fet, si el general Álvarez-Mirall no va informar el ministre de Defensa de la reunió, Morenés ha apartar immediatament del seu càrrec i formar-Consell de Guerra per tracte sediciós amb els enemics de la nostra nació. I si va acudir amb el coneixement de Morenés, el ministre i el general han de ser destituïts immediatament i jutjats en els tribunals corresponents. Naturalment, en el cas que Álvarez-Mirall -el tracte Gozalo hauria de ser el mateix- no només actués per ordre o amb permís del seu ministre -és el que hauria d'aclarir al judici- sinó amb l'anuència del president del Govern , és el Cap de l'Estat, Felipe VI el que hauria demanar-li explicacions a Rajoy.

El pas de Pedro Sánchez pel PSC

Ayer Pedro Sanchez estuvo en Cataluña para avalar el nombramiento de Pedro Iceta como secretario general del PSC. Iceta ha sido el único aspirante a dirigir el PSC, una formación en horas bajas y con fuertes discrepancias internas por la cuestión independentista. La mayoría de los alcaldes del cinturón rojo de Barcelona ya han tirado la toalla y apuestan tanto por desmarcarse del PP como para seguir la estrategia de ERC, a quien los augurios demoscópicos aventuran un aumento espectacular de votos en las próximas elecciones municipales. Alli estaban las fuerzas vivas del socialismo menguante con Chacón y su presidenta Susana Diaz. 

Pedro Sanchez es un nuevo personaje del socialismo que dice algo en Sevilla y la contraria en Hospitalet. El nuevo secretario general ha demostrado que no se atreve a ganar autonomía y cede, por el contrario, cede al cambalache que suele acompañar a todos los congresos del PSOE. Si lo hace, se convertiría en una liebre más. Como lo fueron Chacón por Zapatero o Eduardo Madina por Rubalcaba. 'Pedro el guapo' puede terminar por ejercer idéntica trabajo por Susana Díaz con otros experimentados galgos como José Bono o Pepiño Blanco vigilando la carrera, "Su victoria ante Eduardo Madina no tiene tanto mérito como se cree con un ejército como el de Pancho Villa ", como se comenta en el PSOE. 

Alli han vuelto a definir todos ellos como federalistas sin especificar cuál será su modelo con una Cataluña empeñada en ser diferente. Pero la diferencia sigue ahi. El PSOE se muestra dispuesto a respetar la Constitución en España mientras los del PSC seguirán el paso de los republicanos de Oriol Junqueras que no sólo marcan el paso de Artur Mas y CiU, sino que ejercen de caja de reclutamiento de unos socialistas que han asumido el credo nacionalista y la totalidad de sus consignas. 

Miquel Iceta, junto a Susana Díaz y Chacón | EFECon independencia de las personas que elija para su equipo y los cambios orgánicos que incorpore, el nuevo líder tendrá muy complicado reconstruir su partido con un calendario tan apretado. El PSM es una olla a presión y el PSC está fracturado en familias, foto difícil para ganar las legislativas Faltan diez meses para las locales y autonómicas de mayo y 17 para las legislativas, si Mariano Rajoy no las adelanta. 

En caso de que el PSOE no rescate plazas principales como Madrid o Valencia, las miradas se volverán de nuevo hacia Andalucía, donde la propia Susana Díaz, avatares judiciales mediante, confiesa a su círculo de confianza más íntimo que ignora si se ha equivocado o no en su repliegue táctico ya facilitar que el nuevo mesías, casi un forastero llegado de la nada, acampe con tantos empuje en la capital del reino.