Només el 17% de les empreses espanyoles demanaran les ajudes europees

La ministra d'Economia, Nadia Calviño

L'interès de les companyies per aquests ajuts comunitaris disminueix en els darrers mesos en plenes crítiques per la lentitud en el repartiment

L'interès de les empreses pels fons europeus es desinfla segons va passant el temps i les traves burocràtiques estan provocant un retard en el repartiment. Només el 16,6% té previst acudir a les diferents convocatòries per rebre diners amb què modernitzar els seus processos de producció. Un percentatge que ha baixat des del 25%, segons les darreres enquestes realitzades pel Banc d'Espanya a les societats financeres. Unes dades que anticipen que seran un fracàs.

Els bancs han alçat la veu recentment perquè el Govern acceleri la distribució d'aquests recursos (fins a 140.000 milions). Així, la presidenta del Santander va urgir fa uns dies una velocitat més gran en l'aprovació dels projectes. Ana Botín va considerar que aquests diners són claus per mitigar els efectes de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia.

Així mateix, les entitats continuen mostrant la seva disposició a mobilitzar els fons –anomenats Next Generation– per imprimir ritme en la concessió d'aquests ajuts. Unes ajudes que van dirigides, principalment, a materialitzar plans tecnològics i sostenibles. Defensen que compta amb l'experiència dels crèdits ICO i que disposen de tot el canal de sucursals per facilitar el lliurament dels recursos.

"La proporció d'empreses interessades a acudir a les convocatòries relacionades amb els projectes finançats amb els fons europeus s'ha reduït 7 punts percentuals" respecte a l'enquesta de l'últim trimestre del 2021, conclou el Banc d'Espanya.

La burocràcia i la lentitud del Govern trunquen l'accés de les pimes als fons europeus

Només 6.000 empreses s'han presentat a convocatòries d'un total d'1,3 milions de companyies petites i mitjanes amb assalariats

Els fons europeus estan sent un veritable maldecap per al Govern. Tot i que la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, s'entesta a dir que estan agafant velocitat de creuer, el cert és que els diners segueixen sense arribar al teixit productiu espanyol malgrat que les convocatòries s'han accelerat en els últims tres mesos. Una situació a la qual s'ha sumat un nou fiasco: la gran majoria de les empreses espanyoles ni tan sols s'estan plantejant sol·licitar-los,

Aquesta situació de desconfiança en els fons Next Generation s'ha incrementat els darrers mesos en particular entre les petites i mitjanes empreses (pimes), un sector que estava cridat a ser protagonista de la recepció d'aquests recursos. Les empreses coincideixen a assenyalar que bona part de la desafecció per aquests ajuts s'ha produït per la pròpia gestió que ha fet el Govern, endarrerint convocatòries i mantenint gran incertesa respecte de la manera com s'estan mobilitzant.

D'aquesta manera, els experts consultats apunten a l'excessiva càrrega burocràtica, a les dificultats per comprendre els requisits de participació, a la lentitud en el lliurament dels ajuts, al desconeixement sobre la manera com funcionen, a la seva escassa difusió, a la sensació que només estan dissenyades per a les grans empreses i la proliferació de convocatòries exprés que moltes vegades no es coneixen públicament.

Impacte dels fons europeus

Una suma de factors que fan que la majoria de les empreses espanyoles -un 83% segons el Banc d'Espanya- no es mostrin interessats a sol·licitar els 70.000 milions d'ajudes directes de fons europeus. Una situació molt preocupant ja que, segons indiquen les mateixes empreses a aquest diari, si no se sol·liciten els recursos serà impossible que es puguin convertir en la palanca de creixement i transformació econòmica com persegueix el Govern.

L'Executiu confia gran part de la recuperació econòmica –fins i tot fins a dos punts de PIB– als fons europeus, però si les empreses cridades a sol·licitar-los no s'hi interessen, es corre el seriós risc que tot el seu impacte econòmic quedi en aigua de borratges. Si a això hi sumem que són les pimes les menys interessades, tenim un còctel perfecte que pot dinamitar els intents del Govern de transformar el teixit productiu.

Gairebé la totalitat de les empreses espanyoles són pimes amb 1,3 milions de companyies amb salariats i 1,9 milions d'autònoms més. A Espanya només hi ha 5.017 grans empreses. Nadia Calviño ha indicat aquesta setmana que 6.000 empreses ja han acudit a les 520 convocatòries per executar uns 2.400 projectes.

El Govern nega lentitud en el repartiment

El Govern, en canvi, encara no reconeix la lentitud del procés. Tot al contrari. La ministra d'Economia, Nadia Calviño, va assegurar aquest dimecres en un fòrum públic que Espanya «està aconseguint una velocitat de creuer» en la distribució dels Next Generation i va confiar que el 2023 es vegin us palpables de les ajudes a l'economia del nostre país.

Calviño va oferir algunes dades. Ha indicat que 6.000 companyies ja han acudit a les 520 convocatòries per executar uns 2.400 projectes. A més, ha assenyalat que els fons ja estan arribant a les companyies, encara que no ha donat dades concretes sobre aquest punt. L'augment del desinterès de les empreses pels recursos provinents de Brussel·les es produeix en un moment delicat per a bona part del teixit industrial per l'escalada de la inflació. Una pujada que es tradueix en més costos de producció per l'alça dels preus de l'energia.

Tot i això, l'enquesta del Banc d'Espanya reflecteix que les companyies espanyoles pretenen dur a terme inversions per modernitzar-se. «Aquelles actuacions orientades a afavorir l?adaptació de les empreses al nou entorn econòmic després de la pandèmia mantenen una incidència elevada en aquesta edició».

Així, afegeix, el 36% de les societats planeja fer noves inversions en tecnologia, el 22% pensen a ampliar les seves activitats a nous mercats o amb nous productes, i una mica menys del 20% pretenen implantar nous canals de venda. Uns percentatges que, en tots els casos, s'han reduït una mica, però que són superiors a les peticions previstes dels fons europeus.

La despesa pública menja els 223.000 milions de recaptació rècord per la pujada d'impostos

Maria Jesús Montero, ministra d'Hisenda.

L'alça de la inflació -va tancar el 2021 al 6,5%, màxim en 29 anys- ha permès al Govern de Pedro Sánchez reduir el dèficit del 2021 al 6,8%, davant del 8,4% previst inicialment, malgrat que la despesa va augmentar a l'exercici un 9,2%, 26.000 milions d'euros. La ministra d?Hisenda, María Jesús Montero, ha donat per bones les dades d?alguns economistes que xifraven en un 2% la contribució de la inflació a la millora del dèficit. «Però no només ha estat això. La millora no s?explica només per a la inflació perquè ha augmentat l?IRPF, hem pujat l?SMI, ha crescut molt l?Impost de Societats, un 67%…», ha enumerat.

La ministra ha assenyalat que el PIB ha tancat l'any al 6,76% del PIB, 81.521 milions d'euros, cosa que millora en 31.000 milions la dada del 2020. L'Administració central ha registrat un -5,99%, les comunitats autònomes un –0,3%, la Seguretat Social un –1,02%, i els ajuntaments han tingut un superàvit del 0,27%.

Amb aquesta dada, Montero ha aprofitat per treure's una espineta amb els organismes internacionals, que van rebaixar en massa les previsions del PIB al llarg de l'any passat. «Hem millorat respecte a les previsions d?organismes internacionals i el mateix Govern. Tenim 19.500 milions extra per fer front a l'impacte de la invasió d'Ucraïna», ha assenyalat en una compareixença pública per presentar les dades d'execució pressupostària.

L'alça de la inflació ha contribuït a quadrar els comptes malgrat que l'Executiu ha elevat la despesa pública en 26.000 milions d'euros l'any passat, un 9,2% del 2020. En concret, les despeses han pujat a 307.328 milions d'euros , fruit entre altres coses per l'increment de la despesa en salaris en un 3,1%. La ministra ha explicat que es deu tant a l'increment dels sous públics en un 0,9% com a la contractació de nous funcionaris.

La recaptació tributària també s'ha situat en màxims a causa de les pujades d'impostos, com les primes a les assegurances, i la implantació de taxes noves, com les conegudes com a taxa Google i taxa Tobin. Les arques públiques han ingressat 223.385 milions d'euros el 2021, un 15,1% més que l'any anterior: l'IRPF s'ha incrementat un 7,5%; l'IVA un 14,5%; 67,9% l'impost de societats; i un 5% els impostos especials.

Sobre la possibilitat de baixar els impostos, com demana el PP per recolzar el Pla de Resposta aprovat pel Govern dimarts, Montero ha assenyalat que no és efectiu i que no es durà a terme. Abaixar impostos, assegura, seria afeblir l'Estat de Benestar. També ha descartat compassar l'IRPF del 2021 a la inflació, que costarà centenars de milions d'euros en conjunt als ciutadans.

Administracions públiques

El deute del conjunt de les administracions públiques va tancar l'exercici 2021 en 1,427 bilions d'euros, fet que suposa el 118,4% del PIB, més d'un punt per sota de l'objectiu del Govern, d'acord amb les dades publicades aquest dijous pel Banc d´Espanya. L'organisme que encapçala Pablo Hernández de Cos ha confirmat així que el percentatge de deute sobre el PIB amb què es va tancar l'any passat és inferior a l'estimació del Govern del 119,5% per al conjunt del 2021 i s'ha retallat un ,5 punts respecte al tancament del 2020.

En termes interanuals (desembre del 2021 sobre el mateix mes del 2020), el deute públic s'ha incrementat un 6,1% per les despeses més grans i els menors ingressos derivats de la crisi del coronavirus.

La imposició per part del Govern de nous impostos el 2021, com la prima de les assegurances del 6% al 8%, l'IVA a les begudes ensucrades o les conegudes com a taxa Google i taxa Tobin, ha suposat que les arques públiques hagin tancat el any amb una recaptació tributària rècord: 223.385 milions d'euros, un 15% superior al 2020 -194.000 milions- i per sobre del 2019 -212.800 milions-, any previ a la pandèmia. L'increment en diners és de 29.000 milions d'euros del 2020, fruit també de la millora de l'economia nacional per la fi de les restriccions.

Tot i això, les despeses s'han incrementat també en una xifra similar fruit de les polítiques de despesa del Govern de Pedro Sánchez. Al tancament de l'exercici, la despesa s'havia disparat fins als 307.328 milions, un 9,2% més que un any abans. L?increment de la despesa pública és de 26.000 milions d?euros, pràcticament la quantitat que ha pujat la recaptació tributària fruit de la pujada d?impostos de Sánchez.

D'acord amb les dades d'Hisenda, la recaptació per IRPF ha pujat un 7,5% –més persones treballant i pujada de salaris–, l'IVA un 14,5% –més consum, més impostos–, els impostos especials un 5% , i l'Impost de Societats, un 68% –més impostos, recuperació de la facturació i els beneficis de les empreses–. Els quatre apartats són n per sobre del 2019.

Una recaptació rècord que no ha servit perquè el Govern redueixi més del que s'ha fet el dèficit públic, que ha tancat l'any al -6,8%, o el deute públic, que ha quedat en 1,427 bilions d'euros. Cada espanyol ja deu més de 31.700 euros, xifra superior al salari mitjà nacional el 2021, 26.900 euros bruts anuals.

El deute públic es va incrementar l'exercici anterior en 82.000 milions d'euros. Tot i que en percentatge sobre PIB ha baixat al 118% per l'increment de l'activitat econòmica, el Govern l'ha situat en màxims –el rècord va ser el setembre del 2021– malgrat aquesta recaptació per impostos rècord.

Res de reduir despeses

Perquè el Govern està elevant les despeses en personal, assessors, funcionaris, chequevotos, prestacions noves… També en despeses de publicitat i propaganda política, com ha explicat aquest diari. A més, durant el seu govern Sánchez no ha aplicat ni una mesura de contenció de la despesa pública, com els demanen els economistes i l'oposició.

Tampoc no rebaixes d'impostos -llevat dels obligats de l'electricitat-. La ministra d?Hisenda, María Jesús Montero, ha reiterat aquest dijous que el Govern està en contra de reduir les taxes perquè va en contra de l?Estat de Benestar. La seva única decisió en aquest sentit ha estat ajornar els impostos que tenia pensat aplicar aquest any i que, tal com li va recomanar el comitè d'experts, deixarà quan l'economia deixi de tenir incerteses com l'actual invasió d'Ucraïna.

Preus de la llum, gas, petroli, inflació i fallides: la bomba energètica que està a punt d'esclatar i sense que encara hi hagi arribat l'hivern.

La vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

El Govern reconeix que el preu de la llum serà cada vegada més volàtil per les renovables i canviarà la tarifa regulada

Després d'haver acusat la elèctriques durant tres mesos com els únics culpables de l'elevat preu de la llum per a aquells consumidors subjectes a la la tarifa regulada, la vicepresidenta Teresa Rivera s'ha despullat de la prepotència i ha demanat ajuda als principals agents de el sector electric, des d'empreses a consumidors, que els traslladin les seves opinions sobre com s'hauria de dur a terme la reforma de el rebut de la llum en un termini de 21 dies.

La reforma de el rebut es produeix després que el Govern hagi clavat un cop de destral de 2.600 milions d'euros a les grans elèctriques per contenir la factura de la llum. La mesura està tenint ja les seves primeres repercussions en el preu de mercat, ja que instal·lacions renovables solars i eòliques estan deixant de funcionar en alguns períodes de el dia per evitar la retallada dels seus ingressos contemplat en la regulació.

L'elevat preu de l'energia ha provocat que la inflació es dispari fins al 4% al setembre i abast seva taxa més alta en 13 anys. Segons Estadística, en el comportament interanual de l'IPC destaca la pujada dels preus de l'electricitat, major aquest mes que al setembre de l'any passat.

El Govern adverteix que ve més volatilitat en el mercat elèctric com a conseqüència de l'procés de descarbonització en què està immers el país. La progressiva entrada d'energies renovables al mercat s'enfonsarà segons els seus càlculs el cost de l'megawatt hora a les hores del dia amb major recurs eòlic i solar, però aquest es dispararà quan no hi hagi vent i sol a l'haver d'utilitzar els cicles combinats de gas per produir l'electricitat. El resultat serà un tobogan de preus que, segons l'Executiu, genera alarmisme entre la ciutadania i dificulta la comprensió de el rebut elèctric per part de les famílies.

Aquesta crisi de volatilitat va començar el passat mes d'agost i s'ha materialitzat ja en la concatenació d'una vintena de rècords en el preu diari de l'electricitat en el mercat majorista. Aquest mercat té un impacte directe en la factura domèstica, especialment per als 10,6 milions de llars abonades a l'anomenat Preu Voluntari Pel Petit Consumidor (PVPC). Per a la resta, que tenen signat el subministrament en el mercat liberalitzat, el preu s'actualitza periòdicament en funció de l'comportament esperat de l'preu de la llum.

El Ministeri de Transició Ecològica busca ara extrapolar aquesta fórmula de manera esglaonada a l'PVPC suprimint la indexació d'aquest a l'mercat majorista. El resultat serà una major estabilitat i visibilitat en la factura i, de passada, un estalvi de el cost polític per a un Govern que ve patint des del passat mes d'agost un impacte reputació gairebé diàriament pels rècords de mercat. El que és més complicat de calcular és l'efecte de la mesura a nivell de cost, ja que establir un preu fix sol portar aparellat un recàrrec financer.

La idea d'l'Executiu és que la desvinculació es faci de forma esglaonada i el cost quedi vinculat a cistelles amb preus de futurs més estables ia les subhastes de preu fix que hauran de realitzar les elèctriques per fomentar la competència, El departament que dirigeix ​​Teresa Ribera ha demanat als principals agents de el sector, des d'empreses a consumidors, que els traslladin les seves opinions sobre com s'hauria de dur a terme la reforma en un termini de 21 dies.

El Govern argumenta que l'evolució de l'electricitat observada en els tres últims mesos ha motivat l'obertura d'un període de reflexió sobre la seva actual configuració de l'PVPC, que pugui desembocar en un nou desenvolupament reglamentari per modificar la seva estructura. "Si bé és cert que les variacions dels preus majoristes de l'mercat elèctric, quan se sostenen en el temps prou, acaben traslladant-se a tots els consumidors d'electricitat, des de diferents àmbits de la societat (empreses de el sector, associacions de consumidors) es ve apuntat que és paradoxal que siguin els consumidors amb menys consum els que estiguin exposats a una major volatilitat en el preu del seu consum elèctric, tot i que aquesta major volatilitat no es tradueixi en majors preus en el llarg termini ", destaca el text que recull la consulta.

La crisi energètica aviva la por a un repunt major de la inflació

Màxima tensió en el mercat energètic. La llum, el gas, els drets d'emissió de CO2 o el petroli segueixen marcant rècords sense donar treva i sense que encara hi hagi arribat l'hivern. Aquest dimecres, el preu de l'electricitat al mercat majorista (pool) arribarà als 189,9 euros el megawatt hora, el que implica el vuitè màxim històric en el que va de setembre.

Així, el preu d'avui se situa com el més alt registrat en la sèrie i, fins i tot, en determinats trams horaris arribarà a trencar l'onerosa barrera dels 200 euros l'hora. Per exemple, entre les 21:00 i les 22:00 hores, els prop de 11 milions de llars espanyoles que tenen contractada una tarifa regulada o PVPC pagaran per l'electricitat ni més ni menys de 208,47 euros.

Amb aquesta nova pujada, el preu de la llum va multiplicar per més de tres el que tenia aquest mateix bé l'any passat (49,15 euros). Per demà dijous, s'espera un preu mitjà similar, encara que en les hores més cares (entre les 9 i les 10 del vespre) la llum arribarà fins als 221 euros, fet que posa encara més en entredit la promesa de Pere Sánchez que tots els espanyols acabin pagant a la fi de 2021 per la llum "una quantia similar" al que van pagar el 2018.

Alerta de fallides

Tradicionalment, aquestes tarifes planes resultaven més cares a canvi de més seguretat en el preu, tal com explica el Banc d'Espanya en aquest informe, però durant els primers mesos de l'any han permès blindar els seus clients de la pujada de l'preu de la llum . Això sí, serà per poc temps, pel fet que les companyies elèctriques difícilment podran absorbir una pujada de l'electricitat, que apunta que va per llarg.

"Les grans podran suportar-ho, però caldrà comercialitzadores petites que no aguantin i tinguin fins que trencar contractes ... o fer fallida" advertia altra font d'el sector. Aquesta setmana, la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), Cani Fernández, venia a confirmar aquests auguris. "Ens temem que hi hagi moltes petites comercialitzadores que puguin fer fallida", ha avisat. Una altra greu derivada és que hi hagi empreses de tot tipus de sectors que es vegin obligades a tancar perquè amb els alts preus de l'energia no els compensa seguir produint els seus productes, com ja està succeint al Regne Unit.

El gas i els conflictes internacionals

L'elevat preu de l'gas i l'increment de l'preu dels drets d'emissió de CO2 -que exerceixen com un impost encobert a nivell europeu i els ingressos recapta la Hisenda de cada país-, estan darrere d'aquest encariment sense precedents de l'preu de la llum . A més, no cal oblidar que, a Espanya, a el rebut de la llum també cal sumar-li voluminosos costos polítics i fiscals.

En el cas de el gas natural, els preus segueixen desbocats i aquest dimecres han arribat als 78,99 euros per megawatt hora, quan fa just un any a penes arribaven als 13 euros, un ascens que suposa multiplicar per sis la seva valor. A aquesta tempesta gasista se li uneix que la setmana passada Rússia decidia tancar el subministrament de gas que envia a Europa per Ucraïna i que la recent ruptura de relacions entre Algèria i el Marroc podria posar en risc l'entrada de gas que Algèria mana a Espanya per l' gasoducte Magrib-Europa, que travessa el Marroc. Algèria és el principal país proveïdor de gas natural del nostre país. Aquestes tensions internacionals unides a l'augment de la demanda de gas a Àsia, contribuiran a inflar encara més els preus de gas en el Vell Continent.

Els impostos de el gas segueixen contribuint mes a mes a omplir les arques de l'Estat sense que Hisenda s'hagi plantejat rebaixar de el 21% d'IVA com va fer amb la llum. En ple encesa de les calefaccions a les llars l'encariment de el gas podria ser fatal per a les butxaques dels ciutadans. L'únic que ha fet el Govern per evitar aquest cop de gas en les famílies és posar un límit a la pujada de l'gas dels pròxims mesos, però generant un deute que després hauran de seguir pagant els consumidors en les seves properes factures, encara que el sector dubte de com recuperarà aquests diners en 2022. Segons els futurs, no serà fins llavors quan es preveu que es freni el preu de el gas.

La inflació a l'alça

També influeix, tot i que menys, l'augment dels preus dels carburants i lubricants per a vehicles personals i el fet que els preus dels paquets turístics van baixar menys el setembre d'aquest any del que ho van fer en el mateix mes del 2020. tampoc cal oblidar que en aquestes últimes jornades el barril de petroli ha fregat els 80 dòlars.

Tot i que el Govern segueixi restant-li importància a l'repunt de la inflació, els dubtes sobre el seu caràcter transitori cada vegada són més grans. I és que, si tenim en compte l'última dada de la inflació subjacent (sense aliments no elaborats ni productes energètics), que hem conegut avui, aquest indicador va augmentar al setembre fins a l'1%, quan a l'abril la taxa interanual de la subjacent era 0%.

Total, que ara estem en què una ministra que durant tot aquest temps no ha fet res, al no tenir ni idea com solucionar el problema energètic amb l'excusa de el CO2 imposat per Europa i no voler treure aquelles càrregues i impostos de l'rebut que o tenen que var amb el consum, estem pagant l'energia més cara d'Europa i ens ha fet perdre un temps valuós per trobar la solució.

Amb la crisi energètica, torna la inflació

Amb l'hivern a l'horitzó, s'acosta un enrevessat trencaclosques energètic de caríssimes conseqüències per al ciutadà. Màxima tensió en el mercat energètic. La llum, el gas, els drets d'emissió de CO2 o el petroli segueixen marcant rècords sense donar treva i sense que encara hi hagi arribat l'hivern.

Llum, gas, petroli i fallides: la bomba energètica que està a punt d'esclatar, tot i que el Govern segueixi restant-li importància a l'repunt de la inflació, els dubtes sobre el seu caràcter transitori cada vegada són més grans.

Aquest dimecres, el preu de l'electricitat al mercat majorista (pool) arribarà als 189,9 euros el megawatt hora, el que implica el vuitè màxim històric en el que va de setembre. Així, el preu d'avui se situa com el més alt registrat en la sèrie i, fins i tot, en determinats trams horaris arribarà a trencar l'onerosa barrera dels 200 euros l'hora.

En ple encesa de les calefaccions a les llars l'encariment de el gas podria ser fatal per a les butxaques dels ciutadans. L'únic que ha fet el Govern per evitar aquest cop de gas en les famílies és posar un límit a la pujada de l'gas dels pròxims mesos, però generant un deute que després hauran de seguir pagant els consumidors en les seves properes factures, encara que el sector dubte de com recuperarà aquests diners en 2022. Segons els futurs, no serà fins llavors quan es preveu que es freni el preu de el gas. Tampoc cal oblidar que en aquestes últimes jornades el barril de petroli ha fregat els 80 dòlars.

L'elevat preu de l'gas i l'increment de l'preu dels drets d'emissió de CO2 -que exerceixen com un impost encobert a nivell europeu i els ingressos recapta la Hisenda de cada país-, estan darrere d'aquest encariment sense precedents de l'preu de la llum . A més, no cal oblidar que, a Espanya, a el rebut de la llum també cal sumar-li voluminosos costos polítics i fiscals

Si afegim la forta retallada donat per l'INE a la dada que va avançar fa només dos mesos de la comptabilitat nacional d'Espanya que ara calcula que el creixement real de l'PIB en el segon trimestre del l'any va ser de l'1,1%, molt lluny de l'2, 8% avançat al juliol. Aquesta retallada implica que el PIB del segon trimestre va ser un 1,8% inferior a l'estimat inicialment. Aquest canvi modifica per complet el tauler d'anàlisi per als economistes, ja que la interpretació de la recuperació i de rebot de les diferents macromagnituds és ara molt diferent. Per començar, Espanya estaria en el segon trimestre amb un nivell d'activitat un 8,4% inferior a l'existent abans de la pandèmia.

Podríem estar a prop d'entrar en una crisi semblant a la que ja vam patir amb el govern de Zapatero (que va intentar solucionar-a força de rotondes) on la inflació va arribar a arribar als dos dígits. Ja apunta que això pogués tornar a repetir-se a l'saber-se que l'increment interanual al setembre ha arribat al 4% que que pot ser l'inici d'una nova espiral de la inflació a l'tenir condicionat la meitat de PGE, al costat dels ja insuportable preus de la energia.

Els comptes de la lletera de Pedro Sánchez

El president de Govern, Pedro Sánchez, a la Casa d'Amèrica.

Sánchez lloa la seva gestió sense rastre d'autocrítica: «Els espanyols estan millor que fa un any» El president ha pronunciat una conferència davant un centenar d'empresaris de l'IBEX, agents socials i esportistes d'elit, en què ha desgranat els seus plans per al futur

En una conferència propagandística a Casa d'Amèrica de Madrid, i envoltat dels principals empresaris de l'IBEX, agents socials, ministres i dirigents socialistes que han acudit sota l'esquer dels fons europeus. Sánchez ha exalçat la col·laboració publicoprivada per donar sortida a aquests fons que permetin avançar en el sector verd i innovador. No s'han permès preguntes de cap dels assistents, ni tan sols als periodistes que han assistit a l'acte.

Sánchez ha fet un discurs triomfalista de la situació que viu Espanya a dia d'avui. «No estem igual que fa un any, estem molt millor», ha dit el president lloant que «som capaços de recuperar-nos amb rapidesa i de fer-ho amb justícia social». El líder socialista es mostra confiat que «anem a superar els nivells prepandemia" per "afrontar els grans desafiaments". La pujada de l'Salari Mínim Interprofessional, un d'aquests reptes més imminents, augmentarà malgrat les diferències que hi ha entre el Govern, els sindicats i la patronal, segons ha anunciat.

Durant la seva xerrada, de poc menys de quaranta minuts, ha explicat els seus plans per als pròxims mesos. Sense gaires novetats, més enllà del seu «compromís ferm» d'avançar en la pujada de l'Salari Mínim, que la patronal rebutja, Sánchez ha desgranat «un propòsit ambiciós per fer d'Espanya un país encara millor que abans de la pandèmia». Ha exigit «lleialtat amb la Constitució espanyola» als partits de l'oposició «per impulsar la regeneració de les nostres institucions».

Les bones dades de l'evolució d'ocupació en aquest últim mes que es van a conèixer demà serien entre d'altres els motius de la seva desaforat optimisme, el cap de l'Executiu no ha tingut empatx a presumir el seu Govern ho ha fet tot bé,

El Govern és incapaç de fer res sobre la pujada de la llum

El eixordador silenci de Pedro Sánchez sobre la desbocada pujada de l'preu de l'energia elèctrica i les mentiders explicacions al Congrés de la ministra de Transició Ecològica (sic), Teresa Ribera fan créixer totes les alarmes. El preu de l'energia elèctrica compromet el futur de milions d'espanyols, alimenta nefastes expectatives inflacionistes i Sánchez només té el recurs de manar a Ribera a fer el ridícul al Congrés, mentre que als seus socis de Podem els dóna per suggerir intervencions en el mercat tan demagògiques com absurdes per tapar la seva majúscula ignorància i inoperància. Tant un com l'altra han posat en relleu la dantesca incompetència i la descomunal irresponsabilitat de Govern, incapaç d'utilitzar els instruments al seu abast per posar fre a l'disbarat, ja sigui per ignorància, desídia o raons d'índole venal.

La pujada de el rebut de la llum està tenint ja greus conseqüències per a milers de famílies, treballadors autònoms i petites i mitjanes empreses. L'efecte sobre la inflació és brutal, i encara no ha donat de ple en la cistella de la compra, que presumiblement experimentarà dràstics augments en les pròximes setmanes i mesos. Tot això posa en perill la recuperació econòmica, afecta la capacitat adquisitiva dels salaris i els costos empresarials i enfosqueix un horitzó que no està precisament buidat, donada la persistència de la pandèmia.

Tot això en plena crisi per l'evacuació de l'Afganistan o la més que discutible gestió de pandèmia de l'coronavirus o la pujada de l'electricitat que està generant pujades generalitzades de preus que confirmen les dades sobre una inflació galopant que ja supera el 3,3% amb respecte al juliol de l'any passat, que augura una inflació per als propers mesos que podria posar-se en percentatges que ja s'havien oblidat, al que ni tan sols ha fet referència. Una cosa que va fer fora el trast totes les promeses formulades avui, ja que la UE no ho pot consentir de cap manera.