Jo també vull un referèndum

El personal camina por la calle desatado pidiendo que el gobierno permita celebrar un referéndum sobre cuál debería ser nuestro sistema político que si monarquía o república mientras por el norte y noreste se montan cadenas humanas por el derecho a decidir o la independencia de sus territorios. Mientras el Gobierno se ha cerrado en banda diciendo que no es posible y por ello habrá que reformar la Constitución y ratificar el Congreso dentro de los parámetros previstos por la misma.

Ahora con motivo de la abdicación del rey Juan Carlos, las masas republicanas de izquierdas, adornadas con la bandera tricolor, ocuparon las plazas. La manifestación más numerosa fue la de Madrid, en Sol, donde no llegaron a los 10.000. Los republicanos aprovechando la situación exigían un referéndum para decidir sobre la forma de Estado, si Monarquía o República.

Según su incultura, inducida por el PSOE a través de sus reformas educativas, y mantenida por el PP y los partidos nacionalistas, los pobres republicanitos desconocen que la Constitución Española de 1978 ha sido la única de la historia de España que se ha sometido a referéndum, junto con varias leyes fundamentales del régimen franquista, como la Ley para la Reforma Política (1976), la Ley Orgánica del Estado (1966) y la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1947) .

La Constitución permite llevar cualquier iniciativa propuesta por cualquiera de los partidos parlamentarios entre ella la modificación parcial o total de la Constitución vigente. Esta propuesta también se puede llevar a cabo mediante la recogida de las firmas necesarias entre los ciudadanos.

Los dirigentes de izquierda y nacionalistas, sabiendo que en las actuales circunstancias no contarán con la mayoría necesaria para efectuar estos cambios han decidido rechazar estos procedimientos demasiado laborioso para ellos, ya que deberían explicar a todos los españoles las ventajas que puede tener una república o bien que una región independiente, limitándose a sacar al personal afectado por el paro o la crisis económica a armar el lío por las calles a gritar después de un cursillo rápido de eslóganes rimados y de altercados públicos los dotan con una bandera con una estrella en la ignorancia de que esto vaya a resolver su problema. Ahora algunos pretenden rodear el Congreso el día de la entronización del nuevo rey. Quienes lo montan, pretenden simplemente un quítate tú que me pongo yo, sin pasar por las urnas.

Yo también quiero votar, no sólo para sí rey o república o el de independencia de Cataluña y País Vasco que me coge lejos, sino por temas que afectan a muchos directamente a mi bolsillo. Por ejemplo ¿Por qué debo sufragar la existencia de cinco o seis administraciones públicas que funcionan con mis impuestos que se solapan o anulan constantemente unas a otras? ¿Por qué de mi bolsillo y no del de los afiliados o interesados, debe salir la financiación de los partidos políticos? Y los sindicatos? ¿Por qué de mis impuestos se ha repuesto la gran estafa de las cajas de ahorro de la que sólo se han beneficiado sus dirigentes financieros o políticos que siguen campando en libertad y pese a las evidencias no han vuelto lo robado?

Si alguien todavía piensa que el cambio de monarquía por república o para declararse independientes podrá solucionar todos sus problemas o es que es un ingenuo, o aprovechado.

República o Monarquia. Un fals debat

L'altra nit, a la calor de la notícia de l'abdicació del rei, moltes places d'Espanya es van omplir de multituds que festejaven la caiguda del Borbó i l'adveniment triomfal d'una III República. Ahir es va intentar repetir la protesta i només hi van anar uns centenars de nostàlgics i joves radicals, Les tres formacions convocants, IU, Podem i Equo, han demostrat la falta de capacitat per mantenir una capacitat de concentració permanent.

Amb la bandera tricolor i alguns amb la bandera de la falç i el martell aparèixer l'altra nit, a la calor de la notícia de l'abdicació del rei, moltes places d'Espanya es van omplir de multituds per intentar-convèncer que la monarquia actual és la causant de els mals tant socials com econòmics que actualment ens emmalalteixen i festejaven la caiguda del Borbó i l'adveniment triomfal d'una III República.

Hi ha repúbliques sublims i altres abominables, i hi ha monarquies excelses i altres menyspreables. En la nostra història nacional ha hagut monarquies funestes i altres bastant més estimulants. Però només hi ha hagut dues repúbliques i dues han estat calamitoses. No per ser monarquies o repúbliques, sinó per la qualitat dels que les van dissenyar i van exercir el govern.

Ells pretenen reproduir els fets de 1931 on es va proclamar la II República la II República, era tan sectària, i la seva gent tan mediocres, que aquell règim convidava a les comparacions escatològiques. Sobretot des d'una dreta que mai va ser acceptada pels peixos grossos republicans. Aquella va ser una "república hemiplègica" a la qual només li funcionava la meitat del cervell. La meitat esquerra. Cayo Lara ha estat allà per liderar el moviment republicà i ha pretès confondre al personal al enfrontar la monarquia a la democràcia, més li valdria que fes un cop d'ull al seu partit tancat i barrat a la participació dels seus militants.

Vam veure el líder de la cua de l'altra força emergent "Podem" que mentre dóna lliçons de democràcia per les televisions, s'ha dedicat a rebentar xerrades dels polítics que no són de la seva corda, violentant la llibertat d'expressió que hauria de presidir la Facultat de Ciències Polítiques on presta els seus serveis com a professor interí. Recolzat dels filoetarres de Bildu, com hem descobert a través d'un vídeo que circula per aquí.

El president Rajoy va haver d'aclarir que el canvi de règim era possible però havia de fer-per les lleres previstes per la Constitució, mai a través de l'aldarull. La veritat és que aquest és un altre fals debat muntat per l'extrema esquerra amb l'única finalitat d'afeblir les institucions ara aprofitant l'abdicació de Joan Carles.

És veritat que necessitem una profunda regeneració política, reformes econòmiques de gran envergadura, un impuls de reunificació nacional i un vast programa de desinfecció moral de la societat espanyola. Si hi hagués una força republicana disposada a abanderar aquestes coses, qui sap: potser amb una república ens aniria millor. La veritat és que en l'actualitat hi ha poques diferències entre les repúbliques i monarquies arreu del món, hi ha monarquies corruptes i repressores que i repúbliques que utilitzen la repressió com a sistema com Veneçuela. Fins i tot hi ha repúbliques hereditàries com la Cuba de Castro, pel que sembla el model que volen implantar aquests republicans de nou encuny.

L' abdicaciò

El Rei Joan Carles ha abdicat . No ho ha fet per raons de salut , és més , crec que està millor que fa uns quants anys . Crec que aquest moment arriba tard . El Rei podia haver-ho fet fa quatre o cinc anys . Llavors podia haver anat amb tots els honors i estalviar aquests últims anys de problemes i deshonor . Era una notícia anunciada perquè , es vulgui o no , ha sorprès perquè ha enxampat l'Estat amb el peu canviat . De fet , tot està per fer.

S'acaben de celebrar unes eleccions en què els partits majoritaris , els suports de la Monarquia , han quedat fets miques. Semblava que a Espanya no hi havia pressa per elaborar una Llei Orgànica de Successió perquè el Rei mai anava a morir-se i , menys encara , a abdicar . No obstant això , el moment ha arribat . Un monàrquic , un partidari del manteniment de la institució , ha d'estar a favor d'aquesta decisió perquè el Rei no hi és, ni estava des de fa temps , en el seu millor moment . Sembla, però, que un republicà ha triat el moment de la retirada del Rei Joan Carles. Un moment ple d'interrogants i incerteses .

Sincerament crec que el moment arriba tard . El Rei podia haver-ho fet fa quatre o cinc anys . S'acaben de celebrar unes eleccions en què els partits majoritaris , els suports de la Monarquia , han quedat fets miques. Ho fa just quan en unes eleccions ha manifestat la seva desafecte pels dos grans partits que ens han governat des de la dictadura . Estem a quatre mesos del major desafiament institucional de la democràcia : la consulta de Catalunya . El jutge Castro està ultimant la instrucció del cas Nóos que posarà en evidència el gendre del Rei i la seva filla , la Infanta . Hi hagi o no hi hagi condemna , la Casa Reial està ja tocada .

No em sento especialment monàrquic , és més penso que una república pot ser el sistema més democràtic perquè un país tingui la necessària renovació que eviti el viscut aquests últims anys . Però veient a tots els que ahir van sortir al carrer aprofitant l'ocasió exigint a corre-cuita la tercera república a semblant de la que hi havia abans de la guerra civil , amb tot el panorama secessionista i de corrupció ara plantejat , no crec que aquest sigui el moment de plantejar aquesta qüestió , no desitjaria que fossin aquestes esquerres carrer i extralimitades que imposin el seu model als altres .

Al futur Felip VI que sembla ma seriós que el seu pare li tocarà una àrdua tasca en els propers anys , si voleu tornar a posar a la monarquia al nivell que ha d'estar en un país que , a cada problema , només estem disposats a canviar el color de la nostra bandera .Vaja panorama ...