El president del Govern va anunciar ahir a Sitges una sèrie de mesures econòmiques per tal d'intentar canalitzar la incipient millora de l'economia anunciada i publicitada per tots mitjans possibles , que els ciutadans encara no estan començant a notar . Entre ells destaquen la rebaixa de cinc punts de l'impost de societats i la posada en marxa d'un pla d'estímul de l'economia per import de 6.300 milions d'euros , dels quals més de la meitat sortiran de les arques públiques , que seran invertits fonamentalment en infraestructures i diversos programes de reindustrialització .
Després d'incrementar el saqueig fiscal perpetrat a les famílies i empreses espanyoles en més de 40.000 milions a l'any , el president del Govern pretén dinamitzar l'economia repartint la xavalla sobrant entre els seus diversos negociats . Com si les salvatges pujades d'impostos , el rescat de la banca o els simulacres de liberalitzacions no fossin suficients, el president del Govern ens acaba d'anunciar que ell també pensa apadrinar el seu propi Pla E.
La transformació de l'aparell productiu no pot venir del sector públic . Primer perquè no pot i segon perquè no sap . Davant la magnitud del repte , les xifres i propostes peperes semblen lil · liputencs i sense nord : entre 2002 i 2008 , l'economia espanyola va invertir 1,8 bilions d'euros , dins dels quals més d'un bilió es va dilapidar en el totxo . Ara s'està parlant de 6.300 milions .
Les mesures governamentals per sortir de la crisi han de fonamentar-se en el foment de l'estalvi i la inversió privades , cosa que només es pot assolir amb mesures reals de liberalització de mercats i una decidida moderació en la despesa pública cosa que pel que s'està veient no està disposat a escometre.
La solució al nostre estancament econòmic no passa perquè Zapatero , Rajoy o Podem tirin de talonari laminant tributàriament a famílies i empreses . Al contrari , la solució passa per establir un marc institucional que fomenti l'estalvi i la inversió empresarial dirigits a reconvertir enterament nostre aparell productiu : liberalització de mercats , estabilitat institucional i fiscalitat moderada . Per desgràcia , Rajoy es va negar des del primer dia a apostar per aquests tres vectors del creixement econòmic sa . El seu pla va passar per contenir el dèficit públic sagnant al contribuent amb l'esperança d'evitar la fallida de l'Estat i que la ulterior recuperació internacional catapultarà el nostre creixement .
A un any de les pròximes eleccions , sembla que el ritme de millora sembla massa lent per les seves aspiracions governamentals , per la qual cosa s'ha decidit a donar-li una empenteta zapateril a l'economia per així comprar alguns vots i enganyar a algunes voluntats . Mancat de principis i d'idees , Rajoy es balanceja entre la paràlisi política i la irrellevància ideològica : per això ha decidit fugir cap endavant carregant-nos , un cop més , la factura dels seus balafiaments al conjunt dels espanyols .
Després d'incrementar el saqueig fiscal perpetrat a les famílies i empreses espanyoles en més de 40.000 milions a l'any , el president del Govern pretén dinamitzar l'economia repartint la xavalla sobrant entre els seus diversos negociats . Com si les salvatges pujades d'impostos , el rescat de la banca o els simulacres de liberalitzacions no fossin suficients, el president del Govern ens acaba d'anunciar que ell també pensa apadrinar el seu propi Pla E.
La transformació de l'aparell productiu no pot venir del sector públic . Primer perquè no pot i segon perquè no sap . Davant la magnitud del repte , les xifres i propostes peperes semblen lil · liputencs i sense nord : entre 2002 i 2008 , l'economia espanyola va invertir 1,8 bilions d'euros , dins dels quals més d'un bilió es va dilapidar en el totxo . Ara s'està parlant de 6.300 milions .
Les mesures governamentals per sortir de la crisi han de fonamentar-se en el foment de l'estalvi i la inversió privades , cosa que només es pot assolir amb mesures reals de liberalització de mercats i una decidida moderació en la despesa pública cosa que pel que s'està veient no està disposat a escometre.
La solució al nostre estancament econòmic no passa perquè Zapatero , Rajoy o Podem tirin de talonari laminant tributàriament a famílies i empreses . Al contrari , la solució passa per establir un marc institucional que fomenti l'estalvi i la inversió empresarial dirigits a reconvertir enterament nostre aparell productiu : liberalització de mercats , estabilitat institucional i fiscalitat moderada . Per desgràcia , Rajoy es va negar des del primer dia a apostar per aquests tres vectors del creixement econòmic sa . El seu pla va passar per contenir el dèficit públic sagnant al contribuent amb l'esperança d'evitar la fallida de l'Estat i que la ulterior recuperació internacional catapultarà el nostre creixement .
A un any de les pròximes eleccions , sembla que el ritme de millora sembla massa lent per les seves aspiracions governamentals , per la qual cosa s'ha decidit a donar-li una empenteta zapateril a l'economia per així comprar alguns vots i enganyar a algunes voluntats . Mancat de principis i d'idees , Rajoy es balanceja entre la paràlisi política i la irrellevància ideològica : per això ha decidit fugir cap endavant carregant-nos , un cop més , la factura dels seus balafiaments al conjunt dels espanyols .