El "Plan E" de Mariano Rajoy

  

El president del Govern va anunciar ahir a Sitges una sèrie de mesures econòmiques per tal d'intentar canalitzar la incipient millora de l'economia anunciada i publicitada per tots mitjans possibles , que els ciutadans encara no estan començant a notar . Entre ells destaquen la rebaixa de cinc punts de l'impost de societats i la posada en marxa d'un pla d'estímul de l'economia per import de 6.300 milions d'euros , dels quals més de la meitat sortiran de les arques públiques , que seran invertits fonamentalment en infraestructures i diversos programes de reindustrialització .
Després d'incrementar el saqueig fiscal perpetrat a les famílies i empreses espanyoles en més de 40.000 milions a l'any , el president del Govern pretén dinamitzar l'economia repartint la xavalla sobrant entre els seus diversos negociats . Com si les salvatges pujades d'impostos , el rescat de la banca o els simulacres de liberalitzacions no fossin suficients, el president del Govern ens acaba d'anunciar que ell també pensa apadrinar el seu propi Pla E.
La transformació de l'aparell productiu no pot venir del sector públic . Primer perquè no pot i segon perquè no sap . Davant la magnitud del repte , les xifres i propostes peperes semblen lil · liputencs i sense nord : entre 2002 i 2008 , l'economia espanyola va invertir 1,8 bilions d'euros , dins dels quals més d'un bilió es va dilapidar en el totxo . Ara s'està parlant de 6.300 milions .
Les mesures governamentals per sortir de la crisi han de fonamentar-se en el foment de l'estalvi i la inversió privades , cosa que només es pot assolir amb mesures reals de liberalització de mercats i una decidida moderació en la despesa pública cosa que pel que s'està veient no està disposat a escometre.
La solució al nostre estancament econòmic no passa perquè Zapatero , Rajoy o Podem tirin de talonari laminant tributàriament a famílies i empreses . Al contrari , la solució passa per establir un marc institucional que fomenti l'estalvi i la inversió empresarial dirigits a reconvertir enterament nostre aparell productiu : liberalització de mercats , estabilitat institucional i fiscalitat moderada . Per desgràcia , Rajoy es va negar des del primer dia a apostar per aquests tres vectors del creixement econòmic sa . El seu pla va passar per contenir el dèficit públic sagnant al contribuent amb l'esperança d'evitar la fallida de l'Estat i que la ulterior recuperació internacional catapultarà el nostre creixement .
A un any de les pròximes eleccions , sembla que el ritme de millora sembla massa lent per les seves aspiracions governamentals , per la qual cosa s'ha decidit a donar-li una empenteta zapateril a l'economia per així comprar alguns vots i enganyar a algunes voluntats . Mancat de principis i d'idees , Rajoy es balanceja entre la paràlisi política i la irrellevància ideològica : per això ha decidit fugir cap endavant carregant-nos , un cop més , la factura dels seus balafiaments al conjunt dels espanyols .

Can Vies - Gamonal.2

L'Ajuntament de Barcelona ha fet un pas enrere i ha decidit interrompre aquest divendres l'enderroc de l' edifici de Can Vies , reiterant la seva voluntat de diàleg amb els col · lectius del centre okupat . Ha aturat les obres de l'enderroc per afavorir el diàleg i atenent a la petició que el Centre Social de Sants va fer a la reunió d'aquest dijous , a la qual no van assistir representants del col · lectiu de Can Vies malgrat ser convidats. Els activistes no volen acudir a aquesta negociació diuen que les negociacions estan trencades des que va entrar la piqueta a demolir el centre . Per a aquesta nit s'anuncien noves mobilitzacions amenaçant nous disturbis per algunes ciutats de la resta d'Espanya a suport .

No són grups incontrolats ni espontanis . Els vàndals que porten assolant durant diversos dies la ciutat de Barcelona són grups perfectament organitzats , alguns dels integrants han estat ensinistrats expressament a Itàlia i Estats Units en tècniques de guerrilla urbana . Han aconseguit que Barcelona sigui el paradís per a aquests radicals gràcies a la polítiques consentidores dels anteriors governs , especialment durant el període del tripartit

En total , la policia catalana ha detectat a una massa de 2.000 violents que van prendre part en els disturbis , el que representa un creixement espectacular respecte als dos centenars llargs de esvalotadors que campaven al seu aire durant l'etapa final del Govern tripartit . Una altra font limita a 700 el nombre del nucli dur dels antisistema , molts d'ells curtits ja en violentes campanyes d'Itàlia i Alemanya . Aquests violents , desena amunt o desena baix , fa mesos pul · lulant per la capital catalana preparant " accions hostils " . Aquests últims són els que conformen l'avantguarda del moviment .

Estan perfectament entrenats per enfrontar-se a la possibilitat de la seva detenció : demanen l'habeas corpus en primer lloc , exigeixen un reconeixement mèdic , denuncien tortures i maltractaments i mai declaren davant la policia , sinó davant del jutge . Per si fos poc , s'amaguen en l'anonimat : solen realitzar les seves accions encaputxats , de manera que només es pot provar que ha estat aquesta persona la que va cometre el delicte si ha estat detinguda in fraganti o hi ha una gravació que descobreix la seva identitat .

Un percentatge alt d'aquests violents són menors d'edat , conscients de la impunitat dels seus actes . "També hem detectat campanyes de captació d'aquests menors , utilitzats pels responsables causa de dos motius fonamentals : són més fàcilment manipulables i , a més , són molt útils a l'hora de les responsabilitats penals" , explica una de les fonts consultades . Una altra font insisteix que "hi ha molta gent nova a causa del descontentament social . Hi ha una allau de joves en atur que després , per la seva inexperiència , són els més actius però que alhora són els més fàcils d'aturar " . Per aquest motiu molts dels detinguts no puguin ingressar a la presó o no tinguin antecedents penals , ja que és la primera vegada que participen en altercats .

El nou fenomen de violència urbana , similar a la " banlieu " de París , comença a tenir dimensions preocupants . " Sabem que hi ha un cap pensant que organitza tot . Els violents estan dividits en guerrilles que es comuniquen entre si amb walkie - talkies . Però el més perillós és que comencen a utilitzar tècniques fins ara inèdites . Per exemple , a Barcelona hem detectat ja llançadores artesanals [ tubs similars morters ] que disparen projectils explosius contra la policia . Són projectils també casolans que fan explotar en caure a terra i que poden matar " , subratlla un veterà agent autonòmic . En el moment que són detinguts apareixen advocats assessorant i posant tota mena d'obstacle i dificultats tant a la policia com als jutges que instrueixen les causes.

Aquests grups violents " tenen una gran disciplina interna . Algú que sap de l'assumpte és qui els cohesiona , perquè estan formats per col · lectius molt diversos " . Aquesta és una de les característiques més curioses que s'observa en aquest fenomen : una gran part dels manifestants violents són antisistema purs i durs sense més objectiu que la violència per la violència . Però hi ha també un important component d'independentistes , un altre d'extrema esquerra , un altre d'extrema dreta , un altre d'anarquistes italians i un, finalment , de mers delinqüents "que van a veure el que enxampen " .

Queda , però, el dubte de qui finança la violència . Encara que les pistes no porten a ningú en concret , sí que s'ha detectat que en les cases i locals ocupats es realitzen festes cada cap de setmana . "Són festes en què es cobra per entrada i , no obstant això , allà no paguen res : ni lloguer , ni llum , ni aigua , ni impostos ... són festes il · legals que , ens agradi o no , tenen el seu públic" .

L'assumpte arriba a una dimensió més preocupant perquè , asseguren des de l'Administració , " hi ha algun partit que dóna suport a aquesta violència" . No el citen expressament , però es refereixen les fonts a la Coordinadora d'Unitat Popular ( CUP ) , que té 3 diputats al Parlament català . Però les coses no són tan senzilles com les pinten : entre les bases de la CUP -que té una forta implantació entre els okupes - comença a criticar durament als seus tres representants legals per considerar que "s'han venut al sistema" . I això que el seu portaveu , David Fernández , ha sortit en defensa dels manifestants , justificant el seu enuig pel desallotjament de Can Vies .

El Diputat autonòmic per les " Candidatures d'Unitat Popular" , les CUP , David Fernàndez va cobrar certa fama quan es va descalçar davant Rato i va amenaçar de tirar-li la sabatilla en una comissió parlamentària . A partir d'aquest moment va passar a ser conegut com "el xaval de la xancleta " . El seu gest va ser celebradíssim . Els diputats de CiU i ERC reien per sota el nas i li donaven copets a l' esquena. Opinen que Fernández és dels seus perquè està en això del dret a decidir , el bloc sobiranista i la beina de la consulta , només que de vegades se li va la mà i no precisament per amenaçar Rato .

Aquests fets no són més que una repetició dels fets violents del barri de Gamonal de Burgos en un nou intent de sumir el país en l'anarquia . L'èxit electoral de Pablo Iglesias i el moviment " Podem " justificant avui mateix aquests actes , els està donant ales per dur a terme els seus excessos . La covardia del propi govern català que porten temps incitant a la desobediència civil contra les lleis emanades des del Govern de Madrid , s'està tornant contra ells , a més de la col · laboració directa de determinats polítics de l'esquerra més radical .

El guirigall del PSOE

Tras el desastre de las europeas, desde el lunes los socialistas andan enfrascados entre sus dirigentes para llegar a nombrar al sustituto de Pérez Rubalcaba. Lejos de aprovechar esta ocasión para enderezar la cadena de fracasos parece que cada uno de ellos va a por su interés particular. Parece que el lunes Rubalcaba aspiraba que su sucesora sea Susana Díaz, alguien que en este momento a llegado a Secretaría del PSA y presidenta de la Junta de Andalucía mediante el sistema allí establecido desde hace mucho tiempo en el que el dirigente dimitido designa su sucesor sin intervenir elección por medio. Así todo todo queda bien atado todo siga igual y no haya fisuras camino a los juzgados.

Es un secreto a voces que Rubalcaba aspira a que su sucesora sea Susana Díaz, persona a la que él y Griñán ya designaron como sucesora de este último al frente del partido en Andalucía. Por si fuera poco, Felipe González, después de elogiar públicamente a la presidenta andaluza, ha defendido la decisión de Rubalcaba de convocar un congreso extraordinario antes de que unas primarias y despachado las críticas por haber invertido el orden del proceso como "el problema de el huevo o la gallina ".

Las críticas de algunos aspirantes como Carme Chacón y, sobre todo, el desafío lanzado por Eduardo Madina, quien había anunciado que no presentaría su candidatura al Congreso Federal si la elección no se hacía por elección directa de los militantes, parece que han llevado a Rubalcaba a ceder ante los que proponen unas primarias genuinas. También se han manifestado al respecto algunos de los barones regionales del partido. Pero se encuentran con la cerrada oposición de las viejas glorias como Griñán o Chaves que ante el panorama judicial abierto por el tema de los ERE deseosos de que nadie empiece a abrir ventanas.

Contra los intentos de liberalización de Chacón, Madina y otros dirigentes de Ferraz, están los intereses electorales de los dirigentes regionales, Comunidad Valenciana, Madrid, Canarias, Cantabria, Galicia, La Rioja, Aragón y Castilla - La Mancha. Los barones socialistas de todas estas federaciones han ido compareciendo y publicando comunicados esta tarde para anunciar oficialmente el apoyo a la presidenta de Andalucía a Susana Díaz, como la persona elegida para la secretaría general en el Congreso Extraordinario de julio.

Es evidente es que si no hay una elección directa de los militantes no se puede hablar de democracia interna de los partidos. El procedimiento de primarias parece lo más lógico si se quiere enderezar la marcha del partido, pero hasta ahora sólo se trata de cambiar unas personas por otras sin más. Lo que parece claro es que el PSOE corre peligro de cosechar aún peores resultados en el futuro si no se libera de las ataduras y las viejas guardias del pasado. El tiempo dirá si los militantes optan por la regeneración o por un extremismo que el vierta a ser una formación antisistema. Sin nuevas ideas que ofrecer,. Todo girará en torno a los mismos nombres archiconocidos. Que pasaría si finalmente la juez Alaya diera con la conexión de Susana Díaz con la trama de los ERE?

O es passen o no arriben

Els Mossos d'Esquadra estan últimament des del punt de mira dels ciutadans catalans ja que en un termini limitat de temps s'han produït diversos fets relacionats amb ells han produït alarma social . El cas Quintana que va provocar la pèrdua un ull d'una ciutadana a causa de boles de goma presumptament disparades ha provocat la dimissió del seu director general dels Mossos d'Esquadra , Manel Prat .

Altres intervencions dels Mossos han omplert d'ombres la gestió de Prat . Molt concretament , les tres detencions amb resultat de mort del detingut dels últims mesos : a l'octubre, la de l'empresari Juan Andrés Benítez , per la qual hi ha una desena sw agents imputats , ; més recentment , la de l'actor Alfonso Bayard , , a Barcelona , i la d'un altre ciutadà a Salou ( Tarragona ) . Aquestes dues últimes morts es van produir amb poques hores de diferència . La mort d'aquests 3 ciutadans en diversos moments de la seva detenció i l'intent per part dels polítics d'ocultar ha canviat la percepció dels ciutadans sobre un cos fins ara considerat exemplar . Una brutal pallissa a la Ciutat Vella a un ciutadà que li va causar la mort , filmada i difosa pels mitjans de comunicació han posat en dubte els protocols d'actuació d'aquest cos .

Per contra , a Catalunya s'han estat cometent agressions a polítics no nacionalistes com l'ocorregut al ministre Montoro a Vilanova i la Geltrú per part d'independentistes radicals com més de 70 atemptats a les seus del PP o Ciutadans en els últims dos anys sense que hagin efectuat una sola detenció que han quedat impunes Fa l'efecte que hi ha diferents protocols d'actuació segons siguin uns o altres víctimes o agressors . Mentre els fets violents per la pressió independentista no fan més que augmentar.

El barri de Sants de Barcelona ha tornat a ser per tercera nit consecutiva l'escenari de greus disturbis causats per grups d'antisistemes en protesta pel desallotjament del centre okupa de Can Vies i la seva posterior enderrocament . El curiós és que molts dels veïns del barri han pres part a favor dels okupes per la forma violenta d' desallotjar per art dels mossos amb tota classe de mitjans dissuasius , ja que portaven disset anys ocupant la finca sense problemes al barri .

Els violents han aixecat barricades , han atacat entitats bancàries i tot tipus de mobiliari urbà , i han cremat contenidors i una excavadora que s'utilitza per enderrocar l'immoble. Els agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra han realitzat diverses càrregues que han estat respostes amb el llançament de pedres en una mena de batalla campal que s'ha prolongat fins ben entrada la matinada . Els incidents , que s'han iniciat després de la celebració d'una manifestació , s'han estès per altres punts de la ciutat , com els barris de Gràcia , Poble Sec i el Clot .

Per fi ahir es va produir per fi una dimissió , del seu director general dels Mossos d'Esquadra , Manel Prat , un fidel cadell del CDC crescut de la mà de Felip Puig . La figura de Prat havia estat molt controvertida en els últims mesos , arran d'algunes polèmiques intervencions de la policia autonòmica , i l'oposició ha estat demanant el seu cap des de la tardor . Fins i tot ERC havia insinuat que ho deixaria caure . El ple del Parlament autonòmic havia de votar aquest dimecres la seva reprovació pel cas Quintana , però la dimissió evita als independentistes haver de posicionar-se.

L'oposició havia demanat reiteradament el cap , i fins i tot ERC havia insinuat que ho deixaria caure . El ple del Parlament autonòmic havia de votar aquest dimecres la seva reprovació , però la dimissió evita als independentistes haver de posicionar-se.

Penso que Prat és només el tallafocs lloc per CiU perquè no segueixin avançant aquestes denúncies i no entri a valorar la responsabilitat d'alguns comandaments intermedis en tots aquests fets , com així ha estat denunciat pels sindicats policials i les possibles indicacions polítiques provinents del " Pinyol " de CiU en el seu intent d'utilitzar el cos com el futur exèrcit en una hipotètica secessió .

¿ L'hereu del PSOE ?

Aquestes eleccions han deixat el camp de batalla polític ple de víctimes en el camp de l'esquerra espanyola acomodada , Des del PSOE a Esquerra Unida a què Podem acaba de robar berenar han descobert no sense sorpresa que els seus plantejaments es veuen superats per l'aparició a escena de Pablo Iglesias una figura nascuda per sorpresa amb unes propostes impossibles que recull que amb el seu resultat sorpresa ha pres el discurs d'una esquerra desorientada que està mirant cap a Veneçuela com a exemple a seguir. No m'estranya que ara Mariano Rajoy descol · locat que està ja trobant a faltar Rubalcaba abans que aquest s'hagi marxat en realitat .

La batalla pel PSOE ja ha començat i sembla que vol renovar la casa per la teulada de les persones buscant nou líder quan han de començar per les idees . Ahi se'ls ha colat en escena un convidat imprevist : Pablo Iglesias . La Gran Recessió de 2008 pot representar el mateix per a la socialdemocràcia . La seva senyal d'identitat , l'aliança interclassista entorn del Estat del Benestar entre els colls blancs de les capes mitjanes i els treballadors manuals , els colls blaus , s'està fracturant pel flanc dels nous exclosos . La gran paradoxa és que el genuí hereu de Zapatero , no una altra cosa resulta ser Iglesias Ful , ha nascut extramurs del PSOE . Una colla de frikis ens diu Arriola . Podem , contra el que tothom havia interpretat , no li sega l'herba sota els peus a Esquerra Unida , sinó al PSOE . Al capdavall , aquest Esglésies no és fill ni de Marx ni de Lenin , com sospiten tants simples de la dreta , sinó de la teleporqueria . I en aquest camp , el del fum audiovisual , per molt que s'esforcin , ni Madina ni Chacón li arriben als talons a Esglésies

 

Pablo Iglesias - nom per dirigir un partit d'esquerres pel qual qualsevol assessor electoral mataria a la seva àvia amb les seves pròpies mans- no ha vingut a la política per gestionar els assumptes públics millor que els actuals governants , sinó per intentar ocupar un espai on ara molts volen sortir. Ha aparegut per la gran crisi europea de 2008 , com Le Pen a França , o les innombrables partits antisistema o antieuropeus sorgit a Itàlia, Grècia , Hongria , Gran Bretanya per l'extrema dreta . Com Espanya és diferent , preferim fer-ho per l'extrema Esquerra

No entenen res - No estan disposats a canviar

El cop rebut pels dos grans partits en les eleccions d'aquest diumenge pot qualificar-se d' històric sense por d'exagerar . Cinc milions han deixat de votar-los els del PSOE canviant per partits més radicals els del PP quedant-se a casa . Entre PP i PSOE s'han deixat 17 escons respecte a l'última cita europea , i han passat de representar el 80 % de l'electorat a un exigu 49% , la xifra més baixa mai assolida per les dues formacions de manera conjunta . El desastre ha afectat especialment al PSOE , que ni tan sols pot adduir , com fa el PP , que ha resultat guanyador de les eleccions en termes relatius . Però ni socialistes ni populars semblen haver assumit la veritable magnitud del que ha passat aquest diumenge , d'acord amb la forma en què han reaccionat a aquesta veritable catàstrofe per al bipartidisme que tots dos representen.

 

El dia després de les eleccions ens porta les anàlisis que han fet els partit majoritaris respecte als mals resultats i veure les causes de la pèrdua de dos milions i mig dels seus vots cadascun pel que fa a les eleccions de 2009 que haurien de portar a prendre una sèrie de mesures dins cada partit per intentar rectificar el rumb dels esdeveniments . Tenen només un any per rectificar l'hecatombe que aguaita .

 

No puc entendre la maldestre i simplona valoració ha fet la secretària general del PP , María Dolores de Cospedal encastellada en repetir que el PP ha guanyat les eleccions . Cap autocrítica . Des del PP es tira la culpa de la pèrdua de vots a l'abstenció dels seus votants a les dures mesures contra la crisi . Però fa una anàlisi equivocat o pretén enganyar-se i enganyar l'electorat .

 

Els votants que van donar la majoria absoluta al PP eren perquè pogués prendre les mesures imprescindibles per redreçar l'economia disposats a prendre els grans sacrificis però pensant que la casta política renunciaria a part dels seus privilegis cosa que no s'ha produït tampoc ha entrat en la seva anàlisi el fet de no haver complert amb el seu programa que li va donar majoria absoluta que contenia la lluita contra la corrupció , la intromissió en la justícia , la lluita contra el terrorisme . Rajoy ara admet a contracor que realitzarà algun canvi en el partit per a setembre , amb les municipals i autonòmiques sobre on amb tota seguretat haurà de mesurar-se a un Front Popular crescut i radicalitzat com en el 31 .

 

Al PSOE , un Rubalcaba més que amortitzat ha tirat definitivament la tovallola i anunciat la seva renúncia a la Secretaria General , que farà efectiva al congrés extraordinari previst per a mitjans de juliol, de manera que podrà seguir manejant els fils de l'aparell per garantir-se una successió a la seva mida . El de sempre .

 

L'arribada d'una nova direcció al partit , a més , deixa en l'aire no només el format , sinó la pròpia celebració d'eleccions primàries per elegir el candidat a les pròximes eleccions generals , cosa sobre la qual s'havia arribat a un acord que ara queda a costa del que passi en el congrés de juliol . La figura emergent de Susana Díaz , apuntalada pels bons resultats dels socialistes a Andalusia , pot ser la clau perquè el PSOE porti a terme una renovació enganyosa sense participació de la militància , com temen i als quatre aspirants que fins al moment han mostrat intencions de pugnar per la Secretaria General .

 

Davant d'aquesta intenció Madina i Chacón ja s'han manifestat en contra del projecte que els apartaria abans de començar la batalla per la seva candidatura ja que Susana Díaz ha fet valer el pes de la Federació Andalusa .

 

I si al PSOE les conseqüències del desastre electoral poden acabar en una mera operació cosmètica , en el Partit Popular ni tan sols s'han plantejat la possibilitat de prendre alguna mesura per recuperar la confiança perduda del seu electorat . Les paraules de Rajoy ahir , apel · lant a la "gran distància" a la qual hi ha les opcions minoritàries ja que "en les grans qüestions" el bipartidisme no s'està equivocant , són el fidel reflex d'un dirigent que ha decidit negar la realitat per evitar la presa de decisions de calat que tornin a fer del PP un partit previsible , fiable i lleial als principis que sempre ha defensat majoritàriament l'electorat de centredreta .

Una amarga " victòria"

Els pronòstics més negatius s'han confirmat amb el resultat d'aquestes eleccions . Ha guanyat el PP que de 24 en l'elecció anterior ha baixat a 16 eurodiputats seguits del PSOE que de 23 ha baixat a 14 que els hauria de portar a pensar en una refundació . Entre els dos han obtingut menys del 50% de dels vots . Pel que ni tan sols un govern de concentració podria salvar un estat d'emergència .

A l'altra banda tot una amanida de partits extremistes dels que únicament poden salvar els 4 escons d'UPyD i els 2 de C'S. Tot i que aquests resultats no tindran a efecte a curt termini pot deduir-se que el bipartidisme al nostre país s'ha acabat . L'avanç dels partits antisistema especialment per l'esquerra al costat dels nacionalistes pot convertir a molt curt termini al nostre país en ingovernable .

Alarma el resultat obtingut per un partit antisistema com Podem amb 5 escons que sabem està finançat pels comunismes bolivarians que està depassant en els seus plantejaments a l'esquerra que ha triplicat els seus escons amb 6 eurodiputats i que entre els dos han aconseguit enganxar a 2.800.000 de ciutadans .

PP i PSOE han aconseguit el que vénen sembrant des de fa tants anys : uns resultats irrisoris fruit de les seves mil rentades , traïcions i incompetències . Els electors els han castigat . Si aquests resultats marcaran tendència , el bipartidisme que ha conformat la vida política dels últims decennis podria tenir els dies comptats.

Les urnes han arrasat amb els pronòstics i provocat una autèntica convulsió en el panorama polític nacional : a l'espectacular sagnia electoral dels dos grans partits s'uneix la impressionant emergència de l'extrema esquerra i del nacionalisme radical i filoterrorista . L'escenari , certament , és de malson .

Els resultats del País Basc , Navarra , i Catalunya on ERC guanya unes eleccions a Catalunya per primera vegada des del 12 d' abril de 1931. Aprofundeixen les diferències entre espanyols que no tenen més remei que seguir lluitant junts dins d'Europa pel seu futur i que ens presenten un panorama molt complicat tant per a aquestes regions com per continuar amb la seva convivència amb la resta del país . L'escenari en aquestes regions es torna esgarrifós.

Ara més que mai cal un veritable lideratge que pugui ser assumit per la població que ha estat demanant una regeneració total d'un sistema que fins ara ha funcionat al nostre país , ha estat espremut fins a la nàusea per les elits extractives i que sembla que ha arribat a la seva fi .

TVE i la final de la Champions Ligue

RTVE en un desplegament en un inusitat desplegament de mitjans , professionals ... i diners ha enviat a 123 professionals per a la retransmissió de la final de Lisboa . Pel que fa a la retransmissió de la trobada , s'han utilitzat més de 20 càmeres i la realització ha estat a càrrec de Sport TV , la cadena portuguesa a la qual la UEFA ha encarregat l'emissió. RTVE ha portat a més cinc càmeres personalitzades que permetran oferir una multisenyal a través del web Això si juntament amb aquest ingent desplaçament de personal i material , 20 dels seus directius han viatjat a càrrec de l'empresa amb l'única finalitat de contemplar en primera línia aquesta final . Amb habilitat i per evitar equívocs , el president de la Corporació decidia no anar a la final .

Recordarem que només com fa tot just dies el president de la Corporació , Leopoldo González - Echenique , es va reunir amb el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i la vicepresidenta del Govern per reclamar in extremis un rescat econòmic que salvi una societat que camina al filferro de la fallida tècnica . Llavors, el cap de la societat pública va posar sobre la taula els números vermells que pateix la Corporació i la necessitat d'una solució per als seus balanços . L'amo de la caixa li va obrir la porta d'un rescat , ja fos via crèdit extraordinari o ajustos al finançament . Això sí , a canvi va demanar un pla d'eficiència per dotar d'estabilitat a les finances de la companyia . És a dir, el mantra del ministre : austeritat , austeritat i més austeritat .

La Corporació voreja actualment la causa de dissolució , si és que no està en ella . El 31 de desembre de 2012, la signatura comptava amb un capital social 1.510 milions d'euros i un patrimoni net de 934 . Les pèrdues de 113 milions en el passat exercici el deixen al llindar dels 800 i de la línia vermella dels 755 milions , que constitueix la meitat del capital social , la fallida i la necessitat de reduir o injectar capital . La companyia se salva de miracle el 2013 , en beneficiar d'un indult comptable que li permet no imputar per a aquesta fi 380 milions de deteriorament dels seus immobles . Si no es prenen mesures , aquest límit se superarà el 2014 i suposarà el cessament del Consell d'Administració i la sortida del president . Si això passa , el de menys serà una Champions .

Pablo Iglesias , "Podemos" i Veneçuela

El passat 15 de març a la "Sexta Noche" havien entrevistat l'actor José Sacristán , que va deixar anar una homilia guerracivilista , l'escriptor Juan José Millás , qui va descriure una Espanya ' famolenca ' per culpa de Mariano Rajoy i s'havia debatut sobre impostos i reformes fiscals amb els economistes Daniel Lacalle i Gonzalo Bernardos en pla estel · lar .

Gairebé s'acabava la nit , quan en actitud de tancament i agrupant els temes que restaven a la planilla , va posar el presentador Iñaki López sobre el pes el sempre polèmic assumpte de les 'Memòria Històrica ' amb l'excusa que el govern sociocomunista d'Andalusia ha aprovat una llei per la qual es multarà tot alcalde que no retiri ' ipso facto ' noms o símbols franquistes del seu poble i per la qual es podrà expropiar ' temporalment ' qualsevol terreny privat on s'intenti buscar restes de víctimes de la Guerra Civil espanyola .

No anava malament el debat fins que va intervenir Pablo Iglesias , professor a la facultat de Polítiques de la Universitat Complutense madrilenya i habitual en les tertúlies de TV clamar contra el PP com a hereu del franquisme i contra la persistència , més de 70 anys després de la fi de la contesa , de noms i símbols dels vencedors .

Primer li va replicar Antonio Martín Beaumont , recordant-li que estava insultant a un partit el naixement i existència només ha estat en democràcia i al qual han votat 11 milions d'espanyols .

 

Després , tan càustic com ferotge , va entrar en competició Eduardo Inda per preguntar a Pablo Iglesias si li semblava bé que desapareguessin també els noms de carrers , plaques i monuments que homenatgen a Andalusia a ' assassins de masses ' com Dolores Ibarruri ' Pasionaria ' i Santiago Carrillo.

Enmig de les rèpliques i contrarèpliques , ha subratllat el director adjunt de ' El Mundo' que el professor Iglesias no és el més indicat per donar lliçons d'ètica o coherència quan cobra , mitjançant CEPS , la fundació universitària de la qual forma part com a membre del seu patronat , coure 320.560 euros del règim repressor i feixista de Veneçuela : el tertulià i el Govern veneçolà .

A partir d'aquí , va començar la marimonera . Esglésies acuso Vermell d'haver estat condemnat per ' mentir ' , al que el director de Periodista Digital , va respondre afegint que el ' professor' no només cobra de la Veneçuela chavista i d'un règim amb les mans tacades de sang , sinó també del dels aiatol · làs iranians .

 

Va citar com a exemple el programa que Iglesias i els seus col · laboradors fan a Hispan.Tv , cadena iraniana en espanyol i després de descriure el règim de Teheran com un que penja homosexuals a les grues i lapida dones acusades d'adulteri , qualifico - dues vegades - a Pablo Iglesias d'immoral :

Doncs bé , ara Alfonso Rojo a Periodista Digital ha presentat les proves del que era un secret a veus del candidat de "Podemos" al Parlament Europeu , quan al mateix temps membres de les bases del nou partit "Podem " consideren que el seu líder Pau esglésies , cap de llista a les europees i que aconseguiria escó segons les últimes enquestes d'intenció de vot , està enganyant els electors a l'haver declarat que no sap si acabarà el primer any a Brussel · les o es tornarà a Espanya per seguir amb la seva promoció personal .

" Sabem que Pablo Iglesias no acabarà ni tan sols el primer any a Brussel · les si aconsegueix l'escó , la cúpula ho sap perfectament i no ho han dit als electors . Els electors han de saber això . Demanem a la premsa que acabi aquest frau a la gent que va a votar abans de les eleccions "

 

 

http://www.youtube.com/watch?v=ETVMcJrDHfg

¿ Incidents aïllats ?

Ramon Espadaler té molt a explicar sobre el comportament dels Mossos d' Esquadra sota el seu comandament en els últims temps . De moment ha tirat la culpa als serveis de seguretat del PP per no fer cas a les seves indicacions L'agressió coordinada de diverses desenes d'individus a Cristóbal Montoro i Alicia Sánchez Camacho a la sortida d'un míting a Vilanova i la Geltrú no és un incident aïllat i per tant sense validesa representativa de la realitat catalana , com pretén fer-nos creure . Però són massa els incidents aïllats ocorreguts en el poc temps que porta al capdavant de la Conselleria d'Interior .


Just ahir , Santiago Fisas , el candidat català de la llista de Miguel Arias Cañete , al costat de la pròpia Sánchez Camacho , i Alberto Fernández Díaz , van ser testimonis de com vigilants de seguretat d'una empresa privada havien de fer les funcions dels agents autonòmics davant l'absència de membres del cos policial que no s'havien presentat per cobrir la seva seguretat . Ells van tenir d'impedir el pas a la vintena de persones de la Plataforma antidesnonaments , la PAH , que volia fer un " escrache " silenciós en l'acte electoral del PP .


A diferència dels manifestants de Vilanova i la Geltrú que es van embolicar a pedrades , pals i puntades amb la comitiva popular, els manifestants d'aquest dijous al migdia eren molts menys i molt més pacífics , de manera que només es va registrar un incident : l'arribada tarda i quan l'esdeveniment electoral ja havia començat de dues furgonetes dels antiavalots de la policia autonòmica fent sonar les sirenes a màxima potència . El soroll i el inopinat , tardà i aparatós desplegament provocar instants d'alarma , inquietud i desconcert entre els ciutadans que transitaven per la zona i entre els assistents a l'acte , de petit format , al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau , a Barcelona .


I a aquests cal afegir els diversos fets " aïllats " dels atacs continus que pateixen les seus del PPC , Ciutadans i UpyD a Catalunya. Al mes de novembre , una dirigent de Ciutadans va ser víctima d'un altre " incident aïllat" . Un desconegut va empastifar el vehicle de la coordinadora de l'agrupació al municipi tarragoní de Creixell , Victòria Fuentes, amb excrements . Fonts ja havia viscut un altre " incident aïllat " al mes de juliol , quan un jove independentista , després d'identificar com a membre de Ciutadans , li va clavar un cop de puny a la cara . Al coordinador del partit a Girona li van destrossar el cotxe en un altre fet aïllat .


Els partits no independentistes fan mans i mànigues aquests dies per poder dur a terme els seus actes electorals amb certa normalitat als quals cal afegir l'agressió del líder del PSC fa pocs dies en un casament . A tot això cal sumar els nombrosos atacs a les seus del PP UPyD o Ciutadans comesos per bandes d'independentistes sense que fins a la data hagin detingut a cap dels seus autors . Com ja han denunciat diversos mitjans , " no hi ha cap polític contrari al procés separatista que no hi hagi notat en primera persona els efectes de la retòrica nacionalista del ' Espanya ens roba ' , del ' Espanya contra Catalunya ' i del ' dret a decidir' " .


Si la missió dels Mossos d' Esquadra ha de ser vetllar per la seguretat dels seus ciutadans sembla que aquests no estan tan protegits com haurien . Ramon Espadaler que a hores d'ara ja hauria d'haver dimitit en comptes de donar la culpa als altres de qualsevol dels nombrosos incidents " aïllats" que ocorren en la seva jurisdicció hauria de revisar els protocols d'actuació d'aquest cos ja que encara ha de donar explicacions sobre la mort de quatre ciutadans en el moment de la detenció oa les dependències judicials o de la pèrdua d'un ull per una ciutadana que va ser aconseguida per les pilotes de goma dels agents . Mentre el Govern de la Nació tracta de minimitzar tot això i els vàndals segueixen campant pels seus respectes . Just en el moment que la Generalitat reclama noves competències com el control de ports , o la gestió de les catàstrofes .
Ja em temo el pitjor .

De la " alternativa Kas " a l '"alternativa Mas"

Una de les escenes de més violència i perill dins d'aquesta campanya electoral europea la van viure ahir a la nit el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques , Cristóbal Montoro , i la líder del PP català , Alicia Sánchez - Camacho , quan sortien de l'acte que tots dos han celebrat a Vilanova i la Geltrú ( Barcelona ) amb motiu de la campanya electoral de les europees .

A la sortida de l'acte, el ministre i la dirigent popular han vist bloquejats els seus cotxes per unes testos al final del carrer i van estar bloquejats quinze llargs minuts dins dels seus vehicles , temps en què els manifestants han colpejat els cotxes amb pals i han llançat pedres i alguna ampolla de vidre .

A la sortida de l'acte, el ministre i la dirigent popular han vist bloquejats els seus cotxes per unes testos al final del carrer i han hagut d'esperar uns minuts dins dels seus vehicles , temps en què els manifestants han colpejat els cotxes amb pals i han llançat pedres i alguna ampolla de vidre . Tot això passava davant la passivitat dels Mossos d' Esquadra que estaven contemplant l'escena sense actuar .

Quan han aconseguit obrir el carrer per sortir , alguns dels manifestants - que portaven estelades i simbologia anarquista -han corregut després dels cotxes i ha començat a colpejar i donar-los puntades mentre agents de la Policia Local intentaven obrir pas als vehicles .

Aquest no és el primer cas de " violència" que pateixen els populars en campanya , i han explicat que dimarts a Viladecans ( Barcelona ) es va apedregar una carpa dels populars . A més , han patit una dotzena de escraches en els últims dies . En aquest últim any les seus del PP s'han vist atacades almenys en setanta ocasions. El mateix està passant per tot Catalunya amb les seus i militants del partit Ciutadans . Fins ahir no s'havia detingut ningú .

Un cop Montoro i Sánchez - Camacho han d'abandonar la zona, els manifestants han tornat a situar-se a les portes del recinte on s'havia celebrat l'acte , i han seguit increpant i insultant als militants del PP . Finalment els Mossos d'Esquadra han detingut una persona per aquests atacs .

Els violents portaven diversos signes i banderes , des estelades , fins a la bandera anarquista i les dels batasunes , Fins ara des de la Generalitat no s'han reprovat aquests actes cada vegada més violents que recorden la kale borroka del Pais Basc.

El president de la Generalitat , Artur Mas , no té cap culpa que l'anomenada esquerra abertzale i els anarquistes hagin assumit amb gran entusiasme i franca admiració el full de ruta del procés separatista català , fets sempre silenciats pels mitjans catalans , però deu ser conscient que ell , potser sense pretendre-ho, s'ha convertit en un referent en les herriko tavernes més concorregudes , un polític apreciat en els cercles euskalduns que exerceix gran influència sobre el nacionalisme de pantalons ajustats i anells a l'orella .

Als nacionalistes catalans els ofèn molt que es recordi quan acudien als actes del PNB a prendre apunts i glossaven amb embadaliment la virilitat implícita en els esports rurals i els editorials del Zutabe , el butlletí terrorista . Ara tampoc els agrada que es subratlli la seva condició de mascles alfa de les estampides perifèriques , de líders de les rajades separatistes .

No els fa cap gràcia que transcendeixi l'assessorament català als cotarros batasunes , que els xavals de la " kale borroka " portin samarretes amb el " Dret a decidir " a la pitrera i la " estelada " a l'esquena , que la gran moguda basca sigui una cadena humana i que el pres Otegi posi com a exemple a Mas. O sí que els fa gràcia .

El president de la Generalitat , amb la inestimable col · laboració del republicà Oriol Junqueras , és l'ideòleg d'una nova forma de " kale borroka " , la lluita revolucionària amb corbata , la insubmissió davant les sentències , l'enfrontament amb l'Estat , el menyspreu a la sobirania nacional , la insurgència institucionalitzada , algú que al matí es retrata amb el Rei ia la tarda part peres , un referent en tots els frontons i societats gastronòmiques del nord . Qui ho havia de imaginar fa només un parell d'anys ? Un líder de CiU donant lliçons d'arrossegar pedres i menjar mitjanes . CiU i Batasuna en la mateixa ona. A Ajuria Enea no se'n saben avenir .

¿ Trànsit de cadàvers ?

Les macabres fotografies publicades pel diari El Mundo del dipòsit que contenia uns 250 cadàvers que en teoria havien estat lliurats de forma altruista per a l'estudi del cos humà al departament d'Anatomia i Embriologia Humana II a la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense que estaven dipositats allà sense cap control , trossejats i en un estat d'amuntegament digne de pel · lícules d'horror ha obert la porta a un altre descobriment més macabre si cap que l'anterior . És el possible comerç que s'estan efectuant determinades persones pròximes a aquesta facultat d'aquests cossos dipositats allà per al seu lucre personal , pels quals determinades empreses pagaven quantitats molt elevades per poder fer pràctiques no reglades amb ells . Diuen que aquests cadàvers entraven als soterranis en hores no habituals ia través d'ambulàncies particulars , mètode gens habitual , basat en l'estalvi en el cost del transport .

El degà de la Facultat de Medicina segueix sense donar explicacions sobre aquest cas tot i que des de fa més de tres dies repeteix a tot qui es presenta a preguntar sobre aquest assumpte que tot es va a explicar en una nota de premsa que fins al moment no s'ha produït . Això si a instàncies de la Inspecció de Treball han estat clausurat el forn crematori de les instal · lacions.

No obstant això , l'inusual en el cas d'Anatomia i Embriologia II és l'altíssima concentració de cossos , que arriba al apinyament en diverses sales del lloc , com explicava ahir aquest diari . Un amuntegament insòlit per a les diverses institucions consultades , com l'Associació Espanyola de Donants de cossos a la ciència , un dels portaveus va assenyalar : «No havia vist res semblant , hem estat en la major part de dipòsits universitaris d'Espanya i no n'hi ha cap com aquest » . A la cambra hi ha una olor irrespirable , i en la seva atmosfera , segons els sindicats , suren bacteris i virus . Encara que només tenen accés a aquests soterranis unes 20 persones , qualsevol estudiant curiós podria colar per veure el ' paisatge ' : les pràctiques es fan al pis de dalt .

El lloguer d'un cadàver surt , com va confirmar el departament a aquest diari , a entre 500 i 750 euros . Un curs per a 15 alumnes, amb entre quatre i sis cadàvers per intervenir , costa uns 3.000 euros . La Complutense lloga els cadàvers a empreses privades ia doctors que ofereixen cursos de postgrau de caràcter privat , molts dels quals es realitzen en cap de setmana , altres els divendres.

Cal aclarir que la pràctica és normal i legal en diverses universitats espanyoles , ja que no només empreses privades experimenten amb els cossos donats altruistament a la ciència : també altres centres universitaris , com Odontologia i Oftalmologia , ho solen fer. El preu d'entre 500 i 750 euros és no obstant això orientatiu . Un investigador manxec es va posar en contacte amb el departament investigat divendres passat , per informar-se sobre les condicions per organitzar un curs amb diversos alumnes . Davant la seva sorpresa , a la pregunta de quants diners costaria utilitzar diversos cadàvers , la resposta des secretaria va ser: « No, la pregunta és a l'inrevés : quants diners estaria disposat a pagar ? » .

Es va informar així , de manera completament oficiosa , que no hi ha barems reglats de cobrament pel lloguer dels cossos , el que provoca encara més dubtes en el propi departament . Els ingressos d'aquests lloguers es distribueixen entre el rectorat i el propi departament i serveixen per pal · liar la falta de mitjans .

Crida poderosament l'atenció l'actitud de les autoritats universitàries , que en lloc d'afrontar els fets i donar totes les explicacions possibles s'han limitat a emetre un comunicat contradictori i en el qual, com no , hi ha la paraula retallades : l'excusa màgica per tots els problemes de funcionament d'una universitat que ha rebut - i fins i tot amb la crisi actual rep - quantitats ingents de diners públics , que , com ara és més evident que mai , no sembla que es gasti amb la pulcritud necessària .

No obstant això , la veritat és que , per molt que es culpi les retallades , un departament idèntic a la mateixa universitat -només una porta més enllà - manté perfectament controlat i en un estat impecable seu propi dipòsit de cadàvers . Ara una vegada descoberta l'existència d'aquest soterrani dels horrors hi ha ara una pressa sospitosa per part de la Universitat per incinerar i fer desaparèixer tots els cadàvers allà dipositats .

 En qualsevol cas , després dels testimonis publicats la Universitat Complutense no s'hauria de limitar a eliminar els cadàvers o donar-los el tractament respectuós que mereixen , sinó que ha d'investigar a fons què ha portat a aquesta situació i qui ha obtingut , si és que això ha passat com sembla , un benefici econòmic personal .

http://estaticos01.elmundo.es/assets/multimedia/imagenes/2014/05/20/14005495472402.jpg

La indecència electoral d'ERC

Els familiars de Pascual Maragall el 2007 quan es va declarar la malaltia d'Alzeimer al llavors President , van recórrer les notaries perquè es decretés la incapacitat per prendre qualsevol decisió no només política , que ja obligat a dimitir voluntàriament dels seus càrrecs , cert és que no podia encapçalar de nou la candidatura socialista perquè ja estava malalt sent president de la Generalitat , com testificar els metges que l'atenien a Espanya i als EUA , sinó que va ser despullat de voluntat de tipus econòmica i patrimonial .

Es va fer tot això per invalidar tota la carrera política de Maragall al capdavant de la Generalitat ? Sí, d' un cervell malalt només podia sortir un projecte suïcida . Aquell projecte es va cridar Nou Estatut i aquelles aigües van portar els fangs actuals .

Diumenge ERC va utilitzar ahir la figura de Pasqual Maragall , un home malalt , desubicat i desorientat - només cal veure les fotos- per a la seva campanya electoral . El d'Oriol Junqueras no té nom , simplement és indigne , però el realment indecent i repugnant el protagonitzen dues persones : el seu germà Ernest Maragall i la seva dona Diana Garrigosa . Sense cap mena de pudor , van utilitzar la seva figura per satisfer els seus propis fins polítics . En els econòmics , Pasqual Maragall és un destorb . No està a l'alçada per la malaltia . Per això , ha estat reduït a una mera figura decorativa i li han retirat tota potestat econòmica , tant a la Fundació Catalunya -Europa , dirigida pel vicepresident executiu Ernest Maragall , com en la Fundació que porta el seu nom , dirigida per la presidenta Diana Garrigosa .

Al setembre de 2011 , Diana Garrigosa , deia a Antena 3 que Pasqual des de 2007 "ja no és el que era" . En lloc de protegir i cuidar -a l'estil de la família Suárez o Reagan- no dubta a passejar- perquè sigui un figurant de Jordi Martí , candidat independentista derrotat a les primàries del PSC de Barcelona, ​​al qual acompanya a votar , o que sigui un figurant en un míting independentista d'un partit contra qui havia lluitat en els seus temps de lucidesa .

La coherència d'aquesta senyora no té límits . Va abandonar el PSC al setembre de 2006 perquè el seu marit no era de nou candidat a les autonòmiques pels socialistes . Va argumentar , amb el suport de determinada premsa, que Maragall va ser descavalcat pel " malvat " aparell del PSC . El realment cert és que no podia encapçalar de nou la candidatura socialista perquè ja estava malalt sent president de la Generalitat , com testificar els metges que l'atenien a Espanya i als EUA . En el seu estil , sense parangó , deia el novembre de 2012 , en un programa de TV3 presentat pel periodista Albert Om , " vull anar a un míting d'un partit que sé segur que no votaré " . Diumenge va ser a un míting d'Esquerra Republicana .

La coherència també és un símptoma en Ernest Maragall , el seu germà . No només és capaç d'assessorar la multinacional farmacèutica Farmhispania , sempre molt lligada a la seva família , sent diputat per abandonar seva col · laboració quan deixa de ser-ho - curiós dada - sinó que no resisteix la prova de l'hemeroteca . El 8 juliol 2011 deia alt i clar que no abandonaria el PSC per crear un altre partit . La seva proclama va durar fins el 25 de desembre del 2012 Data en què va presentar Nova Esquerra Catalana . Des de llavors tota una carrera meteòrica . Es presenta amb ERC a les europees , negocia amb ICV per a les municipals i s'autoerigeix ​​home de Mas a Brussel · les . Amb aquests antecedents , és lògic que siguin capaços d'utilitzar la figura del seu germà i marit de forma indigna , indecent i repugnant . Una pena i una vergonya .