La reforma laboral que va aprovar el Govern de Mariano Rajoy a mitjans de 2012 ha estat una de les poques mesures econòmiques positives i eficaces que ha impulsat el PP durant el present mandat. Entre altres avantatges facilitar a les empreses deslligar d'aquests convenis, permetent així una major flexibilitat per poder adaptar-se amb rapidesa i eficiència a les circumstàncies canviants del mercat. Fins llavors, Espanya patia un dels mercats de treball més rígids del món i, no per casualitat, presenta una de les taxes d'atur més elevades del planeta.
L'origen d'aquest drama radicava en el manteniment d'un règim obsolet i anquilosat, herència directa del franquisme, que imposava per la força a treballadors i empreses les condicions laborals que pactava, exclusivament, una privilegiada cúpula de sindicalistes (UGT i CCOO) i patrons (CEOE), i la plasmació de flama "conveni col · lectiu".
Doncs bé La Sala del Social de l'Audiència Nacional ha declarat nul basant-se en defectes de forma, l'acomiadament col · lectiu de 1.190 treballadors que va posar en marxa al gener la embotelladora única de la beguda, Coca-Cola Iberian Partners (CCIP) i que saldar amb 821 acomiadaments i el tancament de quatre fàbriques. Just quan l'empresa ja havia havia arribat a un acord satisfactori amb la majoria d'aquests treballat abonant a cada un d'ells 45 dies per any treballat i una altra sèrie d'avantatges que superen amb molt els acomiadaments que s'estan fent actualmente.
Molts d'aquests treballadors ja havien iniciat una nova vida amb una jubilació anticipada que no havien somiat obtenir. Aquesta resolució obliga a la readmissió dels acomiadats, amb abonament dels salaris deixats de percebre. En qualsevol cas, les dues parts poden ara negociar de nou i, si no s'arriba a un acord, els sindicats podran demanar a l'Audiència que executi la sentència.
La resolució de la Sala explica que l'origen del conflicte ve de la fusió de les vuit embotelladores que la marca tenia a la Península Ibèrica en una sola, en un procés d'integració del que va resultar Coca-Cola Iberian Partners com a companyia autoritzada per preparar i envasar les begudes a Espanya i Portugal. Fruit d'aquesta fusió, la companyia va posar en marxa una sèrie deajustes que li permetessin un estalvi de costos, entre els quals estava reduir la plantilla a través de diferents mesures com les prejubilacions, les baixes incentivades o les recol · locacions, així com els acomiadaments forçosos en cas que no s'arribés a l'objectiu de la reestructuració.
Els sindicats, especialment CCOO es van negar a acceptar l'acord si això suposava el tancament de fàbriques, com efectivament va passar amb les de Fuenlabrada (Madrid), Palma de Mallorca, Alacant i Colloto (Astúries) i van anunciar des del final del període de consultes que impugnarían l'expedient. Finalment, el judici es va celebrar el passat 3 de juny.
Ara, aquesta situació en plena reestructuració produirà un període de gran incertesa i perjudici tant a l'empresa a la qual obligaria a reobrir uns centres ja clausurat com als treballadors que menys els de Fuenlabrada que havien acceptat individualment els seus acomiadaments o recol.locacions i havien molts d'ells donat un nou gir a les seves vides. Aquesta sentència que serà recorreguda ja que es tractaria d'un pols dels jutges del Social i els sindicats UGT i CCOO que perden protagonisme amb la nova llei dictada pel govern en contra de la negociació individual de cada treballador amb l'empresa sempre que això millori les condicions regules en conveni. Es dóna la circumstància que CCOO ha iniciat un ERO a Barcelona amb els seus propis treballadors on se'ls aplica només 20 dies d'indemnització complint amb l'última llei i en contra del que van pregonant per a altres empreses.
L'ERO de Canal Nou o de Telemadrid són altres exemples cridaners. De fet, els experts coincideixen que els jutges dels Social tomben una ingent quantitat de processos sota arguments de tota mena, deixant en mer paper mullat les millores que incloïa la reforma laboral en l'àmbit dels acomiadaments col · lectius, generant un halo d'incertesa i inseguretat jurídica que es tradueix, d'una o altra manera, en menys inversió i llocs de treball.
Per això, a Espanya urgeix tant desjudicialitzar el mercat laboral com despolititzar la pròpia Justícia. Les causes de l'acomiadament, igual que la contractació, no poden ser objecte de judicialització més enllà de la persecució de delictes clarament tipificats, tal com succeeix en molts altres països amb mercats de treball flexibles i taxes d'atur irrisòries. Dificultar i encarir l'acomiadament dificulta i encareix la creació d'ocupació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario