El saqueig d'Andalusia 121-¡¡¡Retornem les subvencions !!!

El conseller d'Economia, Innovació, Ciència i Ocupació de la Junta, José Sánchez Maldonado, ha comparegut aquest dijous al Parlament andalús per informar dels procediments de revisió de les subvencions de la UGT, que va iniciar la Junta fa més d'un any després de la publicació d'un presumpte desviament de subvencions sindicals per sufragar despeses corrents del sindicat amb factures falses i que ha derivat en una investigació judicial.

 

Després d'un any emprat en la revisió d'expedients, la Junta d'Andalusia, ha reclamat a la UGT-A, la devolució de 15,3 milions d'euros per les irregularitats detectades en 21 expedients de subvencions per import de 25,5 milions rebudes pel sindicat arran de la investigació oberta pel cas de les presumptes factures falses, per un presumpte desviament de subvencions sindicals per sufragar despeses corrents del sindicat amb factures falses i que ha derivat en una investigació judicial.

 

Els expedients d'Economia afecten tres àmbits directius (Relacions Laborals, Seguretat i Salut Laboral i Polítiques Actives d'Ocupació) des de 2008 fins a 2011. Maldonado va ser molt parc en les seves explicacions i no va especificar si els auditors de la Junta han detectat factures falses, ni concretar de quina expedients es tracta. Tampoc va contestar a les preguntes que li van formular de manera insistent el portaveu del PP ni el d'Esquerra Unida, soci del PSOE al Govern andalús. Va negar que hagués obert una "causa general" a la UGT i va dir que les quantitats no estaven justificades.

 

UGT acusa la Junta d'emprendre "injustificadament" una causa general "indiscriminada" contra totes les activitats formatives del sindicat per "netejar la seva imatge". El sindicat ha respost presentant un nou recurs contenciós-administratiu contra les resolucions que pot allargar sine die la devolució efectiva d'aquestes quantitats fins que no sigui resolt el litigi.

 

UGT pregunta de manera retòrica si la Junta no va exercir la seva funció de control: "Si en els anys investigats va donar per bones les justificacions dels programes, per què ara, cinc o en alguns casos sis anys després, canvia de criteri? ¿No va fer bé la seva feina la Junta o busca ara un boc expiatori per preservar el seu suport electoral?

 

UGT també està sent investigada per la Conselleria d'Educació per les ajudes rebudes en cursos de formació. Aquest departament ha obert al sindicat 41 expedients, en els quals en tres casos ha demanat la devolució dels diners. Educació es nega a facilitar la quantitat que està revisant.

 

Podria haver esclatat la guerra entre la Junta i UGT si un no fos tan desconfiat pensant que els embolics de família tendeixen a solucionar-se al dormitori. No en va partit i sindicat han recorregut sempre junts un llarg camí. Jo m'inclino a pensar que davant les enquestes que no donen un avanç al PSOE de Pedro Sánchez, potser tot això formi part de sigui l'estratègia de Susana Diaz per convertir-se en la candidata del PSOE per a les pròximes eleccions generals.

¡¡¡ Cuñat !!!

La familia es la familia y Artur Mas no podía ser menos ante los precedentes familiares de su antecesor Jordi Pujol . Su cuñado , Juan Antonio Rakosnik Tomé , trabaja desde octubre de 2009 como responsable de calidad y ninguna de proyectos en Microsistemas SA , una empresa de la que Seidor SA es propietaria . Seidor S , A es la empresa que más dinero recibe de parte de la Generalitat . El grupo Seidor SA , dedicado a la consultoría tecnológica , tiene oficinas en España , Europa , Dubai , Estados Unidos y Latinoamérica . El número de contratos adjudicados a Seidor SA y Microsistemas SA ya habla por sí solo : 15 adjudicaciones en casi cinco años . Y prácticamente todas a través del Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información de la Generalitat , y casi repartidas a partes iguales al año: en 2011 , cinco contratos ; en 2012 , seis contratos y cuatro en 2013. De todos ellos , destaca el otorgado a Seidor SA el 5 de octubre de 2012 y publicado en el Diario Oficial de la Generalitat ( DOGC) el 7 de diciembre de 2012. Entonces , Seidor SA recibió de la Generalitat un contrato por valor de 148957858,4 euros para el « aprovisionamiento de infraestructura de datos ( CPD de la Generalidad de Cataluña ». Fue a través de dos lotes , adjudicados al lado de IBM Global Services : el contrato CPD2 por valor de 130.987.858 , 41 , al que se suma el contrato núcleo uno por un importe de 17.970.000 euros . También compartido , en este caso con otras tres empresas ( Fujitsu, Canon y Everis ), es el contrato que recibió Microsistemas SA el 1 de diciembre de 2012. su valor fue de 106.698.904 euros y tenía el objetivo de sufragar el " aprovisionamiento del lugar de trabajo y apoyo al usuario de la Generalitat " .

El Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información es la empresa pública que realiza la planificación técnica y la gestión y explotación de "los servicios y los sistemas de telecomunicaciones e informáticos que sean necesarios para el funcionamiento de la Generalitat " , pero , como se comprueba en los diferentes boletines oficiales recopilados por este diario , Seidor SA se llevó gran parte de este pastel en cuantiosos contratos . Por ejemplo , un 457.132 euros y otorgado directamente por el Departamento de la Presidencia con el objetivo de llevar a cabo el " servicio de diseño , desarrollo e implantación del evolutivo del nuevo circuito del DOGC "fue publicado en el Boletín de Cataluña el 6 de junio de 2011 ; del 29 de enero 2013 es el contrato por valor de 349.088 euros para el " servicio de mantenimiento continuado de actuaciones de desarrollo evolutivo " de diferentes sistemas de información , o los 355.328,24 euros para un contrato de suministro de 30.344 packs de licencias Microsoft " Escuela 2.0 ", publicado en el DOGC el 18 de febrero del año pasado . Durante estos casi cinco años , las adjudicaciones de esta empresa pública están trufadas de contratos a estas dos empresas en las que trabajan la sobrina y el cuñado político de Artur Mas . Los Diarios de la Generalitat del 28 de febrero y el 11 de abril del presente año , fechas en las que se da cuenta de las ayudas y de la cuantía de las mismas . Según el publicado en el Boletín , la cantidad adjudicada en febrero fue de 266.109,50 euros en concepto de " convenios plurianuales de atención social a personas afectadas por drogodependencias ". En cuanto a las ayudas otorgadas en el mes de abril , la primera fue por valor de 90.000 euros y estaba destinada a sufragar " un programa de tratamiento integral para personas afectadas de TCA de larga evolución " . La segunda subvención quedó fijada en 85.000 euros y se destinó a otro programa para " el tratamiento integral para personas con trastornos alimentarios " . En total , y en sólo tres meses , una friolera cantidad de 441.109,50 euros , una cifra muy elevada si la comparamos con los recortes que la sanidad pública catalana ha soportado durante el mandato de Artur Mas , o los que han afectado a los servicios sociales de las personas mayores y de las que sufren alguna discapacidad , por no recordar el calvario de los funcionarios y la supresión de subvenciones a los comedores escolares .

¿Demanar perdó?

El president Rajoy va demanar perdó al Senat seguint el camí d'Esperanza Aguirre per tanta corrupció. La cosa està que crema. Sembla que el poble pla té la visió de l'Estat Espanyol com un gran formatge de Gruyere ple de ratolins. Està tan fart que ja no combrega amb rodes de molí, vol fets i no paraules: devolució dels diners, expulsió de la política i, per als que ho mereixin, la presó. No serveix ni el 'i tu més' ni el 'deixem actuar la justícia' ni en primer lloc la 'presumpció d'innocència'

Ara Rajoy diu que va a modificar les lleis per evitar col·labori en això o no el PSOE. Les iniciatives legislatives seran, com fins ara, mers maquillatges o hi ha darrere, sigui per la raó que aquesta, una voluntat ferma en fer neteja? De moment sabem que els partits volen avançar en una nova regulació del decomís perquè el que fiqui la mà a la caixa torni el que s'ha portat, volen agilitar els processos judicials, forçaran que un càrrec públic deixi el seu càrrec quan se li obri judici oral per delictes de corrupció i obliguessin el Govern a motivar les seves resolucions d'indult, tot això serà benvingut i aplaudit per la societat fins i tot amb les orelles.

És evident que tanta corrupció corroeix tant a un país com als seus habitants i això fa del tot imprescindible lluitar amb totes les forces contra ella. La pregunta ara si tant dins del PP com del PSOE que és què passarà després que el president hagi demanat perdó i els seus opositors hagin presentat una bateria de mesures que pensen aplicar al PSOE de Sánchez que ja exclou Andalusia o Catalunya.

 

El PP i el PSOE faran tot el possible perquè el xiringuito que s'han muntat no s'ensorri. Donat aquest nou afany d'honestedat en la vida pública, ¿no seria una excel·lent mostra de bona voluntat que abans del pacte, cada un a casa, fes una neteja completa? Una cosa van a tenir aquesta vegada de fer alguna cosa més que tot el possible. La societat ja els ha calat, perquè per fi, alguna cosa està canviant a Espanya.

Polítics a comissió

No han passat quatre hores des que a Múrcia, Mariano Rajoy després de la imputació de divendres del anterior secretari general del PP Ángel Acebes, digués davant els alcaldes del PP que la corrupció a Espanya era molt menys del que creu la gent i que només són casos aïllats, ha esclatat una nova trama de corrupció municipal i autonòmica que rebia comissions il·legals a canvi d'adjudicacions públiques i van ...

 

Entre els 51 arrestats, figura l'exnúmero dos del Govern de la Comunitat de Madrid amb Esperanza Aguirre, Francisco Granados que va deixar la política el febrer passat després de descobrir-se que presumptament tenia un compte a Suïssa amb 1,5 milions d'euros, juntament amb sis alcaldes madrilenys, en concret, de les localitats de Collado Villalba, Parla, Torrejón de Velasco, Casarrubuelos, Serranillos de la Vall i Valdemoro. En aquest últim municipi, a més de la seva regidor, també han estat detingut el seu regidor d'Hisenda, Javier Hernández. En el cas de Parla seu alcalde José María Frare pot dir-se que era el número dos de Tomas Gómez a la FSM.

 

Fora de la regió madrilenya, la Guàrdia Civil ha arrestat al president de la diputació de Lleó, Marc Martínez, del PP; l'exalcalde socialista de Cartagena José Antonio Alonso Conesa; o el secretari de l'Institut de Turisme de la Regió de Múrcia, Jesús Norberto Galindo, entre d'altres.

Segons la Fiscalia Anticorrupció, la trama de corrupció estava "infiltrada en diversos ajuntaments i autonomies" de les províncies esmentades i aconseguia contractes públics en "connivència" amb regidors municipals i funcionaris, empresaris de la construcció i d'empreses de serveis energètics. La trama s'hauria assegurat "l'èxit d'adjudicacions públiques a 250 milions d'euros, només en els dos últims anys, i com a contrapartida el cobrament de comissions il·legals, a costa de les Hisendes Municipals i Autonòmiques".

 

L'alcalde de Barcelona

 

Així mateix aquest dilluns, El Mundo publica que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, estaria sent investigat. Segons publica el diari, Trias podria haver ocultat a Andorra 12,9 milllones d'euros. Els diners hauria estat transferit el 13 febrer 2013 des del banc Union de Banques Suisses (UBS) de Ginebra, just quan va esclatar el cas Pujol.

 

Més difícil resulta entendre que Xavier Trias -que no és empresari ni se li coneix herència- hagi aconseguit fer-se tan ric en la seva activitat política si des de 1988 només ha percebut un sou taxat en els pressupostos. Com en el cas de la família Pujol, tot apunta que es tracta d'una fortuna acumulada a partir del cobrament de mossegades a canvi de contractes públics.

 

Cal no oblidar que Xavier Trias va ocupar importants responsabilitats públiques durant el pujolisme, primer com a conseller de Sanitat i més endavant al capdavant de la Conselleria de Presidència i el càrrec de portaveu del Govern. Ara mateix juntament amb Artur Mas està immers en el projecte secessionista per a Catalunya en que està finançant amb més de 200 milions del pressupost de l'Ajuntament de Barcelona.

 

Mentrestant, Convergència, el partit de Trias, va considerar a través del seu portaveu, Mercè Conesa, que la publicació de la investigació contra Trias forma part d'una estratègia del PP per «difamar contra la política catalana»

 

La corrupció és un problema transversal que afecta tots els partits polítics que estan governant en totes les administracions ha deixat de ser una cosa òbvia que pot destruir el nostre sistema democràtic. Ni una paraula de regenerar els partits polítics, ans al contrari, promovent d'un pacte anticorrupció entre PP i PSOE per tal que el descobriment de casos com aquests quedin avortats o almenys silenciats. Podem està a l'aguait i no para de recollir ciutadans cabrejats per la seva causa per convertir aquest país en una nova Cuba. Que Mariano Rajoy m'indiqui on són els polítics honrats d'aquest país que ja poden considerar-se que si són ells l'excepció.

Pànic electoral al PSOE

Pedro Sánchez ha complert 100 dies com a secretari general del PSOE i no es pot dir que hagi aconseguit aturar la caiguda lliure del seu partit. Les enquestes assenyalen com Sisens a Catalunya, cinquens al País Basc i Navarra, tercers a Madrid, segons o tercers a la Comunitat Valenciana ... Amb Pedro Sánchez el PSOE no ha deixat la seva condició d'irrellevant. Perdre la condició de segona força arrossegaria als socialistes a un enfonsament sense precedents. Davant d'aquesta possibilitat, dirigents del PSOE andalús insinuen que Susana Díaz no descarta ser la candidata presidencial en una situació "d'emergència".

L'ansietat que es viu a la bancada socialista es va posar de manifest en els molts aplaudiments que Sánchez va rebre a deshora en el debat dels pressupostos, en més d'una ocasió arrencats en solitari per algun palmero al que ningú va seguir. El líder de l'oposició va posar en blanc i negre el que el Govern presenta en tecnicolor, i ho va fer amb un llenguatge proper al carrer, fugint de la macroeconomia, evitant llançar propostes que poguessin ser titllades de "ocurrències"

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha exigit a crits aquest dissabte al PP que assumeixi la seva responsabilitat i doni explicacions per les últimes imputacions per casos de corrupció que ha resumit com un "capitalisme d'amiguets" que ha fet "molt de mal" a un poble "decent, treballador i honest" com l'espanyol. "Ja n'hi ha prou d'enganys i de fraus. Ja n'hi ha prou de Mato i de Jaume Matas, de Cospedal i de Camps, d'Aguirre i Aznar, de Blesa, de Rato, de Rajoy! Ja n'hi ha prou del capitalisme d'amiguets que tant de mal ha fet a un poble honest, treballador i decent com és l'espanyol ", ha exclamat.

Pedro Sánchez només ha de fer una ullada al seu partit especialment a Andalusia i comprovar que té centenars de casos on aplicar la seva doctrina contra el que diu detestar. Però no no ho va a fer, no li va sortir una sola paraula sobre la qüestió. És clar que hi està Susana Díaz que ja s'està pensant molt seriosament si no s'haurà equivocat amb ell.

Artur Mas & Clan Pujol

El president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista al diari Ara recollida per Europa Press ha assegurat aquest divendres que el seu predecessor Jordi Pujol, fins on ell el coneix, no és una persona corrupta, i ha afegit que "el tema del diners no és per a ell el que més li interessa a la vida ". "Podria vostè certificar que mai no ha comès cap delicte?", Li han preguntat. "Tampoc ho puc dir però en la meva consciència personal, fins a on jo sé, és que una persona que no es comporta com una persona corrupta",

Artur Mas també ha dit que "si hi ha sospites que hi ha hagut irregularitats, s'ha d'actuar" sempre, amb independència de quin sigui el cognom de qui les hagi pogut cometre. Sí veu per part de l'Estat tot tipus d'actuacions, pel que ha afegit, sobre el cas Pujol: "No sé on som: si en trobar la veritat, en la gesticulació, en un muntatge, una mentida, en un espectacle". Ha dit que ell no confia en les institucions centrals, fruit de la seva experiència: "He vist aquest Estat actuar amb grans muntatges que han acabat pràcticament en res o en res".

Mas ho ha sabut tot i sempre. I quan Maragall li va dir el del 3% el seu argument en privat mai va ser negar-ho sinó assegurar que tots feien el mateix i que era insensat tirar de la manta. És veritat -Carod-Rovira ho va dir que això del 3% era un discret mitjana, i que s'exigia a les constructores segons el que se'ls concedia. Percentatges del 6% i el 7% eren perfectament habituals. Mas ho sabia però està tan acostumat a mentir ia fer de la mentida la principal estratègia de la seva carrera política, que el nega sense adonar-se que només un imbècil podria creure que el líder del partit des de fa onze anys ignora com es greixa la maquinària , tant la domèstica com la de les campanyes electorals. Per l'amor de Déu! Si el mateix Mas visitava els empresaris susceptibles de fer aportacions!

La pregunta del periodista sobre si Mas coneixia les irregularitats econòmiques de Jordi Pujol i de la seva família és absurda per òbvia i ofensiva per a qualsevol intel·ligència. No només les coneixia sinó que es va beneficiar d'elles com a líder de Convergència i com a candidat de CiU. I no només es va beneficiar d'elles, sinó que el 2005 va decidir apartar Jordi Pujol Ferrusola del control de les finances del partit, escandalitzat pels seus mètodes.

Artur Mas és mala sort i tot el que toca ho converteix en tràgic. Però no és idiota, té sentit del poder i mana. De manera que ell sabia perfectament com es finançava Convergència mentre Pujol la va liderar, sabia com el Govern recaptava de les diferents constructores a les que els encarregava obra pública, sabia que tenia firma en el compte opac del seu pare, i sabia i sap com es finançar el seu partit a partir que ell va començar a controlar-lo. I per això paga sota mà la defensa de Fèlix Millet, entre d'altres cortesies igual de certes però més difícils de demostrar. I quan anteriorment se li preguntava per això la seva explicació era sempre la mateixa: que tots ho feien, i que Convergència no podia jugar el partit amb unes regles diferents de les dels altres.

Ara Mas prefereix distanciar com si tot just el conegués quan sempre ha estat el seu més estret col·laborador primer com a conseller d'Hisenda, després d'Obres Públiques i finalment conseller en cap, sabia tot el que estava passant a la Generalitat durant el mandat de Pujol. No per res la primera dama el va proposar per president.

  Mas coneixia i coneix com funciona el seu partit, com es paguen les seves campanyes i, més en general, els excessos de la família Pujol, fins al punt que va decidir apartar-los de les finances del partit i si va mantenir a l'Oriol en el seu cercle de confiança va ser per respecte al seu pare, i no perquè confiés en la seva honradesa ni molt menys en els seus gambals. Així com ho d'Oleguer i el de Jordi Pujol fill té més ambició i presència, el d'Oriol va ser una tràgica barreja de brevetat intel·lectual i mesquinesa. Morir així és més humiliant de morir. I Mas ho sabia i per això va demanar a un dels seus col·laboradors més propers que tractés d'evitar el desastre, encara que va ser ja massa tard.

  Mas ho sabia i ho sap tot. Llavors solia dir als seus col·laboradors que Pujol acabaria sent més una càrrega que un patrimoni. És cert que va apartar els seus fills però també que coneixia els delictes i no els va denunciar, i que a partir d'aquest moment Convergència es va finançar d'una manera menys escandalós però igualment fosc. Ningú amb dos dits de front a Catalunya hauria de poder-se imaginar Mas com el cabdill que els pot portar a la independència ... Però aquí hi ha ... Al país de l'etern simulacre, en què un referèndum és una consulta i una consulta una recollida de signatures, qualsevol cosa pot passar.

De les camises negres a les samarretes grogues

 

 

 

De la nit al dia les ciutats de Catalunya han aparegut vestides de plàstic groc. Tot això per aconseguir la participació a un simulacre de votació que va a servir els fins de qui organitzen tot això- Així s'està coaccionant als alcaldes i ciutadans particulars perquè ningú falti a la cita ..

  Pel que sembla l'autoria és de l'omnipresent ANC que pel que sembla disposa de fons sense fi per donar la sensació que això de la independència ja és irremeiable. Uns horribles cartells de plàstic estan embrutant carrers, arbres, places, fanals de tots els racons amb cartells de totes les mides en una campanya obsessiva i opressiva per al del 9 de novembre que ja se sap no tindrà un altre efecte d'intentar sorprendre el món amb un altre rècord Guiness d'estupidesa, 

La ANC, amb els diners de tots els catalans, ha omplert Catalunya de plàstics grocs. (Caldrà veure qui s'ha lucrat de tota aquesta mega campanya.) El plàstic és un material de molt escassa biodegradabilitat que roman en el medi ambient contaminant durant dècades. Part dels components cancerígens o reprotóxicos del plàstic acaben passant als substrats de la terra ia les nostres aigües, són ingerits per animals i acaben en el nostre plat i el nostre organisme.

Davant el silenci i passivitat d'ajuntaments i de supòsits ecologistes (hola Joan Herrera) i l'incompliment de les ordenances de l'Ajuntament de Barcelona, els de Somatems han decidit descontaminar la Diagonal de Barcelona i donar exemple a la concessionària de les escombraries de la Ciutat Comtal . Cada vegada són més els catalans que planten cara a la totpoderosa ANC.

Els de l'ANC són el geni de la llàntia. Vostè demani i l'hi concedeixen. Només cal que es faci separatista. Després n'hi ha prou amb fregar l'urna de cartró del Butifarrèndum, i per fi obtindrà el que tota la vida ha desitjat: "Un nou país", amb dies sense pluja, gelat de postres cada dia, somni tranquil ... I des d'avui, morrejos a dojo .

Això del separatisme ja sembla el tub del riure. El rar és que cap secessionista s'adoni que l'ANC és una màquina turbo de fer catalans lliures de nacionalisme.

La campanya propagandística de l'ANC, pagada amb diners de no se sap qui i recolzada pels polítics, comença a irritar molts catalans. Els polítics ja no cauen molt bé, i només falta que ara envaeixin l'espai públic amb plàstics grocs, cartellets i promeses electorals que prenen els catalans per idiotes.

"Camises negres de la revolució! Homes i dones de tot Itàlia! Italians, habitants de totes les regions del món, més enllà de les muntanyes i els oceans! Escolteu!

Una hora solemne en la història de la pàtria està a punt de sonar. Vint milions d'italians estan en aquests moments reunits a les places d'Itàlia. És la més gran manifestació de tota la història del gènere humà. Vint milions d'italians, però un únic cor, una única voluntat, una sola decisió. Aquesta manifestació demostra que la identitat d'Itàlia i el feixisme és perfecta, absoluta i inalterable. Només cervells reblanits en il·lusions puerils o atordits per la profunda de les ignoràncies poden pensar el contrari, perquè ignoren el que és la Itàlia feixista de 1935. 

En la Societat de Nacions, en comptes de reconèixer el just dret d'Itàlia, s'atreveixen a parlar de sancions. (...) Fins que no es demostri el contrari, em nego a creure que el poble de la Gran Bretanya, el veritable, vulgui abocar la seva sang i empènyer a Europa per la via de la catàstrofe, per defensar un país africà, universalment reconegut com bàrbar i indigne de figurar entre els pobles civilitzats.

No obstant això, no podem fingir ignorar les eventualitats del demà. A les sancions econòmiques, nosaltres respondrem amb la nostra disciplina, amb la nostra sobrietat, amb el nostre esperit de sacrifici. "

Discurs de Mussolini difós per ràdio el 2 octubre 1935


Del negre al groc només hi ha un pas