El Govern blanqueja Jordi Pujol a un pas del seu judici per corrupció

 

Els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont, Jordi Pujol, Artur Mas, i Quim Torra amb la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, i el rector de la Universitat de Barcelona, ​​Joan Guàrdia / EFE

El Govern ha recuperat la figura de Jordi Pujol Soley quan ell i els seus set fills estan esperant que comenci el macrojudici sobre corrupció en què estan imputats. La instrucció -que va excloure la seva dona, Marta Ferrusola, per motius de salut- va concloure amb l?atribució al clan Pujol dels delictes d?associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil i contra la Hisenda Pública. La Fiscalia sol·licita penes d'entre 8 i 29 anys de presó.

L?expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha participat aquest dilluns en una taula rodona sobre el futur d?Europa organitzada per la Conselleria d?Acció Exterior i Govern Obert i la Universitat de Barcelona. En aquest acte, també hi han intervingut els expresidents Quim Torra, Artur Mas, Carles Puigdemont i José Montilla (aquests dos últims a través de videoconferència, així com la consellera Victòria Alsina i alguns eurodiputats i exeurodiputats (entre ells, Oriol Junqueras i Toni Comín) .

Pujol aplaudeix la tasca de Puigdemont

Pujol ha començat disculpant-se per haver perdut les notes que havia preparat per a l'ocasió, per això ha decidit “improvisar” la seva intervenció. L'expresident s'ha declarat “europeista des de molt jove”, en concret, des del 1946, quan tenia 16 anys i va llegir un discurs de Churchill. Ha ofert un breu discurs sobre el passat d'Europa, i ha repassat la història de Rússia, per relacionar-la amb les tensions actuals a Ucraïna i per advertir que "Europa està en perill", per la qual cosa ha instat a fer un "rear-me intel·lectual, espiritual i ideològic" de la UE perquè el projecte europeu sobrevisqui.

L'expresident de la Generalitat ha agraït a Puigdemont la seva defensa de "la causa de Catalunya" a Europa i ha expressat la seva "simpatia i afecte" envers ell, encara que ha aclarit que això no vol dir que estigui totalment d'acord amb ell. En aquest sentit, ha aplaudit l'“acció sostinguda a nivell de tot Europa que el president Puigdemont ha fet de la causa de Catalunya”, i ha afegit que això no ho podria haver fet a Rússia perquè allà no es podria haver defensat.

Mas, Puigdemont i Torra

Artur Mas ha assegurat que, durant els seus cinc anys de mandat, ell es va veure obligat a aplicar les retallades per ordre de la Unió Europea. La restricció pressupostària, ha insistit, “responia a la política europea”. Tot i això i malgrat algunes “incomprensions”, no té cap “reticència antieuropeista” perquè “Europa és casa nostra”.

Puigdemont també s'ha definit com a europeista. “Jo us puc parlar avui aquí gràcies a Europa; si fos per Espanya, estaria tancat a una presó”, ha afegit. Tot i que ha instat a "exigir més" a Europa, sobretot pel que fa a "drets fonamentals". Per part seva, Torra ha advertit que els catalans no tindran "plenament reconeguts els seus drets" a la UE si Catalunya no és un Estat, i ha lamentat que la resposta a la situació política catalana des de les institucions europees ha estat "nul·la", tot i que ha assegurat que la resposta jurídica a casos com el de Puigdemont ha permès aconseguir victòries.

Roben material informàtic incautat a la família Pujol quan l'havien de tornar

Els ordinadors i telèfons mòbils de la família Pujol que estaven en mans de l'Audiència Nacional (AN) espanyola van ser robats fa gairebé un any, segons ha avançat La Sexta, per uns assaltants que van atracar la furgoneta de repartiment que els transportava a Barcelona per entregar-los els advocats de la defensa i encara no han estat localitzats.

Els quatre encaputxats sabien com havien d'actuar. No els va importar que el furgó estigués en una via concorreguda de Madrid. Tampoc que fos una hora de trànsit intens o amb la possible presència de vianants. Es van llançar amb els seus revòlvers contra el vehicle d'una empresa de missatgeria i se la van emportar amb tot el contingut. Van fer tot el necessari per no deixar rastre.

El robatori de la furgoneta, que va tenir lloc el 23 de novembre de l'any passat, va ser denunciat davant la policia per l'empresa MRW, que havia estat contractada pels advocats dels Pujol per portar de Madrid a Barcelona material informàtic que des del 2014 era a l'Audiència Nacional.

Els assaltants es van emportar tots els ordinadors, telèfons mòbils, llapis de memòria i dispositius informàtics que havien estat confiscats als registres ordenats per l'Audiència Nacional als domicilis i oficines de la família Pujol, en el marc de la investigació que dirigia el jutge José de la Mata sobre lorigen de la seva fortuna oculta.

Sabien què havien de fer. Si havien estat eficaços a l'assalt, els encaputxats també ho van ser en la gestió posterior. Els furgons de MRW compten amb un dispositiu GPS que facilita la cerca en cas de robatori o pèrdua, però els lladres el van arrencar i el van llançar a la via pública. No es va saber res de la furgoneta fins que no va ser localitzada a un descampat. Cremada i sense la mercaderia a bord.

Fins ara no ha permès identificar els assaltants ni ha donat cap altre resultat. Segons ha detallat la cadena, els assaltants van creuar un tot terreny davant la furgoneta de MRW, van rebentar una de les finestretes del vehicle i, després d'obligar el conductor a baixar-ne, van fugir amb tots dos automòbils.

El material sensible, desaparegut. La denúncia, arxivada. Un assalt de pel·lícula a una zona concorreguda de Madrid, en hora punta, i que no s'ha conegut fins a un any després. Tot això constitueix, probablement, un dels darrers episodis del Cas Pujol, del qual encara falten per escriure -almenys- la seva resolució judicial.

El material incautat als Pujol havia de ser lliurat a les oficines dels seus advocats -Cristóbal Martell, Albert Carillo i Xavier Melero-, una vegada el jutge va donar per tancada la instrucció de la causa i va acordar processar la família de l'expresident de la Generalitat per els delictes d'associació il·lícita i blanqueig de capitals, entre d'altres.

Per aquest cas, que està pendent de judici, la Fiscalia demana nou anys de presó per a l'expresident de la Generalitat i sol·licita penes per als set fills que oscil·len entre els 8 i els 29 anys de presó, la més alta per al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. El material sensible, desaparegut.

Pujol Corporation - L'Audiència obre judici als Pujol Ferrusola i imposa una fiança de 7,5 M a el primogènit

Foto d'arxiu de la família Pujol. (EFE)

La Fiscalia Anticorrupció demana per a Jordi Pujol Ferrusola 29 anys de presó i per a la seva dona 17. Per sota queda el seu pare i expresident de la Generalitat, per al qual demana nou, La seva dona haurà de dipositar 400.000 €.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley i els seus set fills s'asseuran a la banqueta de l'Audiència Nacional per delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la Hisenda Pública i frustració de l'execució. En un acte datat el 15 de juny, el jutge Santiago Pedraz acorda obrir judici oral contra el clan i 11 persones més, requerint a més a el primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola, que dipositi una fiança de 7,5 milions d'euros en deu dies per cobrir les responsabilitats civils que puguin derivar-se de l'procediment. La seva esposa, Mercè Gironés, haurà de fer el mateix amb altres 400.000.

El 16 de juny de 2020, l'anterior instructor ja va proposar jutjar els membres de la família Pujol Ferrusola per formar una organització criminal que, aprofitant la seva posició privilegiada d'ascendència en la vida política, social i econòmica catalana durant dècades, va acumular un patrimoni desmesurat directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d'activitats corruptes. Part dels fets investigats van coincidir amb l'etapa de Pujol com a president català entre 1980 i 2003, temps en el qual va dirigir les activitats de la família amb la seva dona, Marta Ferrusola. En el cas d'ella s'ha acordat el sobreseïment per motius de salut.

La Fiscalia Anticorrupció demana per a Jordi Pujol Ferrusola 29 anys de presó i per a la seva dona 17. Per sota queda el seu pare i expresident de la Generalitat, per al qual demana nou. Pel que fa a Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Marta i Mireia, demana 14 anys de presó per al primer i 8 per a la resta. L'escrit de la Fiscalia acaba llavors apuntant a una sèrie empresaris als quals acusa de cooperació necessària en el blanqueig de capitals mitjançant la comissió de falsedats en documents mercantil, amb el que demana cinc anys de presó per a ells i multes que en el cas més alt frega els 50 milions d'euros.

"Jordi Pujol Soley va acordar amb el seu cònjuge, Marta Ferrusola, que els fons procedents de l'activitat il·lícita executada durant els anys anteriors es distribuïssin en comptes oberts a nom d'aquesta i dels seus fills", sosté Anticorrupció. "L'acusat Jordi Pujol Soley va aprofitar la seva posició política per teixir una xarxa de clientelisme acord amb la qual el mateix Pujol Soley i determinats empresaris afins a el partit que aquest liderava, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), es repartien els quantiosos beneficis procedents de concursos públics la resolució depenia de les diferents administracions catalanes sota el control de CDC ".

A això s'afegeix que "el patrimoni il·lícitament obtingut va ser ocultat a la Hisenda Pública i aflorat després mitjançant sistemàtiques operacions de blanqueig", tasques en què van intervenir altres membres de la família "de manera coordinada al llarg de molts anys". Segons explica Anticorrupció, els pares dirigien les operacions; el primogènit, la seva dona i el seu germà Josep gestionaven l'activitat, i la resta es beneficiava "directa i conscientment del producte de les conductes anteriors, coadjuvant al seu ocultació". Tot això mitjançant "paradisos fiscals, comptes oberts a nom de terceres persones i múltiples transferències i ingressos en efectiu".

L'Advocacia de l'Estat, però, no inclou en el seu escrit d'acusació cap petició de presó per a l'expresident català, limitant-se a demanar anys de presó per a dos dels seus fills: 25 anys per al primogènit i quatre per Josep. Els delictes que se'ls imputa són els de falsificació en document mercantil, contra la Hisenda pública, blanqueig de capitals i frustració a l'execució. També sol·licita 17 anys i mig per a la dona de el primer i la quantitat de 7.768.127 euros a tots dos en concepte de responsabilitat civil. El document tan sols cita en dues ocasions a Jordi Pujol, que al llarg d'aquests anys tampoc va arribar a ingressar a la presó provisional.

L'herència de l'avi

Al juny de 2020, davant a l'argument esgrimit per la família que la fortuna procedeix de l'herència d'un avi, el llavors jutge instructor, José De la Mata, ja va destacar que no hi ha indicis sòlids per acreditar aquest origen: "Al llarg de la investigació, no s'ha aportat cap element que permeti contrastar la veracitat d'aquesta versió, ni tampoc s'ha subministrat cap explicació raonable i contrastable per cap de les persones investigades d'aquesta família sobreaquest particular ".

La família negava conèixer el lloc en què va estar el llegat, els bancs pels quals va passar, com va arribar a Andorra o el compte i productes financers en què va estar invertit, el que portava a jutge a descartar aquesta tesi: fins que van arribar a els tribunals, els Pujol Ferrusola mai es van preocupar per la suposada herència i, un cop investigats, van posar suposades excuses de tota mena, "de manera que la confabulació i l'organització s'estén fins al dia d'avui".

Davant d'aquestes llacunes a l'hora d'explicar la seva fortuna, el magistrat explicava que, al menys en ocasions, l'origen dels fons es troba en els pagaments milionaris realitzats per terceres persones, en la seva major part empresaris, que després es dissimulaven sota estructures societàries i utilitzant paradisos fiscals. A canvi, De la Mata sosté que atorgaven tota mena de favors al llarg i ample de Catalunya, des adjudicacions fins a canvis de qualificació urbanística.

El seu poder arribava a tal punt que, segons explicava el seu acte, els empresaris de vegades pagaven a la família per "congraciar", sense buscar més benefici a curt termini que el de teixir una bona relació amb ells.

Pujol Corporation - Anys de presó per als membres de la família, demanats per la fiscalia

El'expresident Pujol amb els seus set fills Mario Chaparro

El més malparat és el primogènit de la família per al qual la Fiscalia sol·licita 29 anys de presó per cinc delictes

Ja hi ha peticions de pena per als Pujol Ferrusola. La Fiscalia creu que hi ha indicis per portar a judici a la família a l'considerar acreditat -de manera indiciària-que actuant conjuntament van ocultar, al menys des de 1991, una "ingent quantitat de diners a Andorra", producte de l'afavoriment a determinats empresaris perquè " resultessin adjudicataris de diferents concursos públics de l'administració catalana ".

Els membres de la família Pujol són acusats com a autors dels delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat en document mercantil, delictes contra la Hisenda Pública i frustració de l'execució. Aquests són els anys i delictes als quals s'enfronta cada un.

Jordi Pujol Soley - 9 anys de presó

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a l'expresident de la Generalitat la pena de 4 anys de presó per delicte d'associació il·lícita i 5 de presó pel delicte de blanqueig de capitals, recollit en l'article 301 de el Codi Penal

Jordi Pujol Ferrusola - 29 anys de presó

Anticorrupció sol·licita per a l'primogènit dels Pujol la pena de 4 anys de presó per delicte d'associació il·lícita i una multa de 24 mesos a raó de 200 euros. Pel delicte de blanqueig de capitals la pena de 5 anys de presó. Pel delicte de falsedat en document mercantil 3 anys de presó i multa de 10 mesos a raó de 200 euros. A més, a Pujol Ferrusola la Fiscalia sol·licita 3 anys de presó per cadascun dels cinc exercicis fiscals compresos entre 2007 i 2010, i 2012. Finalment dos anys de presó per delicte de frustració de l'execució.

Oriol Pujol Ferrusola - 8 anys de presó

Per Oriol Pujol la Fiscalia sol·licita 3 anys de presó per un delicte d'associació il·lícita i una multa de 12 mesos a raó de 200 euros amb arrest substitutori en cas d'impagament d'1 de dia de privació de llibertat per cada quota diària no satisfeta. A més, reclama cinc anys per blanqueig de capitals i la multa de les quantitats de què va disposar.

Josep Pujol Ferrusola - 14 anys de presó

El Ministeri Públic per a Josep Pujol Ferrusola 3 anys de presó per un delicte d'associació il·lícita, 5 anys per blanqueig de capitals, 3 anys per falsedat documental i altres 3 anys per un delicte contra la Hisenda Pública.

Oleguer Pujol Ferrusola - 8 anys de presó

La Fiscalia Anticorrupció reclama per Oleguer Pujol 3 anys de presó per un delicte d'associació il·lícita i una multa de 12 mesos a raó de 200 euros. També sol·licita cinc anys per blanqueig de capitals i la multa de les quantitats de les que suposadament va disposar.

Mireia Pujol Ferrusola - 8 anys de presó

Com a la majoria dels seus germans Pujol Ferrusola, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita per Mireia 3 anys de presó per un delicte d'associació il·lícita i 5 anys per blanqueig de capitals.

Pere Pujol Ferrusola - 8 anys de presó

Pere Pujol Ferrusola també s'enfrontarà a 8 anys de presó a petició de la Fiscalia: tres d'ells per un delicte d'associació il·lícita i cinc per blanqueig de capitals. A més, Anticorrupció sol·licita la mateixa multa que per la resta dels seus germans.

Marta Pujol Ferrusola - 8 anys de presó

Marta Pujol Ferrusola també s'enfrontarà a vuit anys de presó. Pel delicte de blanqueig de capitals cinc anys i multa de les quantitats de què van disposar tots ells que van ascendir a més de 40 milions d'euros.Y 3 anys de presó pel delicte d'associació il·lícita d'l'article 515 de el Codi Penal.

I la mare superiora?

Marta Ferrusola, per la seva banda, no serà jutjada. L'Audiència Nacional ha arxivat la causa contra ella per "motius de salut". Segons l'acte, el jutge després d'haver ordenat un examen mèdic-atén la petició de la defensa, on s'aportava documentació mèdica que demostra que Ferrusola pateix demència.

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha arxivat la causa contra Marta Ferrusola, esposa de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, pel seu estat de salut. Els representants legals de la família van sol·licitar fa tres mesos que es quedés a l'marge de la investigació sobre el clan pel fet que pateix una demència severa que li impedeix declarar davant del tribunal.

"No reconeix de manera consistent als seus familiars propera", van argumentar a finals de gener davant l'alt tribunal. Ferrusola (de 85 anys) pateix Alzheimer, agreujat per la forta caiguda que va patir a l'agost de 2020 a casa de Queralbs (Girona) i per la qual va estar diverses setmanes ingressada amb pronòstic greu. Tot això anul·la "la seva capacitat per comprendre els fets de la causa impedint el correlatiu exercici de el dret fonamental de la defensa".

Pujol Corporation 81 - Seran jutjats com a organització criminal

Jordi Pujol i Marta Ferrusola, al centre, arribant a l'Audiència Nacional en 2016

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata proposa jutjar els membres de la família Pujol Ferrusola per formar una organització criminal que, aprofitant la seva posició privilegiada d'ascendència en la vida política, social i econòmica catalana durant dècades, va acumular un patrimoni desmesurat directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d'activitats corruptes.

En l'acte de passi a procediment abreujat, que posa fi a la instrucció de la peça principal d'aquest cas, el titular de Jutjat Central d'Instrucció 5 considera que els fets investigats serien constitutius d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i falsedat documental.

En la resolució, el jutge procedeix contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley, la seva dona Marta Ferrusola Lladós i contra els seus set fills, a més de contra altres 18 persones que van participar o col·laborar en les activitats il·legals, entre ells l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, o els empresaris Luis Delso Heras, Carles Sumarroca Coixet i Carlos Sumarroca Claverol. Acorda també el sobreseïment provisional parcial de la causa en relació amb Ramón Gironés Riera, Anna Vidal Maragall i Amelia Barrigón Lafita.

El jutjat declara la fallida de Convergència i la seva fundació corrupta Catdem

Daniel Osàcar, extresorer de CDC / EFE

El partit de Jordi Pujol i Artur Mas va camí de l'extinció, ofegat pels deutes

Ja és oficial. El BOE publica avui els concursos de creditors presentats per Federació Convergència i Unió i la seva fundació Catdem (exTrías Fargas). El jutjat mercantil número 9 de Barcelona ha admès a tràmit els expedients i decreta la suspensió de pagaments de les dues entitats. El veterà economista Jordi Safons Vilanova gestionarà tots dos concursos. Els dos coberts no tindran continuïtat i van directament a la liquidació, que es traduirà en la seva desaparició de mapa.

Convergència va anunciar la seva fallida al començament del mes de juny, després d'acumular un deute de 4,3 milions d'euros. El partit i la seva fundació van instar preconcurs de creditors al desembre, amb escasses possibilitats de sortir airosos de l'procediment. A l'no aconseguir un conveni anticipat, disposaven de fins a quatre mesos per instar formalment el fallit. Però l'explosió de l'coronavirus va paralitzar els jutjats i es van suspendre tots els terminis processals. Ara, un cop represa l'activitat, Convergència i Catdem han presentat els seus estats comptables a l'Mercantil número 9.

Creditors

La formació creada per Jordi Pujol el 1974 escriu així els seus últims capítols. Els principals creditors són Caixabank, Sabadell i Popular. A més, en la sentència de el cas Palau, el Tribunal Suprem obliga Convergència a tornar 6,6 milions que va rebre en comissions il·legals.

Catdem ha estat una màquina de rentar diners a gran escala procedent de comissions corruptes. Per mitjà d'aquest antre, Convergència rebia coimas a preu fet de les obres públiques, que després utilitzava per lubricar les seves activitats polítiques. De fet, els dos tresorers de la fundació, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, han estat detinguts en diverses ocasions pel cas 3% i les seves múltiples derivades. Osàcar, de 84 anys, va ingressar a la presó dijous passat després de la seva condemna pel cas Palau de la Música.

El Tribunal Suprem va confirmar a l'abril la sentència relativa a la institució musical, encara que va rebaixar el correctiu d'Osàcar de 4 anys i 5 mesos de presó a 3 anys i mig, més multa de 3,7 milions, per delictes de blanqueig de capitals, falsedat continuada en document mercantil i falsedat comptable. Per retallar la pena, l'alt tribunal va tenir en compte l'atenuant de dilació de el procés.

Fèlix Millet, expresident de Palau de la Música entra a la presó

Fèlix Millet, expresident de Palau de la Música

L'avi el funda, el nét ho espolia

Bé, ha costat una mica, però Fèlix Millet ha acabat entrant a la presó pels seus dècades d'espoli de la institució que va fundar el seu avi, arribant a trincar --a mitges amb el seu sequaç Montull, també a la ombra-- la bonica suma de 23 milions d'euros (sense comptar les noces de la seva filla, finançada amb diners de Palau, però teòricament pagada a escot per tots dos consogres, de manera que Millet encara va fer negoci amb el casori de la nena, ¡un linx!).

Els últims anys se'ls ha passat en cadira de rodes i tractant, sense èxit, de donar molta pena. A última hora va demanar l'indult, però no ha colat. Tenint en compte que està fet un carcamal, és poc probable que pugui passar entre reixes tots els anys que necessita per redimir-se, però l'opinió pública està una mica més tranquil amb el lladre en un lloc segur. Estaria bé que tornés tot el trincat, però em temo que aquesta pasta ja ens la podem pintar a l'oli.

Com els més de sis milions d'euros que va agafar Convergència dels tripijocs de Palau i que ara, en plena ruïna total de el partit i amb una herència confusa i difusa, no va a afluixar ningú: el PDECat dirà que el deute és de Convergència i que Convergència està en concurs de creditors ia ells, que els registrin, els convergents reciclats en pedecatos ho negaran i els de la Caixa de Resistència és dubtós que facin una col·lecta per quedar bé amb la societat, quan poden seguir reunint diners per mantenir l'elevat tren de vida de Puchi a Waterloo: aquí no es va a gratar la butxaca ningú i els convergents ens hauran bufat a tots més de sis milions d'euros ... més tot el que es desconeix, que vint anys de poder donen per a molt.

També Millet donava per a molt gràcies a la seva penques de ciment armat. Compromès amb el catalanisme de Pujol, ho estava també amb el nacionalisme espanyol d'Aznar, de la gloriosa fundació, FAES, formava part el patrici barceloní: ja se sap que mai cal posar tots els ous al mateix lloc (d'això sempre ha sabut molt la burgesia catalana i fins a la nostra banca). Durant el munt d'anys que Millet va estar a el front de Palau, ningú ho va vigilar en cap moment. Resulta curiós que una societat genèticament desconfiada com la catalana confiés a cegues en aquest home. Bé, sí, el seu avi havia fundat el Palau, a qui se li podia ocórrer que el nét es dediqués a espoliar-?

Quan es va descobrir el pastís, els menys sorpresos van ser els seus familiars, que el coneixien des de nen i l'havien vist exercir de estafador des de la més tendra infància. Recordo a un germà posant un drap brut a TV3, fent-se creus que ningú hagués sotmès a el lladre de la família a cert escrutini. Potser perquè era un Millet, un membre d'aquestes 400 famílies que, segons ell, porten tota la vida tallant el bacallà a Barcelona. Potser s'hagués salvat si arriba a plantar-se al lladronici, diguem-ne, als deu milions. Però el tipus, cada vegada més vell, tenia pressa per trincar i si escau el robatori es confonia amb la cleptomania. Tot i que s'ha agafat a la llibertat tot el que ha pogut i més, ha acabat a la garjola. No trigarà a començar amb unes malalties reals o imaginàries que aconsellin la seva excarceració, com si ho veiés.

El Parlament de Catalunya reprova les "conductes il·legals i corruptes" de Pujol

Jordi Pujol, en una imatge del dia que va comparèixer al Parlament

El Parlament demana a Pujol que torni a l'Agència Tributària gairebé 900.000 euros. Només JxCat vota en contra.

La comissió d'Afers Institucionals de Parlament (CAI) ha aprovat aquest dimarts una resolució de Ciutadans que demana que "regularitzi de manera immediata i voluntària" els 885.000 que presumptament va defraudar a Hisenda l'any 2000, un exercici ja prescrit i que Hisenda estima que defraudar l'ocultar la seva fortuna a Andorra.

"El Parlament de Catalunya condemna les conductes il·legals i corruptes consistents en l'ocultació de patrimoni i la defraudació de quotes tributàries, especialment per part de persones que ostenten o han ostentat importants responsabilitats polítiques com el Sr. Jordi Pujol i Soley", diu el primer punt de el text.

El text validat "condemna la oculatación de patrimoni i la defraudació de quotes tributàries" per part de l'expresident i l'insta a regularitzar "de manera immediata i voluntària les quantitats pendents amb l'Agència Tributària que hauria defraudat fiscalment", uns 885.651 euros segons un informe remès als jutjats al desembre, en el qual també s'apuntava que el delicte que hauria comès ja ha prescrit.

Al seu torn, s'insta el president de la Cambra catalana, Roger Torrent, perquè remeti la resolució a l'exdirigent, que fa uns dies va complir 90 anys i està sent investigat al costat d'altres membres de la seva família a l'Audiència Nacional per la fortuna que tenia en bancs de l'principat.

Això és el que estableix el primer punt d'una resolució presentada per Ciutadans a la comissió d'Afers Institucionals i que ha estat aprovada per unanimitat. En canvi, el segon punt de la iniciativa, que exigeix ​​a tots els expresidents a presentar els seus béns a l'inici i final de cada legislatura, ha estat aprovat amb l'únic vot en contra de Junts per Catalunya.

També declara la "conveniència i la necessitat" que Pujol "regularitzi de manera immediata i voluntària les quantitats pendents amb l'Agència Tributària que hauria defraudat fiscalment". El text insta el president de Parlament, Roger Torrent, a remetre a l'expresident català l'adopció de la iniciativa per part de la cambra catalana.

El segon punt de la resolució de Ciutadans insta el Govern a adoptar "totes les mesures necessàries en matèria de transparència per exigir a tots els expresidents la presentació i publicació de les seves declaracions de béns i activitats a l'inici i final de cada legislatura". Aquest punt només ha estat rebutjat per JxCat, mentre que la resta de grups han votat a favor.

Pujol Corporation 80 - Una fortuna dedicada a el mal que no para de créixer

Jordi Pujol i Marta Ferrusola surten de casa després del registre | EFE

Molt tranquil s'ha quedat últimament Jordi Pujol Soley a casa de la Ronda de General Mitre. Fins fa pocs, dies els conductors que passaven per davant de casa seguien fent clic seus clàxons a l'espera que se'l jutgi per l'apropiació reiterada durant prop de trenta anys de béns públics per mes de 3.000 mil milions d'euros. Ara ni tan sols li presten atenció als mitjans de comunicació nacionals. Ara mateix si les seves xacres els ho permeten, abocat a la terrassa ha d'estar fotent sobre el resultat d'un procés que va liderar a partir der dels anys 90.

En aquests greus moment de crisi, la fortuna de la família Pujol es multiplica per segons. Cada dia que passa cal afegir un zero al compte d'euros de l'clan familiar que la Udef ha definit com "organització criminal". Segons una informació d'Ok Diari, els Pujol amaguen a Panamà el gruix de la seva fortuna, un tresor a l'altura de el "top ten" de Forbes. Ni Amancio Ortega, ni Bill Gates, ni Carlos Slim. Els Pujol, que tenen en aquest país més de 2.400 milions d'euros. Això més els nou-cents a Belize dels que donava compte La Razón la setmana passada.

El fet que no es decretessin mesures cautelars ni el 2012, quan el primogènit va començar a ser investigat per la denúncia de la seva exnòvia Victòria Álvarez, ni després de la confessió de Jordi Pujol, el 25 de juliol de 2014, va permetre que el primogènit i testaferro , Jordi Pujol Ferrusola, àlies el Nen i Jordi Junior, mogués el tresor acumulat durant 35 anys pel cobrament de comissions a canvi d'obres públiques i favors per diversos paradisos fiscals fins deixar-lo a suposat lloc segur al país centreamericà. El gruix dels negocis dels Pujol estan a Hispanoamèrica. Port de el Rosari a Argentina, els resorts a Mèxic, la "herència" de l'avi a Panamà ...

Pujol va dir que el seu pare, don Florenci, havia dipositat uns calerons a Andorra per si això de la política no li sortia bé a l'fill. En un rapte de generositat, havia testat directament a favor de la nora i els néts i d'amagat del fill, segons va relatar el president (així li diu Mas encara) al parlament català a finals de setembre de l'any passat. La bronca de Pujol als diputats va ser monumental. "Diuen, diuen, dicen¡", clamava el "molt honorable", padrí polític de Mas. I va advertir que si agitaven l'arbre, tots els nius de corrupció caurien. Va ser una gran representació. Ell no sabia res, no s'assabentava de res. Després, quan han arribat els papers d'Andorra, una nota de pròpia mà afirmava que tot la pasta era seva i que en cas de decés es ho deixava tot a la seva senyora, donya Marta Ferrusola. Any 2001, quan encara era president de la Generalitat i Mas la seva "conseller en cap", un primer ministre de pega per demostrar que Catalunya era una altra cosa.

Segons Ok Diari, el primogènit i gestor de l'tresor hauria mogut aquesta quantitat fins a un ens anomenat Kopeland Foundation, un artefacte financer que hauria permès blindar la suma total de les activitats dels fills i esposa de Pujol mentre ell presidia la Generalitat i es proclamava " representant de l'Estat a Catalunya ". En aquells anys s'interpretava que parlava de l'Estat espanyol i que allò era una mostra del seu sentit d'Estat espanyol.

Segons la informació, el jutge José de la Mata ha de cursar la corresponent comissió rogatòria a Panamà, tràmit que en el cas d'Andorra es va dilatar un any. Des que l'anterior instructor de el cas, Pablo Ruz, va demanar la documentació bancària de l'clan a les autoritats andorranes fins que van arribar a l'Audiència Nacional els papers, Jordi Júnior va emprendre una frenètica activitat per camuflar la fortuna. L'absència de mesures cautelars sobre els membres de l'clan ha permès a el "testaferro de l'expresident de la Generalitat, el seu primer fill, l'encarregat de la gestió econòmica de l'entramat, camuflar una fortuna que és molt més gran del que es podia imaginar. A el menys de moment ".

Ni els catalans més fanàtics es mereixen que una sola família acapari tant diners sostrets i mes quan la sospita que part d'aquests diners es destina a finançar els aquelarres independentistes viscuts aquests darrers anys.

A Torra ja només li queda resar ...

Torra resa pels presos acusats de rebel·lió

El president de la Generalitat, Quim Torra, va participar ahir a la tarda en una pregària en solidaritat amb els encausats per l'1-O a la Basílica de Montserrat (Barcelona).

Durant l'acte, Torra ha llegit una pregària del pastor alemany Dietrich Bonhoeffer, que va escriure el 1943 des d'una presó alemanya quan estava acusat de participar en un complot contra Hitler i que va morir executat.

"Senyor, jo escolto la teva trucada i la segueixo. Ajudeu-me. Sa esperit, dóna'm la fe que em preservi de la desesperació, de les passions i del vici. Dóna'm l'amor cap als altres i cap a tu, que destrueix tot odi. Dóna'm la esperança que em alliberi de la por ", ha recitat Torra.

"Hem de combatre l'autoritarisme i la repressió igual que les generacions que ens van precedir ho van fer durant el franquisme", consideren els líders a l'exili que demanen "perseverar i assumir els sacrificis necessaris". Finalitza el text, de la mateixa manera que l'anterior, assegurant que la seva lluita serà sempre "pacífica i sense violència" i també ha estat acollit amb aplaudiments.

La lectura d'aquest text, a càrrec de familiars dels empresonats, ha finalitzat amb aplaudiments i ha donat pas a un altre missatge enviat pels dirigents independentistes que van marxar a l'estranger després de l'1-O.

Afirmen que la tradició evangèlica adverteix que no s'ha de permetre que el patiment sigui font "de ressentiment o rancor" i que "la ira o ràbia legitimes i inevitables no es poden convertir en la porta de cap tipus de voluntat de venjança".

La vetlla de pregària s'ha organitzat davant la imminència de la sentència del judici del "Procés" i a la mateixa han assistit, entre d'altres, el president de la Generalitat, Quim Torra; l'expresident català Jordi Pujol, acompanyat de la seva dona Marta Ferrusola; i l'expresident del Parlament Joan Rigol. A la cerimònia també van assistir la consellera de Presidència, Meritxell Budó; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

La insòlita pregària ha estat organitzada per cristians de diverses procedències i sensibilitats en solidaritat amb els presos independentistes ia l'estranger, i amb tots els encausats per l'1-O. Van cridar a Déu ... però no van obtenir resposta.

Torra protagonista en un acte a Montserrat en què es va assegurar que el seu verge està amb els colpistes

Pujol Corporation 79 .- La branca panamenya

Josep Pujol Ferrusola

La UDEF descobreix una altra fundació dels Pujol a Panamà per blanquejar diners. Els agents envien al jutge José de la Mata un ampli informe de 193 pàgines en què relaten l'origen i el destí dels diners que van ingressar els Pujol en els seus comptes d'Andorra

"Ens trobem amb l'existència d'una nova fundació a la família Pujol. En aquest cas ens referim a la denominada Fundació Paty, en la qual figura com a primer beneficiari el mateix Josep Pujol Ferrusola". Els agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) han revelat una nova aresta en l'entramat de societats i comptes de la família de l'expresident de la Generalitat de Catalunya. I ho han fet en un informe de 193 pàgines, a què ha tingut accés Vozpópuli, amb data de l'11 de setembre en el qual posen el focus en una nova suma de 600.000 euros.

De l'Àfrica a Sud-amèrica: així van perfeccionar els Pujol la seva estratègia de corrupció

Els agents han determinat, després d'accedir a diversos documents, que en la direcció d'aquesta nova fundació figura la societat panamenya Gesfund Inc, constituïda l'11 de juny de 1999, amb domicili l'situat al carrer 52, número 17 de Bella Vista, Panamà . El "primer beneficiari" és Josep Pujol Ferrusola, segons una declaració que data de juny de 2002. Els apoderats són persones vinculades amb les entitats andorranes Neith SL i Advocats i Consultors Associats.

Segons les indagacions, la fundació va arribar a rebre una transferència d'un compte d'Andbank a nom del mateix Josep. "Per tant, queda acreditat que ha injectat 600.000 euros d'un compte seu a la fundació d'origen panameny", han subratllat els investigadors en l'informe enviat al jutge José de la Mata, a càrrec del cas Pujol.

La troballa part d'una comissió rogatòria internacional emesa pel magistrat "respecte al compte de l'entitat financera Banc Internacional D'Andorra (Morabanc) en la qual figura com a titular la fundació panamenya denominada Fundació Paty".

Jordi Pujol Ferrusola

La troballa part d'una comissió rogatòria internacional emesa pel magistrat

Ja a l'estiu de 2016, Joan Pau Miquel Prats, exconseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA) ha assegurat davant el jutge De la Mata que els germans Pujol van ocultar diners d'Andorra usant fundacions panamenyes. Segons les declaracions llavors recollides per l'agència EFE, la família es va valer de fundacions per amagar la veritable titularitat dels fons, que segons els Pujol formaven part de l'herència del seu avi, però que d'acord a la Fiscalia tindrien un origen corrupte.

En aquest nou informe els agents han especificat un per un el origen i destinació dels diners rebuts pels Pujol en els seus comptes andorranes. Han reflectit, per exemple, un abonament de 50.000 euros de la promotora Kepro, el representant era Joan Manuel Rosillo Serradell. Segons la UDEF, aquest empresari, que va aparèixer mort en un hotel de Panamà, es va introduir a Espanya representant a la promotora immobiliària Kepro, per desenvolupar el barri de Diagonal Mar a Barcelona, ​​quan van tenir lloc els Jocs Olímpics celebrats a Barcelona l'any 1992 ".

"Patrimoni desmesurat"

En aquest nou informe els agents han especificat un per un el origen i destinació dels diners rebuts pels Pujol en els seus comptes andorranes

Rosillo va ser condemnat el 1999 per la Secció sisena de l'Audiència Provincial de Barcelona a sis anys i sis mesos de presó per tres delictes relacionats amb un frau immobiliari massiu en la compra de terrenys: "Fugint d'Espanya pel que va ser posat en cerca i captura internacional ", completa l'informe policial.

El mateix dia que la UDEF va presentar al jutge De la Mata l'informe, la Fiscalia anticorrupció va sol·licitar la pròrroga de la investigació del cas Pujol, el termini d'instrucció estava per vèncer.

El ministeri públic va al·legar que encara hi havia diligències de prova sol·licitades que no han arribat. Es referia concretament a dues comissions rogatòries a Andorra i Luxemburg. Del seu resultat, ha apuntat la Fiscalia, "poguessin derivar la necessitat de practicar noves diligències".

Després de set anys d'instrucció, des de l'Audiència Nacional es considera provat que els Pujol van aprofitar la seva "posició privilegiada d'ascendència en la vida política / social / econòmica catalana per acumular al llarg dels anys un patrimoni desmesurat pels seus membres, directament relacionat amb percepcions econòmiques fruit de conductes corruptes ".

¿¿S'ha descobert el realment robat pels Pujol? 

Els investigadors ja confirmen que la riquesa pastada per la família puja a 290 milions d'euros. Però és una cosa que serà impossible de descobrir ja que està repartit en inversions en paradisos fiscals de tot el món. A comptagotes es va coneixent. Jo calculo que la xifra total del que robat pels Pujol podria ascendir a una xifra no inferior als quatre mil milions d'euros. A Catalunya l'espoli del clan sembla asumido.gota a gota es va diluint el seu impacte. Jordi Pujol, el qual va ser omnipresent, viu difuminat. Social i políticament. En l'actualitat encara segueix fluint diners dels impostos a través de circuits encara desmuntats. I amb aquests fons alguns dels seus successors ja al "exili" munten repetides campanyes en les institucions europees contra la justícia i l'estat Espanyol. Pujol ja no pinta res a la Catalunya actual. Aquest és el discurs. Però ... algú i ho creu? 

La magnitud del robat implica a persones concretes i delata 1 lladronici sistèmic amb arrels en tots els àmbits: econòmics, empresarials, periodístics ... El "ara no toca" va ser assumit per molts que, directament o indirectament, nacionalistes o no, sabien que viurien millor sense posar els focus al saqueig. Uns s'enriquien. Altres creixien. I uns altres més, simplement, es protegien de la intempèrie. Molts van haver de saber i molts segueixen callant. ¿Segur que és cosa del passat? Seria aquest el moment d'obrir el judici contra els els Pujol i els seus col·laboradors ja identificats. Almenys serviria perquè alguns d'ells que encara segueixen dins les institucions catalanes i engrandiran la població penal o prenguessin el camí cap al "exili"

El padrí i la "mare superiora"

Pujol Corporation 78 - La fiscalia demana prorrogar les investigacions a la família Pujol

Jordi Pujol Soley, expresident de la Generalitat / EP

El 23 de març de 2019, el magistrat titular del jutjat número 5, Josep de la Mata, va acordar allargar les indagacions durant sis mesos més. El termini conclou d'aquí a deu dies, el 23 de setembre, de manera que la Fiscalia Especial Anticorrupció insta ara a De la Mata a estendre les indagacions als Pujol. El jutjat número 5 indaga a la família de l'expresident català des de 2012.

La Fiscalia ha presentat un escrit el passat dimecres davant el Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional en el qual sol·licita una pròrroga de les investigacions que té en marxa a la família de l'expresident català Jordi Pujol Soley. Segons la Llei d'enjudiciament criminal, aquesta és l'última pròrroga que es pot sol·licitar al jutge instructor. De la Mata de dictar ara un nou termini.

L'escrit basa la seva petició en diverses diligències que encara no han conclòs. Es tracta de dues comissions rogatòries cursades a les autoritats d'Andorra i Luxemburg, que encara no s'han rebut. La Fiscalia està pendent de la resolució de sengles requisitòries a Andorra i Luxemburg sobre els comptes en diferents bancs a nom de diversos membres de la família, requisitòries que romanen encallades en els dos països i que afecten quantitats superiors als vint milions d'euros. Quan arribi la resposta i s'analitzi la documentació, la fiscalia podria instar la pràctica de noves diligències.

Cas Grand Tibidabo

També s'està a l'espera de la pràctica d'unes pericials demanades per la societat en dissolució "Grand Tibidabo" i que actua com a acusació popular relatives a l'origen de la fortuna pastada per la família de l'expresident català.

El ministeri públic també fa referència a una querella interposada el passat mes d'abril per la companyia Grand Tibidabo contra l'expresident català i el seu fill gran Jordi Pujol Ferrusola. En ella els acusa de blanqueig de capitals per haver cobrat el 1991 una comissió a Andorra, suposadament derivada de la venda de la seu del Consorci Nacional del Leasing, a la Diagonal de Barcelona, ​​a la Generalitat.

Es dóna la circumstància que al maig, un mes després de presentar la querella, la junta d'accionistes de Grand Tibidabo va aprovar la liquidació i dissolució de l'empresa. Les comissions rogatòries d'Andorra i Luxemburg i la disputa de Grand Tibidabo han portat ara a la Fiscalia a sol·licitar a De la Mata que "s'acordi un nou termini màxim per a la finalització d'aquesta instrucció".

Herència sense acreditar

La família de Jordi Pujol Soley està sota el focus de l'Audiència Nacional des de fa set anys. El jutge analitza des de llavors la suposada herència que l'avi Florenci Pujol Brugat va llegar a la família i que aquesta va ocultar a Andorra. Els Pujol no han pogut acreditar l'origen dels fons. També ha escodrinyat les activitats financeres del primogènit Jordi Pujol Jr. en múltiples paradisos fiscals.

L'últim informe de la Udef, la unitat contra el blanqueig de capitals de la policia, datat el passat mes de juliol, xifra la fortuna de la família en 290 milions d'euros.

En un acte, De la Mata assenyalava que els Pujol-Ferrusola han aprofitat "la seva posició privilegiada d'ascendència en la vida política / social / econòmica catalana per acumular al llarg dels anys un patrimoni desmesurat pels seus membres, directament relacionat amb percepcions econòmiques fruit de conductes corruptes ".

El cas Pujol arrenca el 2012, quan Victòria Álvarez, exparella sentimental de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de Pujol i Marta Ferrusola, denúncia davant l'Audiència Nacional el tràfec de diners en bosses d'escombraries entre Barcelona i Andorra. L'assumpte adquireix una nova dimensió quan l'expresident regional Jordi Pujol i Soley "confessa" el 25 de juliol de 2014 que mai va declarar a Hisenda una suposada herència del seu pare que en teoria era la base de la ingent fortuna familiar.

Els "kapos" del Procés viuen com a reis.

Jordi Pujol. Va evadir des que va arribar al poder. Va instituir el 3%. Va acumular missals i milions a Andorra i Suïssa mentre distreia als catalans amb el nacionalisme i els espletava a impostos que ell mateix no pagava. Segueix cobrant un sou milionari com a expresident que ell mateix es va atorgar, a més de secretària, oficina, cotxe, guardaespatlles. Els seus 7 fills són milionaris. Cap ha pagat pels seus crims. La justícia lenta no és justícia.

Artur Mas. Comptes a Suïssa i Liechtestein. Cobra un paquet autoatorgat de 600.000 € / any que li paguen els espanyols. Estiueja en gran, jet privat i iot en aigües d'Eivissa. Ha estat condemnat per cometre delictes, oficialment és un delinqüent. Algú li ha pagat l'embargament del seu pis (suposadament l'ANC, probablement tots els catalans) i en 6 mesos acaba la seva inhabilitació que li permetrà seguir vivint de la política.

Carles Puigdemont. A l'Motxo li agrada els diners: es va pujar el sou un + 18% així que va arribar a l'alcaldia de Girona, en plena depressió econòmica, ia les 2 setmanes de ser col·locat a dit a la Generalitat va repetir la jugada incrementant-se el salari aquesta vegada només un 6.3%, passant a percebre 145.471 € any, un 84% més que Rajoy. Després del cop fallit va ordenar als seus "dilluns, tothom ALS despatxos", però ell va fugir al maleter del cotxe. Avui viu en un luxós palauet a Waterloo, Rue de l'avocat nº 34, 15km al sud de Brussel·les, una de les zones més cares del país, 550m2, 6 dormitoris, 3 banys, sauna, garatge per a 4 cotxes, 100m2 terrassa, jardí. 4.400 € al mes. 8.800 € de fiança.

Quim Torra. "Va gestionar" el mausoleu d'odi del Born amb un al·lucinant cost de € 90 milions, un pressupost anual de € 3,7 milions ... i un dèficit de € 2,5 milions. Només arribar a la Gene es va apujar el sou + 5,2%, deu vegades més que la pujada mitjana dels catalans (+ 0,5%). És el polític més ben pagat d'Espanya i cobra 6 vegades més que el català mitjà i més que Putin o Salvini.

Aquests barruts no han fet res pels catalans ni pel bé comú. Han trencat famílies, dividit comunitats, expulsat empreses i enfonsat la nostra reputació. Però s'ho estan portant cru.

Entén de què va el nacionalisme?

TV3 prepara un programa per rehabilitar Jordi Pujol

Foto: Jordi Pujol, a l'arribar avui al seu domicili de Barcelona. (Efe).

Jordi Pujol torna a TV3. L'expresident de la Generalitat, que està sent investigat des de 2012 per una presumpta trama de corrupció, torna a la cadena pública catalana coincidint amb el final de la instrucció oberta pel jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata. L'operació per restituir la figura de l'expresident, pilotada pel seu fill Oriol, coincideix amb el tancament del sumari judicial sobre evasió fiscal en què apareix implicat amb la seva família

¿Operació de blanqueig de l'exdirigent convergent? Segons ha pogut saber Crònica Global, Oriol Pujol --actualment en situació de tercer grau penitenciari pel cas ITV-- estaria darrere d'aquest intent de restituir la figura del veterà polític i deslindarla dels seus problemes amb la justícia.

Fa cinc anys que Pujol va confessar haver mantingut un compte oculta a Andorra sense regularitzar, el que va donar lloc a una investigació extensiva als seus fills i la seva dona, Marta Ferrusola. El jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, està a punt de concloure la seva instrucció, d'aquí que els que defensen la figura de l'expresident entenguin que és el moment de posar l'accent en la seva trajectòria política. Fonts de TV3 precisen que hi ha una productora interessada en entrevistar Pujol i que, per la seva banda, la cadena fa temps que recopila imatges de l'exmandatari català, com fa amb altres veterans dirigents.

Per on es mou l'expresident?

En cercles mediàtics s'assegura que, en els últims mesos, Jordi Pujol (Barcelona, ​​1930) ha intensificat les seves visites al restaurant Ca l'Isidre, situat al carrer de les Flors de Barcelona, ​​lloc molt freqüentat per persones vinculades a CDC, entre elles el director de TV3, Vicent Sanchis. Encara que tots dos mantenen una estreta amistat, Sanchis nega haver dinat amb l'expresident recentment. No obstant això, aquests rumors abunden en aquest imminent "homenatge mediàtic" a l'expresident.

Jordi Pujol i Josep Tarradellas durant la investidura del primer com a president de la Generalitat el 1980 / EFE

Pujol no es prodiga massa en els mitjans. Ha utilitzat el seu blog per fer reflexions sobre el Procés i també sobre el frau fiscal confessat. Malgrat aquesta discreció, s'ha deixat veure en diversos actes polítics i no perd contacte amb els seus fidels. Pujol ha convertit el restaurant Tívoli, situat a la confluència dels carrers Muntaner i Via Augusta de Barcelona, ​​en un lloc de trobada habitual amb amics i admiradors.

Diuen que està en forma. Ho demostra la seva visita a la presó de Lledoners on, a principis del mes de juliol, es va reunir amb Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, en presó preventiva a l'espera que el Tribunal Suprem dicti sentència sobre el referèndum de l'1-O . Fa mesos que aquests tres convergents demanaven que Jordi Pujol fora a visitar-los.

Pujol Corporation 74 - El llegat del avi Florenci, una investigació a foc lent

Jordi Pujol i la seva esposaa, Marta Ferrusola, en companyia del seu advocat defensor, Cristobal Martell, després de declarar el 10 de febrer de l'2016 a l'Audiència Nacional.

L'Audiència Nacional està pendent de rebre encara el resultat de comissions rogatòries a l'estranger

A foc lent. Així es cou la investigació judicial oberta a la família de Jordi Pujol Soley després de la seva confessió el 25 de juliol de l'2014 la fortuna que havia mantingut oculta a Andorra. El terratrèmol polític que es va iniciar a les 18.09 hores d'aquest dia, quan als mitjans de comunicació va arribar un sorprenent i inesperat comunicat de l'exmandatari fent esment a la 'Deixa' (llegat) del seu pare, Florenci Pujol i Brugat, va continuar amb la obertura d'una àmplia causa judicial per aclarir si, realment, aquests diners provenia d'aquesta herència o de negocis sospitosos de la família.

Les comissions rogatòries a l'estranger reclamant informació han alentit les indagacions. Segons les fonts jurídiques consultades per aquest diari, es podria estar entrat en el tram final d'aquest complex cas. Una altra qüestió serà quins membres de la família de l'expresident (tots estan imputats) s'asseuran a la banqueta. Només ha trepitjat la presó per aquest procés el primogènit de l'expresident, Jordi Pujol Ferrusola, que va sortir en llibertat el desembre del 2017, després de vuit mesos entre reixes i després de pagar una fiança de 500.000 euros. Un altre dels fills de l'exmandatari, Oriol Pujol també ha estat a la presó, però per un altre problema amb la justícia: el 'cas ITV' de cobrament de comissions il·legals.

Primer un jutjat de Barcelona i després l'Audiència Nacional es van posar mans a l'obra per intentar esbrinar d'on provenia aquest patrimoni milionari (uns 70.400.000 d'euros de moviment entre 1990 i el 2014 a Andorra, segons la policia). Fonts coneixedores d'aquesta investigació asseguren que encara han de completar una sèrie de comissions rogatòries enviades a Linchestein, Malta, França o Suïssa per demanar dades. El jutge José de la Mata ha requerit, a més, a l'Agència Tributària més informes.

La defensa de la família Pujol, per la seva banda, segueix demanant el desbloqueig de comptes bancaris per poder pagar despeses ordinàries, segons fonts coneixedores del contingut dels milers de folis que componen les diligències judicials. És a dir, poc s'està avançat, tot i que la Fiscalia Anticorrupció estigui decideixi a donar un impuls a les indagacions.

La maquinària d'Hisenda

Precisament, l'última notícia sobre aquest assumpte data del mes passat. Hisenda va aportar un dictamen en què s'incrementa la base imposable atribuïble a Jordi Pujol Ferrusola, amb 500.000 euros en l'exercici del 2008, i altres 2,2 milions, l'any següent. El primer està prescrit, de manera que, d'entrada, només haurà de respondre penalment d'aquesta quantitat. La conclusió dels investigadors és que la "operativa declarada" pel primogènit no té sentit i racionalitat econòmica, "no existint a més constatació objectiva" alguna que la sostingui. Amb l'objectiu de justificar que ingressos en efectiu en el seu compte a Andorra es trasfirieran immediatament a Mèxic, la defensa va al·legar que Pujol júnior se li havia concedit uns prestem perquè remetés divises a aquest país. Per als investigadors, aquests préstecs no van existir i només té com a finalitat d ' "atorgar una justificació als capitals posats de manifest a Andorra".

A Jordi Pujol Ferrusola se li imputa falsedat documental, blanqueig de capitals, frau fiscal i organització criminal. En el seu acte de presó, el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va considerar la persona que "va coordinar durant anys la gestió d'un important patrimoni econòmics, de procedència no determinada, a Andorra i probablement en altres jurisdiccions, assignant-ho a tota classe d'inversions ", sempre" en benefici de la família ".

Relat sota sospita

En aquesta trama estan implicats tots els membres de la família, començant pel mateix expresident de la Generalitat i la seva dona, Marta Ferrusola, a més dels seus set fills. Tots ells han declarat davant del jutge de l'Audiència Nacional. En l'acte pel qual es citava al matrimoni Pujol, el magistrat va treure qualsevol indici de versemblança a la confessió de l'exmandatari aquest juliol de l'2014. Aquest comunicat, detallava la resolució del togat, "és un simple relat sense contingut determinant" algun. El jutge recordava que Pujol no havia aportat documents que acreditin que aquests fons ocults a Andorra eren del seu pare. El que sí van fer els advocats de l'expresident va ser regularitzar davant d'Hisenda la situació, de manera que únicament se li pogués atribuir una irregularitat fiscal, però no un delicte. Però, per ara, la família continua encausada.

Els investigadors mai s'han cregut l'explicació oficial exposada pel patriarca en el comunicat enviat a la premsa i defensada després pels membres de la família que han declarat davant el jutge. "El meu pare Florenci Pujol i Brugat va disposar com a última voluntat específica que uns diners situat a l'estranger, rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat, i que no es trobava regularitzat en el moment de la seva mort al setembre de 1980, fos destinat als meus set fills ia la meva dona ", deia l'escrit. A partir d'aquí, va començar el calvari del fins llavors tot poderós i venerat Pujol, que va ocupar la presidència de la Generalitat durant 23 anys (1980 a 2003). El 'tsunami' arrossegar a tota la seva família.

Han passat cinc anys des que Jordi Pujol confessés tenir amaga una fortuna a l'estranger. Quatre milions d'euros, que després de ser regularitzats anys després, van evitar que l'expresident català se li pogués atribuir un delicte tot i haver comès una greu irregularitat amb l'Agència Tributària És el clan Pujol immune davant la justícia?

https://youtu.be/Th-YJXQo7iw

La visita del "Padrí" a Lladoners

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol | ACN

L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol Soley, va visitar el passat 25 de juny al centre penitenciari de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) als presos polítics. Concretament, l'ex poder parlar amb Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull en una visita on van tornar esperant la sentència del cas del procés. Aquesta notícia no va ser publicada pels rotatius regionals, no sigui que algun jutge es acord d'ell.

Pujol enfadat per les trifulgues al Parlament per la nova DUI, o declaració d'independència, entre el seu antic CDC o CiU i ERC va acudir a la presó de Lledoners per calmar ànims i que els seus 'presos polítics' no es desplomin. Feia mesos que volia mantenir una trobada amb els líders independentistes que van fer carrera política en el partit que va fundar.

El súmmum de l'esperpent va ser que Jordi Pujol en persona rebés als "presos polítics" per agrair-los el sacrifici per la causa de la Gran Corrupció per agrair la seva indestructible adhesió i mantenir-se en la 'omertà', i declarant-'culpables' i 'juramentats' per repetir El Procés. Entre tantes de les seves fal·làcies els podria explicar la requalificació dels terrenys d'aquesta presó.

Requalificació i construcció sinònim de mossegades.

Pujol Corporation 73 - Pujol pare va ocultar en un banc d'Andorra 1,8 milions en efectiu de 'origen desconegut'

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Soley. (EFE)

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Soley va ocultar en un compte d'Andorra 1,84 milions d'euros. Els diners va ser ingressat en efectiu a l'antiga Banca Reig, actual Andbank, i mai es va comunicar la seva existència a l'Agència Tributària. L'entrada dels fons es va produir el 21 de setembre de 2000, quan Pujol estava en ple exercici del càrrec. Així ho confirma ara un nou informe de l'Oficina Nacional d'Investigació contra el Frau (ONIF) d'Hisenda que acaba de ser remès al Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, on s'investiga des del 2012 la presumpta trama de corrupció del clan Pujol.

L'informe, a què ha tingut accés El Confidencial, necessita que els fons van ser moguts fins al Principat pel primogènit del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Jordi Pujol Ferrusola. No obstant això, els diners va quedar dipositat en un compte, la número AND 63.810, el titular real era el pare de família, com aquest mateix va admetre en un foli manuscrit que va ser revelat per l'entitat en una de les comissions rogatòries cursades a Andorra pel instructor del cas, el jutge José de la Mata. El seu fill únicament hauria exercit en aquest dipòsit un paper "fiduciari" o de testaferro.

La ONIF ha analitzat durant els últims mesos aquest document i també els comprovants de l'ingrés, que revelen que l'aportació es va efectuar en efectiu i va ascendir a 307 milions de pessetes (1,84 milions al canvi), el que necessàriament va implicar el trasllat fins a Andorra d'un aparatós carregament de diners. El compte AND 63.810 hauria registrat nous moviments en els anys següents. En concret, es van detectar "periòdiques imposicions a termini fix" que, al seu venciment, eren renovades per unes altres, "amb una única excepció, una inversió en un fons d'inversió anomenat Dynamic Fund Eur al maig de 2007".

Els inspectors han dictaminat que Jordi Pujol pare mai va declarar aquesta fortuna i que l'origen dels fons és "desconegut", ratificant d'aquesta manera les conclusions formulades prèviament per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, que va ser la primera a analitzar els dipòsits de la família al Principat i va determinar que, entre 1990 i 2014, el clan va arribar a pastar 70.400.000 d'euros. Aquest patrimoni tindria el seu origen en el presumpte tripijoc d'adjudicacions públiques i requalificacions urbanístiques d'administracions controlades pel pare de família i el seu partit.

La ONIF considera provat ara que, del total dels diners atribuït al clan, almenys 1,84 milions d'euros corresponen a l'expresident de la Generalitat i, per això, resol que s'ha d'incrementar en aquesta quantitat seva base imposable general corresponent a l'exercici 2000. els autors de l'informe reconeixen que aquest any ja estaria prescrit però sostenen que, amb caràcter general, aquests fons s'han de considerar com "guanys patrimonials no justificades", una conclusió que reforça la resta d'indicis que ja pesen sobre els Pujol. Tots els components de la família estan imputats en aquests moments.

Al juliol de 2014, en veure acorralat per la Justícia, el clan va emetre un comunicat en què va admetre que diversos dels seus membres havien amagat en comptes d'Andorra un total de 3,4 milions d'euros que suposadament tenien el seu origen en l'herència del pare del polític català, Florenci Pujol. No obstant això, la UDEF ha rebutjat reiteradament aquesta versió assegurant que no hi ha ni un sol indici que avali la tesi del llegat i ha aportat proves objectives que els fons procedirien, en realitat, del presumpte cobrament de comissions il·legals per múltiples negocis vinculats amb decisions administratives. Aquest seria el principal motiu pel qual el gruix dels diners va entrar en els dipòsits del Principat mitjançant aportacions en efectiu repartides al llarg de més de 20 anys.

El nou informe de l'ONIF apuntala encara més aquesta interpretació subratllant que no hi ha cap traçabilitat dels 307 milions de pessetes de Pujol pare. Aquesta afirmació contrasta amb el comunicat de la família en 2014, que no atribuïa ni un euro a l'expresident del Govern. Només apareixien com a titulars de fons quatre dels seus fills (Oleguer, Pere, Marta i Mireia) i la seva dona, Marta Ferrusola. Els 1,84 milions d'euros que va ficar el seu fill en el seu compte en l'any 2000 suposarien més de la meitat de l'únic diners aflorat voluntàriament pel clan.

Lluis Companys: Un genocida blanquejat pel govern de Pedro Sánchez

El president Companys, durant la proclamació de la independència el 1934. E.E

El Consell de Ministres presidit per Pedro Sánchez en un altre acte contra la memòria històrica, ha aprovat aquest divendres condemnar el consell de guerra que va jutjar a Lluís Companys, fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i president de la Generalitat des de 1934 a 1939 que va ser empresonat després de proclamar la sobirania d ' "un Estat Català" integrat a la República Federal Espanyola aprofitant les revoltes que les esquerres havien encapçalat davant l'entrada de Gil Robles al Govern de la Confederació Espanyola de Dretes autònomes (CEDA). Es tracta d'una antiga demanda, d'ERC que davant la seva ignomínia, ara pretendria oblidar en declarar-pacífics (?).

Però resulta que Sánchez venia a Barcelona disposat a concedir-tot, per tal de que els nacionalistes donessin suport el seu pressupost el va incloure en les aprovacions de Consell de Ministres, com també el canvi de nom de l'aeroport del Prat pel de Josep Tarradellas enemic històric de la formació que el Govern ha volgut complaure amb motiu de la seva reunió a Barcelona, ​​obtenint tota classe de retrets de la formació republicana.

Es va fiar de la descarada tasca d'ocultació i blanquejament de la biografia Companys que publica a la seva web la presidència de la Generalitat: el text omet els morts provocats pel cop d'Estat separatista encapçalat per Companys -de fet, aquesta web ni tan sols el cita com un cop i fins i tot ho justifica al·legant "la involució conservadora del règim republicà i les amenaces contra l'autonomia catalana" -, i també oculta els milers d'assassinats comesos sota el seu comandament en la Guerra Civil.

"Si el Govern del PSOE vol el suport d'ERC per exhumar a Franco s'ha de comprometre a l'anul·lació de la sentència del president Companys, símbol de milers de catalans i espanyols afusellats", va advertir fa temps Joan Tardà a Pedro Sánchez quan va revelar al Congrés seus plans amb la Vall dels Caiguts. I ell sense assessorar-se mínimament el va concedir. Quin poca cosa, aquest viatge si constarà en els annals de la història.

Un tirà, elevat als altars del separatisme català

Segons diversos estudis considerats de màxima solvència, sota el mandat de Lluís Companys es van crear uns 200 Comitès de Milícies que campaven al seu aire per les comarques catalanes molt semblants als CDR que està fomentant actualment el president Quim Torra, amb el següent resultat:

Es van dedicar a una persecució neroniana contra l'Església amb aquest balanç: 2.441 assassinats de religiosos (1.538 capellans, 824 religiosos, 76 monges), incloent 3 bisbes catalans. A l'agost de 1936 les patrulles de Companys mataven 70 cures al dia. Molts eclesiàstics de les províncies frontereres van poder fugir de la Catalunya de Companys. Per això a Lleida va ser exterminat el 65% del clergat, a Tortosa el 62%, a Vic el 27%, a Barcelona el 22%, a Girona el 20%, en Urgell el 205 i el Solsona el 13%. En fi, un 35% del clergat de tot Espanya va ser assassinat a Catalunya.

Assassinats per militància política: Companys va acabar amb 1.199 carlins, 281 lligaires, 117 d'Acció Popular Catalana, 110 del Sindicat Lliure, 108 falangistes, 213 de la CEDA, 70 de Renovació Espanyola, 36 de la Unió Patriòtica.

Assassinats de periodistes: 54 víctimes. Coses de la llibertat de premsa sota la Generalitat nacionalista.Asesinatos de nobles: 31 víctimes.

Assassinats del Círculo Ecuestre: 52 víctimes.

Assassinats de poetes i literats: almenys 17 víctimes. El terror va acabar apagant el geni cultural català de tota una generació. La llista d'intel·lectuals emigrats superaria amb escreix a la dels que es van quedar ....

Les xifres són esgarrifoses: sota les ordres expresses o amb el consentiment de Companys van ser assassinades més de 8.000 persones per les seves idees polítiques o creences religioses, moltes d'elles sense judici previ.

Per acabar, avui podem afirmar sense por d'equívocs que els trenta-quatre mesos últims del govern de Lluís Companys (de juliol de 1936 a febrer de 1939) van ser una autèntica deshonra per a Catalunya. Van ser sense lloc a dubtar els anys més sinistres de la gloriosa història de Catalunya.

El 1939, Lluís Companys vençut en la guerra civil, es va exiliar, però va ser detingut a França, jutjat i afusellat a Barcelona el 17 d'octubre de 1940. La història ens indica que al juliol de 1936 Companys havia fet afusellar 199 militars dels que es van revoltar a Barcelona, ​​en l'alçament de Franco i Mola.

Mentre en els últims anys hem contemplat estupefactes el saqueig de l'Arxiu de Salamanca per part dels governs Catalanistes De Pujol, Maragall i Mas amb la col·laboració del PSOE de Rodriguez Zapatero de documentació cap a Catalunya, on constaven milers de documents indispensables per als historiadors sobre la guerra Civil destruint milers de documents, per així poder poder arribar al blanqueig de figures tan saguinarias com Lluís Companys

Tots els espanyols i molt especialment els catalans, tenim dret a conèixer l'autèntica història. No podem permetre que se'ns segueixin ocultant ni tergiversant els fets històrics.

Diuen que els pobles tendeixen sempre a semblar-se a les seves pròcers i models. Si això és així, l'independentisme català està sent construït i alimentat sobre mentides, enganys, tergiversacions i personatges indignes i poc recomanables. Els Pujol són un referent, però potser el principal drama sigui l'exaltació de Lluís Companys, tot un genocida a què els independentistes adoren i consideren el gran referent moral del catalanisme.