El cas innova

Les nou detencions d'aquest dimarts, entre elles la tinent d'alcalde de Reus, són l'últim capítol de la investigació d'una de les trames més complexes de presumpta corrupció a Catalunya dels últims anys. El cas gira al voltant de la gestió d'Innova, el hòlding d'empreses municipals de Reus creat el 2002 i desmuntat el 2014, i ja acumula deu peces separades, una cinquantena d'imputats i esquitxa nombroses localitats de la província de Tarragona. Des de 2013, el cas al voltant de la gestió del holding municipal acumula nou peces i una cinquantena d'imputats per delictes de tràfic d'influències, prevaricació o malversació, entre d'altres.

Tot i que bona part del macroprocés que s'instrueix al jutjat número 3 està sota secret de sumari, ha transcendit que els investigadors centren els seus esforços en fer llum a una gestió opaca i presumptament irregular dels responsables del conglomerat d'una vintena d'empreses municipals, entre els quals s'expliquen polítics de tots els colors. Se sospita de nombroses adjudicacions a dit i pagaments irregulars o sense justificar. Als encausats se'ls imputen delictes com prevaricació, malversació de cabals públics, suborn, falsedat documental i fins i tot blanqueig de capital. I el resultat d'aquesta gestió és significatiu: el 2012, el grup d'empreses acumulava un deute total de més de 200 milions d'euros. El deute de la ciutat de Reus era llavors ni més ni menys que la més elevada de Catalunya.

El cas va començar a destapar fa tres anys, quan la CUP -que en 2011 aconseguia representació al consistori- davant de Fiscalia a Josep Prat, president d'Innova i l'Institut Català de la Salut (ICS) després de conèixer-se que compaginava seus càrrecs públics amb el de vicepresident d'un grup sanitari privat. En esclatar l'escàndol, Prat simitió però la investigació ja estava en marxa i van començar a transcendir més detalls, com el desorbitat sou de Prat a Innova, que ascendia a 280.000 euros anuals. També llavors es va saber que Prat havia utilitzat Innova per abonar més de 700.000 euros al seu successor al capdavant del Servei Català de la Salut (CatSalut), Carles Manté, entre 2007 i 2011 per uns suposats treballs de consultoria. Els diners procedia de l'Hospital Sant Joan de Reus, finançat per CatSalut.

Aquest mateix any, la formació local Ara Reus -l'altre partit que havia aconseguit entrar per primera vegada en 2011- va presentar una querella criminal contra tots dos. Arran de la mateixa, el jutjat de Reus ordena aquest 2013 el registre dels domicilis de de Prat i Mante, els deté i els imputa els delictes d'estafa, malversació pública i tràfic d'influències. Una de les principals polèmiques d'aquest cas en particular afectava directament a la Generalitat, ja que el sumari del jutge ha apuntat que des de la mateixa conselleria de Salut, encapçalada per Boi Ruiz, es va plantejar la possibilitat de sufragar la defensa de Prat, cosa que el Govern va haver de negar davant del jutge.

A mesura que avança la investigació, s'estén el nombre d'implicats i de delictes, i va aflorant un gegantí entramat de favors publicoprivats entorn a Innova. Entre els imputats, cal destacar l'exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (PSC) o el president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-Seca, Josep Poblet (CiU), que va ser encausat pels pagaments fets des de la localitat a un exalt càrrec del CatSalut.

Però gairebé ningú se salva. A Reus, hi ha imputats regidors de PSC, CiU, PP, ERC i ICV. Al març d'aquest mateix any, va esclatar l'anomenat cas Shirota, derivat de l'Innova, i pel qual s'investiga a tot el govern municipal de Reus entre 2007 i 2011 per avalar amb tres milions d'euros a la filial d'Innova, Shirota Functional Food , una societat d'investigació nutricional que dirigia Manté. L'empresa semipública va trencar en 2012 però l'Ajuntament va haver d'assumir totes les pèrdues. És per aquesta peça que també està imputat l'exalcalde Pérez, així com tot el seu equip municipal. En el cas de l'exalcalde i de Poblet, també se'ls acusa d'irregularitats en el projecte de construcció del nou hospitaldel municipi, el Sant Joan.

En una altra peces, s'investiguen assumptes com el que afecta l'exregidor d'Urbanisme de Reus, Jordi Bergadà (ERC), qui presumptament va facturar des del seu despatx particular uns 70.000 euros a Tecnoparc, una de les empreses d'Innova. Per una situació similar, obtenir suposadament contractes del holding per una de les seves empreses, un exregidor del PP, Juan Gallardo, va ser cessat pel seu partit.

I el gener passat es coneixia un altre cas derivat al detenir-se al president de l'empresa Ambulàncies Baix Ebre, Bernardo Coslado -que, a més, és el president de la patronal del sector del transport sanitari-, per suposades irregularitats en l'adjudicació de serveis per part del grup Sagessa, la filial sanitària d'Innova. De fet, precisament de Sagessa s'investiguen nombrosos contractes i les detencions i registres en localitats com Amposta, Valls o Cambrils d'aquest dimarts, que potser no seran les últimes, s'emmarquen en aquest context.

Tot això cal situar-lo en un marc social general, no només sanitari, concebut pel gran ruralista i gran reaccionari Jordi Pujol. Correspon també al que voldria imposar Mas a Catalunya. És comprensible que aquesta voluntat política d'imposició de control social fos important en unes terres, com les de l'Ebre, mal tractades per la història.

Estructures sanitàries i de CDC

En elles hi ha una brutal superposició d'estructures sanitàries clientelars i de metges de CDC amb càrrecs polítics. Podria escriure de memòria una llarga llista. Si algú es pren aquells metges de CDC -o la pròpia CDC- com una via cap a la modernitat s'ho ha de fer mirar.

Allà, prop de l'Ebre, el poder clànic és el real i efectiu. Un poder amb derivacions corruptes molt arrelades, sovint considerades naturals, immanents. Conec molt bé Sicília i he escrit un munt sobre ella. Encara conec millor Còrsega, illa de la qual he escrit més. No hi ha terres idèntiques, però algunes tenen mals similars. En els tres llocs, és difícil dur a terme polítiques modernitzadores. Mas ni ho ha intentat, sinó que més aviat ha buscat treure més beneficis, excitant mites paternals seculars. Però la realitat és que en sectors sanitaris la il·legalitat contractual pot arribar a quotes del vuitanta per cent. Ara s'haurà de precisar judicialment.

En aquelles terres l'entorn polític real, cent per cent de CDC i controlat per aquest partit, és el factor dominant. La voluntat de Mas d'estendre, tant com pogués, aquell sistema a tot Catalunya ha acabat en un desastre jurídic. Tot ha quedat cap per avall. El escapçada sanitat pública costarà molt d'arreglar. Però seria irreparable si Mas, Mas-Colell, Boi Ruiz i altres plagues bíbliques manen alguns mesos més.

Caciquisme del segle XIX

Mas i CDC obliguen a invocar el pitjor caciquisme -el de la Restauració, al segle XIX- al costat del descontrol econòmic i administratiu amb fins de corrupció econòmica i, en definitiva, fan tenir sempre en ment el concepte jurídic, de dret positiu espanyol, de "consorci criminal".

Vaig començar a exposar el cas Innova, el marc sanitari i l'inefable Josep Prat, en primícia total, digui el que digui El País, a l'octubre de 2011. Les hemeroteques no poden mentir.

Va ser una primícia que sempre ha reconegut la CUP de Reus, organització que, després dels meus articles, va tenir l'encert de portar el tema als jutjats. Ara han arribat alguns fruits jurídics, en forma d'imputacions a dirigents de CDC. Aniran arribant moltes mes. La CUP ja ha aconseguit la pluriimputación de Josep Prat, fet meravellós, clau i just.

El sistema Innova i el 'sector negocis de CDC'

Va ser a Reus on va néixer el sistema Innova, que després Mas, a través de Josep Prat, va voler imposar a la resta de Catalunya. Ho va decidir abans de ser president de la Generalitat i amb el desig determinant de servir els interessos del 'sector de negocis sanitaris de CDC', grup de multimilionaris, la majoria gràcies a CDC ia la sanitat. En diverses ocasions he donat els principals noms.

Prat va usar els serveis de la consultora multinacional PricewaterhouseCoopers per dissenyar un pla molt precís que portaria a liquidar l'Institut Català de la Salut (ICS) a base de crear 22 Innova més. Havien de ser 14 consorcis d'atenció primària i 8 hospitalaris. Era patent l'intent de privatitzar tot i de beneficiar el 'sector de negocis sanitaris de CDC'. Cap gran diari va dir res crític, per no dir res en absolut.

Mitjans servils

Després, la Generalitat va haver d'anar modificant aquest pla. Van sorgir altres intents de consorcis privatitzadors, sempre amb finalitat destructiva i de convertir en negoci el que havia estat una sanitat pública. Se'n va anar veient el llautó, encara que la majoria de partits no deien gairebé res, i que ERC llavors ho anava donant suport, no basant-se cap capacitat d'anàlisi, sinó per efecte màgic de moltes demagògies.

Mereix especial recordatori la imperdonable actitud de llepaculs de TV3 i de tots els mitjans de la Generalitat, oblidant elementals principis deontològics. El mateix va fer la premsa subvencionada, especialment La Vanguardia. Sense aquesta protecció mediàtica descarada i donades les accions judicials de la CUP en curs des de fa anys, el problema hauria hagut d'entrar en una línia de resolució fa temps. Però tot indica que hi ha tema per a molts mesos. Mentrestant, la descarada i cínica CDC intentarà l'impossible. Són uns desvergonyits i s'esgoten. Però cal mantenir els ànims. Tot va de vida o de mort per a milers de ciutadans.

Ahir TV3 es va superar a si mateixa en cinisme. Al migdia va tractar el tema de la pitjor manera possible. En una peça del seu noticiari va fer semblar que les pitjors conseqüències del que passava era la suspensió temporal d'un ple municipal a Cambrils. Cal ser barrut.

Procés judicial determinant

El procés judicial ha de ser determinant, atès que CDC en aquest moment s'atreveix fins i tot menysprear el Parlament autonòmic. Això dóna una idea de fins a quin punt CDC necessita l'ajuda del seu 'sector de negocis sanitaris', en un moment de necessitats preelectorals. Aquest sector mai s'ha amagat -malgrat la seva silenci- en el fet que vol la fi del sistema públic. En particular, lluiten per la desaparició del Dret Administratiu. Es prenen els diners públics com diners privats i ben seu.

Precisament ahir van augmentar els grans indicis de moviments de diners per camins d'interès judicial, en una acció legal de mera defensa social. Haurien participat algun centenar de membres de la Guàrdia Civil, obrant com a policia judicial, després de molts mesos d'instrucció processal, amb més de 50 imputats.