'El que no estigui col·locat que es col·loqui!

La campanya electoral que estem patint, que a Déu gràcies acabarà avui, m'està resultant avorridíssima. No he vull entrar en detall, ja que és impossible comprovar la veracitat de les propostes dels candidats i les xafarderies interessats sobre el contrincant. Als quinze dies de campanya li sobren catorze que podríem dedicar a reflexionar de debò. Els programes dels partits no donen més de si. El ridícul d'algun dels candidats, a més, és que no té límits.

El missatge dels grans partits s'ha concentrat a apel·lar als llaços de fidelitat més que en llançar noves i espectaculars ofertes. Són els que aquests dies prometen grans dons amb diners públics, assumint per tant que no és de ningú i ocultant que cas de complir haurien de saquearnos encara més via impostos. Són els que parlen un dia sí i un altre també de democràcia, la qual confonen amb una democràcia de baixa qualitat. Aquests que defugen qualsevol debat seriós sobre l'absència de llibertat col·lectiva, això és, de llibertat política. Ja saben: divisió de poders i representació. Tota la resta és farfolla.

Els emergents han fet just el contrari ja que no estaven abans aquí o no ho estaven amb l'extensió actual. Però també perquè tenen la vista posada en les generals. Així, han combinat un discurs de canvi del sistema amb un seguit de propostes per a l'àmbit autonòmic o municipal, que en alguns casos van arribar als titulars com notes pintoresques: la idea de Colau d'implantar un moneda local a Barcelona o la de Ciutadans de controlar que no visquin més de dues persones per habitació als pisos. Entre altres. En definitiva, enfront de la concentració dels grans i les seves maquinàries greixades han donat una impressió dispersa i de falta de control, lògica en partits per consolidar.

La subhasta de quincalla en què les elits extractives, les oligarquies, han convertit la campanya electoral de les eleccions administratives que se celebraran el proper diumenge m'avorreix sobiranament. Perquè tots sabem, des que el verbalitzés aquest gran barrut anomenat Tierno Galván - "el que no estigui col·locat que es col·loqui! -, Que els programes i promeses electorals estan per ser incomplerts". I a això s'han atingut a tots, fins al moment, i el que et rondaré morena.