Pujol Corporation 43 - El "Informe Pelicà"

En aquests últims dies la societat espanyola comprova com l'escàndol Pujol és tractat amb cotons per jutges, fiscals i el mateix Govern que no s'atreveix a que l'ex-molt honorable passi tan sols la pena del telediari. En el desplegament policial de dimarts passat els dos-cents agents que van intervenir en els registres dels habitatges i oficines del Clan Pujol a Barcelona havien de tenir molt de compte. Havien rebut ordres taxatives de no realitzar cap detenció, fossin quins fossin els resultats dels registres.

Quan la Guàrdia Civil va acudir al domicili del matrimoni Pujol-Ferrusola on es trobava convalescent d'una operació quirúrgica a l'espatlla el fill gran, les indicacions eren molt precises: només havien d'accedir a l'habitació de Jordi júnior. No podien buscar proves en altres dependències de l'habitatge.

L'explicació és senzilla: el Govern té por de fer enfadar Jordi Pujol i que comenci a tirar dels dossiers elaborats pels "Pota Negra" i surtin a la llum desenes i desenes d'escàndols. Els dossiers tracten de xarxes de corrupció i escàndols amb ramificacions a tot l'estat Espanyol que farien trontollar la democràcia. En diaris 'on line' que ja existeixen o existiran-un des Miami-, circula un "dossier '-que al Madrid dels rumors diuen' Informe Pelícano'- amb material sensible que poden modificar les perspectives electorals. Empresaris que es reuneixen periòdicament al domicili madrileny d'un d'ells, van idear fa mesos una maquinació per impedir que Rajoy fos candidat. Aquestes intrigues han resultat inútils, però l'informe segueix rodant com una magrana.

"El 'dossier' ha estat -escriben- elaborat per agents de la Udef. Empresaris de l'Ibex han donat llum verda als papers en què ha col·laborat l'aparell del PSOE i fins polítics del PP. Segons aquestes informacions el ministre de l'Interior ha obert una investigació interna ". Però, ¿com anaven a col·laborar els adversaris de Rajoy contra ells mateixos ?, pregunto. "Això és el més fàcil d'explicar, els informes passen de mans en mans, i hi ha policies simpatitzants d'un i altre partit". Diuen que l'informe complet està a les mans d'un diari que ho va a publicar.

El Govern i els centres de poder han entrat en pànic davant la possibilitat que Jordi Pujol faci ús dels dossiers que guarda, si els membres del Clan Pujol trepitgen la presó. L'expresident de la Generalitat va disposar d'un servei d'intel·ligència conegut com els "Pota Negra" format per ex agents del llavors CESID que van elaborar informes durant anys sobre les xarxes de corrupció, escàndols i les seves ramificacions a tot l'Estat espanyol. La filtració dels dossiers faria trontollar la democràcia.

El que pocs coneixen, però si el Govern Rajoy, l'oposició i els centres de poder, és que després de l'escàndol de Banca Catalana, Pujol ho va tenir clar. Va aconseguir que els membres del tribunal que el jutjava fossin convenientment tocats. Sorprenentment va sortir absolt.

L'absolució de Jordi Pujol en el cas de Banca Catalana aconseguida a força de torçar mitjançant xantatges o premis, la voluntat dels jutges que havien de jutjar aprofitant les seves debilitats o secrets inconfessables. A partir d'aquesta experiència i per estendre el control a jutges, fiscals, polítics, empresaris i altres personalitats, des de la Generalitat Pujol va muntar un servei secret d'agents coneguts com els "Pota Negra".

Alguns d'ells eren agents de la "antena" (oficina) del Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) a Barcelona, ​​que en el seu moment van ser utilitzats pel ministre de Defensa Eduardo Serra per investigar les aventures de Javier de la Rosa, entre altres missions impròpies.

L'ex molt honorable, Jordi Pujol, ja va fer un intent durant la seva compareixença al Parlament català, el 25 de setembre de 2014, quan en ser interpel·lat sobre l'origen de la seva fortuna que atribuïa a l'herència del seu pare, i davant els dubtes d'alguns diputats, va manifestar que si posava en marxa el ventilador s'anava a armar grossa.

No va ser casualitat que mentre s'estaven realitzant els registres de les seves terminals, estiguessin reunits fora del seu entorn i en secret Jordi Pujol i Artur Mas. Sembla que les visites d'Artur Mas el senyor Jordi guarden relació amb l'estratègia sobre aquests dossiers que, asseguren fonts coneixedores dels mateixos, recullen detallades informacions sobre les xarxes de corrupció, escàndols i les seves ramificacions a tot l'Estat espanyol. Dossiers que, de fer-se públiques, farien trontollar la democràcia.

La democràcia no es negocia, Espanya no es toca

Albert Rivera s'ha presentat a la reunió amb Mariano Rajoy amb les idees molt clares per combatre el desafiament secessionista català. Els seus llargs vuit anys de lluita contra els independentistes catalans i les seves bones expectatives de les últimes enquestes li donen una carta de presentació impecable per marcar el camí en resoldre el problema més important que té actualment el nostre país- Sap perfectament que serà el suport a Rajoy a tot allò que es faci a partir d'ara.

Els cinc punts per a aquest acord que ha presentat Rivera són:

1 - La defensa de la sobirania nacional resideix en els espanyols.

2 - La unitat territorial,

3 - La Constitució com a únic marc,

4 - El compromís amb la integració europea i

5 - No governar de la mà de forces polítiques que intentin destruir la unitat del país.

Albert Rivera veu més a prop un acord a tres, entre PP, PSOE i Ciutadans, per ratificar el Pacte per Espanya que promou el partit taronja. Tant que aquest mateix divendres cridarà Pedro Sánchez per explicar-li la proposta, sobre la qual ha conversat durant bona part de l'hora d'entrevista que ha tingut amb Mariano Rajoy. Rivera ha expressat durant la seva compareixença posterior a la reunió que el primer punt de la proposta, que exclou la possibilitat de trossejar la sobirania nacional, exclou Podem ia IU. Preguntat per si ha tractat amb Rajoy el punt cinquè, que comprometria a no pactar governs amb partits que vulguin trencar Espanya, el líder taronja ha dit que ni tan sols ho han abordat: "Ho dono per descomptat, suposo que s'ha après dels errors passats. Acabo d'escoltar a la vicepresidenta que ells no pactaran amb nacionalistes ".

Rivera ha transmès a Rajoy que "és fonamental en un moment delicat" com l'actual pel desafiament independentista, mostrar el "suport" de Ciutadans al Govern, cosa que faran, ha volgut especificar, "tots els nostres càrrecs públics". El president de Ciutadans s'ha referit també a la tasca en aquest sentit de la cap de l'oposició a Catalunya, Inés Acostades, i del diputat taronja José María Espejo, un jurista de la seva plena confiança que està com a vicepresident a la taula del Parlament autonòmic .

Sobre les actuacions jurídiques a emprendre davant la resolució de Junts Pel Sí i les CUP, l'acord és gairebé total entre el Govern i Ciutadans, encara que amb una petita discrepància en els temps. Rivera creu que caldria recórrer al TC quan la taula la admetés a tràmit, per evitar fins i tot al seu debat, mentre que Rajoy, i així ho ha fet saber, creu més oportú acudir a l'Alt Tribunal quan s'aprovi la resolució en el ple. No obstant això, Rivera no ha volgut fer d'aquesta discrepància un assumpte més gran. Tampoc en la possible aplicació de l'article 155, que al seu judici "ni s'ha de descartar ni s'ha d'aplicar" com a mínim, ha matisat, fins que no s'esgotin tots els mecanismes 

Pujol Corporation 43 - Els documents andorrans

Els papers sobre els comptes de Jordi Pujol i Soley que van arribar desde els bancs de Andorra ja han començat a donar els seus fruits. Un munt de documents de més de metre i mig d'alçada, aclareix certes qüestions que fins ara eren només conjectures. Existien 10 oquince vegades els diners declarat de l'herència de Florenci Pujol i es van anar obrint comptes a nom tots i cadascun dels seus fill que anaven rebent les comissions d'empreses adjudicatàries d'obres públiques de la Comunitat. El seu fill gran Jordi exercia de repartidor familiar de fons. La policia creu provat un delicte de blanqueig des de comptes familiars a Andorra.

El fill, Jordi Pujol Ferrusola va figurar en deu comptes corrents a Andorra, en dues com fiduciari. En aquests comptes va gestionar els diners propis i el dels seus germans i la seva mare. Aquestes comptes eren als bancs Andbank, primer, i BPA, després. En total, es van realitzar moviments per uns 48 milions d'euros, encara que els ingressos, un cop descomptades les duplicitats d'entrades i sortides, van ser d'entre 10 i 11 milions d'euros, segons fonts properes a la defensa dels Pujol.

En aquests comptes es van registrar ingressos en efectiu de 2.764.000 de pessetes, deu milions d'euros, tres milions de dòlars i dos milions de marcs. A més, també hi va haver transferències que sumen gairebé 2.000 milions de pessetes i sis milions de dòlars. Així consta en la comissió rogatòria que les autoritats del Principat han remès al jutjat central 5 de l'Audiència Nacional. La policia i la Fiscalia Anticorrupció creuen que procedeixen de comissions, encara que també pot haver altres activitats sense determinar. Des d'aquestes comptes, el primogènit va fer ingressos a la resta de la seva família, el que porta als investigadors a assegurar que el matrimoni Pujol Ferrusola i els seus set fills van actuar com una organització delictiva.

Les dades remeses per Andorra a l'Audiència, i que han donat lloc als quinze registres que es van desenvolupar el passat dimarts, assenyalen que els comptes es van obrir entre l'any 1990 i el 2001 en Andbanck. A partir d'una ingent quantitat de documentació, la policia espanyola ha desgranat la forma en què s'operava per mitjà d'aquests comptes. Així, els diners arribava per dues vies: mitjançant ingressos en efectiu i per transferències bancàries des d'altres entitats o d'altres comptes de la mateixa entitat, però de titulars diferents. I les xifres són elevadíssimes.

Pujol Ferrusola va operar tant en moneda espanyola, fins que aquesta va desaparèixer com a tal, com en divises, fins que es va instaurar l'euro. El desglossament és el següent: en pessetes, se li van ingressar 2764399390; en euros, 10.331.208; en dòlars, 3.261.265; i en marcs alemanys, 2.147.466.

Pel que fa a les transferències, van passar pels comptes un total de 1940591259 pessetes; en dòlars, 6.254.733; i en lliures esterlines, 95.344. La suma de tots dos conceptes llança els següents guarismes: 4704990649 pessetes; 10.331.208 euros; $ 9.516.998 nord-americans; 2.147.466 marcs alemanys; i 95.344 lliures esterlines.

Unes "xifres escandaloses", segons consta textualment en un dels informes policials sobre aquesta comissió rogatòria remesa al jutge José de la Mata. I, des d'aquí, es repartia diners a la resta de la família, amb una excepció Jordi Pujol Soley no consta com a beneficiari de cap transferència.

El mecanisme familiar es descriu a partir de l'anàlisi de cadascuna de les comptes, i ocorre en gairebé totes. Per exemple, l'any 1992, el primogènit va rebre 95 milions de pessetes d'origen desconegut. Immediatament, del mateix compte es reenvien sis milions de pessetes a un compte de la seva mare, Marta Ferrusola. El 1994, hi ha una imposició de cent milions de pessetes, també d'origen desconegut. El mateix dia li transfereix a la seva mare quatre milions.

Operacions similars es produeixen des de diverses comptes a tots els seus germans, que també disposen de comptes a Andorra. Així, Pere, Oriol, Oleguer, Mireia, Josep i Marta figuren com a beneficiaris de transferències del seu germà gran, Jordi. En ocasions, el mandant donava instruccions en aquest sentit per escrit als gestors dels seus comptes. En la comissió rogatòria hi ha un manuscrit que així ho constata.

Una altra història és d'on procedeixen les transferències de les que és beneficiari. En la documentació arribada d'Andorra s'explica que hi ha moltes d'origen desconegut, sense que es pugui establir qui remet els diners. Però també hi ha una àmplia llista de noms de persones que envien fons als comptes de Jordi Pujol Ferrusola. La policia espanyola ha investigat qui són, i escriu en informes remesos al jutge que es tracta de persones que estan al capdavant d'empreses a Espanya. Això els porta a la hipòtesi que els seus ingressos no són altra cosa que comissions il·legals pagades per accedir a contractes públics.

Els diners no es quedava quiet en els comptes de Jordi Pujol Ferrusola. I si en alguns moments la policia descriu un "ritme frenètic dels ingressos", també hi ha moltes sortides, al marge del repartiment entre els membres de la seva família. N'hi ha a empreses, a comptes, a societats de paradisos fiscals ... Es detallen inversions financeres a Mèxic, a l'Argentina, a Liechtenstein. Per Anticorrupció i la policia són operacions de blanqueig de capitals, que provocarien que el possible delicte no prescrigui. I hi ha una frase inquietant: els investigadors no creuen que quantitats que circulen per aquests circuits financers siguin "comissions tan voluminoses".

Aquests diners són només una petita part dels diners manejat per la família pels paradisos fiscals pels fills del patriarca, tots ells provinents del negoci de la Generalitat. El problema ha estat el poder blanquejar un cop ha sortit del país. A aquestes dates és impossible calcular la suma d'aquests diners il·legal però ja pot anticipar puja a bastants milers de milions de Euros- I qui seria responsable dels presumptes delictes? Doncs la policia escriu en un informe remès al jutge que Jordi Pujol Ferrusola "forma part d'un engranatge més complex del que formen part tots els membres de la unitat familiar comandada pel seu pare, Jordi Pujol i Soley".

Jordi Pujol va admetre el 2001 que els diners d'Andorra eren seus

Els dos documents adjunts aclareixen que només Jordi Pujol Soley era qui estava procurant els fons que anaven ingressant al principat d'Andorra de diverses maneres. Des dels grans sacs de bitllets en efectiu traslladats pel seu fill Jordi Jr. o bé els ingressos de les empreses a les diverses comptes dels seus fills, També en algunes ocasions Marta Ferrusola hauria viatjat amb diners a Andorra en cotxe oficial acompanyada d'escortes i amb pas garantit pels guàrdies civils de la frontera de la Seu d'Urgell.

Un, de data 21 de setembre de 2000, està signat per Jordi Pujol Ferrusola. Al, comunica a l'entitat bancària on llavors està el compte, la Banca Reig, que "el reial propietari dels fons (...) és Jordi Pujol i Soley"; mentre que ell és únicament el fiduciari. A més, en cas de defunció del titular, el saldo ha de passar als seus hereus, que, per poder disposar d'ell, hauran de passar en persona per les oficines amb el corresponent certificat de defunció.

El segon, de puny i lletra de Jordi Pujol i Soley, datat el 4 de març de 2001, és a dir, sis mesos després, també està destinat al banc, i assegura que ell és el titular del compte, i que en cas de defunció els fons han de passar a la seva dona, Marta Ferrusola i Lladós. | La policia reprodueix els moviments bancaris de "xifres escandaloses" La investigació equipara l'estratègia dels Pujol amb una organització criminal.

Els socialistes catalans i les mentides de Carmen Chacón

Avui el president Rajoy ha estat reunit amb Pedro Sánchez perquè doni suport a les mesures que prendrà i aquest està entestat a solucionar el problema modificant la Constitució en temes que majoritàriament ja estan recollits en la mateixa, per trobar una solució amb els nacionalistes , cosa que no els interessa, ja que tenen decidit sortir d'Espanya i d'altra banda segueix sense aclarir si tot el seu partit estaria disposat a donar suport a aquesta iniciativa. Pel que sembla Rajoy li ha indicat que si no signava una declaració de cinc punts, anava a tractar aquest tema amb Susana Díaz ja que ella, sí estaria d'acord amb signar el manifest, dins de la guerra particular que ella manté amb Sánchez pel lideratge del PSOE

El partit socialista català ha recuperat com a candidata per Barcelona al Congrés ha estat en el programa d'Ana Rosa intentant justificar la manca de col·laboració del socialisme català amb la resta de partits constitucionalistes per actuar davant dels que estan preparant la declaració d'independència. Ella diu que no desitja que se surtin amb la seva però davant la decisió de PP i Ciutadans de Catalunya de presentar un informe jurídic i un escrit d'oposició conjunt per oposar-se, es nega a signar al·legant que aquest deu ser un acord nacional de tots els partits no independentistes, inclòs Podem, al Congrés i liderat per Mariano Rajoy.

Intueixo que aquesta negativa és només un obstacle contra Inés Acostades a la qual pel que sembla sent gelosia de la seva projecció qui estava suplicant el seu suport i que tot i coincidir en tot amb ella, amb la intenció de restar-li mèrits a la seva iniciativa per aconseguir alguns electors . Cal no oblidar que Chacón que ara es presenta com una nouvinguda a la política, en els anys més tremends del Tripartit, el seu partit va estar governant amb Esquerra.

La caixa forta de Rosell

El president català, Artur Mas, últimament li creixen fins als nans. Pel que sembla, els té a casa: Josep Antoni Rosell, director general de l'empresa pública Infraestructures, va ser denunciat fa un temps a la Fiscalia Anticorrupció per algunes activitats sospitoses i per curioses coincidències en la seva trajectòria professional. Aquest alt càrrec va ser detingut la setmana passada en el marc 'Operació Petrus III' i posat en llibertat amb càrrecs.

Al final de setmana vam ser sorpresos pel lliurament d'una caixa forta que ha estat lliurada al jutge per part d'un col·laborador de Rosell que li havia confiat perquè la guardés fora de l'abast de la justícia lluny del seu despatx. El jutge ja ha anunciat que obrirà aquesta caixa a primers de setmana i promet contenir moltes sorpreses.

Tot això a banda dels 8 o 9.000 correu electrònic dirigits a empresaris en què s'indica als empresaris la manera d'ingressar a CatDem l'import de les mossegades que poden oscil·lar entre el 3% i el 20% del cost de l'obra, a canvi de les adjudicació d'obra pública per part de la Generalitat.

Tant Rosell com el seu superior, Joan Lluís Quer, figuren en una carta enviada al Ministeri Públic per un exalt càrrec de Gisa (l'empresa que ara es diu Infraestructures). Tots dos són homes de confiança d'Artur Mas, que divendres passat va arribar a qualificar de modèlic el comportament de l'empresa que controla l'obra pública. I pot ser modèlic, però un dels seus responsables ja ha passat per la caserna i un altre està sent investigat.

La carta, datada el 2011, detallava que Josep Antoni Rosell era subdirector general d'Infraestructures en l'últim Govern de Jordi Pujol, amb Artur Mas de conseller en cap '(conseller en cap). En aquella època, Rosell va ser un dels responsables de l'adjudicació de les obres del canal Segarra-Garrigues a una UTE de nom Aigües Segarra-Garrigues. Aquesta UTE estava formada per FCC (24,68%), Agbar (22,60%), Copcisa (21,6%) i Copisa (20%). La suma de l'adjudicació va ser de 1.103 milions d'euros, el que la convertia en l'obra civil més cara d'Europa.

Quan el Tripartit va arribar al poder el 2004, hi va haver la consegüent remodelació del Govern i Rosell va haver de deixar l'Administració. ¿I a on va ser? Doncs de director general d'Aigües Segarra Garrigues. ¿Pagament de favors prestats? A aquesta pregunta haurien de respondre els responsables del nomenament, però resulta fart sospitós que el polític que adjudica una obra milionària arribi mesos després a la cúpula de l'empresa adjudicatària.

Curiosament, en aquesta empresa també va aterrar com a president Josep Grau, conseller d'Agricultura. Es donava la circumstància que l'adjudicació del supercontracte de 1.103 milions es va fer des d'aquesta conselleria, que era en la qual estaven enquadrats els organismes que controlaven la gestió del regadiu català. Grau era, doncs, superior de Rosell i tots dos van coincidir en la companyia que es va emportar la major adjudicació de la història de la conselleria. Tot un exemple de favoritisme que produeix vertigen. Ara aquesta obra està paralitzada per falta de recursos ja que la seva execució ha patit un sobrecost d'un 80%.

La missiva detallava també que el control de totes les adjudicacions es feia des de la Unitat d'Avaluació Tècnica d'Ofertes, formada per dos tècnics aliens a Gisa: Albert Farreras i Jaume Cortasa, que depenien directament del director general, és a dir, de Rosell. El primer era fill d'un funcionari històric de la Junta d'Aigües i el segon, nebot d'un senador de CiU

L'home clau, investigat

Però no és l'únic cas: Joan Lluís Quer, president de Infraestructures, és a dir, el superior de Josep Antoni Rosell actualment, està sota investigació per algunes adjudicacions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el 2007. La carta enviada a Anticorrupció explica fins i tot que Quer, Rosell i els dos tècnics que controlaven la unitat d'avaluació havien coincidit a l'empresa pública Regs de Catalunya (Regsa), l'ens que controla els regs de la comunitat. Al juliol de 2014, la Fiscalia Anticorrupció va obrir diligències i, al juny de 2015 el jutjat d'instrucció número 8 va admetre a tràmit una querella de la Fiscalia.

Pel que sembla, les actuacions de Quer deixaven molt a desitjar: en 2007 es va fer amb un contracte per un import de 3,75 milions d'euros, que es va emportar una unió temporal d'empreses formada per Auditoria i Enginyeria SA, United Research Services España SA i ARTENGINY SL. La clàusula 2 deixava obert l'objecte de l'acord per "actuacions particulars associades a l'execució dels treballs del contracte principal". Així, a l'any següent es van fer fins a 38 contractes complementaris addicionals per un import global de 3,93 milions d'euros, és a dir, que l'adjudicació va ser de més del doble de l'inicialment pressupostat. Però no només hi va haver aquesta irregularitat: la UTE va contractar el 100% dels contractes complementaris; o sigui, cobrava de l'Administració un raig de diners i després ni tan sols feia la feina: el subcontractava, pagava als subcontractats i s'embutxacava netament la diferència. Una ganga en tota regla.

Les adjudicacions d'infraestructures des de l'època de Jordi Pujol ha estat sempre una de les majors fonts de finançament del CDC, dels membres del seu partit i de la seva nombrosa família, ara investigats per la fiscalia i pot representar un dels escàndols de corrupció institucional mes sonats d'Europa en els últims anys, concretament dins de l'etapa d'Artur Mas com a president.

Millor sols que mal acompanyats

ERC ha celebrat aquest dissabte el seu Consell Nacional cara les eleccions del 20N i ha decidit que van concórrer de manera individual sense CDC i que el seu candidat a Madrid sigui Joan Tardà qui tants dies de glòria ha donat al partit en l'anterior legislatura. De tota manera continuen obertes les negociacions amb CDC per si a última hora decidissin unificar les seves forces. En el cas que no es materialitzés una candidatura conjunta entre CDC i ERC, les dues formacions podrien presentar amb un programa conjunt, segons aquestes fonts, i en tot cas el que sí és segur és que farien una "acció conjunta" a Madrid.

El Consell Nacional dels republicans ha debatut aquest dissabte, entre altres qüestions, la fórmula amb la qual el partit aposta per concórrer als comicis del 20-D. En aquest sentit, la formació que lidera Oriol Junqueras ha acordat impulsar una candidatura per construir la República Catalana, llista en què ERC aposta per la presència d'independents en els primers llocs i per candidats "renovats", segons han explicat fonts del partit.

Sembla que han fet números pel que fa al resultat de les catalanes Càrrecs del partit lamenten la coalició amb CDC .El rebuig majoritari dels càrrecs d'ERC a una candidatura unitària per a les generals ve d'abans de les eleccions catalanes. Dirigents del partit ja lamentaven, en les setmanes prèvies al 27-S, haver format coalició amb Convergència. Defensaven que, per separat, les dues formacions haurien obtingut més escons. L'experiència no ha estat positiva.

Aquestes previsions es van acabar per confirmar el 27 de setembre, quan Esquerra va deixar de ser el segon partit de Catalunya en obtenir els seus representants en la llista de JxSi 20 escons al Parlament, pels 21 obtinguts en 2012 i molt lluny dels 25 aconseguits per Ciutadans.

Aquest retrocés va indignar comandaments del partit, que ja aquell dia van exigir no tornar a participar de la mà de CDC a cap procés electoral més, Encara que en l'assemblea ningú va esmentar la corrupccion de l'CDC, les detencions d'aquesta setmana vindrien a avalar aquesta postura .

I Artur Mas es va reunir amb Jordi Pujol ...

De tota la llarga comèdia en forma de compareixença davant perquè Artur Mas expliqués el perquè els jutges insisteixen un dia sí i un altre també en l'existència de pagaments d'empreses a canvi d'adjudicacions de la Generalitat només he pogut treure res en clar que això és evident i que passa des de fa més de 30 anys. Allò va ser tota una comèdia entre els que saben perfectament el que està ocurriendo.Todo amb preguntes pactades per endavant i explicacions falses esperades que intenten confondre a l'opinió pública.

L'única pregunta procedent de qui pel que sembla no ha estat dins de la trama i que em va cridar l'atenció, va ser que és el que feia a les 9 del matí al domicili d'un antic conseller de Banca Catalana, reunit amb Jordi Pujol Soley precisament mentre la Guàrdia Civil estava registrant la seu del seu partit. Artur Mas va contestar "I què? Algú m'està seguint?" El president català ha admès que es va reunir dimecres.

És cert és que la llei no prohibeix que ningú es reuneixi amb un delinqüent confés, mentre no estigui a la presó, allà ell; ¿Però que hagi de reunir-se, no a casa, ni al despatx de la Generalitat, ni a casa del delinqüent, sinó en un domicili particular d'amagat, sembla ser que intentava eludir qualsevol control? ¿De qui?

No calia posar-li detectius, l'aparició en un barri tranquil que es va omplir en un moment donat de cotxes oficials i escortes d'un i altre, per tota la zona, van donar el cant. Les porteres i els veïns del barri van començar a preguntar-se què personalitats s'havien dignat visitar-los. Després es va conèixer per la seva alegria els qui eren realment els visitants. Ni més ni menys que el president de la Generalitat i l'anterior president, que és qui realment segueix manant a Catalunya.

Per a què es van reunir? ¿Per rebre noves instruccions davant el caire que estan prenent les investigacions per part de qui se sospita segueix sent el capo que dirigeix ​​realment el que passa a Catalunya? ¿Per rebre el suport del pròcer? Sembla ser que Mas creu que ja ha arribat ja molt lluny i no sap per on seguir de tal manera que està desitjant acabar amb tot el que abans i posar terra pel mig. A Canadà, em diuen.

La transparent Comissionada per a la Transparència de Catalunya

El presumpte cas de corrupció per la mossegada del 3% no només afecta Convergència sinó que amenaça amb esquitxar al seu govern. Una de les persones detingudes en l'operació d'ahir realitzada per la Guàrdia Civil i coordinada per la Fiscalia Anticorrupció és Josep Manel Bassols, que va ser alcalde d'Anglès (Girona) per Convergència i que és marit de la comissionada per la transparència del Govern, Núria Bassols. Aquesta ex magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ser nomenada per al càrrec el febrer passat per Artur Mas, tot i des de novembre de 2013 s'encarregava del del programa de polítiques de transparència de la Generalitat. seva funció era assessorar el president en tot el relacionat per garantir que els ciutadans coneguessin tots els secrets de l'administració catalana.

Josep Manel Bassols és militant de CDC, exalcalde del municipi gironí d'Anglès i delegat a Catalunya d'una de les constructores investigades. Josep Manel Bassols és un dels detinguts en la nova operació de la Guàrdia Civil en el marc del cas3% d'aquest dimecres. Militant històric de CDC, va ser alcalde del municipi d'Anglès (Girona) des de 1995 a 2003. Propietari d'un estudi d'arquitectura i promoció, després de finalitzar la seva etapa política va esdevenir delegat a Catalunya de Oproler, una constructora de Madrid les aportacions al partit estan sota la lupa judicial.

Núria Bassols, ex magistrada de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El febrer passat es va convertir en un dels membres amb més pes dins el Govern d'Artur Mas a convertir-se en la comissionada per la Transparència, que depèn de la conselleria de Governació encapçalada per Meritxell Borràs des que Unió deixés l'executiu català. Abans, el càrrec l'ocupava Joana Ortega.

Arxiu de la imputació a Ferran Falcó

La seva principal tasca en els últims vuit mesos ha estat la d'implementar la llei de transparència en tots els organismes de la Generalitat. Coneix de primera mà la norma, ja que abans de convertir-se en comissionada era la directora del Programa de Polítiques de Transparència.

La designació de la magistrada per a aquest càrrec al desembre de 2013 va aixecar polseguera. Bassols es va incorporar a l'equip de Mas tres mesos després que redactés l'arxiu de la causa oberta al TSJC contra el diputat de CiU Ferran Falcó, que havia estat imputat, precisament, en la causa que va precedir alcaso 3%, el cas Adigsa.

Magistrada del TSJC en excedència.

El fons de les dues investigacions judicials són les presumptes comissions il·legals cobrades per CiU a canvi de l'adjudicació d'obra pública, tal com va denunciar l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall (PSC) al Parlament a l'octubre de 2006.

Bassols, que actualment està en excedència del TSJC, va assegurar en el seu escrit que no havia trobat indicis que Falcó intervingués o conegués l'existència de presumptes irregularitats a Adigsa (ara Infraestructures.cat) quan encapçalava la companyia.

'Cas Adigsa'

L'alt tribunal va trigar nou anys a tancar la instrucció del cas, que va concloure al juliol de 2015 amb l'acusació a l'exconseller delegat de la companyia, Antoni Fontdevila, al qual Fiscalia va sol·licitar 10 anys de presó per un delicte continuat de malversació i un altre de falsedat documental; i l'antic responsable econòmic de l'empresa pública, Xavier Sala, i per al director tècnic, Jordi Huguet. La Fiscalia va considerar que eren cooperadors necessaris del principal acusat i va sol·licitar nou anys i mig de presó per a cada un d'ells. Encara no hi ha data per a l'obertura del judici oral.

'Cas Casinos'

Aquesta no era l'única ocasió en què Bassols va haver de avaluar una recerca vinculada amb el presumpte finançament irregular de CDC. El 1999, va revisar el cas Casinos després de la denúncia d'un particular que el jutge instructor, Ramon Gomis, havia arxivat la causa de forma arbitrària al no tenir en compte part de la informació aportada en la causa. La magistrada el va arxivar per segona vegada a l'estiu del 2000.

El que cal reconèixer que sí que és transparent a Catalunya és el sou de la Comissionada per a la Transparència i l'Accés a la Informació Pública, Núria Bassols: 107.488 euros. Transparentment milionària per la pàtria. I és que ser polític nacionalista a Catalunya és un chollazo estelat, que sempre és més xollo quan li sumes el xollo estelat de la teva parella.

Èxode de multinacionals de Catalunya

Les grans multinacionals abandonen Catalunya. El desafiament separatista d'Artur Més segueix passant factura a les empreses catalanes. La inseguretat política i els elevats impostos comparats amb altres regions, han provocat que mes mil empreses catalanes hagin pres la decisió de traslladar el seu negoci cap a altres latituds que hi hagi més estabilitat .

Vall Companys a Madrid

La penúltima companyia a fer les maletes i traslladar la seva seu de Barcelona a Madrid ha estat la del multimilionari José Vall Palou, propietari de l'holding Inversions fenec. Aquesta societat és propietària del major grup agroramader d'Espanya i un dels principals d'Europa: Vall Companys.

La companyia, fundada el 1956, fabrica 1,6 milions de tones de pinsos i 420.000 tones de farina. Abasta tot el procés productiu, des de la reproducció, alimentació i cria dels animals, fins al sacrifici, especejament i envasat dels productes finals, és a dir, els elaborats carnis. Per les seves escorxadors passen cada any 4,3 milions de porcs i 65 milions de pollastres.

Inversions fenec compta amb més de 1.900 empleats i el seu volum de negoci anual arriba als 1.300 milions d'euros. Els últims anys ha vingut llançant beneficis de l'ordre de 50 milions anuals.

El passat mes d'agost, el grup d'empreses es va mudar des Travessera de Gràcia de Barcelona a la capital. Per a això, José Vall Palou, que posseïa el 100% de les accions de fenec, va aportar els títols a la societat Invaes, fundada per l'empresari a Madrid en 2002. D'aquesta manera, el soci únic de Inversions fenec ja no és José Vall Palou, sinó la seva societat madrilenya, domiciliada al carrer Núñez de Balboa

Grífols prefereix Irlanda

Avui ha saltat la notícia. La multinacional catalana Grifols va abandonar Catalunya i gestionarà des d'Irlanda seva tresoreria a nivell global. Això significa que l'empresa pagarà la majoria dels seus impostos en aquest país. La companyia també gestionarà des d'Irlanda la principal divisió del grup, la relacionada amb els medicaments derivats de plasma (la biociència), que aporta el 75% de la facturació.

L'anunci l'ha fet avui el vicepresident financer de Grifols, Alfredo Arroyo, que ha admès que la decisió s'ha pres pels avantatges fiscals i "l'estabilitat" d'Irlanda. La companyia ha inaugurat avui un nou centre a Dublín que ha tingut un cost de 100 milions de dòlars (més de 84 milions d'euros).

El president de Grifols, Víctor Grífols, s'havia mostrat partidari de la consulta sobiranista. A l'abril de 2014 i durant la inauguració d'una planta a Parets del Vallès, es va dirigir a Mas i el va animar a anar "cap endavant". "Amb fermesa i determinació es pot anar molt lluny i això per a vostè, president, endavant, no s'arrugui", va afegir, a més de remarcar que "quan una organització té un objectiu clar i una idea clara per al seu futur, no cal espantar- per les crítiques que qüestionen l'estratègia o la raó de ser ". 

Ara passat un any i mig el patriota Victor Grífols pensant en els seus interessos empresarials, ha decidit abandonar Catalunya. Això si, no deixarà abandonat al patriota Artur Mas a qui ja ha ofert un alt lloc en la seva empresa al Canadà, en el cas probable que fracassi en l'intent de secessió. 

Patriotes

CDC -Operaciò Petrum 3ª fase

Un nou pal per al Junts pel Si en el dia que Artur Mas i Oriol Junqueras pretenen constituir al Parlament Avui ha aparegut la Guàrdia Civil "custodiant" la cèntrica, flamant i embargada seu de CDC mentre els agents procedeixen a un nou registre en presència de els fiscals José Grinda i Fernando Bermejo, que han acudit a les dependències del partit cap a les onze del matí. Aquest cas prové d'una denúncia d'una regidora de Torredembarra del partit soci d'Artur Mas, per cobrament de comissions per obres realitzades en aquest ajuntament.

Es tracta de la 3a fase de la investigació sobre el cas 3%, una acumulació de proves que ja ha provocat desenes de detencions, però cap de tant d'impacte com la d'avui, amb la Guàrdia Civil "custodiant" la cèntrica, flamant i embargada seu de CDC. Allà s'han trobat a l'administrador Andreu Viloca, que havia estat detingut a primera hora en el seu domicili, Al costat de Viloca han estat detingudes vuit persones més relacionades amb la trama, segons han informat aquestes fonts. Entre elles l'administrador de l'empresa Gisa -empresa pública de la Generalitat que ja es va veure involucrada en el cas Palau- Josep Antoni Rosell que era qui tramitava les mossegades per part de la Generalitat d'Artur Mas i els CEO de les companyies Urbaser, Rogasa , TEC4, grup Soler, Oproler i la constructora Copisa. En aquests moments ja són 11 els empresaris detinguts.

Agents de la Guàrdia Civil, en qualitat de policia judicial, han detingut aquest matí al tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Andreu Viloca, i no es descarten noves detencions en el curs de la jornada. L'operació està relacionada amb els registres del passat 28 d'agost a les seus de CDC, la fundació del partit CatDem i els ajuntaments de Lloret de Mar, Figueres i Sant Cugat del Vallès, l'anomenat "cas 3%" instruït en un jutjat de Vendrell consistent en el cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions públiques.

Viloca, és ja el tercer gerent de CDC involucrat per escàndols de percepció de comissions il·legals mitjançant el sistema muntat fa trenta anys pel major lladre dels últims temps, Jordi Pujol Soley, casos que involucren a tota la classe política i bona part de la empresarial. Artur Mas ha justificat aquest cas amb as excuses de sempre. "Es tracta d'una cacera organitzada pel Govern de Madrid"

La justícia catalana llevat d'excepcions com aquesta, ha estat alentint, amagant o perdonant tots aquests casos que al final arriben al coneixement públic, mentre hi ha molts ciutadans no volen conèixer, il·lusionats per una milonga impossible. Resulta que l'únic motiu per a aquests del Junts per l'$ x% és que si l'aconsegueixen, tots els pocavergonyes que han estat robant a mansalva van a lliurar-se de retre comptes a la justícia "espanyola", ja que la catalana ja fa anys la tenen comprada. El que no assumeixen encara que han votat pel $ I, és que amb el seu vot ja els han donat carta blanca per a ser espoliats ia partir d'aquest moment ja s'hauran convertit en esclaus.

Un relat de política ficció

Catalunya 2015 31 agost 2015: Maniobres de l'Exèrcit de Terra a San Gregorio (Saragossa), les majors en la Democràcia. Tres divisions amb un total de 30.000 homes de maniobres de 20 dies, que romandran aquarterats en acabar els exercicis. 28 setembre 2015: L'agrupació pro-independència fracassa amb 58 escons, Les converses inter-partidàries amb Mas i Junqueras, colíders per a la formació de Govern, aposten per afegir els 8 de Podem que asseguren el suport parlamentari.

17 setembre 2015: Moncloa ha introduït agents del CESID, Policia Nacional i G. Civil des d'uns mesos abans, entre la Societat catalana. Les acadèmies i casernes propers a Catalunya, han anat acumulant fins a 25.000 Policies Anti-disturbis proveïts amb vehicles i altre material pertinent. Tot el personal de les FAS ha d'estar localitzat.

12 octubre 2015; Les converses amb el PSC comencen per procurar una majoria absoluta, amb l'òbvia intenció de completar la majoria que els permeti la Declaració Unilateral d'Independència. Iceta es resisteix a completar el puzle en aquesta direcció i acceptarà únicament donar suport a una resolució Federal.

20 novembre 2015: Les converses han arribat al punt de sembrar el cisma en el grup del PSC que s'esforça per mantenir cohesionat el grup, seguint les ¿Ordres? de Pedro Sanchez.

26 novembre 2015: El PSC es trenca. El Separatisme ja té la necessària majoria per a la "Declaració"; però amb bon criteri es decideix marejar la perdiu fins al 20 de desembre, dia de les Eleccions Generals.

22 desembre 2015: El "Instint de conservació" s'imposa en els electors. La deriva del PSOE unit a la desafecció progressiva cap Podem, ha desplaçat el previst vot en les enquestes, cap al Centre Polític, que obté la majoria amb suports suficients per governar amb Rajoy al capdavant. Els telèfons mòbils dels polítics, ara són fixos, connectats permanentment al carregador. Les converses amb C 's CC UDC, principalment (L'habitació de Palace, en ús per Duran i Lleida, no canviarà d'inquilí) s'han portat a gran velocitat i amb mínims per intentar frenar la consecució de les intencions de la Generalitat de Catalunya . Els suports al President en Funcions li permeten saltar-certs protocols i governa amb irreconeixible caràcter.

24 desembre 2015: En Funcions? Davant els resultats adversos esdevinguts en les Generalas, la Generalitat de Catalunya convoca un ple de les Corts; el punt únic: Declaració Unilateral d'Independència. 31 desembre 2015: La Llei s'aprova per majoria absoluta de 75 diputats.

28 desembre 2015: L'Honorable Mas sortirà en menys d'una hora, al balcó del Palau de la Generalitat, el mateix lloc on es va pronunciar la frase "Catalans ja sóc aquí" per Tarradellas el 1977, albors de la, ara maltractada, Democràcia. La plaça i carrers adjacents qual marabunta enfervorida proclamen consignes i càntics mal compassats; esperant les paraules màgiques que ara "toca" pronunciar. Consellers, sol·lícits i ufanosos, treuen el cap al balcó a saludar la massa festiva. Forçada per la policia: Mossos i civils amb armilles i armes llargues i estranys Braçalets verds gravats amb les lletres GC; s'obre un passadís entre la massa. penetren, no sense dificultat, i entren el Palau.

Als voltants s'han començat a detectar una quantitat anormal de vehicles policials que cobreixen més d'un km; Però, contràriament al normal, hi ha tres colors i insígnies en els vehicles i sengles uniformes diferents. Veure, Guarcia Civil, Mossos D'scuadra i Policia Nacional al costat i un dia com aquest, no els quadra als mes desperts i comencen a treure els telèfons de la butxaca. S'observa al Cel de Barcelona el pas d'esquadrilles d'avions militars; dos d'ells trenquen la barrera del so produint una explosió que arriba als festers amb una intensitat esmorteïda per l'altura, de 100 dB. .- Fotre no tinc cobertura! -Es Comença a escoltar aquesta frase, consensuada com abans les consignes festives. Els càntics es transvesteixen en murmuris.

Al principi només hi ha preguntes; però es comencen, al poc, a sentir algunes atrevides respostes, que algun espavilat acaba per encertar. Els nervis i els crits comencen a generalitzar-se i sembla dividir-se en tres les reaccions: Els que s'exciten amenaçadors, els que abandonen empenyent ineducadamente a la compacta massa, temorosos d'imprevisibles conseqüències i els que continuen, com en un espectacle, de ben segur, de sorprenent desenvolupament. Segueix sense haver cobertura.

Han canviat les proporcions; on havien sol manifestants, al voltant del Palau, hi ha un nombre incomptable de policies antiavalots; però que ocupen bona part de la plaça de S. Jaume. Comencen a sortir per la porta del Palau persones amb gestos irats, crits i pors. S'assembla entreveure a l'interior, persones escortades que, ja si; es veuen personatges coneguts per tots i molts desconeguts, acompanyats amb fermesa per uniformats i retolats en els seus verds braçalets. Durant el matí han anat atracant vaixells de l'Armada cobrint estratègicament els molls opinados, que alguns vaixells havien abandonat prèvia i sorprenentment. La sorpresa no exempta de temor, fa que els més prudents, busquin amb ansietat casa.

Grup municipal de Podem - Agència Immobiliària per okupes

L'alcaldessa de Madrid fidel a les promeses fetes als que l'han recolzat, Aixi que està disposada a que ningú a la ciutat de Madrid estigui sense habitatge. I ha començat per donar-li ús a aquells edificis municipals que estiguin desocupats. Així que l'Ajuntament està negociant amb el Patio Maravillas un antic palauet situat a Alberto Aguilera, 20. Però resulta que el 10% d'aquest edifici està ocupat pel servei d'emergències de la capital. Dies enrere el regidor Pau Murgui ja va estar reunit amb els responsables de Pati Meravelles al costat del catàleg d'edificis municipals perquè triessin el lloc més adequat per a ells.Per això el propi regidor els va portar de road-show pels carrers de Madrid.

El palauet de l'any 1926 situat al número 20 del carrer Alberto Aguilera de Madrid es postula ja com la propera seu del Patio Maravillas a mesura que avancen els dies. Fa un parell de setmanes, diversos membres de l'Ajuntament de Madrid, entre els quals hi havia el regidor Nacho Murgui i un tècnic expert de Patrimoni, van visitar el lloc al costat de portaveus del Pati, que consideren aquest edifici, d'entre els quals el consistori els ha ofert per desenvolupar la seva activitat, "com el més adequat".

L'àrea de Coordinació Territorial i Associacions que dirigeix ​​Murgui està centrada en els detalls del seu pla de cessió d'espais municipals a col·lectius per recuperar el teixit social de la capital. Tot i que el marc normatiu està pràcticament liquidat, encara queden alguns detalls per polir, sempre aplicant la normativa vigent (la mateixa que existia amb l'anterior consistori del PP d'Ana Botella o la llei de patrimoni de les administracions públiques). El concepte clau per a la cessió dels llocs és, segons el regidor Murgui, la "disponibilitat", perquè més enllà dels espais existents recollits en el catàleg de Patrimoni, l'essencial és saber si el consistori els dóna algun ús o, pel contrari, estan disponibles per a les associacions demandants.

Precisament en un d'aquests supòsits es troba l'immoble del carrer Alberto Aguilera que, a priori, albergarà a Patio Maravillas. Una desena part de l'edifici està ocupada en l'actualitat per efectius del servei sanitari d'emergències (SAMUR), que depèn de la regidoria de Seguretat, dirigida per Javier Barbero. El palauet, de 2.700 metres quadrats i tres plantes, i que va ser seu de l'INEM fa anys i en els seus començaments -fins l'any 1932- l'antiga casa del Socors, situa la base 2 d'emergències de la capital. En paraules d'Eduardo Calamarsa, portaveu d'UGT SAMUR, "una de les que més avisos reben", i encarregada costat de la de Colom i Delícies de donar servei al centre de Madrid.

Portaveus oficials d'emergències reconeixen que de moment l'Ajuntament no els ha notificat que estiguin planejant una reubicació o desplaçament a una altra de les bases. Però el sindicat insisteix que "per logística i rapidesa en el temps de resposta, seria una bogeria que ens canviessin a un altre lloc", a més de reiterar que "per als treballadors i l'operativa del SAMUR" l'esmentada base 2 "és fonamental" . Davant la possibilitat que el Patio Maravillas es allotgés a l'edifici -exceptuant el 10% utilitzat pel SAMUR, que coincideix amb el cantó d'Alberto Aguilera amb el carrer Vallehermoso-, el representant sindical considera "complicat compartir l'immoble" perquè podria generar "un trànsit de persones perjudicial" per a l'actuació del servei d'emergències i "afectar les reserves d'aparcament de les unitats", i, sobretot, "no sembla compatible" amb el treball del SAMUR, torns de nit inclosos, "mentre es realitzen activitats de música o concerts ", explica Calamarsa. Per logística i rapidesa en el temps de resposta, seria una bogeria que ens canviessin a un altre lloc

Una altra de les possibilitats contemplades seria que el futur parc de bombers -projecte ja iniciat- a San Bernardo, que també albergarà unitats del SAMUR, aculli a tots els efectius de la base 2 d'Alberto Aguilera. Projecte sobre el qual les associacions de veïns ja s'han posicionat en contra "pels alts nivells de soroll que acarrerará" entre altres coses, i que tampoc convenç al sindicat. "Sant Bernat té un trànsit que col·lapsa el carrer a tota hora, això és incompartible amb la capacitat de resposta que ha de tenir el servei d'emergències", insisteix el portaveu d'UGT SAMUR.

Celia Mayer, regidora de Cultura i Esport en l'Ajuntament de Madrid. (EFE)

A propòsit dels espais disponibles per a usos socials, el sindicat representant dels treballadors del SAMUR precisa que en l'actualitat, de les 21 bases operatives del servei d'emergències repartits per Madrid, moltes estan buides gairebé diàriament. Per exemple les de Villaverde, Barajas o l'Eixample de Vallecas, a diferència de la del carrer Alberto Aguilera.

Per la seva banda, el Pati Meravelles, que en aquests moments està estudiant si constituir-se com una associació o utilitzar l'entitat jurídica d'un dels seus col·lectius i complir així amb el requisit que sol·licita l'Ajuntament per a la cessió, segueix a l'espera de rebre notícies del consistori. Una de les portaveus del "espai públic en què convergeixen iniciatives socials i culturals", Inés Llinas, reconeix que la ubicació d'Alberto Aguilera és la que més s'ajusta al Pati "per proximitat al barri de Malasaña" en què el col·lectiu ha desenvolupat la seva activitat els últims vuits anys. "Molts veïns de la zona participen i no tindria sentit que haguessin de desplaçar-se a un lloc lluny del barri", comenta. A més, la portaveu del Patio Maravillas reconeix que "és necessari un espai prou gran" com per desenvolupar totes les iniciatives de la trentena de col·lectius integrats.

El col·lectiu, però, ha volgut pronunciar-se a través del seu compte de Twitter sobre la possibilitat de mantenir converses amb el SAMUR per valorar la possibilitat de compartir l'edifici, que té dues entrades (l'esmentada de Vallehermoso utilitzada pel servei d'emergències) i la principal d'Alberto Aguilera, "ja que la separació física és total", tot i les dificultats postulades pels representants sindicals.

El grup municipal de Ciutadans també va portar al ple municipal una proposta sobre la cessió dels espais de cadenes. El que proposa el partit liderat per Begoña Villacís és deixar d'aplicar la normativa vigent, "que al final consisteix en adjudicar espais a dit", com explica la regidora Silvia Saavedra, i aplicar una ordenança municipal existent en altres municipis com Coslada, que preveu una mena de concurs en el qual les diferents associacions 'competeixin' pels espais segons l'activitat que desenvolupin i el valor que aporten als districtes.

Ciutadans critica a més que el Govern de Ara Madrid continuï apostant per la normativa que usava el PP, i més tenint en compte que tres dels seus regidors, Celia Mayer, Guillermo Zapata i Pablo Carmona, van ser membres del Patio Maravillas. El regidor Nacho Murgui va descartar la proposta de Ciutadans perquè considera que l'objectiu és "posar a disposició de la ciutadania espais i en cap cas generar competència perquè això és no entendre la lògica del procés".

I mentrestant ..... ¿On està el projecte de donar habitatge a les famílies desnonades?

El PSOE va pagar 52.000 euros a l'informàtic de la Púnica per netejar la imatge a la xarxa de les filles gòtiques de ZP

La cèlebre foto presa al setembre de 2009 a Nova York, en la qual la família Zapatero al costat del matrimoni Obama.

El PSOE va contractar fa quatre any a l'empresari Alejandro de Pedro, informàtic al que el jutge Velasco considera un dels cervells de la trama Púnica, per dur a terme un encàrrec molt especial: netejar la reputació digital de les filles del llavors president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

És a dir, l'objectiu d'aquest contracte era contrarestar l'allau de burles que havia provocat a Internet l'aspecte gòtic que Laura i Alba exhibien en la cèlebre fotografia presa el setembre de 2009 a Nova York, en què apareixien posant al costat dels seus pares i el matrimoni Obama.

Segons ha pogut confirmar Okdiario, el PSOE va pagar a De Pedro 52.000 euros per treballs relacionats amb les xarxes socials i Internet, que van incloure el rentat de la reputació digital de les filles de Zapaterotras la polèmica generada per la seva fotografia amb Obama.

De fet, l'empresari valencià va estar a La Moncloa per assessorar personalment a les filles del llavors president del Govern sobrecómo gestionar la seva presència a les xarxes socials.

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco va ordenar detenir al novembre de 2014 a l'empresari Alejandro de Pedro. Després de romandre 56 dies ingressat en el mòdul d'infermeria de la presó d'Estremera (Madrid), va quedar en llibertat provisional després que la seva família diposités una fiança de 50.000 euros que després li van treure.

El mal anomenat cervell de la Púnica, convertit en cap de turc de la trama, dirigia dues societats que havien guanyat un reconegut prestigi desenvolupant tasques de gestió de la reputació d'empreses (incloent grans multinacionals espanyoles), institucions i polítics a Internet ia les xarxes socials. Però l'operació dirigida pel jutge Velasco no sembla haver reparat en el fet que, entre els clients d'Alejandro de Pedro, es trobava també el PSOE.

La mateixa secretària d'Organització del PSOE, Leire Pajín, s'havia encarregat de crear una gran expectació entre els mitjans de comunicació espanyols a l'anunciar, tres mesos abans, com un "trobada històrica planetari" la primera trobada entre Obama i Rodríguez Zapatero.

L'agenda havia estat curosament preparada pel llavors ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos. La família Zapatero al complet es va traslladar a Nova York el 22 de setembre de 2009 per a assistir a la Reunió d'Alt Nivell sobre Canvi Climàtic ia l'obertura del 64 període de sessions de l'Assemblea General de l'ONU, en què estava prevista la intervenció de Barack Obama.

Però tota la feina desenvolupada pels serveis diplomàtics durant mesos es va anar en orris per una sola imatge, presa minuts abans del sopar que Obama va oferir als mandataris internacionals assistents a la cimera de l'ONU.

A la fotografia, les dues filles de Zapatero apareixen vestides amb túniques negres, botes, canelleres amb reblons i un look inequívocament gòtic, al costat dels seus pares i al matrimoni Obama. La Casa Blanca va arribar a penjar la instantània a la seva galeria oficial d'Internet, però poques hores després la va retirar a petició de la Moncloa. També l'agència Efe havia pres la fotografia, però va decidir no distribuir-la.

José Luis Rodríguez Zapatero havia encaixat amb esportivitat i bon humor la majoria de les crítiques a la seva gestió com a president del Govern. Però es va mostrar inflexible a l'hora de protegir la imatge de les seves filles menors d'edat (llavors comptaven 16 i 13 anys d'edat), el rostre era desconegut fins a aquell moment per al gran públic.

La redacció de Okdiario intentar demanar ahir l'opinió de l'expresident del Govern sobre aquests fets. Fonts pròximes a Rodríguez Zapatero van explicar que "va ser el mateix partit el que va contractar els serveis d'Alejandro de Pedro, per considerar que les dues menors estaven patint un injust linxament moral a Internet".

Les mateixes fonts han indicat que Rodríguez Zapatero no va arribar a conèixer els detalls del contracte, "que es va ajustar estrictament a la legalitat" i el pagament va ser declarat oficialment pel PSOE, afegint, en un missatge implícit a Rajoy, que "mai va usar diners públics per qüestions personals. Ni tan sols per cuidar el seu pare ".

Després de sortir de presó, el passat mes de gener, l'empresari Alejandro de Pedro va negar rotundament qualsevol vincle amb la trama Púnica, a través de la seva pròpia pàgina web. De fet, el sumari de la Púnica no ha aconseguit acreditar cap relació de negocis de l'empresari valencià amb David Majaliza o amb l'exconseller madrileny Francisco Granados.

Okdiario,

Pujol Corporation 42 - El frau fiscal de Jordi Pujol Jr. gràcies a la seva increïble tren de vida

Avui en L'Espanyol es publica un dels sistemes utilitzats per Jordi Pujol Jr. per defraudar Hisenda i blanquejar una part de l'enorme fortuna dels fons que rebia per comissions a canvi de contractes de la Generalitat. D'altra banda, aquesta setmana des d'Andorra han estat remesos gran quantitat de documents procedents de diversos bancs andorrans que ara mateix estan sent examinats per l'Audiència Nacional.

El més gran dels Pujol va carregar a Hisenda tres milions d'euros en articles de luxe i despeses personals per evadir impostos. Colar viatges a Nova York o caixes de Moët & Chandon.

Era dimecres 23 de desembre de 2009. Jordi Pujol Ferrusola va treure el seu American Express Platinum en un supermercat de Madrid. Faltava un dia per al sopar de Nadal i arrossegava un carro ple d'ampolles per passar les festes nadalenques. Contenia van Havana, ginebra Bulldog, 21 ampolles de xampany (nou de Moët & Chandon i sis més de Gosset Brut Excellence) i una de cava: Gramona III Lustros. El total del compte? 585 euros gastats pel fill gran del clan Pujol que van ser immediatament carregats a les seves empreses pantalla, amb les que cobra comissions de grans contractistes de la Generalitat, pagar menys impostos.

Davant Hisenda Jordi Pujol Ferrusola era un empresari en fallida. Els seus principals empreses instrumentals (Iniciatives Marketings i Inversions i Project Màrqueting Cat) van ingressar en temps rècord gairebé deu milions d'euros en comissions però paradoxalment declaraven números vermells any rere any. L'empresari investigat per enriquir presumptament amb les mossegades de contractistes públics i acusat de gestionar el patrimoni familiar ocult a Andorra, aconseguia evitar de manera sistemàtica el pagament d'impostos.

La comptabilitat interna de les seves societats, analitzada al detall per EL ESPANYOL, delata el desorbitat tren de vida de què gaudia el fill gran de l'expresident català, mentre de forma oficial, registrava pèrdues constants. En tan sols tres anys, Pujol Ferrusola va carregar a les seves societats a Espanya despeses per 3,3 milions d'euros. Uns càrrecs que Hisenda investiga sota la sospita que es tracta en la seva immensa majoria de despeses personals, no deduïbles i, per tant, empleats de manera fraudulenta per evadir impostos.

Segons les factures analitzades per EL ESPANYOL, Pujol Ferrusola era capaç -per exemple- de gastar amb la targeta de la seva societat 896 euros en un dinar mentre la seva empresa presentava aquest any davant d'Hisenda pèrdues per valor de 1,1 milions d'euros. Així va ocórrer, per exemple, el dimarts 20 de setembre de 2011 al conegut restaurant Arzak de Sant Sebastià, on Pujol Ferrusola i els seus comensals van gaudir de quatre menús degustació a base de llamàntol coralino, colomí rostit amb olives i flor de taronger i hidromel de postres. En total, les factures de les seves societats reflecteixen més de 57.923 euros en 422 càrrecs de menjars des de 2008. Les despeses van ser registrats en la seva majoria en restaurants de Barcelona i Ciutat de Mèxic.

;.

A la Ciutat Comtal, Pujol Ferrusola va optar en diverses ocasions per gaudir de la carta del restaurant Via Veneto, guardonat amb una estrella Michelin. Allà solia decantar-se pels pèsols ofegats, a 35 euros per ració, o pels ous escaldats a baixa temperatura, a raó de 48 euros el plat. El 5 de febrer de 2009, per posar un altre exemple, la signatura Iniciatives Marketings i Inversions va abonar allà una factura de 464,02 euros per a quatre comensals; 316 euros dos dies abans (amb un negre Odysseus de 43 euros inclòs); i 615 euros vuit mesos després (amb el dim sum de gamba vermella com a plat estrella). Aquest any, el seu Impost de Societats es va calcular sobre una base de 387.524 euros ja que Pujol Ferrusola, malgrat ingressar 1,7 milions d'euros per suposades assessories, va declarar despeses per valor de 1,3 milions d'euros.

Un any després, va ser el restaurant Zuberoa, a Oiartzun (Guipúscoa), també amb una Estrella Michelin, el que va rebre la visita de Pujol Ferrusola i tres comensals. Aquest dia, la societat del major del clan Pujol va abonar una factura per 446 euros per uns raviolis d'escamarlans a l'aroma de tòfones, unes ostres Gillardeau a la planxa, gelats i un pastís fi de poma. Per a l'Agència Tributària, la seva empresa va declarar aquest any pèrdues milionàries. A l'octubre de 2008, Pujol Ferrusola va tornar a tirar de targeta a El Celler de Can Roca, considerat el millor restaurant del món. Aquesta vegada la factura va ser més continguda: dos comensals van gastar 176 euros per una ració d'ostres al cava i un steak tàrtar rematat amb un gelat.

A nom d'aquestes societats es va registrar també l'Audi A8 de 335cv que l'empresari utilitzava en els seus desplaçaments personals (portava més de 10.000 euros en extres), un Range Rover i un Volkswagen Golf GTI utilitzat per Mercè Gironés, que comptava també amb un Mini cooper a nom d'una altra de les seves empreses. Iniciatives Marketings i Inversions servir fins i tot com a parapet per abonar multes de trànsit sense perdre punts del carnet. Els cotxes matriculats a nom d'aquesta firma van ser detectats aparcant de forma il·legal sobre la vorera, en zona de càrrega i descàrrega, i sobrepassant en 40 quilòmetres el límit de velocitat en diverses carreteres. El compte de l'empresa va pagar el recàrrec per no identificar a l'autor de les infraccions i assumpte arreglat. A més, Hisenda investiga la flota de cotxes de luxe que Pujol Ferrusola va adquirir entre 1997 i 2002, amb diversos Ferrari, Porxo i Lamborghini, sota la convicció que va infravalorar de forma fraudulenta dels vehicles.

MIG MILIÓ D'EUROS EN VIATGES

Una catifa de saló feta a mà, 15.085 $; quatre dies en habitació de luxe al centre de Manhattan, $ 3540; ampolla d'aigua pura, treta directament d'una glacera a Islàndia, 11,2 $. I així fins 454.430 euros en viatges de luxe a Nova York, Buenos Aires o Amsterdam. Només en la la Gran Poma Pujol Ferrusola va gastar amb les seves empreses 18.420 euros en hotels i 4.900 euros en restaurants des de 2009.

Als paquets contractats amb diverses agències de viatges, se sumen altres 52.564 euros en vols pagats amb targeta, 104.172 euros en hotels i 10.762 euros en alimentació. El 12 d'abril de 2010, la factura carregada a Iniciatives Màrqueting i Inversions registrar productes tan personals com dues llaunes de margallons naturals, dues caixes de detergent Dixan en gel i un pot de llevataques KH-7.

Aquesta mateixa factura suma altres 550 euros en vi negre Muga (sis ampolles) i 19 ampolles de xampany (12 d'elles de la marca Veuve Cliquot, a 25 euros). En total, el compte del supermercat -presentada després a Hisenda com a despesa de l'empresa- va ascendir aquest cop a 741,11 euros.

Per moure pel món, Pujol Ferrusola comptava amb l'ajuda principal de dues targetes de crèdit; 01:00 American Express Platinum i una Visa Iberia Plus, contractades dues al seu nom però que es carregaven contra els comptes bancaris que les seves empreses tenien en una sucursal barcelonina del BBVA. Allà es pagaven ara els constants comandes de cafè Nespresso que realitzava la parella (7.200 euros en quatre anys), 2.850 euros en gasolina en només sis mesos (entre juliol i desembre de 2011) i s'ingressava part dels més de 8 milions d' euros cobrats en presumptes comissions entre 2008 i 2012.

A nom d'Iniciatives es van comprar dues cadires de despatx per 4.900, una televisió Bang & Olufsen de 26 polzades (5.098 euros), 12.954 euros d'un sol servei de càtering, un iPad 2 i un portàtil MacBook que Hisenda no va localitzar a la seu de l'empresa, 6.437 euros en un sofà model Chester, una cadira i dos puf en color deserto i un armari del pànic, un armer de seguretat ignífug amb un pany "secreta de numeració amb comandament anti espia" que va costar el 2005, 4.041 euros. L'empresa de Jordi Pujol Ferrusola va passar com a despeses a Hisenda fins als llibres del seu pare. Al juny de 2011 va adquirir a l'empresa Raval Edicions 50 exemplars del llibre Residuals o Independents ?, on el patriarca del clan Pujol explicava per què ja no tenia arguments contra el separatisme a Catalunya. La factura va engrossir la partida de despeses de l'empresa, i per tant, va contribuir a reduir el pagament d'impostos.

Irene Lozano - ¿La regeneració del PSOE?

Per a la seva llista de candidats per Madrid en les generals, Pedro Sánchez sembla que vol veure envoltat de feristeles. Com número 2 compta amb Meritxell Batet. parella de Jose Maria Lasalle assessor de Rajoy al PP i una independentista acèrrima catalana que per a ella la nació depèn del context que es miri. Ara Sánchez acaba de fitxar Irene Lozano que encara ahir estava asseguda al Congrés per UPyD

La que ha estat diputada d'UPyD durant l'última legislatura, passarà a formar part del comitè d'experts que assessora el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en l'elaboració del programa electoral. Segons eldiario.es, que ha avançat la informació, Lozano, de 44 anys, s'encarregarà de fer propostes sobre "regeneració democràtica".

Irene Lozano s'incorporarà a les llistes del PSOE al Congrés en les pròximes eleccions generals després de decidir abandonar la formació magenta i l'escó que ocupava des de 2011, Va començar a estar en desacord amb Rosa Diez quan aquesta es va oposar a la unió amb Ciutadans d'Albert Rivera . Després del desastre d'UPyD Molts militants van ingressar en aquest partit com Tony Cantó però pel que sembla a Rivera no ha cregut oportú incorpararla a les seves files. . Lozano formalitzarà aquest divendres la seva marxa d'UPyD, quan han de tancar les candidatures del PSOE perquè puguin ser ratificades demà, dissabte, pel Comitè Federal.

Ja veurem com la reben avui els membres del Comitè Federal que estan esperant amb les ungles afilades ja que s'han assabentat de la seva incorporació per la premsa i li van a estar recordant quan des de les tribunes del Congrés acusava els membres de PSOE i PP com a pertanyents a la "casta extractiva" del nostre país. Són els vasos comunicants de la política. El grup parlamentari del PSOE en la pròxima legislatura va semblar la cabina dels germans Marx.