Catalunya es troba abocada des del 27-S a la fragmentació, la inestabilitat i la ingovernabilitat. La tasca de demolició a la qual s'ha entregat Artur Mas arriba ara a la seva pròpia figura com a timoner del procés independentista, qüestionada pels seus socis en la independència, ja sigui dins de la coalició, ja sigui a la força complementària més extremista que és la CUP. Si fins ara havia compatibilitzat encara la seva escassa gestió de govern amb la plena dedicació al procés, a partir d'ara la incompatibilitat serà manifesta, ja que és impossible governar i aplicar alhora un calendari de ruptura constitucional.
L'encara president Mas és l'última reminiscència del nacionalisme moderat i possibilista que va ser durant anys la característica de CiU; però el seu doble deriva cap al secessionisme i l'esquerranisme, expressada des de 2012 en els seus avenços electorals i en discursos cada vegada més estridents, l'incapaciten per oferir-se com a interlocutor de qualsevol tipus de diàleg. Aquesta és una posició que té la seva contrafigura simètrica a Mariano Rajoy: l'immobilisme fet president, davant el frenesí secessionista de Mas.
El projecte d'Artur Mas per portar Catalunya a una declaració d'independència ha quedat frenat pels resultats obtinguts Junts pel Si que comptava la suma de 71 escons ha obtingut només 62 i no ha obtingut la majoria que esperava per seguir endavant ara s'estan veient obligats a pactar amb tota mena de forces contradictòries com la CUP i amb altres personatges independents dels seus partits d'origen. Es veuran obligats a comprar voluntats i el preu del diputat s'ha posat pels núvols. S'esperen llargs mesos d'incertesa per arribar a la declaració formal d'independència.
«Hi ha una fórmula molt fàcil d'aconseguir perquè la CUP voti a Mas com a president: es tanca en banda CDC i JxS, es fa pressió contra la CUP durant dos mesos, s'arriba fins al final. I com la CUP, abans de fer descarrilar el procés, estarà al costat del procés, ja que s'imposa Junts pel Sí. És la manera més fàcil », ha plantejat l'exdiputat de la CUP al Parlament català Quim Arrufat, molest per les pressions cap a la seva formació.
El Parlament que es constituirà com a conseqüència de les eleccions del 27S serà el més peculiar des de la recuperació de la democràcia. El singular moment polític que es viu a Catalunya ha donat lloc a un nivell de fragmentació ia un nombre de diputats independents inèdits fins ara. La Cambra autonòmica catalana sorgida del 27S comptarà amb 18 parlamentaris independents i un total d'onze partits tindran representants
Aquesta última circumstància té més rellevància de la inicialment prevista, ja que els independents poden ser els que desequilibrin la balança cap a un o altre costat en futures votacions. Cal recordar que --si no es tenen en compte a les imprevisibles CUP-- hi ha dos blocs molt igualats: d'una banda la coalició de Junts pel Sí, amb 62 escons; i per un altre els partits que no donen suport a la secessió (Ciutadans, PSC, CSQEP i el PP), amb 63.
18 independents per a la independència
En el nou Parlament s'asseuran fins a 18 diputats independents, el que, en el cas fictici que constituïssin un grup propi, es convertirien en la quarta força de la Cambra autonòmica.
La formació amb més independents és la de Junts pel Sí, amb 12 dels seus 62 diputats. Entre ells, destaquen els tres primers de la candidatura per Barcelona (Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals). A aquests cal afegir Eduardo Reyes, Oriol Amat, Toni Comín, Lluís Llach, Germà Bel, Montserrat Palau, Josep Maria Forné, Carmina Castellví i Anna Caula.
Tres formacions tindran entre els seus parlamentaris a dos independents cadascuna d'elles: Ciutadans (Susana Beltrán i Marina Bravo), Catalunya Sí que és Pot (Lluís Rabell i Gemma Lienas) i la CUP (Antonio Baños i Julià de Jodar).
Onze partits amb representació
Pel que fa a la fragmentació del nou Parlament cal ressaltar que aquesta és, en realitat, més gran del que aparenta. Si es tenen en compte els partits que formen les diverses coalicions que han obtingut representació (JxS, Ciutadans, PSC, CSQEP, PP, CUP), el sis grups parlamentaris en realitat tenen diputats que pertanyen a onze partits.
D'aquesta manera, i descomptant els diputats independents, el nou Parlament quedaria de la següent manera: CDC (29), Ciutadans (23), ERC (19), PSC (16), PP (11), CUP (8), Podem (4), ICV (3), EuiA (2), MES (1) i DC (1)
Tal com ja va anticipar Ines Acostades va a arribar a unes noves eleccions a un molt curt plazo..El problema no és que Mas acabi sent president de la comunitat catalana. El problema és el galliner en què es convertirà aquesta autonomia, derivant en un indigne desgovern que no mereixen els catalans que amb la seva ignorància han donat peu a aquesta situació. Aquest és el problema, i desembocarà en situació caòtica en qüestió de dies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario