Mostrando entradas con la etiqueta MES. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta MES. Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de abril de 2018

Francina Armengol tocant el violó, ... en català clar

Concert de la Simfònica de Balears al Castell de Bellver. 

Si la música és el llenguatge universal, el Govern dirigit per la socialista Francina Armengol acaba de treure a Balears de l'univers, en convocar les bases per confeccionar una borsa de treball temporal en aquest organisme públic, en què s'exigeix ​​als candidats un nivell de català B2. La mesura és simplement el resultat de la recuperació del català que els socialistes de Balears, en connivència amb els ecosoberanistas de Mès i Podem, van imposar el 2016 per poder treballar en la funció pública.

L'Orquestra Simfònica de les Illes Balears va publicar el passat 5 d'abril la convocatòria d'unes proves per cobrir diferents places de forma temporal per a totes les famílies instrumentals. Segons s'estableix en les bases, podrà accedir a aquestes proves qualsevol músic espanyol o estranger que tingui els estudis superiors de l'instrument al qual es presenti, encara que no disposi ara del nivell de català que s'exigeix ​​en aquesta convocatòria, en concret, un nivell B2 -avanzado- de la llengua cooficial. Tot i així, en aquesta convocatòria l'Orquestra Simfònica prioritzarà la contractació dels músics que, havent superat prèviament la prova artística, acreditin a més la preceptiva titulació lingüística.

La manca d'oposicions des de fa anys fa que gran part de la Simfònica s'alimenti d'un borsí, també format majoritàriament per estrangers, i que majoritàriament es veuran exclosos per l'exigència del català.

Es tracta d'una orquestra en la qual, més de la meitat dels seus membres, són estrangers, partint pel seu director, el japonès, Joji Hattori, que a més es dirigeix ​​als músics en anglès. L'altre director, el madrileny Pablo Mielgo, ho fa en castellà.

No obstant això, en comptar amb plaça en propietat, aquesta mesura no els afecta, com tampoc als violinistes Smerald Stahiu, Gina Nicola, Jennifer Peck, Andrei Melkumov, Beth Super, Christine Schedukat o Ferenç Racz; o als contrabaixistes Martin Gregg, Josef Szafrañski, Philip Dawson o Wojciech Sobolewski, en aquesta ONU musical que compon des de fa lustres la Simfònica balear.

Una d'elles és la cel·lista russa Ella Carberry, qui des de 2005 és convocada tots els mesos una o dos mesos per formar part de la Simfònica. El seu discurs, és molt semblant al que pronuncien des de fa mesos els metges de Balears per la mateixa exigència: «És molt rar, no sé perquè es necessita el català per tocar el violoncel, o la flauta».

És de suposar que a altres treballadors temporals, els directors convidats d'aquesta temporada, entre els quals es troben Giuliano Carmignola, Jonathan Cohen, Leopold Hager o Krzysztof Penderecki no se'ls ha exigit ni se'ls exigirà el català. Els violinistes, violoncel·listes, flautistes, trompetistes i clarinetistes de les Balears que no sàpiguen català ja poden anar-se'n amb la música a una altra part que no sigui l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

Amb aquesta mesura, el Gobern de Francina Armengol aconsegueix la quadratura del cercle i que només un pagès de Manacor que toca la flauta o un ciutadà de la veïna república de Tractoria que ens toca als espanyols un altre instrument, pugui convertir-se automàticament en músic simfònic per la via del butlletí.

Resultado de imagen de francina armengol

domingo, 18 de febrero de 2018

'Els idiomes no salven vides'

Milers de persones es manifesten a Palma en contra del requisit del català en la sanitat ATLAS

La societat balear es manifesta a Palma en contra del requisit del català en la sanitat

El Govern balear va plantejar fa mesos l'aprovació d'un decret que obligués als que opositaran a una plaça en la sanitat pública a tenir un coneixement de nivell mitjà del català. La iniciativa va comptar amb el rebuig frontal de tots els sindicats del sector sanitari que van votar en contra del decret a la taula sectorial on es va debatre. Després d'una onada de crítiques i l'oposició de bona part del sector, l'Executiu liderat pel PSOE i els nacionalistes de Més iniciar una nova negociació amb els sindicats que va culminar fa dues setmanes amb l'aprovació inicial d'un nou decret que rebaixa a nivells mínims l'exigència i presència del català en la sanitat. Però els sanitaris de les illes pensen que tant la sanitat de les illes com els seus llocs de treball segueixen en perill, si no s'anul·la totalment aquest decret.

La plataforma Mos movem, liderada per Úrsula Mascaró ha marxat al crit de: "Aquest cop de decret mereix una carpetada" 'Els idiomes no salven vides' ha estat el lema de la protesta. A més, ha recordat que el 2016 només cinc de les 7.000 reclamacions presentades en l'àmbit de la sanitat pública es deuen al fet que els pacients no van ser atès en català. "Tenim altres moltíssims problemes, aquest era un problema inexistent que han creat els polítics per imposar el català", ha afirmat.

Xavier Pericay Compte verificat @xpericay
SiguiendoSiguiendo a @xpericay

Atenguin a la columna de la dreta. De 162 candidats exclosos, 160 ho són per no acreditar el nivell de català. I a la Borsa de Tècnics d'Anatomia Patològica, de 108 exclosos, 105 ho són pel mateix motiu. Això és l'IB-Salut. O sigui, la sanitat balear. O sigui, Espanya


Una gran marxa de més de 2.500 persones, segons xifres de la Policia Local de Palma, ha recorregut avui els carrers del centre de Palma per protestar contra el projecte Els manifestants han demanat la dimissió de la presidenta del Govern balear, Francina Armengol.

La manca de titulats a les Illes Balears especialment en lasa illes de Menorca, Eivissa i Formentera és un problema endèmic, especialment en els mesos d'estiu on aquesta imposició al costat de les greus dificultats d'allotjament dels titulats que van de reforç des de la península, fa que qualsevol que pateixi un problema sanitari en aquestes illes es pugui veure sotmès a tota classe de problemes totalment desconeguts a la península.

El passat mes de novembre quan l'esperpent va prendre noms i cognoms. Ileana Antón, l'única neuropediatra de l'illa d'Eivissa, exercia el seu treball com a interina i pretenia presentar-se a les oposicions recentment convocades per guanyar la plaça. No va poder. I no per ser una mala professional, sinó perquè no podia acreditar el coneixement de la llengua catalana al nivell exigit.

Antón va haver d'abandonar el seu lloc a l'hospital de Can Misses per no poder acreditar el seu coneixement del català d'acord al nou decret aprovat el passat mes de novembre per la Mesa Sectorial de Sanitat de les Illes Balears.

domingo, 4 de octubre de 2015

L'olla de grills del Parlament Català


Catalunya es troba abocada des del 27-S a la fragmentació, la inestabilitat i la ingovernabilitat. La tasca de demolició a la qual s'ha entregat Artur Mas arriba ara a la seva pròpia figura com a timoner del procés independentista, qüestionada pels seus socis en la independència, ja sigui dins de la coalició, ja sigui a la força complementària més extremista que és la CUP. Si fins ara havia compatibilitzat encara la seva escassa gestió de govern amb la plena dedicació al procés, a partir d'ara la incompatibilitat serà manifesta, ja que és impossible governar i aplicar alhora un calendari de ruptura constitucional.

L'encara president Mas és l'última reminiscència del nacionalisme moderat i possibilista que va ser durant anys la característica de CiU; però el seu doble deriva cap al secessionisme i l'esquerranisme, expressada des de 2012 en els seus avenços electorals i en discursos cada vegada més estridents, l'incapaciten per oferir-se com a interlocutor de qualsevol tipus de diàleg. Aquesta és una posició que té la seva contrafigura simètrica a Mariano Rajoy: l'immobilisme fet president, davant el frenesí secessionista de Mas.

El projecte d'Artur Mas per portar Catalunya a una declaració d'independència ha quedat frenat pels resultats obtinguts Junts pel Si que comptava la suma de 71 escons ha obtingut només 62 i no ha obtingut la majoria que esperava per seguir endavant ara s'estan veient obligats a pactar amb tota mena de forces contradictòries com la CUP i amb altres personatges independents dels seus partits d'origen. Es veuran obligats a comprar voluntats i el preu del diputat s'ha posat pels núvols. S'esperen llargs mesos d'incertesa per arribar a la declaració formal d'independència.

«Hi ha una fórmula molt fàcil d'aconseguir perquè la CUP voti a Mas com a president: es tanca en banda CDC i JxS, es fa pressió contra la CUP durant dos mesos, s'arriba fins al final. I com la CUP, abans de fer descarrilar el procés, estarà al costat del procés, ja que s'imposa Junts pel Sí. És la manera més fàcil », ha plantejat l'exdiputat de la CUP al Parlament català Quim Arrufat, molest per les pressions cap a la seva formació.

El Parlament que es constituirà com a conseqüència de les eleccions del 27S serà el més peculiar des de la recuperació de la democràcia. El singular moment polític que es viu a Catalunya ha donat lloc a un nivell de fragmentació ia un nombre de diputats independents inèdits fins ara. La Cambra autonòmica catalana sorgida del 27S comptarà amb 18 parlamentaris independents i un total d'onze partits tindran representants

Aquesta última circumstància té més rellevància de la inicialment prevista, ja que els independents poden ser els que desequilibrin la balança cap a un o altre costat en futures votacions. Cal recordar que --si no es tenen en compte a les imprevisibles CUP-- hi ha dos blocs molt igualats: d'una banda la coalició de Junts pel Sí, amb 62 escons; i per un altre els partits que no donen suport a la secessió (Ciutadans, PSC, CSQEP i el PP), amb 63.

18 independents per a la independència

En el nou Parlament s'asseuran fins a 18 diputats independents, el que, en el cas fictici que constituïssin un grup propi, es convertirien en la quarta força de la Cambra autonòmica.

La formació amb més independents és la de Junts pel Sí, amb 12 dels seus 62 diputats. Entre ells, destaquen els tres primers de la candidatura per Barcelona (Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals). A aquests cal afegir Eduardo Reyes, Oriol Amat, Toni Comín, Lluís Llach, Germà Bel, Montserrat Palau, Josep Maria Forné, Carmina Castellví i Anna Caula.

Tres formacions tindran entre els seus parlamentaris a dos independents cadascuna d'elles: Ciutadans (Susana Beltrán i Marina Bravo), Catalunya Sí que és Pot (Lluís Rabell i Gemma Lienas) i la CUP (Antonio Baños i Julià de Jodar).

Onze partits amb representació

Pel que fa a la fragmentació del nou Parlament cal ressaltar que aquesta és, en realitat, més gran del que aparenta. Si es tenen en compte els partits que formen les diverses coalicions que han obtingut representació (JxS, Ciutadans, PSC, CSQEP, PP, CUP), el sis grups parlamentaris en realitat tenen diputats que pertanyen a onze partits.
D'aquesta manera, i descomptant els diputats independents, el nou Parlament quedaria de la següent manera: CDC (29), Ciutadans (23), ERC (19), PSC (16), PP (11), CUP (8), Podem (4), ICV (3), EuiA (2), MES (1) i DC (1)

Tal com ja va anticipar Ines Acostades va a arribar a unes noves eleccions a un molt curt plazo..El problema no és que Mas acabi sent president de la comunitat catalana. El problema és el galliner en què es convertirà aquesta autonomia, derivant en un indigne desgovern que no mereixen els catalans que amb la seva ignorància han donat peu a aquesta situació. Aquest és el problema, i desembocarà en situació caòtica en qüestió de dies.