Finalment el Govern de Rajoy va prendre el control del destí dels diners de cada mes està remetent a la Generalitat Catalana a través del FLA, davant la sospita que aquests fons no són emprats per cobrir els serveis públics sinó que hi ha la sospita o evidència que part del mateix és desviat per finançar el projecte secessionista.
En aquest tram final de legislatura el Govern prestarà a les comunitats els recursos restants del Fons de Liquiditat Autonòmic, uns 7.800 milions d'euros que serviran perquè es paguin els serveis públics. Catalunya rebrà el major desemborsament del romanent del FLA. Dels 7.789.000 obtindrà 3.034.000, més que cap.
No obstant això, Montoro ha explicat que tindrà una condicionalitat especial. Haurà de complir amb ella si vol anar aconseguint els diners, que es lliurarà per trams. Catalunya haurà de connectar-se al sistema informàtic que traça l'origen de les factures i per tant verifica que s'hagin destinat No obstant això, Montoro fixarà unes condicions especials perquè Catalunya pugui rebre aquests diners.
La Generalitat haurà de connectar-se al sistema informàtic que traça l'origen de les factures. L'interventor haurà de certificar un cop al mes que els desemborsaments han servit exclusivament per finançar els serveis públics, Educació, Sanitat o Serveis Socials especialment. A més, Hisenda prestarà empara als funcionaris perquè puguin assegurar que els pagaments es fan segons les condicions fixades pel govern Espanyol assegurant que no es destinen a aventures secessionistes.
Durant el Consell de Ministres, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha adduït fins a tres motius pels quals la comunitat presidida per Artur Mas tindrà un control més estricte. El primer consisteix en el seu baix rating. El segon rau en la manca de transparència que la Generalitat està exhibint amb els seus comptes. Suposadament, a canvi de l'ajuda financera, el Govern hauria de compartir tot tipus d'informació amb l'Executiu de Madrid. I la tercera, el risc derivat de certes manifestacions i d'algunes situacions alarmants com la morositat amb les farmàcies.
"Això no és donar més diners perquè gastin més, sinó fons perquè es financin els serveis públics i es pagui als proveïdors. Ni un euro anirà per a plantejaments que van contra les nostres lleis i la Constitució", ha declarat el ministre d'Hisenda .
PER QUÈ ARA?
Si aquesta decisió no té res a veure amb el desafiament sobiranista i s'ha adoptat únicament pel bé dels catalans, perquè ningú pugui tocar els seus serveis públics, per què no es va adoptar aquesta mesura abans? Aquesta és la gran pregunta. Montoro va emprar un argumentari heterogeni per justificar els motius pels quals "el Govern ha entès que Catalunya està en una situació de risc per a l'interès general", com va indicar el ministre.
El primer argument és defensar els serveis socials de què gaudeixen els catalans. Però aquesta decisió també es justifica per la incertesa que ha despertat la comunitat després que sortissin a la llum 1.300 milions d'euros de deute públic que l'autonomia no havia comptabilitzat.
Però hi ha més motius: els dubtes que genera la solvència de la Generalitat després de les últimes rebaixes de la seva qualificació creditícia realitzada per les agències de ràting a bo porqueria. S & P ho va fer a l'octubre i Fitch va secundar la seva decisió la setmana passada amb un comunicat d'urgència en què anunciava que rebaixava en dos esglaons la nota. Una decisió que, al cap ia la fi, està darrere de la confrontació política entre els governs de Catalunya i de l'Estat.
Aquestes mesures podrien adoptar davant de qualsevol comunitat autònoma, però mai s'ha fet, ¿és que l'Estat està collant financeres a Catalunya? Sembla ser que és així. Montoro ha reconegut finalment que el desafiament independentista és el que veritablement subjau a aquesta decisió: "Si no existís aquesta situació política, no seria necessària adoptar aquesta condicionalitat", ha indicat el ministre.
Després de diverses setmanes d'incertesa, el Govern no ha volgut deixar tirats als contribuents catalans per culpa d'uns dirigents regionals irresponsables. D'aquí que s'hagin imposat aquests controls com un primer pas per ofegar el finançament de qualsevol moviment secessionista. "Es tracta de tallar-los el diners, alhora que s'intenta evitar noves polèmiques a Catalunya", comenta una font pròxima al Govern.
Un sol detall el govern de Rajoy va evitar prendre alguna mesura directa contra la Generalitat. ja que el primer informe de l'interventor, arribarà un cop celebrades les eleccions del 20-N. I el que surti elegit que s'espavili.
No hay comentarios:
Publicar un comentario