L'ESPANYOL ha publicat la qual va aser el full de ruta del Govern per obligar el Govern de la Generalitat dediqui els diners que es transferit regularment pel FLA per complir les seves obligacions amb el pagament dels serveis bàsics als ciutadans catalans.
El Ministeri d'Hisenda fa una setmana que estudiant els mecanismes legals al seu abast per al cas que es prengui la decisió de tallar la respiració assistida a la qual està enganxada Catalunya des que es va acollir a 2012 per primera vegada als fons de liquiditat de l'Estat , instruments a través dels quals Espanya ha prestat ja 37.000 milions a l'autonomia catalana. El problema és que el Govern vol trobar la via de fer-ho ràpid i més sense afectar amb això a serveis bàsics prestats per les autonomies com és la Sanitat.
Fonts de l'Executiu van comentar a L'ESPANYOL que una de les opcions que es plantegen és discriminar els pagaments que atén el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), de manera que es cobreixin aquests serveis bàsics però no els venciments de préstecs bancaris de la Generalitat dels propers mesos. Aquests venciments fa temps que estan sent afrontats pel Fons de l'Estat.
Seria l'estratègia menys invasiva de moment, encara que posaria a Catalunya en la tessitura de caure en suspensió de pagaments o drenar recursos d'altres partides del seu pressupost per pagar, ia més seria l'estratègia més ràpida.
Qualsevol altra fórmula d'intervenció, que fonts del Ministeri han deixat clar que no es descarta, exigiria una sèrie de terminis que retardarien l'efecte que pretén el Govern espanyol de tallar d'arrel el pols independentista per la via financera.
El camí de la intervenció
La mateixa normaque parir el FLA recull "la possibilitat que el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques (...) encomani a la Intervenció General de l'Estat l'exercici de missions de control en el cas que es detectin riscos d'incompliment o incompliment de les mesures del pla d'ajust "al qual estan sotmeses totes les administracions públiques acollides als fons de liquiditat de l'Estat.
L'informe que derivi d'aquesta missió de control permet "que el Ministeri d'Hisenda pugui adoptar altres mesures de conformitat amb els articles 25 i 26 de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i de Sostenibilitat Financera".
El que recullen aquests dos articles és la capacitat de prendre mesures coercitives davant d'una autonomia o hisenda local. Les mesures coercitives necessiten 15 dies, segons la norma, des que es produeix un incompliment per decidir la no disponibilitat de crèdits del Fons de l'Estat. Posteriorment es constitueix un dipòsit a manera de garantia i aquesta no s'executa fins que passen tres mesos sense que l'autonomia hagi complert amb els seus compromisos.
Si l'autonomia no compleix amb la no disposició de crèdits el Govern pot "amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, adoptar les mesures necessàries per obligar a la Comunitat Autònoma a la seva execució forçosa. Per a l'execució de les mesures el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de la Comunitat Autònoma ".
Si s'arribés a algun d'aquests punts, i per garantir el pagament dels serveis bàsics, des d'Hisenda no es descarta crear una plataforma per al pagament directe de la factures als proveïdors de serveis bàsics. De moment, però, ni tan sols s'ha demanat a la Intervenció de l'Estat que estableixi la comissió de control, asseguren fonts d'Hisenda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario