Govern de Catalunya - Paràlisi general

Han passat dos mesos des que el Govern va prendre possessió després d'una turbulenta negociació en la qual la pressió de la CUP es va saldar amb l'adéu d'Artur Mas i la inesperada investidura de Carles Puigdemont. Però l'aparença és que el nou Govern no avança en el seu projecte sobiranista, ni tan sols en temes de tràmit diari Des de la Generalitat admeten que encara no s'ha celebrat cap reunió de coordinació en les tres àrees --econòmica, institucional i social-- i que no hi ha data prevista que permeti als departaments que depenen de cada àrea unificar criteris i compartir estratègies.

Entre les grans novetats del nou Executiu figurava la creació de tres macroconsejerías o comissions de govern dirigides per Oriol Junqueras (àrea econòmica), Raül Romeva (institucional) i Neus Munté (social). Del vicepresident Junqueras depenen els departaments d'Empresa, Territori, Agricultura i Treball, mentre que Romeva és responsable de Governació, Interior i Justícia. Així mateix, d'Munté depenen Salut, Ensenyament i Cultura.

Però la constitució d'aquestes macroàrees sembla haver quedat en l'oblit. Fonts del Govern han admès que encara no s'ha celebrat cap reunió i no han pogut precisar cap data en perspectiva.

Aparença de transversalitat

Amb la creació d'aquestes tres comissions, CDC i ERC van reforçar l'aparença de transversalitat en un desesperat intent de convèncer els antisistema que el projecte independentista no depenia de personalismes. Les dues formacions no van poder impedir el sacrifici de Mas, però sí que van aconseguir la investidura de Puigdemont i evitar noves eleccions.

La inactivitat organitzativa del nucli dur del Govern s'uneix a la paràlisi governamental d'un Executiu lliurat a la consecució d'un Estat propi, enredat en recursos judicials i terminis inassumibles --el mateix Artur Mas ha advertit que la independència no es pot aconseguir en 16 mesos, com diu Puigdemont--.

De moment, és el Parlament el que, a cop d'iniciatives de l'oposició, dóna llum verda a proposicions de llei, com la presentada pel PSC per tornar la gestió d'ATLL a mans públiques, o les resolucions aprovades ahir en el ple monogràfic sobre pobresa. Fins ara, Govern només ha aprovat com a mesura rellevant el projecte de llei de canvi climàtic.

Política social

El Parlament és una gàbia de grills. La política social suscita posicions irreconciliables entre Junts pel Sí (CDC i ERC) i la CUP, formacions que tenen un acord de legislatura --Artur Mas sempre porta aquest document a la butxaca en els seus compareixença mediáticas--, però que a l'hora de la veritat, voten separades. La lluita en comú a favor de la independència de Catalunya no és suficient per mantenir cohesionats a aquests dos grups parlamentaris, ja que les diferències ideològiques entre CDC i la CUP són abismals.

Se suposava que el de dimecres era un debat monogràfic sobre la situació d'emergència social, però Carles Puigdemont i el propioJunqueras el van convertir en un nou aquelarre contra Espanya i contra el Govern central, al qual van culpar de "asfixiar" econòmicament Catalunya. I, com a remei, van aportar el de sempre: "La solució a llarg termini per a resoldre els problemes socials passa per poder disposar dels recursos propis, és a dir d'un Estat propi", ha assenyalat el president.

Els diputats de Ciutadans, Sí que és Pot, el PSC i el PP escoltaven atònits en els seus escons com els dos màxims responsables de la Generalitat exhibien un enfilall de dades i nombres manipulats. "Catalunya és la segona comunitat autònoma en aportació de recursos tributaris al sistema de finançament autonòmic, però és la desena en recursos per càpita rebuts. Si es té en compte l'impacte del cost de la vida a cada comunitat, això encara empitjora, perquè llavors Catalunya cau a la catorzena posició ", va continuar Puigdemont.

En aquestes estaven quan la líder de l'oposició, Inés Acostades, va pujar a l'estrada i va pronunciar un discurs que va deixar d'una peça a Puigdemont, Junqueras i la resta de Junts pel Sí. Un dels millors de la seva meteòrica trajectòria política a Ciutadans.

"No hem vist ni una mica d'autocrítica. Sembla mentida que siguin vostès, tant Convergència com Esquerra, els dos partits que han governat sempre Catalunya, sempre en tota l'etapa de la democràcia. Una cosa tindran de responsabilitat, dic jo, en aquestes dades esgarrifoses que tenim a sobre de la taula; alguna cosa hauran tingut a veure les seves prioritats i les seves polítiques perquè avui a Catalunya hi hagi una taxa de pobresa del 20 per cent; alguna cosa haurà tingut a veure que el deute de la Generalitat sigui, doncs, evidentment, una llosa que dificulti dur a terme determinades polítiques públiques ", va començar recriminant.

I, mirant a Puigdemont i Junqueras, asseguts colze amb colze en els seus escons, va continuar: "El pitjor no és que no facin autocrítica. El pitjor no és que plantegin solucions il·lusionistes en comptes de realistes. El pitjor és que vostès estan apel·lant a un principi que jo crec que avui no s'hauria d'haver nomenat en aquest Ple, que és la insolidaritat. Si hi ha un dia on no s'ha de recórrer a la insolidaritat crec jo que és en un ple de pobresa. I vostès avui han tornat a fer el discurs de la insolidaritat, de quant paguem els catalans i el poc que ens dóna el Govern d'Espanya ".